24 Jun, 2006
Eudald Carbonell intervé als cursos d'estiu de la Universitat Complutense de Madrid
El curs aprofundirà en el fet que durant l’evolució dels mamÃfers, i especialment en els primats, el cervell, i sobretot la neoescorça, ha assolit una gran extensió. Es considera que en aquest procés, les à rees d’associació corticals s’incrementen notablement, especialment a les regions parieto-fronto-temporals.
L’aparició de zones corticals noves comporta un creixement en el número de neurones i de les seves connexions. En canvi, les capacitats cognitives superiors dels éssers humans sembla que no estan relacionades únicament amb un augment en el tamany del cervell i dels seus components neuronals, ja que el volum del cervell i en especial de l’escorça (volum de substà ncia gris i de substà ncia blanca) són mesures que reflecteixen el número de neurones i de fibres aferents i eferents, però no aporten informació sobre la naturalesa de les connexions que s’estableixen entre els diferents tipus neuronals. Per això, es pensa que el desenvolupament de noves regions corticals hauria produït canvis en l’organització cortical que donarien lloc a una arquitectura neuronal diferent i especialitzada que seria, en el cas de la neoescorça humana, el substrat de les capacitats cognitives que el distingeixen d’altres espècies.
A l’actualitat, un dels grans reptes de la neurociència és esbrinar quins són els principis bà sics de l’organització cortical a les diferents espècies i, més especÃficament, quin és el substrat neural que fa als humans diferents de les altres espècies.
http://www.ucm.es/info/cv/subweb/prog/71114.php