www.iphes.cat Castellano |  Français |  English

17 Oct, 2008

Jordi Agustí analitza la ràbia i l'agressivitat: el cas de les guerres

La ràbia i alguns dels seus correlats, com l'agressivitat, sempre s'han considerat emocions primàries, i al seu maneig i a les formes d'encarrilar-les se’ls ha atribuït un paper central tant en el desenvolupament dels individus i, per tant, en l'adquisició i el manteniment de la salut mental, com en el de les organitzacions socials humanes o animals.

Aquest va ser el tema central de la sessió que van protagonitzar, com a ponent Hugo Bleichmar, psicoanalista i professor de la Universidad Pontificia Comillas (Madrid), i Jordi Agustí, doctor en ciències biològiques i responsable de l'Àrea d'Investigació de l'IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), que en va fer la rèplica. Va ser dijous dia 16 d'octubre, a les 19.30 hores, a CaixaForum Madrid. L'acte s'inclou en el cicle de conferències Sobre las emociones, organitzat per la Fundació "la Caixa".

Jordi Agustí va efectuar un repàs molt sumari del que ha estat la interpretació històrica de l'agressivitat humana, des de les formulacions historicistes precientífiques fins a la identificació d'una pulsió destructiva (el Tanatos de Freud) o un instint agressiu (Lorenz). "Tant en les formulacions teòriques de Freud com en aquelles més empíriques de Lorenz, es remarca que l'impuls agressiu, present en tots els ordres de la naturalesa, adquireix en l'home un caràcter especial, la manifestació més patent del qual és el fenomen "guerra". En el cas de Freud, són les pròpies tendències repressores emanades de la frustració del complex d'Edip les que generen els impulsos autodestructius en l'home. Per a Lorenz, el que fa característicament humana l'agressivitat en l'home és la seva tendència a aplicar-la sobre altres membres de la pròpia espècie (en altres paraules, la guerra, l’Australopitecus assassí de 2001: Una odissea de l'espai)", observa l'investigador de l'IPHES.

                                                           Jordi Agustí, coordinador de Recerca de l'IPHES

                                                                    L'investigador Jordi Agustí

Després d'aquestes constatacions, Jordi Agustí comentarà el paper de la guerra en la modernitat i les seves diverses modalitats, com la guerra ideològica, que ha caracteritzat bona part del desenvolupament històric del segle XX. "I per sobre fins i tot d'aquesta modalitat, el que el segle passat va implicar va ser una influència cada vegada més descarnada dels factors socioeconòmics en l'origen dels conflictes armats”, puntualitza el mateix investigador.

Per a Jordi Agustí, la guerra és un procés molt complex, però, encara així "si haguéssim d'especificar una característica típicament humana que diferenciés les nostres descàrregues d'agressivitat de les d'altres espècies de mamífers, aquesta és l'eclosió de la cultura. El que fa diferent a l'Australopitecus de 2001: Una odissea de l'espai no és el seu comportament agressiu, sinó el fet que aquest comportament es vehicula a través d'un objecte cultural. El que permet distingir més clarament la nostra agressivitat d'aquella que és comú a altres espècies és precisament l'elaboració i utilització d'instruments, és a dir, armes, per assolir tal finalitat", manifesta.

En aquest recorregut per l'evolució de la guerra, Jordi Agustí afegeix un nou esglaó: "la imatge de l'arma és substituïda per la d'un altre objecte que no té les característiques d'una arma. L'arma original, la mandíbula o el percussor de l'homínid primigeni, ha perdut la seva funció original i és substituïda per altres símbols. Els efectes continuen sent els mateixos: submissió, subjugació, desviació dels corrents agressius... Però aquesta vegada no es requereix una referència explícita a l'agressió. Al seu lloc tenim símbols com estendards, collars, medalles, banderes, corones o qualsevol altre objecte que simbolitzi el domini d'un grup sobre un altre".

Finalment, conclou que aquest primer segle del tercer mil·lenni, "sembla com si fossin els factors socioeconòmics els que continuen estant darrere de la perpetuació de situacions conflictives entre la colònia humana. Més enllà de l'imperatiu territorial i dels conflictes nacionalistes, es pot esperar que sigui l'atenuació de les tensions en el nivell socioeconòmic el que porti finalment a demostrar que la coexistència pacífica és també una característica típicament humana".

technorati tags: , , , ,
Comentaris
Afegeix un comentari

Els comentaris d'aquest bloc estan moderats i son revisats pel seu propietari abans de ser publicats

 















Dos vegades 5 fan: