www.iphes.cat Castellano |  Français |  English

15 Feb, 2007

Un canvi climàtic brusc va poder acabar amb les últimes poblacions de neandertals

Ens traslladem fins a la Cova de Gorham, a Gibraltar, en un període anterior als 50.000 anys abans d’ara. Durant molt de temps va ser un espai que van utilitzar sovint els neandertals: situada a al costa, oferia un munt de recursos vegetals i faunístics que els garantia la seva supervivència. El paisatge era variat i ric en espècies, comparable al parc de Doñana: amb dunes, boscos de ribera, aiguamolls... Un indret on vivien molt bé tan els homínids com els elefants, ossos, cavalls, cérvols... i tota la resta d’animals que es desplaçaven per aquests paratges. El clima a Europa era inhòspit, però hi havia encara refugis del sud com aquest on existia molta vida. Llavors, per què es van extingir els neandertals que els habitaven?

Fins ara es considerava que l’expansió de l’Homo sapiens per Europa havia provocat la progressiva eliminació dels neandertals, per una suposada superioritat dels primers en l’explotació dels recursos. Clive Finlayson, expert en l’estudi de l’extinció dels neandertals, que ha estudiat els restes localitzades a Gorham, on s’ha constatat que aquesta espècie va desaparèixer més tard del que es creia, va explicar ahir durant la conferència que va pronunciar al Centre Social i Cultural de “la Caixa”, a Tarragona, que “sembla ser que hi ha una correlació amb un canvi climàtic brusc, de condicions adverses, durant el qual van confluir un increment d’aire polar, l’aparició d’algunes zones molt gèlides, més aridesa en els deserts, alteracions de les corrents marines i un canvi en la posició orbital del planeta respecte al Sol”. Aquestes conclusions les publicarà pròximament en una revista d’impacte científic. la xerrada la va fer en el marc del cicle coordinat per Eudald Carbonell.

Refredament i estepes

Tot indica, doncs, que “els neandertals van tenir mala sort, perquè els reductes que ocupaven fins fa uns 28.000 anys, es van convertir en estepes. Des de 50.000 anys cap aquí, el paisatge es va transformar oferint-los més dificultats. Això, juntament amb l’atzar i la contingència històrica va poder acabar amb les últimes poblacions de neandertals”. A manera de comparació, amb humor i intentant ser didàctic, Finlayson va comentar: “si enlloc d’avançar cap a un refredament que va provocar un paisatge d’estepes, les condicions climàtiques haguessin estat més favorables, possiblement avui jo hagués estat un neandertal explicant l’extinció de l’Homo sapiens”.

En aquesta sentit, el professor Finlayson proposa un model per entendre-ho. Des del seu punt de vista sobre l’ecologia de les poblacions, “l’extinció dels neandertals es deu bàsicament a factors biogeogràfics més que no pas a factors de superioritat de l’Homo sapiens. És un cas similar al que succeeix actualment amb el linx ibèric. Per molt que ens hi capfiquem, si no es té cura dels espais on hi viu, aquest està condemnat a desaparèixer perquè s’estan aïllats els grups, de manera similar a com va succeir amb els neandertals”.

Progressiu aïllament

“El progressiu aïllament d’aquestes poblacions –assegura Finlayson- va causar una manca d’intercanvi genètic, i davant la impossibilitat de poder reproduir-se entre els diferents grups, van poder caure en processos inevitables d’endogàmia que debilitarien les poblacions, aïllant-les encara més i condemnant-les a la seva extinció biològica. És possible, que salvant distàncies, el millor model que tenim actualment per entendre aquest procés sigui el linx ibèric”.

Comentaris
Afegeix un comentari

Els comentaris d'aquest bloc estan moderats i son revisats pel seu propietari abans de ser publicats

 















La segona lletra de cotxe: