14 Jun, 2006
Una tesi doctoral conclou que els neandertals van ocupar exhaustivament la serralada d’Atapuerca
Els grups humans del llinatge neandertal van ocupar exhaustivament
l’entorn de la serralada d’Atapuerca (Burgos), segons conclou l’autora de la
tesi doctoral “Societats caçadores
recol·lectores a la serralada d’Atapuerca durant el Paleolític mig: patrons
d’assentament i estratègies de mobilitat”, que ha defensat avui Marta Navazo a la Universitat
de Burgos, i que ha merescut la qualificació d'excel.lent cum laude, en un tribunal presidit per Eudald
Carbonell, director de l’IPHES (Institut
Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social). La investigadora assegura: “les evidències de l’activitat dels neandertals a
Atapuerca són nombroses i s’han localitzat tant en terrasses com en
pendents i en zones altes, en una cronologia compresa entre els 350.000 i el 40.000 anys abans d’ara.
El seu nomadisme és clar, però tenien un territori d’explotació del qual no es
van allunyar massa”.
A la tesi analitza a
fons l’espai
per on es van moure i que van habitar les poblacions humanes del llinatge
neandertal per la serralada
d’Atapuerca en una àrea d’uns 300 km,
al llarg dels quals ha localitzat més d’un
centenar d’assentaments humans dels quals n’ha seleccionat 30
pertanyents al Paleolític Mig. La situació d’aquests
indrets, les matèries utilitzades, el grau de treball invertit, els tipus
d’instruments i les relacions amb altres àrees, li permeten apropar-se a
l’estil de vida d’aquestes poblacions.
Aquesta recerca constata que “a
Atapuerca disposaven de materials lítics, de recursos vegetals i faunístics
explotables, i els neandertals reiteradament habitaven els mateixos llocs, molt
vinculats a fonts d’aigua”. En aquest sentit, i en contra del que
fins ara s’havia pensat, en el treball s’argumenta que són els rius de flux
constant, però no els més cabalosos, els que s’haurien constituït en les vies
vertebradores dels moviments humans. A la zona investigada, el riu Pico seria el centre del territori econòmic i
social de les bandes molt
cohesionades de neandertals.
A la mateixa tesi s’analitza per primera
vegada com era la subsistència i el moviment dels homínids a l’aire lliure,
i com es complementaven les activitats de
l’exterior amb les de l’interior de les coves. Així es contempla la
prospecció del territori, la localització i anàlisi de les fonts de matèries
primes, la caracterització i evolució de cadascun dels llocs, la realització de
sondatges als llocs més rellevats, l’anàlisi tecnològic, l’experimentació, la
distorsió natural i humana dels jaciments i el grau de selecció a l’hora
d’assentar-se o de desplaçar-se per l’entorn de la serralada.
A partir d’aquest treball s’obren noves vies d’estudi en les quals s’inclouen la
prospecció, les analítiques petrològiques per conèixer les procedències de les
matèries primeres, la definició tecnològica de la cadena de producció
d’instruments al Paleolític Mig i la configuració d’un paisatge humanitzat, com
a conseqüència de la creació de territoris de subsistència.
