17 Oct, 2008
Enric Bufill analitza el desfasament entre el genoma i el món artificial de la cultura
El retard genòmic és el desfasament existent entre el nostre genoma, que condiciona una fisiologia i psicologia seleccionades per sobreviure en el medi en què va evolucionar l'espècie humana i el món artificial creat per la cultura, L'accelerada evolució que impedeix que se seleccionin les adaptacions corresponents, el que provoca en molts éssers humans trastorns físics i emocionals.
Conferència
De tot això en va parlar Enric Bufill, metge especialista en Neurologia a l’Hospital Clínic de Barcelona que desenvolupa la seva recerca a la Unitat d’Evolució Cognitiva de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), dijous 16 d’octubre a la Fundació Juan March, a Madrid. Aquesta intervenció s’inclou al cicle Orígens de la civilització; Perspectives evolucionistes, que va estrenar dimarts un altre científic de l’esmentat institut, Jordi Agustí.
Resum de la xerrada
El nostre genoma va ser seleccionat durant més de dos milions d'anys –explica Enric Bufill- per adaptar-se a l'entorn del Plistocè, període en què ens convertim en humans. Els caràcters exclusius de la nostra espècie van ser seleccionats durant aquest període, que constitueix el 99% de la història del gènere Homo i el 95% de la història de la nostra espècie, Homo sapiens, durant el qual els nostres avantpassats van viure com caçadors recol·lectors. Encara que s'han produït alguns canvis genètics des de l'origen de l'agricultura, fa 10.000 anys, aquests han estat poc significatius. Des del punt de vista anatòmic, fisiològic i emocional, l'Homo sapiens segueix sent un caçador recol·lector. Els canvis culturals s'han fet excessivament ràpids per a que puguem adaptar-nos a ells genèticament. Els nostres gens van ser seleccionats per adaptar-se a un entorn que ja no existeix, per la qual cosa gens que van ser útils en l'entorn ancestral en el qual evolucionem poden augmentar la susceptibilitat a les malalties del món desenvolupat.
Enric Bufill, metge especialista en Neurologia que fa la seva recerca a l'IPHES
La diferència entre l'estil de vida dels nostres avantpassats caçadors recol·lectors i els habitants de les societats desenvolupades actuals no pot ser més radical. L'entorn en què evolucionem implicava exercici físic intens, alimentació pobre en àcids grassos saturats, sodi i sucre, canvis culturals lents i vida en petits grups de els membres es rebia suport emocional. Els membres de les societats desenvolupades, per contra, solen dur una vida sedentària, una dieta excessiva en greixos saturats, sodi i sucre, estrès emocional crònic al qual no pot respondre amb les reaccions de lluita fugida a les que ens va preparar la nostra evolució i aïllament social i emocional.
Ansietat, depressió, trastorns emocionals
Aquest estil de vida ha contribuït a l'alta freqüència de malalties cardiovasculars, obesitat, diabetis i trastorns emocionals, com ansietat i depressió, que s'han convertit en una epidèmia en les societats desenvolupades. Recentment s'ha descobert el fenomen de la epigènesi: la disminució de l'exercici físic, l'excés de greixos o l'estrès crònic poden inhibir l'expressió de determinats gens el que podria portar a l'aparició de trastorns emocionals crònics, com ansietat o depressió, a trastorns de la neuroplasticidad i, per tant d'aprenentatge i memòria ja augment de l'estrès oxidatiu neuronal.
Una millor comprensió del medi en què evolucionem podria ajudar-nos vides molt més saludables, sense renunciar als beneficis de la civilització.
technorati tags: intel.ligència , trastorns emocionals , Plistocè , genoma , caçadors recol.lectors
