20 Oct, 2008
Un estudi demostra que els neandertals ja menjaven tortugues fa més de 120.000 anys
La majoria de la comunitat científica considerava que només l'Homo sapiens consumia sistemàticament preses petites
L'obtenció i el consum de preses petites en cronologies anteriors al Plistocè superior final (30.000 anys abans d’ara) és un dels temes més debatuts actualment. La majoria de la comunitat científica afirma que l'aprofitament sistemàtic dels recursos que ofereixen els animals de talles molt petites queda restringit al paleolític superior i per tant, a les estratègies de subsistències vinculades al Homo sapiens. Alguns autors consideren que la captura sistemàtica de petites preses està més relacionada amb la recol·lecció que amb la caça i, per això, la tecnologia necessària per al seu aprovisionament (trampes, etc) ha de ser més complexa i sofisticada.
Marques de tall observades en restes de tortugues descobertes a Bolomor - Crèdit: Ruth Blasco
Un estudi que publica ara el Journal of Archaeological Science, en el seu número en el seu número 35 (2008) 2839-2848, demostra que en el nivell IV de la Cova del Bolomor (La Valldigna, València), emmarcat en el Plistocè Medi final, existeixen clares evidències d'utilització d'aquests animals per a consum humà per part dels neandertals. La investigació i l'article esmentat l'ha dut a terme Ruth Blasco, col·laboradora de l'IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) i de l'Àrea de Prehistòria de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona.
Aquest treball ha estat escollit millor article de la branca de Ciències per Elsevier's Flash i ha estat inclòs a la llista de notícies dirigides a grups selectes de recerca en Medicina, Ciència i Tecnologia a nivell mundial. Elsevier's Flash és un servei de notícies que té com a finalitat difondre les novetats científiques més rellevants.
Ruth Blasco, autora de l'article, excavant a Bolomor - Crèdit: Ruth Blasco
Abans d'aquesta troballa esdevinguda a Bolomor, se sabia de l'existència d'alguns jaciments de cronologies Plio-Plistocè, com el Bed I d'Olduvai, en el qual s'ha suggerit l'aprofitament ocasional d'eriçons (Erinaceus broomi). "Encara que la utilització de lepórids ha estat registrada en diversos jaciments del Plistocè final, a penes hi ha evidències del consum de tortugues a Europa", comenta Ruth Blasco. Tanmateix, en el nivell IV de la Cova del Bolomor s'han pogut documentar perfectament marques de tall en els ossos de les extremitats i a la cara ventral dels closques de tortugues, així com la presència de cremació a la petxina i en l'esquelet, elements diagnòstics d'una fissuració antròpica a la closca i en el plastrón (la part inferior de la closca) i mossegades humanes en els ossos de les extremitats.
Tot això s'ha pogut conèixer a partir del registre de Testudo hermanni recuperat en el nivell IV de la Cova del Bolomor, que ha permès "observar patrons dins de la seqüència antròpica d'aprofitament d'aquestes petites preses i ha ajudat a aportar dades sobre els processos de carnisseria i consum de tortugues en els moments finals del Plistocè mig", remarca Ruth Blasco.
La Cova del Bolomor, a banda d'haver revelat fòssils humans, ha proporcionat importants descobriments relacionats amb el descobriment i ús del foc. El jaciment aporta una àmplia seqüència d'aproximadament 250.000 anys de nivells amb i sense foc i documenta les evidències més antigues d'estructures antròpiques de combustió de la Península Ibèrica i per tant del sud d'Europa.
technorati tags: neandertals , tortugues , marques de tall , consum humà , Bolomor
