www.iphes.cat Castellano |  Français |  English

31 Oct, 2008

La Boella esdevé un jaciment de gran diversitat faunística amb fòssils similars a l’època dels primers homínids, fa entre 2,6 i 0,8 milions d’anys

Fa pocs dies ha acabat un sondeig en una capa més antiga de 800.000 anys

Les darreres excavacions que l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES) ha desenvolupat fins fa uns dies a la Boella (La Canonja) ha posat al descobert una rica i diversa fauna molt ben conservada amb una edat pròxima al milió d’anys. S’han trobat microvertebrats (mimomys savini), herbívors (hipopòtam, rinoceront, cèrvid, cavall) i carnívors i carronyaires (hiena, fèlid, cànids). Junt a aquest conjunt de fòssils han aparegut eines de sílex. Tot plegat, “ens ajudarà a conèixer els ecosistemes de les poblacions plio plistocenes (entre 2,5 i 0,8 milions d’anys) del Camp de Tarragona”, ha assegurat Josep Vallverdú, responsable de l’excavació i membre de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES). “Les dades del paleomagnetisme i de les característiques de les restes dentàries dels microvertebrats suggereixen que l’edat d’aquest conjunt de fòssils es propera a un milió d’anys”, assegura. 

Aquestes restes han estat localitzades a la zona anomenada La Mina, al Barranc de la Boella. És una capa de més antiguitat que l’explorada l’any passat, durant el sondeig nomenat Centre de Convencions, i on es van localitzar les de defenses de mamut (Mammuthus meridionalis) i un abundant conjunt de peces de sílex i esquist tallades pels homínids.

Os de cavall trobat a la Boella

Os de cavall trobat a la Boella en la darrera intervenció del setembre passat - Crèdit: IPHES

D’altra banda, la presència de macrovertebrats com els hipopòtams suggereix la presència de grans volums d’aigua; no oblidem que és una zona relativament pròxima al curs fluvial final del riu Francolí i de la línia de costa d’aquells temps, tot i que aquesta no és sempre la mateixa a causa de les importants oscil·lacions del nivell del mar.

El dipòsit que conté els fòssils antics de la Mina es va formar quan en el barranc de la Boella hi havia una gran rambla, o riera, i no un barranc com a l’actualitat. L’ocupació humana d’afluents de xarxes fluvials, com és el cas de les rieres, és una estratègia molt freqüent entre els primers homínids del Pliocè Superior i Plistocè, és a dir, d’entre fa 2,6 i 0,8 milions d’anys. En aquests jaciments es documenta l’explotació del mateix hàbitat per part d’humans i carnívors.  Els fòssils apareixen en els dipòsits formats vora la llera de la riera. “No sembla que hi hagi relació amb el curs fluvial del Francolí, tal com passa amb el dipòsit que conté els mamuts de la Boella, encara que sí pot tenir relació amb un nivell alt de la línia de costa”, assenyala Vallverdú. 

Sílex trobat a la Boella

                                     Eina de sílex descoberta fa pocs dies a la Boella - Crèdit: IPHES

D’altra banda, “els fòssils descoberts a La Mina suggereixen un tipus de jaciment molt present en l’arqueologia prehistòrica dels primers homínids, amb una important competència entre humans i animals carronyaires, que es pot inferir a partir de les restes fòssils obtingudes, com les peces lítiques de sílex, els óssos d’herbívors i carnívors i, especialment, les defecacions fòssils (copròlits) de carronyers. Sembla, doncs, que humans i carnívors exploten el mateix hàbitat”, explica Vallverdú. “Tot i que s’ha d’analitzar el grau de relació temporal de les restes fòssils, ja que és evident el distint orde de magnitud entre el temps biològic i geològic”, afegeix.

La presència de totes aquestes restes que ha aportat el sondeig d’enguany de la Mina en el Barranc de la Boella “apunta que pot ser un arxiu de molta resolució sobre la paleoecologia humana més remota del Camp de Tarragona”, ressalta l’investigador de l’IPHES.

Vista general de l'excavació a la Mina, a la Boella

Vista general de la zona coneguda com la Mina, on s'ha intervingut darrerament - Crèdit IPHES

A més de la bona conservació de les restes arqueopaleontològiques, destaca el caràcter estratificat dels nivells amb fòssils de la Mina. “Són diverses capes d’arena grossa, amb material tan gran com petit, que fa pensar –assenyala Josep Vallverdú- en un dipòsit amb restes arqueopaleontològiques en posició primària, és a dir, els fòssils recuperats, s’han trobat en una posició molt semblant a la del moment en què haurien mort, en el cas de la fauna, i al del moment en què haurien estat elaborades, pel que fa a les indústries. Una excavació en extensió podria aportar abundant documentació per tal d’abordar el coneixement de les estratègies de subsistència dels homínids durant la darrera part del Plistocè inferior (entre 1 i 0,8 milions d’anys)”.

Aquestes estratègies de subsistència es refereixen al fet que homínids, carnívors i carronyaires comparteixin hàbitat: “No suposa necessariament –afirma Vallverdú- una relació de competència interespecífica tal com remarquen alguns estudis sobre la paleoeconomia dels primers homínids”. La riquesa del registre descobert permetrà determinar la seqüència temporal d’accés als recursos animals per part dels homínids i del carnívors/carronyaires, és a dir, si els homínids caçaven i els animals carronyers i/o carnívors posteriorment ho aprofiten, o bé, són els homínids els qui aprofiten les captures de fauna que ells mateixos aconsegueixen o accedien als ossos i a la carn com un carronyaire més.

Copròlit trobat a la Boella

A la mà, un copròlit (defecació fossilitzada) d'un carronyer aparegut fa unes setmanes a la Boella - Crèdit: IPHES

Durant les intervencions arqueopaleontològiques dels darrers dos anys al Barranc de la Boella s’ha avaluat el potencial del indret per tal de desenvolupar un projecte de recerca sobre la paleoecologia del poblament prehistòric del Camp de Tarragona. La cronologia apunta a dos moments molt interessants del poblament prehistòric d’Euràsia: un de més antic, entorn d’un milió d’anys present en el sondeig de la Mina; i un altre més recent, situat entorn als 800.000 mil anys, essent un dels pocs jaciments amb presència humana a Euràsia. Alhora, “l’increment i la singularitat del registre arqueopaleontològic recuperat enguany en el sondeig de la Mina mostra el potencial que aquest indret pot tenir per al coneixement dels ecosistemes i l’origen del poblament humà Pleistocè d’Euràsia”, conclou Vallverdú.

technorati tags: , , ,
Comentaris
Afegeix un comentari

Els comentaris d'aquest bloc estan moderats i son revisats pel seu propietari abans de ser publicats

 















Capital de Tarragona Província: