7 Ago, 2008
Utilitzen per primer cop fòssils d’amfibis i de rèptils per reconstruir l’evolució del paisatge d’Atapuerca al llarg de 600.000 anys
Actualment hi ha moltes línies d’investigació en ecologia que utilitzen les diferents espècies d’amfibis i rèptils com a indicadors de les variacions en el paisatge d’un entorn, però mai s’havia utilitzat abans aquest tipus d’anàlisi a la Sierra de Atapuerca. Les dades obtingudes amb l’estudi d’aquests fòssils són bastant similars a les proporcionades a través d’altres disciplines, la qual cosa demostra la fiabilitat dels rèptils i amfibis en aquest procés de coneixement.
Saber com era el paisatge del passat és una tasca difícil i amb freqüència no n’hi ha prou amb aplicar un mètode determinat: és l’aportació de diferents disciplines el que ens dóna un coneixement més precís. A les ja tradicionals especialitats com la paleoclimatologia, l’antracologia, la geomorfologia, els micromamífers, i un llarg etcètera, ara personal investigador d’Atapuerca han analitzat restes fòssils d’amfibis i rèptils trobats en aquesta serra per esbrinar com va variar el paisatge a Atapuerca durant 600.000 anys a partir de les dades de la seqüència de la Gran Dolina (jaciment on es van trobar les restes de l’Homo antecessor) entre 900.000 i 300.000 anys abans del present. El nou treball va ser publicat a la revista “Palaeogeography, Palaeoclimatology, Palaeoecology”, que al seu número d’abril, incloïa l’article titulat “The Early–Middle Pleistocene palaeoenvironmental change based on the squamate reptile and amphibian proxies at the Gran Dolina site, Atapuerca, Spain”.
Aquest article tracta del canvi paleoambiental del Pleistocè Mitjà Antic utilitzant com a indicadors els rèptils escamosos i els amfibis del jaciment de la Gran Dolina d’Atapuerca. El firmen Hugues-Alexandre Blain, del laboratori de micropaleontologia de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) i de l’Àrea de Prehistòria de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, Salvador Bailon (Laboratoire de Préhistoire du Lazaret, Nice, France) i Gloria Cuenca-Bescós (Universitat de Saragossa).
Hugues-Alexandre Blain, un dels signants de l'article, al laboratori de micropaleontologia de l'IPHES, en plena feina de recerca - Crèdit foto: Gerard Campeny / IPHES
“Per aquest estudi – explica Hugues Blain – s’han analitzat les restes d’amfibis (tritons, gripaus i granotes) i escamosos (amfisbènids, sargantanes i serps) procedents de les campanyes de rentat 1993-1999 de tot el sediment (aproximadament 5,5 tones) del conegut com a Sondeig de Gran Dolina (nivells TD5 a TD10), que es va realitzar per a avaluar el potencial d’aquest jaciment i durant el qual es van descobrir les primeres restes d’Homo antecessor, el 1994. Aquest material correspon aproximadament a 40.000 restes de fòssils identificables d’entre els que s’han pogut classificar 22 taxons (gèneres i espècies)”. “El més interessant – afegeix – és que és un treball nou, basat en una part de la tesi que vaig llegir a París, el 2005, en què per primera vegada s’aplica l’estudi dels amfibis i rèptils d’Atapuerca a la reconstrucció paleoambiental”.
El rentat de tot el sediment que es troba durant les excavacions, com a Atapuerca, és molt important per no perdre cap fòssil - Jordi Mestre / IPHES
El paisatge al llarg de la seqüència de la Gran Dolina ha estat reconstruït a partir dels amfibis i escamosos, comparant-lo amb les dades dels petits mamífers (rosegadors, musaranyes, muricecs, conills), de la palinologia (pol·len i espores) i de la geomorfologia (modelat del paisatge pels processos geològics i climàtics). L’estudi de l’evolució de la biodiversitat (associacions taxonòmiques) de rèptils i amfibis durant els prop de 600.000 anys (900.000 - 300.000 anys) representats a Gran Dolina han permès comprovar la presència d’hàbitats aquàtics i humits permanents als voltants del jaciment. Sembla ser, però, que durant els períodes càlids es desenvoluparien hàbitats més oberts i secs, mentre que en els episodis freds serien més humits i boscosos.
Aquestes variacions de paisatge es corresponen cronològicament amb la presència d’Homo antecessor des de 1,2 milions d’anys fins a 700.000 i posteriorment amb la presència d’Homo heidelbergensis, present a la Sierra de Atapuerca a partir dels 500.000 anys, segons les dades cronològiques de la Sima de los Huesos. Aquest estudi, per tant, permet contextualitzat els diferents paisatges de les successives espècies humanes que van habitar a la Sierra de Atapuerca.
technorati tags: amfibis , rèptils , Gran Dolina , Homo antecessor , Atapuerca , rentat sediments , IPHES , restitució paleoambiental , evolució , paisatge , clima
