3 Des, 2007
Presentació de nous treballs d’investigació en el marc del Mà ster d’Arqueologia del Quaternari i Evolució Humana
SERINYÀ ERA FA UNS 15.000 ANYS UN INNOVADOR I DIVERSIFICAT CENTRE TECNOLÒGIC D'EINES ELABORADES AMB OS DE BANYES DE CÉRVOL
ELS HOMÍNIDS DE L'ABRIC ROMANÍ ES DESPLAÇAVEN FINS A 20 QUILÒMETRES PER OBTENIR LA MATÈRIA PRIMERA AMB QUÈ MANUFACTURAVEN LES SEVES EINES
L’acte de presentació d’aquestes treballs se celebra dimarts 4 de desembre, a les 13 hores, a l’Aula Magna de la Facultat de Lletres de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona. Amb el Diploma d’Estudis Avançats (DEA), emmarcats en el Màster Erasmus Mundus d'Arqueologia del Quaternari i Evolució Social, s’obté la suficiència investigadora per efectuar posteriorment la tesi doctoral.
INFORMACIÓ DEA SOBRE SERINYÀ
“Els habitants de Serinyà – Pla de l’Estany (Girona) de fa uns 10.000 – 15.000 anys, de cultura magdelaniana, inventaven contínuament perquè cada vegada incrementaven més la complexitat dels processos de treball i manufacturació de les eines. Al mateix temps, anava augmentant la les necessitats de generar noves i diverses respostes tecnològiques que requerien noves eines i més materials. Es lògic, per tant, que aquí trobem la millor col·lecció de Catalunya d’artefactes fets amb os de Catalunya i una de les més importants de la Península ibèrica, d’aquesta antiguitat”.
Gerard Campeny, el segon per l'esquerra, amb els membres del tribunal, després de llegir la tesi -Crèdit foto: Jordi Mestre / IPHES
Així de contundent s’expressa Gerard Campeny, autor del treball d’investigació “Anàlisi morfotècnica de la indústria sobre matèries dures animals de la Bora Gran d’en Carreras (Serinyà, Pla de l’Estany”, que ha efectuat per obtenir el seu DEA, sota la direcció de Jordi Rosell, investigador docent de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona.
Per arribar a aquest coneixement, Gerard Campeny ha analitzat centenars d’atzagaies, punxons, agulles, arpons... “Un conjunt que és molt espectacular –remarca - tant pel que fa a la qualitat dels objectes descoberts com a la quantitat”.
Una mostra del material que Gerard Campeny ha estudiat. Són diferents eines fetes amb os
La varietat de peces avala la diversitat d’activitats que realitzaven aquells homínids: Gerard Campeny, en la seva recerca, determina que era un lloc on vivien i elaboraven alhora les eines. Alguns d’aquests instruments, com les atzagaies, estaven destinades a la cacera, mentre que altres, com els arpons, s’empraven per pescar, i un grup, les agulles, eren per tasques més domèstiques com cosir o preparar pells”.
Gerard Campeny ha puntualitzat: “posseïen tota una autèntica tecnologia relacionada amb la banya de cérvol. Molts objectes s’elaboraven sobre aquesta matèria primera que era fàcil d’obtenir, ja que els cèrvols muden les banyes cada any i únicament cal recollir-les. No obstant, hi ha molts casos en què s’aprofitaven també les banyes del animals caçats”.
Cal destacar que els homínids que desenvolupaven aquests processos a Serinyà eren coetanis dels qui habitaven les Coves d’Altamira i són dels pocs jaciments de l’època magdaleniana que hi ha a la península ibèrica.
INFORMACIÓ SOBRE EL DEA DEDICAT A L'ABRIC ROMANÍ
Els neandertals que fa uns 52.000 anys ocupaven esporàdicament el jaciment de l’Abric Romaní es desplaçaven fins a uns 20 quilòmetres per aconseguir la matèria primera amb la qual elaboraven les seves eines i feien servir dues rutes: una per el NW, per on portarien el material d’origen llunyà, i una altra pel SW, quan es tractava de zones properes; en el primer cas el material seria introduït al jaciment en una fase d’avançada explotació i molts dels artefactes ja estarien configurats, i en el segon cas, la cadena operativa s’efectuava majoritàriament al mateix jaciment.
Aquestes són les principals conclusions del treball titulat “Áreas de Captación y Estrategías de Aprovisionamiento de Rocas Silíceas en el nivel L del Abric Romaní (Capellades, Barcelona)” que ha efectuat Bruno Gómez, sota la direcció de Josep Vallverdú, investigador de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), i Manuel Vaquero, investigador docent de l’Àrea de Prehistòria de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona.
Bruno Gómez mentre prospectava aquest estiu per trobar afloraments de sílex
Bruno Gómez ha explicat que la investigació s’ha efectuat a través de tres eixos: “la identificació microscòpica del material geològic i arqueològic, l’estudi tecnològic de la indústria lítica per saber les diferències en les estratègies d’aprovisionament segons el tipus de matèria primera emprada i la distribució especial del material en el jaciment per conèixer si hi ha alguna diferència entre els patrons d’introducció del material i distribució d’aquest segons el tipus de pedra”.
Així ha comprovat que “el material d’origen llunyà, un percentatge molt elevat de les peces descobertes, són elements de configuració i explotació. Això –assenyala Bruno Gómez- és un fenomen típic en exemples etnogràfics actuals, de grups de caçadors recol·lectors: per estalviar costos energètics, i fer que pesi menys, el traslladen ja en un estat avançat de la cadena operativa, en canvi, si l’aflorament estigués a prop, no caldria reduir el volum de les peces”. El sílex, d’origen llunyà, un tipus procedeix de Sant Martí de Tous, a uns 15 quilòmetres de l’Abric Romaní, i l’altre de la Panadella, a prop de 25 quilòmetres.
El primer per l'esquerra és Bruno Gómez, durant la lectura del seu DEA - Crèdit foto: Jordi Mestre / IPHES
Pel que fa al material pròxim, “vol dir que el treien de l’entorn immediat, en origen SW, cap on es localitza Sant Quintí de Mediona, a unes 8 quilòmetres com a màxim. Per tant, en aquest cas, els hi era més fàcil agafar els còdols sencers i portar-los al jaciment on elaborarien els instruments necessaris”.
L’Abric Romaní, de cultura musteriana, és un exemple del model que apliquen l’IPHES i la URV per fer d’aquest jaciment una escola d’excavació i formació de personal investigador dins del programa del Màster Erasmus Mundus d’Arqueologia del Quaternari i Evolució Social, que s’imparteix a Tarragona.
technorati tags: Serinyà , os , tecnologia , eines , Abric Romanà , IPHES , sÃlex , indústria lÃtica , material retocat
