9 Jun, 2006
L’exposició Humans! Els primers pobladors de Catalunya arriba a Torredembarra
Humans!
Els primers pobladors de Catalunya
fins
al 9 de juliol de 2006
Casal Municipal
C/ Capella, 6
Torredembarra
Horari
De dilluns a divendres , de 18 a 21 h
Dissabtes, diumenges i festius d’11 a 14 i de 18 a 21 h
Visites
escolars 977 64 38 88
Entrada gratuïta
Servei d’informació de la Fundació “la Caixa”
www.fundacio.lacaixa.es
Tel.: 902 22 30 40
info.fundacio@lacaixa.es
Qui van ser els primers habitants del
nostre territori? D’on venien? Quins indrets van habitar i a on? Quines eren
les seves activitats diàries? Utilitzaven el foc? Què menjaven i com ho
obtenien? Aquestes són algunes
de les preguntes a les quals vol donar resposta la Fundació ”la Caixa” mitjançant
l’exposició Humans! Els primers pobladors de
Catalunya, que es pot veure al Casal Municipal de Torredembarra fins
al 9 de juliol de 2006. Robert Sala, professor de l’Àrea de Prehistòria
de la Universitat Rovira
i Virgili de Tarragona i coordinador del Màster Europeu Erasmus Mundus d'Arqueologia del Quaternari i Evolució Social, n’és
el comissari d’aquesta mostra que des de l’any 2000 que es va inaugurar per
primer cop a Girona, ha tombat per nombroses localitats de l’Estat espanyol.
En ella també s’explica com
va arribar a Europa l’Homo antecessor, i com s’hi van desenvolupar l’Homo heidelbergensis i l’Homo
neanderthalensis, tres espècies d’homínids
que van viure a Catalunya durant el Pleistocè
(entre fa 10.000 i gairebé 1,8 milions d’anys).
D’altra banda, l’exposició vol donar a conèixer la feina de l’arqueòleg i les eines que utilitza en el
seu treball. Tot a través d’una museografia molt pròxima al visitant amb escenografies d’humans a escala real que representaran la vida quotidiana en els
principals jaciments catalans. Es tracta, en definitiva, de mostrar, de forma
espectacular i didàctica alhora que rigorosa, com eren i com es van relacionar
amb l’entorn els primers humans que van viure en el que avui és Catalunya.
El primer àmbit de l’exposició tracta de l'evolució humana pròpiament, en què s'introdueixen els fòssils de què es
disposa, ja siguin de Catalunya o de
territoris pròxims. L'objectiu és mostrar quines espècies visqueren en el que avui es coneix
com a Catalunya i quin era el seu comportament.
El segon àmbit està dedicat a la forma de l'habitatge: en cova en llocs com el Cau del Duc i en cabanes, com a Terra Amata i, molt probablement, al Puig de'n Roca. Una escenografia reconstrueix una de les
cabanes de Terra Amata, segons les restes que s’hi han trobat i s'hi situa una
figura humana, pertanyent a l'espècie Homo heidelbergensis que habità la regió. Aquesta figura té una
panera de vegetals en què s'hi observen diferents fruits que existien en la
regió durant el Pleistocè
mitjà. Es fa èmfasi en els
fruits per a desvirtuar una de les visions populars més inexactes: els humans no són carnívors, sinó que,
en bona mesura, la seva dieta és a base de fruits. Aquest personatge s'està netejant les dents
amb un escuradents, tal com s’ha pogut recuperar a Atapuerca, on moltes dents humanes tenen senyals
d'objectes punxants: segurament escuradents. A partir d'aquí els humans ja es
presenten vestits en el marc de l’exposició perquè es tenen dades del tractament de la pell per a aquest ús. Com en d'altres àmbits, es
presenta informació diversa, procedent no únicament del jaciment que
s'escenifica.
El tercer àmbit incideix en la cacera, centrada a l’assentament de Pedra Dreta, on es van localitzar restes d'un rinoceront.
Se situa una escena de l'inici de l'escorxament d'aquest animal en què
col·laboren dos personatges. S'hi ha deixat una llança clavada per indicar les
possibles tècniques de cacera.
De llances se n'han trobat extraordinàriament ben
conservades a Schöningen
(Alemanya) en una època molt
anterior: 400.000 anys d'antiguitat. Pedra Dreta en té 90.000, per tant, la
tècnica devia estar perfectament establerta. Això modifica la visió d'uns
humans que difícilment es defensaven del medi. La concepció actual és considerar els
humans com perfectament adaptats i controladors de l'espai.
El quart àmbit aprofita la informació de l'Abric Romaní per mostrar el
control i aprofitament del foc per part, almenys, dels neandertals. Els seus avantpassats de Centreeuropa
demostren haver-ho dominat. Es mostra un fogar de l'Abric Romaní en què es
localitzà el motlle d'un trespeus i s'escenifica la situació i funcionalitat
possible, usat per fumar menjars. S’introdueix així el tema de la conservació de l'aliment, capacitat molt arcaica. Dos dels
personatges al voltant del foc estan parlant, amb la qual cosa
es vol mostrar aquesta capacitat en els nostres avantpassats més llunyans, ja
que els ancestres directes dels neandertals, Homo
heidelbergensis, també devia parlar. Finalment, aquesta escena es completa amb la
reproducció d'un tronc, també localitzat a l'Abric Romaní, en el que es troba
un neandertal infantil assegut. Aquí s’aconseguirà una implicació del visitant
màxima, ja que s'ofereix la possibilitat d'asseure's al costat d’aquest nen neandertal i observar amb ell l'escena.
El cinquè àmbit ataca la qüestió de la desaparició dels neandertals amb l'arribada a Europa de la nostra espècie,
Homo sapiens. S’ha volgut defugir
l'explicació tradicional basada en una pretesa tècnica superior i desenvolupar
un discurs més complex, sense oblidar aquella qüestió. S’hi tracta la millor
estructura social i la possible incidència d'una baixa resistència immunològica
a malalties portades per la nostra espècie des d'Àfrica. L'escenografia se
centra en la producció
d'instruments i en les tècniques per a fabricar-los.
El darrer àmbit introdueix les tècniques de l'arqueologia i fa un repàs de la feina de recerca de l'Associació
Arqueològica de Girona. S’hi refà, com escenografia, una petita àrea de l'excavació del Puig de'n Roca, com a peça clau de la investigació de
l'Associació.
Els jaciments dels quals hi ha informació dins l’exposició són:
* Costa Roja (St. Julià de Ramis, Gironès)
* Mas de'n Galí (Medinyà, Gironès)
* Terra Amata (Niça)
* Puig de'n Roca (Girona)
* Cau del Duc (Torroella de Montgrí, Baix
Empordà)
* Pedra Dreta (St. Julià de Ramis)
* Can Rubau (Girona)
* Campdorà (Girona)
* Abric Romaní (Capellades, Anoia)
* l'Arbreda (Serinyà, Pla de l'Estany)