10 Jul, 2008
Una exposició recull les principals troballes sobre les primeres ocupacions humanes a GalÃcia
Enllaç permanent |
Comentaris (0) |
Retroenllaços (0) |
Congressos i jornades Una exposició recull les principals troballes realitzades a la Depressió de Monforte de Lemos i les coves d'Os Ancares i O Courel (Lugo) durant aquests tres últims anys.
És la primera mostra que s’organitza en el marc del projecte d'investigació "Ocupacions Humanes durant el Plistocè de la conca mitja del Miño", codirigit per la Universitat de Santiago de Compostela, l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) i la URV (Universitat Rovira i Virgili de Tarragona) i finançat pel Ministeri d'Educació i Ciència.
Aquests dies es pot visitar a la Casa de Cultura de Monforte i, més endavant, viatjarà per diferents instituts d’ensenyament secundari (IES) d’aquesta zona, ja que és molt didàctica.
Indústria lítica trobada a O Regueiral i que es mostra en uns dels plafons de l'exposició
L’objectiu de la mostra és donar a conèixer què s’ha trobat fins ara en les diferents intervencions, així com la seva importància dins del context del Paleolític del nord-oest peninsular. Per assolir aquesta fita, es disposen de sis plafons elaborats per Arturo de Lombera, Xose Pedro Rodríguez, Talía Lazuén, Ramón Fábregas, Susana Alonso i Manolo Vaquero, membres de l’equip d’investigació que ha protagonitzat les troballes. També s’ha comptat amb la col·laboració de César Llana i Miguel Anxo López-Felpeto, excavadors del jaciment del Paleolític Superior Inicial d'a Cova d'A Valiña (Castroverde).
La conca mitjana del Miño, i en especial la Depressió monfortina, és un dels principals focus de la recerca que s’efectua sobre el poblament paleolític al NW peninsular. Al llarg d’aquests anys de prospeccions s'han identificat 53 estacions paleolítiques, sumant un total de 1.700 artefactes recuperats. Les característiques d'aquestes indústries permeten adscriure'ls als diferents períodes del Paleolític, des de conjunts de Mode 2, de grans instruments, com els bifaços, cas d’As Lames, Chao Fabeiro, a jaciments de Mode 3 (O Regueiral, As Gandariñas), que denoten estratègies d’explotació més complexes, com els mètodes discoïdal i Levallois, i configurats de menor tamany , i Mode 4 (Valverde, Áspera, Costa Gran III), basats en la producció de petites làmines en cristall de roca i quarsita de gra fi. D'aquesta manera, es pot estudiar l'evolució tecnològica i dels patrons d'assentament des del Plistocè mig fins a les últimes societats de caçadors recol·lectors, a finals de l'Holocè.
D’altra banda, el mes passat, membres de l’equip van participar amb dues
comunicacions en el I Congrés Internacional d'Arqueologia de Vilalba (Lugo), on van donar a
conèixer els últims descobriments relacionats amb el projecte, tant pel que fa
a la Depressió de Monforte, com a la Cova de Valdavara, aquesta última presentada per Manolo Vaquero i Susana Alonso.
Resum
comunicacions
Una aproximació als conjunts tecnològics de Mode
2 de la Depressió de Monforte de Lemos (Lugo)
Lombera Hermida, Arturo
de
Grupo de Estudios para a Prehistoria do Noroeste (GEPN).
Dpto. Història I. Univ.
de Santiago
Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social, Universiat Rovira i Virgili.
Tarragona.
Lazuén Fernández, Talia
Dpto. de Ciències Històriques, Universidad
de Cantabria.
Rodríguez Álvarez, Xosé Pedro
Institut Catalá de Paleoecologia Humana i Evolució Social, Univ.t Rovira i Virgili.
Tarragona.
Fábregas Valcarce, Ramon
Grupo de Estudios para a
Prehistoria do Noroeste (GEPN), Dpto. Historia I, Universidad de Santiago.
La primera notícia sobre paleolític a la Depressió de Monforte
de Lemos té com a protagonista un bifaç trobat al llogarret de Vilaescura a mitjan dels anys cinquanta del segle passat.
Les recents intervencions arqueològiques han proporcionat 30 nous llocs paleolítics a l'aire lliure i
més de mig miler d'artefactes, la majoria dels quals s'adscriuen al Mode 2.
Entre d'altres sobresurten els jaciments d'As Lamas,
amb 240 peces recuperades en superfície, As Gándaras
i Chao de Fabeiro. Malgrat tractar-se de troballes
superficials, destaca la gran coherència i homogeneïtat dels conjunts, encara
que no s'ha d'infravalorar la influència dels efectes
postdeposicionales, produïts com a conseqüència dels
processos erosius y treballs agrícoles.
El treball que ara s’ha presentat és un estudi detallat dels conjunts adscrits al Mode 2, caracteritzats per la importància dels grans configurats (especialment els bifaços i tríedres) davant els objectes retocats de menor format (cas dels denticulats), així com el predomini d'estratègies ortogonals i centrípetes en l'explotació dels nuclis.
Aquestes troballes de la
conca mitjana permeten relacionar-los amb els nombrosos jaciments acheulians de
la regió ourensana, així com els del Baixo Miño.
Noves dades
sobre el Paleolític Superior a Galícia: la cova de Valdavara (Becerreá, Lugo).
Vaquero, Manuel;
Alonso,
Susana;
Ameijenda, Alicia
Gómez Merino, Gala
Lombera, Arturo de
Lorenzo, Carlos
Rodríguez Rellán, Carlos
Àrea de Prehistòria, Univ, Rovira
i Virgili, Tarragona
Grupo de Estudios para a
Prehistoria do Noroeste (GEPN), Dpto. Historia I, Universidad de Santiago.
L'objectiu d'aquesta comunicació va ser donar a conèixer les primeres dades de
les excavacions arqueològiques a la cova de Valdavara
(Becerreá, Lugo). Els treballs en aquest jaciment es van iniciar el 2007, en
el marc d'un projecte d'investigació sobre el poblament paleolític a la conca mitjana. Els
resultats preliminars dels sondeigs realitzats en aquesta primera campanya
indiquen l'existència, per sota d'una sèrie d'unitats estratigràfiques
corresponents a la Prehistòria recent, d'evidències atribuïbles al Paleolític
Superior final. Les primeres datacions radiomètriques obtingudes i el registre
material recuperat indiquen que les esmentades evidències podrien adscriure's a
un Magdaleniense Inferior-Mitjà,
fa uns 14.500 anys abans d’ara, una fase poc documentada fins al moment en
territori gallec.
