El bloc de les activitats de l'IPHES

L'estudi es donarà a conèixer en un congrés sobre Mesolític que se celebra a Santander del 13 al 17 de setembre

A Sèrbia hi ha un jaciment arqueològic anomenat Vlasac, situat a la zona pròxima al mediterrani que ha funcionat, probablement, com a àrea de refugi i és interessant científicament perquè conserva nombrosos contextos arqueològics a l'aire lliure, incloent dipòsits funeraris, del període prehistòric conegut com Mesolític final, amb una antiguitat al voltant dels 7.000 anys. Passa, però, que fins ara hi ha pocs estudis arqueobotànics que ens ajudin a conèixer com era el seu paisatge en aquella època. Aquesta és precisament l'aportació que l'IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), de la mà de la investigadora Ethel Allué, farà pública a la Eighth International Conference on the Mesolithic in Europe, que se celebrarà al Palacio de los Festivales de Santander, del 13 al 17 de setembre.

La contribució d’Allué es basa en l'estudi antracològic, és a dir, en l'anàlisi dels carbons descoberts a Vlasac, per saber d'aquesta manera com era el paisatge vegetal de fa uns 7.000 anys. Aquestes dades es complementen amb els resultats obtinguts, d'altra banda, amb les anàlisis de les llavors (carpologia), tasca que ha realitzat Dragana Filipovic de la School of Archaeology, Oxford University, Regne Unit.

La mateixa investigadora assegura que l'objectiu d'aquest treball “és aportar dades per a la discussió de diferents temes, com la caracterització de la formació vegetal explotada, que mostrarà el paisatge vegetal, la recerca de models de comportament humà relacionats amb la gestió del combustible i l'ús de les plantes (funerari, domèstic, etc)”.

De moment, els primers resultats es donaran a conèixer el dijous 16 de setembre en el marc del workshop Gathering evidence, crafting knowledge: plant procurement, processing, storage and use in the Mesolithic, amb el treball: Archaeobotanical record from the Iron Gates site of Vlasac, Serbia (El registre arqueobotàniques del jaciment de les Portes del Ferro de Vlasac).

Així mateix, Ethel Allué Martí participa al costat d'altres membres de l'IPHES, Francesc Burjachs, Isabel Expósito i el col.laborador Errikarta Imanol Yll, en la sessió general People in their environment del mateix congrés, amb la contribució Mesolithic landscapes at the north east of the Iberian Peninsula: Agreements and Disagreements of Pollen and charcoal assemblages (Paisatges mesolítics al nord-est de la Península ibèrica: acords i desacords entre els registres pol·línics i antracològics). Aquesta presentació tindrà lloc el dilluns 13 de setembre i es centra en la relació entre la palinologia i l’antracologia, tenint en compte els límits d'ambdues disciplines, per tal d'entendre de manera més precisa el paisatge vegetal durant el Mesolític a Catalunya.

En aquest sentit, Ethel Allué ha indicat: "la palinologia estudia dipòsits naturals i arqueològics que contenen pol·len fossilitzat, que arriben als dipòsits de forma natural oferint registre de taxons arboris, arbustius i herbacis, i reflecteixen una vegetació de caràcter regional, mentre que l’antracologia s'aplica a seqüències arqueològiques i dóna a conèixer la vegetació de caràcter local, ja que els carbons van a parar als jaciments com a conseqüència de la recollida de la llenya per part dels humans, registrant únicament espècies arbòries i arbustives”.