25 Abr, 2007
La URV-IPHES du a terme una intervenció arqueològica a la Boella per saber com eren els primers pobladors del Camp de Tarragona
Com eren els primers habitants del Camp de Tarragona? Quines eines utilitzaven? En quin paisatge transcorrien les seves vides fa prop d’un milió d’anys? Són algunes de les moltes preguntes que podrien tenir resposta amb la intervenció arqueològica que un equip integrat per membres de l’Àrea de Prehistòria de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona i de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) efectuaran del 25 d’abril al 3 de maig, al barranc de la Finca de la Boella, al terme municipal de La Canonja (Tarragona), un emplaçament conegut principalment pel seu centre de convencions, el restaurant –al qual ha estat convidat a dinar l’equip els dies que duri la seva feina- i una explotació d’oliveres amb la qual es produeixi l’oli del Molí de la Boella.
Vista del Barranc de la Boella on han aflorat les restes arqueopaleontològiques - Crèdit: IPHES
La Generalitat ha donat ja el vist i plau per a la realització d’aquesta excavació, que formalment és una intervenció preventiva, ja que es va sol·licitar el permís per estudiar un aflorament de restes arqueopalentològiques que les pluges d’aquest hivern han posat al descobert. Exactament, es tracta de restes cranials, dents i defenses d’elefant. “Si no s’actua ràpidament, les calors de l’estiu podrien afectar negativament aquestes troballes. Per aquest motiu, s’espera poder començar els treballs la pròxima setmana”, ha indicat Josep Vallverdú, investigador de l’IPHES.
Però el projecte que ha elaborat la URV-IPHES, sota la direcció d’Eudald Carbonell, va molt més enllà. En el marc de la investigació Evolució paleoambiental i poblament prehistòric a les conques dels rius Francolí, Gaià, Siurana i rieres del Camp de Tarragona, es pretén impulsar una excavació i diferents accions de socialització a la Boella, amb la idea d’aprofundir en el coneixement de l’origen del poblament humà al camp de Tarragona, incidint especialment en els àmbits de la paleoecologia, paleoclimatologia i paleogeografia d’aquesta àrea territorial, i amb l’objectiu de fer xarxa amb altres jaciments plistocens de l’Estat espanyol i de Catalunya.
Una de les restes de dent d'elefant que les plugues d'aquest hivern han posat al descobert - Crèdit foto: IPHES
De moment, però, amb la col·laboració de l’Ajuntament de La Canonja, la intervenció d’urgència pretén obtenir dades i garantir la preservació del material ossi de fauna aflorat al barranc aquest hivern i una primera exploració per valorar el patrimoni arqueopaleontològic mitjançant línies de recerca immediates, entre elles l’anàlisi del sediment de les diverses capes estratigràfiques (nivells d’antiguitat) per reconstruir el paleoambient o paisatge que caracteritzava la Boella aquells anys. En funció dels resultats obtinguts s’analitzarà com es preserven aquestes restes i s’avaluarà el potencial per a la seva socialització, mitjançant un espai que sigui visitable.
L’any 1973 el doctor Salvador Vilaseca ja va publicar una llista de restes animals prehistòrics a la Boella, així com indústria en sílex a les capes sedimentàries més superficials. Un examen preliminar efectuat per Jordi Rosell, professor de la URV, el 1994, en trobar unes peces que les pluges d’aquell hivern van deixar al descobert, es va obtenir una cronologia que aniria des dels 780.000 anys abans d’ara, les més antigues, fins als 125.000 anys les més recents. Per tant, les primeres restes esmentades serien coetànies a jaciments tant importants com el d’Atapuerca a Burgos o Orce a Granada.
La demanda d’un estudi sistemàtic a la Boella és una vella fita de l’equip d’Eudald Carbonell des que ja fa més d'una dècada unes pluges també van revelar l’existència de fòssils molt importants per a recerca sobre els primers pobladors que van ocupar el Camp de Tarragona, i des de llavors s’ha estat treballant per fer realitat aquest projecte.
