16 Feb, 2007
Els homÃnids que poblaven el jaciment eritreu de Buia fa un milió d’anys consumien hipopòtam
Era l’hipopòtam un dels plats preferits dels homÃnids que poblaven la localitat de Buia, al nord de Danakil (Afar – Àfrica) fa un milió d’anys, o simplement el consumien perquè era el que tenien més a mà ? Pot ser no arribarem a esbrinar el detall de la primera qüestió, però les evidències arqueològiques sà que constaten la presència d’aquest animal que va ser cruspit pels nostres avantpassats, en una zona de delta on el riu desemboca en un llac fòssil, essent aquest un atractiu per grans mamÃfers entre els quals l’hipopòtam n’era el rei.
La presència d’aquest mamÃfer informa d’un ambient dominat per l’aigua, que seria un reclam pels animals i alhora dels homÃnids que podien disposar de rics nutrients per a la seva dieta quotidiana, tal com ho demostren les marques de tall observades en fòssils d’hipopòtam que indiquen que han estat menjats pels homÃnids (treball de Fiore et al. 2004).
Francesco Landucci, restaurador del departament de Geologia (Paleontologia) de la Universitat de Florencia, amb Bienvenido MartÃnez, a la dreta, amb restes localitzades a Buia.
Restituir com era aquest paisatge a través de les restes de fauna que s’han posat al descobert, amb predomini de megaherbivores tals como els hipopòtams, els elefants i els grans bòvids, és un dels objectius de l’equip d’investigadors, integrat principalment per membres de la Universitat de Florència i de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social). Per aquest motiu, Bienvenido MartÃnez-Navarro, professor de recerca ICREA (Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats) adscrit al Grup d’Autoecologia Humana de l’Àrea de Prehistòria de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona i a l’IPHES, ha viatjat els últims dies a Buia, acompanyat per l’estudiant de doctorat Joan Madurell, adscrit a l’IPHES, per aprofundir en el coneixement d’aquests hipopòtams i l’ús que en feien d’ells els homÃnids. També han preparat un bòvid que ha de ser restaurat per la Universitat de Florència i, per aquest motiu, es trobava amb ells el professor Francesco Landucci, especialista en aquest tipus d’actuacions.
Museu Nacional d'Eitrea
El projecte de Buia està dirigit pels professors Ernesto Abbate i Lorenzo Rook de la Universitat de Florència, amb la col·laboració del Museu Nacional d’Eritrea, que dirigeix Yosief Libsekal; a més, compta amb la participació d’altres institucions europees, entre elles l’IPHES, Bienvenido MartÃnez es va incorporar al projecte d’investigació d’aquest jaciment eritreu fa quatre anys i des de llavors ha pres part activament de les campanyes de camp i en els treballs de preparació i estudi dels fòssils descoberts, feina que ha efectuat al Museu Nacional d’Eritrea, a Asmara; el 2004 va publicar conjuntament amb Lorenzo Rook i altres col·laboradors eritreus i italians (MartÃnez-Navarro et al. 2004) un estudi integral de la fauna de vertebrats del jaciment en un volum monogrà fic editat per la Rivista Italiana de paleontologÃa e Stratigrafia.
Buia és igualment important per ser una de les localitats amb indústria axeliana antiga més rica i important de tot Àfrica i probablement sigui dels jaciments més espectaculars de tot el continent africà en la cronologia de fa un milió d’anys. El 1998 l’equip del professor Abbate va trobar un crani d’homÃnid molt complert, troballa que es va donar a conèixer a la prestigiosa revista Nature, el 1998.