El bloc de les activitats de l'IPHES

30 Gen, 2008

Aquests dies, David Lordkipanidze, director del Museu Nacional de Geòrgia i del projecte de recerca de Dmanisi, jaciment on s’han trobat les restes dels homínids més antics d’Euràsia, es troba a Tarragona per participar en el Màster Erasmus d’Arqueologia del Quaternari i Evolució Humana que imparteix la Universitat Rovira i Virgili.

Aprofitem la seva estada per parlar de les noves col·laboracions que es planteja amb l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social).

Clicant aquí podeu accedir també a un ARXIU DE SO -que podeu descarregar o escoltar-  de l'entrevista que segueix EN CATALÀ I ANGLÈS, amb traducció del coordinador de recerca de l'IPHES, Jordi Agustí

Entre les accions conjuntes a efectuar, sobresurt la pròxima participació de l'IPHES en la reestructuració de diverses sales del Museu Nacional de Geòrgia, tant pel que fa a continguts com al disseny de l’espai. Lordkipanidze també ens aporta detalls sobre l’Homo georgicus i les noves qüestions que s’ha plantejat el personal investigador després de l’article que fa uns mesos van presentar a la revista Nature, sobre el postcranial descobert que ha permès definir les característiques principals d’aquella espècie, que ha resultat ser diferent a com es pensava. Alhora, es refereix al paper que poden tenir futures descobertes de l’Homo antecessor per aprofundir en el coneixement de l’Homo georgicus.

David Lordkipanidze, a l'esquerra, amb Jordi Agustí (IPHES), durant la conferència pronunciada dimecres 30 de gener, a l'Aula Magna de la Facultat de Lletres - Crèdit foto: Jordi Mestre - IPHES

Cinta S. Bellmunt.- Després de la publicació a Nature del postcranial, què s’ha pogut conèixer més sobre l’Homo georgicus?

David Lordkipanidze.- Dmanisi és un jaciment on cada nova troballa no només aporta dades sinó que, sobretot, planteja nous interrogants. Per tant, l’article de Nature sobre el postcranial de Dmanisi ens va facilitar molta informació, però encara podem avançar més, per exemple, els detalls biomecànics d’aquests homínids.

C.S.B.- Deixant de banda Euràsia, a l’Europa occidental, l’espècie més antiga la trobem a Atapuerca, a Gran Dolina, on es va descobrir l’Homo antecessor, amb una antiguitat a l’entorn d’un milió d’anys. S’ha avançat en el coneixement sobre la relació evolutiva entre aquestes dues espècies?

D.L.- Certament, aquest lligam entre Homo antecessor i Homo georgicus existeix, i no hi ha dubte que Dmanisi és l’origen de totes les poblacions eurasiàtiques d’homínids. El tret característic de Dmanisi és que estem al davant d’una població molt arcaica, de tamany corporal i de cervell molt petit, amb un mosaic de trets antics i més moderns: de cames cap amunt (el tronc, els braços...) és encara arcaic, mentre que de cames cap a avall és avançat; per tant, és una combinació única, però malauradament encara no hi ha suficients restes, per exemple, a nivell de postcranial, per comparar-lo. Molt probablement en el futur apareixeran a Gran Dolina aquestes parts del cos que ens falten per poder respondre a aquestes qüestions.

D'esquerra a dreta, Jordi Agustí, Bienvenido Martínez, David Lordkipanidze i Eudald Carbonell, dimecres 30 de gener a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona - Crèdit foto: Jordi Mestre - IPHES

C.S.B.- En diferents moments, des d’alguns àmbits científics, s’ha dubtat de l’origen africà de la humanitat i s’ha defensat la procedència d’Àsia. En aquest debat sobre l’out of Africa, com es coneix la polèmica a l’entorn de les rutes que van seguir les primeres poblacions per arribar a Europa, què ens aporta l’Homo georgicus?

D. L.- La hipòtesi que venen de l’Est és la més lògica, i més natural. De tota manera, hem de tenir en compte que la nostra definició actual d’Àfrica no és la mateixa que la d’aquella època. Àfrica no és una qüestió purament política, si no que hem de pensar quin territori integrava aquest continent fa dos milions d’anys. En aquest sentit, el concepte d’Àfrica no es corresponia amb aquestes línies divisòries actuals entre Àfrica, Àsia i Europa; possiblement hem de pensar que llavors les poblacions mediterrànies formaven una unitat i, per tant, podríem parlar de la mateixa població d’homínids en una entitat biogeogràfica, la Mediterrània.

En qualsevol cas, la consideració que Àsia podria ser el lloc on van sorgir els primers homínids no és original; és una vella hipòtesi. En ciència (somriu) algunes idees antigues tornen. En aquest sentit cal definir molt bé el que entenen per gènere Homo.

C.S.B.- Fins i tot es va arribar a considerar que l’Homo antecessor podria venir d’Àsia...

D. L.- Podria ser... (riu)

El director de Dmanisi aprofita la seva estada a Tarragona per impulsar nous projectes amb l'IPHES i la URV.- Crèdit foto: Jordi Mestre - IPHES

C.S.B.- Vostè ha incidit en què l’Homo georgicus és més arcaic del que es pensava. En què es basaven per fer aquesta consideració que després ha resultat no ser vàlida?

D.L.- En principi es pensava que els homínids que van sortir primer d’Àfrica, de l’espècie Homo ergaster, devien ser com jugadors de bàsquet, és a dir, físicament com nosaltres, però a Dmanisi hem pogut observar que eren de dimensions petites i en termes de proporcions corporals, les mans i els braços són encara arcaics, doncs probablement encara portaven una vida associada als arbres.

Richard Leakey i Alan Walker havien trobat feia anys l’esquelet del que es va nomenar Turkana boy, de l’espècie Homo ergaster, amb una antiguitat de 1,5 milions d’anys, d’un cos com el nostre i que podia haver arribat a fer 1,80 metres d’alçada. Per tant, atenent a la cronologia, quan es va trobar el primer crani d’Homo georgicus es pensava que les característiques de la resta del cos podia estar igual de desenvolupat que l’Homo ergaster que vivia a l’Àfrica.

En tot cas, l’aportació científica fonamental de Dmanisi és que amb les restes trobades a aquest jaciment es demostra que aquesta sortida d’Àfrica es va produir abans del que es pensava i va estar protagonitzada per homínids més arcaics del que s’havia considerat, i no va ser l’Homo ergaster qui va estar al capdavant d’aquestes primeres dispersions humanes, si no formes més antigues i més properes a Homo habilis.

C.S.B.- Per resumir breument el que ens ha anat explicant en preguntes anteriors, com podríem resumir el perfil de l’Homo georgicus?

D.L.- Tindria un cervell petit, d’entre 600 i 750 cc, entre 1,40 i 1,60 metres d’alçada, cames d’aspecte modern que els permetien caminar llargues distàncies i posseïa braços molt forts. La seva indústria lítica era molt arcaica, de Modus I ó olduvaià, i vivien en grups socialment estructurats que jugaven un paper molt important en els ecosistemes entrant en competència amb altres depredadors, ja que l’Homo georgicus era una espècie carronyera amb una presència molt activa en el seu entorn.

C.S.B.- Què se sàpiga, l’Homo georgicus, a Euràsia va arribar a conviure amb alguna altra espècie?

D.L.- No. A Euràsia no hi havia cap altre espècie d’homínid i a l’Àfrica hi hauria el mateix tipus d’homínid que a Dmanisi, sense que puguem especificar de qui es tractava, però ben segur que estava a l’Àfrica de l’Est, i pot ser, fins i tot, a l’Àfrica del sud d’on haurien sortit per protagonitzar les primeres dispersions humanes fora del continent; i tal vegada estaven també al nord d’Àfrica i al Pròxim Orient. És per això que ara hem d’anar a fer recerca a aquests llocs, per trobar restes d’aquestes poblacions.

C.S.B.- Vostè està a Tarragona en el marc del Màster Erasmus Mundus en Arqueologia del Quaternari i Evolució Humana que oferta la URV. Ja hi ha hagut intercanvi d’estudiants entre Geòrgia i Tarragona, i s’han impulsat diferents iniciatives conjuntes pel que fa a formació acadèmica de personal d’una i altre institució. Com veu el futur d’aquestes col·laboracions pel que fa a la docència?

D.L.- Jo no sé com eren les relacions entre l’Homo georgicus i l’Homo antecessor (riu), però és evident que les que mantenim entre el Museu Nacional de Geòrgia, l’IPHES i la URV, amb el màster, són profundes i estic molt content que hi hagi hagut alumnat de Geòrgia que hagi vingut aquí i que de la Universitat Rovira i Virgili vagin cap allà. A més, les relacions entre investigadors que desenvolupen recerca a l’IPHES com Bienvenido Martínez, Robert Sala, Jordi Agustí o Eudald Carbonell, són molt bones i venen de molts anys d’amistat i de col·laboracions, que ben segur que potenciarem encara més en el futur.

C.S.B.- Aprofitant la seva estada a Tarragona, també parla amb responsables de l’IPHES sobre la signatura d’un nou conveni per tal que aquest institut coparticipi activament en la reestructuració d’algunes sales del Museu Nacional de Geòrgia. En què consistirà, més o menys, aquest projecte de codesenvolupament en l’àmbit de la socialització?

Aquest és un aspecte fonamental i, en aquest sentit, ara s’està portant una relació de feina molt important entre l’IPHES i el Museu Nacional de Geòrgia per col·laborar en aquesta renovació, que no només serà en assessorament de continguts i d’informació, així com de motllos de cranis i altres peces, si no també pel que fa al disseny de l’espai museístic.

technorati tags: Dmanisi , Homo georgicus , socialització , Museu Nacional de Geòrgia , Homo antecessor , Gran Dolina , Atapuerca