El bloc de les activitats de l'IPHES

1 Jun, 2009

La cinquena campanya de treballs arqueològics que s’ha desenvolupat a El Cavet (Cambrils), del 13 al 29 de maig, ha posat al descobert 4 noves estructures excavades a la roca que probablement s’utilitzarien per emmagatzemar productes agrícoles. Concretament, la troballa s’ha localitzat al Sector 1 d’aquest jaciment, “on encara no s'havien intervingut estructures d'aquest tipus”, destaca Marta Fontanals, investigadora de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) i directora d’aquesta excavació. A més, el material arqueològic que hi contenen pertany a diferent períodes, amb la qual cosa es confirma l’ocupació humana des del neolític fins a l’època ibèrica.

Tasques d'excavació al sector 1 del jaciment del Cavet - Jordi Mestre / IPHES

“Hem pogut constatar –assenyala Marta Fontanals-  que totes aquestes estructures presenten unes seccions de morfologia de tendència cilíndrica llevat d'una, de planta i secció quadrangular. En aquesta darrera, el material arqueològic aparegut a l'interior, bàsicament fragments de ceràmica, permeten atribuir-la al període ibèric. La resta, i també atenent als fragments de ceràmiques podrien pertànyer al neolític, tot i que no es descarta que en un cas correspongui a l'edat del Bronze.

Marta Fontanals ha observat que aquesta variabilitat cronològica “confirmaria la hipòtesi que es tracta d'un indret on els grups humans s'hi assenten de manera força continuada durant almenys 4 mil.lenis”.

Pel que fa a l’ús d’aquestes estructures, de les que es conserva uns 70 cm. de mitjana de profunditat i uns 120 cm. d’amplada de boca, tant per la seva morfologia,  com per la localització, en anteriors campanyes, de cereals carbonitzats a l’interior d’altres estructures similars, es pressuposa la seva utilització per a l'emmagatzematge de productes agrícoles, bàsicament cereals. Una vegada deixen de funcionar com a tal, s'utilitzen com a abocadors, motiu pel que es troben restes de l'activitat domèstica d'aquestes comunitats, segons assenyala Marta Fontanals. En concret s'ha trobat indústria lítica, ceràmica, malacofauna terrestre i marina i carbons. “No es descarta, però, trobar-hi altres restes, com llavors i més carbons, que poden aparèixer en el residu originat pel garbellat amb aigua del sediment”, assegura..

Aquestes restes de l'activitat domèstica permeten acostar-nos al coneixement d'una de les primeres comunitats d'agricultors i ramaders de la Península Ibèrica i a la seva evolució.

L’IPHES va començar les intervencions arqueològiques periòdiques  a El Cavet l'any 2005 amb caràcter preventiu, en el marc d'un conveni signat amb l'Ajuntament de Cambrils. Des de l’any 2007 el jaciment forma part del projecte de recerca d’aquest institut titulat "Evolució paleoambiental i poblament prehistòric a les valls dels rius Francolí, Gaià, Siurana i rieres del Camp de Tarragona".

En aquesta cinquena campanya d’excavació hi prenen part una desena de persones entre personal investigador de l’IPHES i estudiants del Màster Erasmus Mundus en Arqueologia del Quaternari i Evolució Humana que s’imparteix amb la URV i també del Doctorat Internacional en Prehistòria.

 

technorati tags: El Cavet , neolític , abocador , ceràmica , període ibèric , edat del Bronze , excavació