El bloc de les activitats de l'IPHES

13 Mai, 2009

Està a Tarragona per donar un seminari a la URV

Manuel Gándara, professor de l'Escuela Nacional de Antropología e Historia (ENAH) de Mèxic, oferirà la conferència L'evolució de les civilitzacions, una assignatura superada? dijous 14 de maig, a les 13 h, a l'aula 418 de la Facultat de Lletres de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, al Campus Catalunya, ubicat a l'avinguda del mateix nom.

A més, del 12 al 15 de maig Manuel Gándara dóna en el mateix centre el seminari L'anàlisi teòric de l'Arqueologia: aplicacions a l'estudi de l'evolució de les civilitzacions, dins de les activitats docents del Màster Erasmusn Mundus en Arqueologia del Quaternari i Evolució Humana, convidat per l'IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social). Mèxic és un país membre de la Red de Orígenes que promou aquest institut per tal de dur a terme un estudi transdisciplinar de l'evolució humana en el continent americà.

Manuel Gándara, a la Facultat de Lletres de la URV - Jordi Mestre / IPHES

Segons Manuel Gandara, especialitzat en abordar problemes de la teoria arqueològica des de l'epistemologia i la filosofia socials, l'apropament al concepte d'evolució "implica discutir en què consisteix la cientificitat i com és que es poden comparar i avaluar diferents teories. Aquests temes, aparentment deslligats de les tasques més conegudes de l'arqueòleg, com són l'excavació i l'anàlisi de materials, resulten en realitat crucials per determinar si l'arqueologia pot o no proporcionar evidències del trajecte humà i explicar aquest recorregut mitjançant teories genuïnament científiques ".

Manuel Gándara apunta: "Durant la segona meitat del segle XX va guanyar força un corrent dins de l'antropologia i l'arqueologia anomenada neoevolucionisme, que sostenia una variant de la teoria evolutiva de Darwin que proposava que, en termes generals, les societats humanes han passat de ser relativament simples a assolir alts graus de complexitat. Durant centenars de milers d'anys els humans vivim en grups petits, normalment no majors a unes 25 o 30 persones, i fonamentalment depenent de la recol·lecció, la caça i la pesca. Però, al voltant de 12.000 - 14.000 anys abans d'ara, algunes societats, que depenien de la collita de cereals silvestres, van adoptar l'agricultura. Eren grups de major mida que ja no eren nòmades tot l'any. Aquestes societats van desenvolupar llogarets i podien tenir centenars de persones”.

Manuel Gándara és antropòleg, a més d'expert en noves tecnologies i difusió del patrimoni - Jordi Mestre / IPHES

"Després, al voltant de fa 6.000 anys -prossegueix- algunes d'aquestes aldees es van convertir en ciutats, moment en el qual apareix també un govern formalitzat, l'Estat i la divisió en classes socials. Aquestes societats, conegudes com civilitzacions, podien tenir desenes de milers de persones distribuïdes en un territori ampli. I, en relativament poc temps, algunes d'aquestes civilitzacions o estats arcaics es van convertir en imperis, que van abastar en ocasions grans porcions de continents ".

L'antropòleg mexicà assenyala: “el neoevolucionismo volia explicar per què aquesta seqüència es va repetir en diversos llocs del món i com és que no totes les cultures van passar per ella. És a dir, encara fins a la data existeixen bandes de caçadors recol lectors molt senzilles, transhumants, petites i relativament simples. Això va produir moltes teories. Aquestes teories, com sol succeir, explicaven alguns aspectes però no d'altres, per la qual cosa alguns arqueòlegs les consideraven insuficients. Malgrat tot, en comptes de millorar, molts van optar per criticar el neoevolucionismo, dient que era una teoria racista, que implicava que totes les societats devien haver seguit la mateixa seqüència que la civilització europea, i, com no ho van fer, alguna cosa havia d'estar malament amb elles. A més, donava a entendre que la complexitat social d'alguna manera era preferible, el que en aquesta època de desastre ecològic resulta altament qüestionable".

Breu currículum
Manuel Gándara Vázquez és doctor en antropologia per l'Escola Nacional de Antropología e Historia (ENAH) - (Mèxic 2008); Doctor en disseny i noves tecnologies per la Universitat Autònoma Metropolitana-Azcapotzalco, Mèxic (2001); va fer estudis de doctorat en Antropologia  incloent-hi cursos de mestratge en Filosofia de la Ciència) a la Universitat de Michigan (1978-1972); és Màster en Ciències Antropológicas per l'Escuela Nacional d'Antropologia i Història-ENAH (1977) i llicenciat en Arqueologia per la mateixa escola (1975).

És autor d'articles i assaigs sobre aquesta problemàtica i és també expert en l'ús de les noves tecnologies en la difusió i conservació del patrimoni arqueològic (tema d'investigació al qual s'ha dedicat en els darrers anys) i en el disseny d'interacció humà - ordinador.

És, des de 1974, professor-investigador de temps complet del Postgrau en Arqueologia a l'ENAH, institució que va dirigir del 1985 al 1989; ha estat professor convidat en diferents institucions mexicanes i estrangeres. Recentment va rebre el Distinguished Scholar Award de la Universitat de New South Wales, a Austràlia.

technorati tags: complexitat social , neoevolucionisme , Erasmus Mundus , arqueologia , Darwin