www.iphes.cat Castellano |  Français |  English

9 Jun, 2006

L’exposició Humans! Els primers pobladors de Catalunya arriba a Torredembarra

Humans! Els primers pobladors de Catalunya
fins al 9 de juliol de 2006


Casal Municipal

C/ Capella, 6

Torredembarra

Horari

De dilluns a divendres , de 18 a 21 h

Dissabtes, diumenges i festius d’11 a 14 i de 18 a 21 h


Visites escolars 977 64 38 88

Entrada gratuïta


Servei d’informació de la Fundacióla Caixa

www.fundacio.lacaixa.es

Tel.: 902 22 30 40

info.fundacio@lacaixa.es

Qui van ser els primers habitants del nostre territori? D’on venien? Quins indrets van habitar i a on? Quines eren les seves activitats diàries? Utilitzaven el foc? Què menjaven i com ho obtenien? Aquestes són algunes de les preguntes a les quals vol donar resposta la Fundacióla Caixa” mitjançant l’exposició Humans! Els primers pobladors de Catalunya, que es pot veure al Casal Municipal de Torredembarra fins al 9 de juliol de 2006. Robert Sala, professor de l’Àrea de Prehistòria de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona i coordinador del Màster Europeu Erasmus Mundus d'Arqueologia del Quaternari i Evolució Social, n’és el comissari d’aquesta mostra que des de l’any 2000 que es va inaugurar per primer cop a Girona, ha tombat per nombroses localitats de l’Estat espanyol.

En ella també s’explica com va arribar a Europa l’Homo antecessor, i com s’hi van desenvolupar l’Homo heidelbergensis i l’Homo neanderthalensis, tres espècies d’homínids que van viure a Catalunya durant el Pleistocè (entre fa 10.000 i gairebé 1,8 milions d’anys).

D’altra banda, l’exposició vol donar a conèixer la feina de l’arqueòleg i les eines que utilitza en el seu treball. Tot a través d’una museografia molt pròxima al visitant amb escenografies d’humans a escala real que representaran la vida quotidiana en els principals jaciments catalans. Es tracta, en definitiva, de mostrar, de forma espectacular i didàctica alhora que rigorosa, com eren i com es van relacionar amb l’entorn els primers humans que van viure en el que avui és Catalunya.

El primer àmbit de l’exposició tracta de l'evolució humana pròpiament, en què s'introdueixen els fòssils de què es disposa, ja siguin de Catalunya o de territoris pròxims. L'objectiu és mostrar quines espècies visqueren en el que avui es coneix com a Catalunya i quin era el seu comportament.

El segon àmbit està dedicat a la forma de l'habitatge: en cova en llocs com el Cau del Duc i en cabanes, com a Terra Amata i, molt probablement, al Puig de'n Roca. Una escenografia reconstrueix una de les cabanes de Terra Amata, segons les restes que s’hi han trobat i s'hi situa una figura humana, pertanyent a l'espècie Homo heidelbergensis que habità la regió. Aquesta figura té una panera de vegetals en què s'hi observen diferents fruits que existien en la regió durant el Pleistocè mitjà. Es fa èmfasi en els fruits per a desvirtuar una de les visions populars més inexactes: els humans no són carnívors, sinó que, en bona mesura, la seva dieta és a base de fruits. Aquest personatge s'està netejant les dents amb un escuradents, tal com s’ha pogut recuperar a Atapuerca, on moltes dents humanes tenen senyals d'objectes punxants: segurament escuradents. A partir d'aquí els humans ja es presenten vestits en el marc de l’exposició perquè es tenen dades del tractament de la pell per a aquest ús. Com en d'altres àmbits, es presenta informació diversa, procedent no únicament del jaciment que s'escenifica.

El tercer àmbit incideix en la cacera, centrada a l’assentament de Pedra Dreta, on es van localitzar restes d'un rinoceront. Se situa una escena de l'inici de l'escorxament d'aquest animal en què col·laboren dos personatges. S'hi ha deixat una llança clavada per indicar les possibles tècniques de cacera. De llances se n'han trobat extraordinàriament ben conservades a Schöningen (Alemanya) en una època molt anterior: 400.000 anys d'antiguitat. Pedra Dreta en té 90.000, per tant, la tècnica devia estar perfectament establerta. Això modifica la visió d'uns humans que difícilment es defensaven del medi. La concepció actual és considerar els humans com perfectament adaptats i controladors de l'espai.

El quart àmbit aprofita la informació de l'Abric Romaní per mostrar el control i aprofitament del foc per part, almenys, dels neandertals. Els seus avantpassats de Centreeuropa demostren haver-ho dominat. Es mostra un fogar de l'Abric Romaní en què es localitzà el motlle d'un trespeus i s'escenifica la situació i funcionalitat possible, usat per fumar menjars. S’introdueix així el tema de la conservació de l'aliment, capacitat molt arcaica. Dos dels personatges al voltant del foc estan parlant, amb la qual cosa es vol mostrar aquesta capacitat en els nostres avantpassats més llunyans, ja que els ancestres directes dels neandertals, Homo heidelbergensis, també devia parlar. Finalment, aquesta escena es completa amb la reproducció d'un tronc, també localitzat a l'Abric Romaní, en el que es troba un neandertal infantil assegut. Aquí s’aconseguirà una implicació del visitant màxima, ja que s'ofereix la possibilitat d'asseure's al costat d’aquest nen neandertal i observar amb ell l'escena.

El cinquè àmbit ataca la qüestió de la desaparició dels neandertals amb l'arribada a Europa de la nostra espècie, Homo sapiens. S’ha volgut defugir l'explicació tradicional basada en una pretesa tècnica superior i desenvolupar un discurs més complex, sense oblidar aquella qüestió. S’hi tracta la millor estructura social i la possible incidència d'una baixa resistència immunològica a malalties portades per la nostra espècie des d'Àfrica. L'escenografia se centra en la producció d'instruments i en les tècniques per a fabricar-los.

El darrer àmbit introdueix les tècniques de l'arqueologia i fa un repàs de la feina de recerca de l'Associació Arqueològica de Girona. S’hi refà, com escenografia, una petita àrea de l'excavació del Puig de'n Roca, com a peça clau de la investigació de l'Associació.

Els jaciments dels quals hi ha informació dins l’exposició són:

* Costa Roja (St. Julià de Ramis, Gironès)

* Mas de'n Galí (Medinyà, Gironès)

* Terra Amata (Niça)

* Puig de'n Roca (Girona)

* Cau del Duc (Torroella de Montgrí, Baix Empordà)

* Pedra Dreta (St. Julià de Ramis)

* Can Rubau (Girona)

* Campdorà (Girona)

* Abric Romaní (Capellades, Anoia)

* l'Arbreda (Serinyà, Pla de l'Estany)

Comentaris
Afegeix un comentari

Els comentaris d'aquest bloc estan moderats i son revisats pel seu propietari abans de ser publicats

 















El segon mes de l'any: