El bloc de les activitats de l'IPHES

11 Mar, 2006

Col.lapse d'espècie?

Publicat per csb 21:07 | Enllaç permanent | Comentaris (0) | Retroenllaços (0) | Articles i opinió

Aquesta és la idea que desenvolupa Eudald Carbonell en l'article Col.lapse d'espècie?, publicat a la secció Prisma del diari El Mundo s. XXI (edició Catalunya) el 8 de març passat i que ara volem compartir amb vosaltres per incitar-vos al debat. Diu així:

"Mirar cap el passat té la força estratègica que et permet entendre moltes coses que passen en el present. La pregunta seminal de qui som, només té resposta en el marc prospectiu del que volem ser com espècie. La resposta a preguntes fonamentals endeguen processos de coneixement que ens donen consistència com humans intel·ligents, això sembla obvi. De totes maneres, les respostes a qui som i que fem, es fan velles ràpidament. L’ Homo sapiens camina molt ràpid per la vida i la vida social dels membres de la nostra espècie s’accelera, ens resocialitzem a marxes forçades, fins el punt, que en molts de casos quan posem a punt una explicació de la nostra situació ja l’hem depassat.

Pensar i actuar a través del que coneixem que som capaços de fer operatiu, és una de les característiques més importants del gènere Homo al llarg de la seva historia. Ara en el segle XXI les coses passen amb més velocitat que en el segle XX i per descomptat molt més acceleradament que en segles anteriors.

La nostra capacitat de socialitzar les descobertes fan que les societats avancin a passes agegantades. Aquesta velocitat de socialització vertiginosa ens obra les portes a problemes que no podem ignorar si volem que la nostra espècie desaparegui del planeta. Abans, quan els humans rodàvem a la mateixa velocitat que la pròpia Terra, el temps d’experimentació permetia a la selecció natural triar el que era més favorable per tal de continuar actius coma organismes, ara no hi ha temps de reflexió. Ara pensem i actuem al mateix temps i, quan rebem les conseqüències del que fem, moltes vegades ja és massa tard i no podem fer-hi res, si les coses s’han fet malament.

Abans de que la nostra comprensió dels fenòmens fos com la que tenim ara, només l’atzar actuava sobre les espècies i nosaltres n’érem actors passius. Ara sabem que la nostra lògica -i no hem cansaré de dir-ho- l’Homo sapiens pot dirigí el procés. Canviar l’atzar per la lògica és un salt mortal que hem de donar amb seguretat ja que hem tret la xarxa de la nostra parsimònia evolutiva.

És per això que parlo de col·lapse d’espècie, doncs és possible que no siguem capaços de fer el salt. Una espècie com la nostra, que està intervenint de forma continuada sobre les nostres pròpies estratègies adaptatives, ha de tenir en compte que les socialitzacions d’aquests actes s’han de fer de manera adient i responsable. Penso sincerament que les xarxes que aguanten les nostres transaccions energètiques són febles i que això ens pot portar un disgust.

Col·lapsar l’espècie vol dir que una crisi ens obligui a fer canvis estratègics en el nostra comportament socialitzador i que això porti problemes a tots els espècimens que viuen a Occident i a la resta del món. Treballar en la direcció en que el debat sobre la consciència d’espècie estigui al bell mig del nostra desenvolupament futur és el que s’ha de fer si no volem ser les víctimes de les nostres estratègies vitals.

Els humans necessitem metabolitzar i entendre el nostra propi procés evolutiu i intervenir en la construcció del nostra futur, però ho hem de fer tenint en compte que som més de sis mil milions i que tots som humans. Construir sense discriminar i minimitzant la despesa energètica de manera que el progrés esdevingui un progrés total en l’espècie i no una estratègia elitista de la que només en disfruten unes minories majoritàries.

El col·lapse d’espècie pot ser la conseqüència de no entendre que la nostra organització depèn de nosaltres i només de nosaltres. Cal tenir-ho en compte, res més.

Eudald Carbonell