28 Jun, 2013
Per què som agressius?
Xerrada del paleontòleg i biòleg evolutiu Jordi Agustí, investigador ICREA a l’IPHES, en el marc d’un curs sobre violència que es realitza a la UB
Intervindrà dilluns 1 de juliol, a les 18.30 h, a l’Edifici Històric de la UB, a Barcelona
web del curs i de Jordi Agustí
L’agressivitat i la violència en els nostres avantpassats: primats i homínids és el títol de la xerrada que oferirà el paleontòleg i biòleg evolutiu Jordi Agustí, investigador ICREA a l’IPHES, dilluns 1 de juliol, a les 18.30 h, a l’Edifici Històric de la Universitat de Barcelona, en el marc del curs Som una espècie violenta? Aproximació biològica i psicopatològica a l'agressivitat i la violència humanes, dins del cicle Els Juliols de la UB.
Jordi Agustí, investigador ICREA a l'IPHES - Jordi Mestre/IPHES
En la seva intervenció, Jordi Agustí es referirà a l’agressivitat en el món animal, com a mecanisme de supervivència. També parlarà sobre l’agressivitat intraespecífica lligada a la reproducció i el territori, tot fent un recorregut pel nostre llinatge evolutiu (Australopitecins, Homo erectus. Homo antecessor. Homo heidelbergensis...) En aquest itinerari hi haurà una menció especial per a les evidències de canibalisme i l’art simbòlic.
technorati tags: canibalisme , biologia , primats , homÃnids , evolució , espècies26 Jun, 2013
Vila-seca ens dóna l’oportunitat de descobrir com ens vam fer sedentaris, a través d’una exposició per a tots els públics
Fins al 30 d’agost, al Passeig de Pau Casals, es pot veure l'exposició Neolític. De nòmades a sedentaris, comissariada per l'IPHES
Pàgina web exposició – audioguia – fulletó – dossier de premsa
HORARI:de dilluns a divendres, d'11 a 14 h i de 17 a 23 h
VISITES GUIADES de dilluns a diumenge, a les 12 h i a les 19 h
VISITES GRUPS consultar i cita prèvia al telèfon 902 906 666
Més dades, servei d'informació Obra Social "la Caixa", 902 22 30 40L’exposició itinerant Neolític. De nòmades a sedentaris explica de forma didàctica i amena un període fonamental en l'evolució cultural de la nostra espècie. Ara, fins al 30 d’agost, es pot veure al Passeig Pau Casals, a Vila-seca, comissariada per l'IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), concretament per l’arqueòleg Lluís Batista, responsable de l’Àrea de Socialització d’aquest centre de recerca, i compta amb l’assessorament científic d’Eudald Carbonell, director de l’esmentat institut. L’entitat organitzadora és l'Obra Social “la Caixa”.
La carpa que acull l'expoisció està instal.lada al Passeig Pau Casals de Vila-seca, a La Platja de La Pineda - Lluís Batista / IPHES
En aquesta exposició es mostren les formes artístiques, econòmiques, tecnològiques, culturals i rituals de les primeres comunitats neolítiques. S'abraça un període d'entre 13.000 i 5.000 anys, des dels últims caçadors fins a les primeres societats urbanes.
Concebuda per a tots els públics, està especialment pensada per a alumnat de tots els nivells. En aquesta línia, el propi Lluís Batista realitza una visita guiada de caràcter exclusiu per al professorat. A més, tots els centres que ho necessitin tenen una guia didàctica a la seva disposició.
A l’exposició, mitjançant un conjunt de materials representatius –com ara vasos ceràmics, eines de pedra tallada i polida, il·lustracions de poblats, escenografies de coves i cases o escultures humanes i animals– es desvetllaran les fites culturals que van marcar el camí cap a la civilització: l'agricultura, la ramaderia, la ceràmica i l'escriptura. L'aparició d'aquests avenços va suposar un canvi decisiu en l'evolució cultural de l'ésser humà que va passar de ser nòmada a ser sedentari.
Dues de les escenografies sobre la vida quotidiana al Neolític que es poden veure a la mostra - Obra Social "la Caixa"
Així doncs, durant el neolític, la nostra espècie, Homo sapiens, assoleix avenços imprescindibles en tots els camps. Del mode de vida caçadora i recol·lectora en grups de pocs individus, es passa a la formació de poblats estables agrícoles i ramaders i, una mica més tard, a la creació de veritables ciutats i a la invenció de les primeres escriptures.
Estructurada en cinc àmbits
Geogràficament, els processos de desenvolupament del neolític es van produir a llocs diferents i molt distants (l’Índia, la Xina, l’Àfrica i Amèrica), encara que els més antics estan documentats a l’Orient Mitjà. En aquestes regions és on es coneix bé un procés autònom cap a la producció artificial d'aliments. La seqüència cultural comença amb un complex de l'epipaleolític o mesolític, que en unes zones passarà al neolític preceràmic amb dues fases (agricultors i més endavant també pastors que encara no coneixen la terrisseria), després al neolític ceràmic, per iniciar finalment el calcolític (amb grans ciutats i escriptura).
L'arqueòleg de l'IPHES i comissari de l'exposició, Lluís Batista, a la carpa de Vila-seca - IPHES
L'exposició s'estructura en cinc àmbits, el primer dels quals actua a tall d'introducció. Els quatre restants mostren els orígens dels mitjans de producció d'aliments (agricultura i ramaderia), l'avenç tecnològic lligat a aquests mitjans (ceràmica) i l'inici de la història (escriptura).
technorati tags: exposicions , nòmades , sedentaris , neolÃtic , tecnologia , agricultura , ramaderia , pastors , cerà mica , ciutats , aliments19 Jun, 2013
Ja és on line la reedició del llibre Identificació i conservació de fotografies, un referent en el seu à mbit
L'autor és Jordi Mestre, responsable del servei de fotografia de l'IPHES
Exposa de manera clara la diferència entre els principals tipus de suport de la fotografia, com distingir-los entre ells i com cal actuar en cada cas
A vegades passa que arriben donacions d'imatges a entitats i institucions. Algunes són antigues i estan preses en formats que ja no s'utilitzen. Per això amb freqüència als destinataris d'aquest llegat els resulta difícil saber com estan fetes, per tal de poder aplicar les mesures necessàries que afavoreixin la seva conservació.
Facilitar aquesta tasca és el principal objectiu del llibre Identificación y conservación de fotografías, un referent en el seu àmbit, realitzat per Jordi Mestre, responsable del servei de fotografia de l'IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social). Plantejat de manera molt pràctica i didàctica, dóna les claus, per exemple, per poder saber si el que estem observant és un daguerreotip, una foto polaroid, un negatiu en vidre o en plàstic.
L'autor del llibre i responsable de fotografia de l'IPHES, Jordi Mestre - Gerard Campeny/IPHES
"El que pretenc en aquest volum -explica Jordi Mestre- és donar les bases per poder establir aquestes diferències facilitant així la identificació del material. Per això, a més del text s'inclouen les il·lustracions imprescindibles per dur a terme aquesta tasca ".
El llibre va ser editat per primera vegada fa uns anys en versió impresa, però ara ja es pot adquirir la segona edició, revisada i actualitzada, en format digital (clicar aquí).
SINOPSI
La fotografia digital ha desplaçat recentment a la fotografia química com a sistema majoritari, el que provoca una gran valoració de la primera i nous reptes i conceptes en la producció i conservació de la fotografia digital si volem llegar a les futures generacions un patrimoni tan valuós i fràgil com el fotogràfic.
Primer de tot hem de recórrer a la seva identificació per conèixer concretament davant quin dels múltiples procediments que englobem sota el nom de fotografia ens trobem, ja que no és el mateix un daguerreotip que un platinotip, una diapositiva o un arxiu digital. Cada procediment requerirà seves pròpies condicions de conservació.
Per identificar i conservar el nostre patrimoni fotogràfic hem de tenir present tant la seva història com els seus materials i suports, per així ser capaços de proporcionar les condicions oportunes a cada cas i saber amb quins problemes ens podem enfrontar a l'hora de donar-los una resposta adequada.
La fotografia digital, alhora que obre noves perspectives, suposa un repte que s'ha de gestionar amb coneixement, tant quan s'usa com a suport per a la conservació de fotografies químiques com per als arxius digitals.
Portada
Sobre l'autor
Jordi Mestre i Vergés (Girona, 1953) va estudiar ciències químiques al mateix temps que treballava com a laboratorista de fotografia. Ja llavors s'interessa per la conservació de les fotografies. Durant tota la seva tasca professional ha compaginat la feina com a fotògraf amb el de conservador de fotografies. En 1978 comença a treballar en premsa: a El Periódico i després a l'Avui com a responsable de fotografia. Des de 2003 exerceix aquesta tasca a l'IPHES, cosa que comporta la documentació i registre de les campanyes arqueològiques que aquest centre s'efectua en nombrosos jaciments, tant al nostre país (Atapuerca, Orce ... ) com a l'estranger, feina que implica la realització d'imatges per a museus i tot tipus de publicacions.
Paral·lelament, Jordi Mestre ha investigat sobre nous procediments de conservació, alhora que imparteix cursos i col·labora regularment amb grans arxius fotogràfics, tant públics com privats.
technorati tags: fotografia , restauració , conservació , documentació , campanyes arqueològiques , arqueologia13 Jun, 2013
Conveni entre l’IPHES i el Parque de la Naturaleza de Cabárceno per impulsar projectes d’arqueologia experimental
L’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES) i el Parque de la Naturaleza de Cabárceno, una localitat pròxima a Santander, han signat un conveni per a la realització de projectes de recerca experimental. En aquest context, el director de l’IPHES, Eudald Carbonell, ha efectuat, dijous 13 de juny, una visita a les esmentades instal·lacions, acompanyat per altres arqueòlegs d’aquest centre de recerca i responsables del parc.
El primer per la dreta, l'arqueòleg Eudald Carbonell, ambn Edgar Camarós (investigador IPHES) al seu costat i responsable del parc - Lara Revilla / Gobierno de Cantabria
Cabárceno es un entorn excepcional per a dur a terme experimentacions tafonòmiques, és a dir, per veure els processos de fossilització i les modificacions que es produeixen en les restes. La seva singularitat està determinada per la gran selecció d’espècies animals de tot el món que viuen en un estat de semi llibertat en entorns que reprodueixen el seu hàbitat original.
Tot i que ara s’ha signat el conveni, els treballs de l’IPHES en aquest parc es van iniciar l’any 2011 i les seves investigacions han donat lloc a publicacions en revistes científiques d’impacte com el Journal of Archaeological Science o Antiquity. Amb la formalització d’aquest acord, es potenciaran les experimentacions tafonòmiques que han d’ajudar a contestar preguntes relacionades amb l’evolució humana des de una altra perspectiva en aspectes com, per exemple, les interaccions entre homínids i carnívors.
technorati tags: tafonomia , arqueologia experimental , carnÃvors , homÃnids , interaccions , animals , fauna , ciència , recerca , parcs11 Jun, 2013
Descobert un nou esquelet de bòvid en connexió anatòmica de fa 3,1 milions d’anys, coincidint amb el desè aniversari d’excavacions al Camp dels Ninots
També s’han recuperat moltes empremtes vegetals, peixos i petits vertebrats, que facilitaran la reconstrucció paleoambiental de l’entorn d’aquest antic llac
S’han iniciat les gestions perquè el jaciment sigui declarat Bé Cultural d’Interès Nacional, atesa la seva excepcionalitat i singularitat
Dijous, 13 de juny, a les 20 h, al Casino Municipal de Caldes de Malavella, xerrada a càrrec dels codirectors de l’excavació Bruno Gómez i Gerard Campeny
Llibre i web didàctica sobre el Camp dels Ninots – vídeo general - capítol Sota terra
La campanya d’excavació que l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) ha realitzat del 2 al 31 de maig al Camp dels Ninots (Caldes de Malavella, Girona) ha posat al descobert un nou esquelet de bòvid en connexió anatòmica (és a dir, amb l’estructura original intacta) de fa 3,1 milions d’anys; el catorzè que es troba en aquest indret. Juntament amb aquesta troballa s’han recuperat moltes empremtes vegetals, peixos i petits vertebrats, que facilitaran la reconstrucció paleoambiental d’aquest antic llac situat al cràter d’un volcà. Paral·lelament, s’han iniciat les gestions perquè el jaciment sigui declarat Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN), atesa la seva excepcionalitat i singularitat, i dijous 13 de juny s’oferirà una xerrada per a tots els públics, a la localitat.
Treball d'excavació de l'esquelet de bòvid de
l’espècie Alephis tigneresi recuperat en el sector de Can Cateura durant aquest
mes de maig - Gerard Campeny / IPHES
En els treballs, hi han intervingut prop de 30 investigadors provinents d’universitats i centres de recerca tant de l’Estat espanyol com de l’estranger, i de disciplines tan diverses com la geologia, la biologia, la paleontologia, l’arqueologia i la restauració. El projecte de recerca del Camp dels Ninots està dirigit per Jordi Agustí, Bruno Gómez i Gerard Campeny, tots tres membres de l’IPHES.
Vista general de l’excavació a la cala 9/10 del sector de Ca n’Argilera durant la campanya d'aquest any - Gerard Campeny / IPHES
En aquesta ocasió, l’excavació s’ha concentrat en dos punts del volcà: l’un, a l’extrem nord, anomenat sector Cateura, i l’altre, a l’extrem sud, conegut com a Ca n’Argilera. A ambdós emplaçaments, separats aproximadament per 600 metres de distància, s’hi ha treballat simultàniament, i s’ha obtingut abundant material paleontològic i paleobotànic.
El primer bòvid del sector Cateura
El nou esquelet de bòvid , de l’espècie Alephis tigneresi, s’ha localitzat al sector Cateura i és el primer que es recupera en aquesta zona. “El fet de trobar-se a més de 600 metres de distància dels descoberts en campanyes anteriors, demostra la gran densitat de restes paleontològiques repartides per tota la superfície del cràter del volcà”, observen Bruno Gómez i Gerard Campeny.
Es tracta d’un esquelet sencer i en connexió anatòmica que correspon a un individu adult, i que, juntament amb els 13 esquelets d’aquesta mateixa espècie recuperats en campanyes d’excavació anteriors, “proporcionarà important informació per conèixer tant l’evolució d’aquests bòvids com de les seves dinàmiques socials”, han recalcat els esmentats arqueòlegs.
Els amfibis, rèptils i peixos localitzats atrauen l’interès d’especialistes d’arreu
Juntament amb les restes de grans vertebrats, durant la campanya d’excavació d’enguany cal destacar la localització de centenars de restes de petits vertebrats, entre amfibis, rèptils i peixos. D’aquests darrers, probablement els més abundants al Camp dels Ninots, se n’han recuperat nombrosos esquelets, tant articulats com desarticulats. La majoria d’aquests peixos són carpes de llac de l’ordre dels Cypriniformes, de les quals s’han pogut identificar fins a tres espècies diferents. Cal destacar un exemplar en perfecte estat de conservació, fet que demostra que els sediments d’aquest jaciment són excel•lents per a la preservació d’aquest tipus de fòssils. Aquestes restes han captat l’atenció d’investigadors del Laboratori de Paleobiologia i Paleoecologia de l’Institut de Geologia de Praga, els quals s’han desplaçat a Caldes de Malavella per tal d’estudiar-les in situ.
Tasques de restauració d’un
esquelet de carpa, al laboratori de campanya instal·lat al Castell de Caldes de
Malavella - Gerard Campeny / IPHES
Mort sobtada
Durant el temps que va ser actiu, aquest llac va atraure un gran nombre d’animals, per als quals aquest entorn era un espai ideal per viure-hi i per trobar-hi aigua i aliment. Aquests animals varen morir sobtadament, per causes que encara avui es desconeixen, i els seus esquelets es varen dipositar al fons del llac.
Els treballs d’excavació consisteixen en el desmuntatge horitzontal de les capes argiloses del fons del llac per tal de desenterrar i recuperar els esquelets. A dia d’avui s’han obtingut 22 esquelets de grans vertebrats, entre rinoceronts, bòvids i tapirs, juntament amb nombroses restes d’amfibis, rèptils, peixos i aus.
Estudis geofísics per conèixer les dimensions del volcà
El Camp dels Ninots forma part d’un volcà originat a finals del Pliocè, al cràter del qual es va formar un llac. Té una superfície aproximada de 250.000 metres quadrats, amb uns 60 metres de profunditat, actualment ocupada per camps de conreu.
Els estudis geològics que estan duent a terme investigadors de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), de la Universitat de Barcelona (UB) i de l’Institut de Ciències de la Terra Jaume Almera (CSIC) permetran conèixer la gènesi d’aquest volcà des del moment de la seva formació fins al rebliment del seu cràter. Durant aquesta campanya s’han realitzat múltiples estudis de geofísica per tal de conèixer amb exactitud les dimensions del volcà, el seu rebliment i la seva morfologia.
Plantes aquàtiques i amfíbies
Fins ara, els estudis realitzats sobre les macrorestes vegetals (empremtes de fulles, fruits, troncs, etc.) han permès reconstruir amb detall el paisatge dominant d’aquest entorn des del moment que es va formar el llac fins que aquest es va assecar i es va omplir del tot de sediment.
Empremta
vegetal corresponent a una fulla de plataner recuperada en el sector de Can
Cateura - Gerard Campeny / IPHES
ctualment, es compta ja amb milers d’empremtes vegetals de les espècies que hi havien habitat. L’estudi que n’han fet des de l’Instituto Geológico y Minero de España (IGME) descriu diverses línies de vegetació de l’entorn immediat del llac. D’aquesta manera, s’han documentat plantes aquàtiques que devien conformar denses praderies subaquàtiques, entre les quals s’han recuperat exemplars del gènere Cabomba, típics de regions tropicals, i del gènere Ranunculus, àmpliament distribuït en la geografia de la península ibèrica.
També s’ha registrat una gran quantitat de plantes amfíbies, que vivien submergides en zones poc profundes i someres. Aquest és el cas de les bogues, de les canyes i dels esparganis, que tenen les arrels i els rizomes submergits en l’aigua, i les tiges, les fulles i les inflorescències, emergides.
A les vores d’aquestes zones pantanoses es va desenvolupar un bosc de ribera, constituït fonamentalment per verns, si bé s’han documentat altres espècies vegetals, com ara els pollancres, els salzes, els plataners, etc. Lluny de les aigües del llac i darrere dels boscos de ribera hi havia les laurisilves. Semblantment al que s’esdevé actualment als boscos de llorers del sud de la Xina i del Japó, a més de lauràcies, aquests boscos pliocènics contenien alzines subtropicals, grèvols i alguns arbres caducifolis, com ara els noguers.
Els arqueòlegs Bruno Gómez (equerra) i Gerard Campeny, a l'edifici de l'IPHES - Jordi Mestre/IPHES
Protecció del jaciment
Des que, l’any 2003 l’IPHES va iniciar el projecte de recerca al jaciment del Camp dels Ninots, s’hi han realitzat continuades campanyes d’excavació i prospecció . Els treballs duts a terme l’any en curs han posat al descobert nombroses restes fòssils a més de mig quilòmetre de distància les unes de les altres, fet que ens indica l’abast del jaciment i el potencial que, de segur, oferirà en els propers anys.
Atesa l’excepcionalitat, singularitat i diversitat del registre que ofereix aquest jaciment, tant paleontològic, paleobotànic com geològic, en aquests moments s’ha iniciat la gestió perquè el Camp dels Ninots es declari Bé Cultural d’Interès Nacional.
Finançament
Els treballs de recerca al Camp dels Ninots es realitzen gràcies al suport de diferents institucions: Generalitat de Catalunya, Ajuntament de Caldes de Malavella i Ministeri de Cultura.
Xerrada per a tots els públics
Amb motiu del desè aniversari de la recerca al Camp dels Ninots, el proper dijous, 13 de juny, a les 20 h, al Casino Municipal de Caldes de Malavella, s’oferirà la xerrada adreçada a tots els públics “Balanç de 10 anys d’excavacions al Camp dels Ninots”, a càrrec dels arqueòlegs Bruno Gómez i Gerard Campeny, codirectors del projecte de recerca. Ambdós arqueòlegs faran un recorregut didàctic per aquests deu anys d’investigació científica continuada sota la direcció de l’IPHES.
technorati tags: bòvids , vegetació , paleoambient , paisatge , peixos , arqueologia , paleontologia , geologia , animals , esquelets10 Jun, 2013
Les darreres investigacions asià tiques i europees obren la via a noves hipòtesis per esbrinar l’origen del primer poblament humà a Eurà sia
Així ho recull la prestigiosa revista Quaternary International en un volum editat per un equip internacional entre els quals hi ha tres membres de l’IPHES
La publicació és resultat del workshop que es va dur a terme l’octubre de 2010 a Shanghai amb motiu de l’EXPO (veure notícia)
Durant les darreres dècades equips interdisciplinaris d’Àsia i Europa han portat a terme treballs sobre jaciments antics d’Euràsia amb l’objectiu d’avançar en el coneixement de les primeres poblacions humanes que va acollir. Els descobriments duts a terme tant per part del Equipo de Investigación de Atapuerca (EIA) com per d’altres grups de recerca a Europa i Àsia han permès obtenir dades molt significatives en diferents àmbits com són el context geològic, paleontològic i paleocològic en què es van desenvolupar, l’evolució biològica i la paleobiologia humana, així com l’evolució tecnològica i la paleoeconomia.
Aquests van ser els aspectes principals que es van analitzar al workshop internacional que es va dur a terme l’octubre de 2010 a Shanghai amb motiu de l’EXPO, en la qual el pavelló espanyol hi va tenir una presència rellevant. Ara, la prestigiosa revista Quaternary International ha publicat un número especial sobre el primer poblament a Eurasia amb el títol de “East meets west: First settlements and human evolution in Eurasia”, fruit d’aquell workshop.
Portada del Quaternary International coeditat per l'IPHES
Entre els editors del volum hi ha tres membres de l’IPHES (Institut Català de Palecologia Humana i Evolució Social): Ethel Allué, Carlos Lorenzo i Eudald Carbonell, tasca que han dut a terme juntament amb Ya-Mei Hou (IVPP Institute of Vertebrate Paleontology and Paleoanthropology), Ana Mateos (CENIEH, Centro Nacional de Investigación sobre la Evolución Humana), Juan Luís Arsuaga (Universidad Complutense de Madrid – Instituto de Salud Carlos III) i Jose Maria Bermúdez de Castro (CENIEH).
Tant el workshop com la publicació dels seus resultats ha estat possible gràcies al suport de la SEEI (Sociedad Estatal para Exposiciones Internacionales), la Fundación Atapuerca i la Universitat de Fudan. De la coordinació n’han tingut cura l’IPHES, l’IVPP i el CENIEH.
“Un dels interessos principals del workshop i que es constaten en el Quaternary International és el fet de poder gaudir d’una doble perspectiva de la qüestió, amb les visions que s’aportaven des d’Europa i les asiàtiques. D’aquesta manera s’ha pogut donar un pas més en els estudis pel desenvolupament de la recerca multidisciplinària. Les evidencies sobre els diferents temes tractats, la discussió sobre els aspectes més controvertits contribueixen a la proposta de noves hipòtesis sobre el primer poblament a Euràsia”, apunta la investigadora Ethel Allué.
Excavacions al jaciment, a Gran Dolina, l'estiu 2012. Aquest treballs juntament amb altres realitzats a Àsia i altres indrets d'Europa han permès decisament avançar en el coneixement dels nostres orígens- Jordi Mestre/IPHES
Articles de membres de l'IPHES
En aquest volum es publiquen 25 articles, 9 dels quals són fruit de la treball dels membres de l’IPHES. Són aquests:
Ollé, A., Mosquera, M., Rodríguez, X.P., de Lombera-Hermida, A., García-Antón, M.D., García-Medrano, P., Peña, L., Menéndez, L., Navazo, M., Terradillos, M., Bargalló, A., Márquez, B., Sala, R., Carbonell, E., 2013. The Early and Middle Pleistocene technological record from Sierra de Atapuerca (Burgos, Spain), Quaternary International 295, 138-167.
Mosquera, M., Ollé, A., Rodríguez, X.P., 2013. From Atapuerca to Europe: Tracing the earliest peopling of Europe, Quaternary International 295, 130-137.
Martínez, I., Rosa, M., Quam, R., Jarabo, P., Lorenzo, C., Bonmatí, A., Gómez-Olivencia, A., Gracia, A., Arsuaga, J.L., 2013. Communicative capacities in Middle Pleistocene humans from the Sierra de Atapuerca in Spain, Quaternary International 295, 94-101.
Huguet, R., Saladié, P., Cáceres, I., Díez, C., Rosell, J., Bennàsar, M., Blasco, R., Esteban-Nadal, M., Gabucio, M.J., Rodríguez-Hidalgo, A., Carbonell, E., 2013. Successful subsistence strategies of the first humans in south-western Europe, Quaternary International 295, 168-182.
Hortolà, P., Martínez-Navarro, B., 2013. The Quaternary megafaunal extinction and the fate of Neanderthals: An integrative working hypothesis, Quaternary International 295, 69-72.
Espigares, M.P., Martínez-Navarro, B., Palmqvist, P., Ros-Montoya, S., Toro, I., Agustí, J., Sala, R., 2013. Homo vs. Pachycrocuta: Earliest evidence of competition for an elephant carcass between scavengers at Fuente Nueva-3 (Orce, Spain), Quaternary International 295, 113-125.
Cuenca-Bescós, G., Rofes, J., López-García, J.M., Blain, H.-A., Rabal-Garcés, R., Sauqué, V., Arsuaga, J.L., Bermúdez de Castro, J.M., Carbonell, E., 2013. The small mammals of Sima del Elefante (Atapuerca, Spain) and the first entrance of Homo in Western Europe, Quaternary International 295, 28-35.
Allué, E., Hou, Y.M., Lorenzo, C., Mateos, A., Arsuaga, J.L., Bermúdez de Castro, J.M., Carbonell, E., 2013. East meets west: First settlements and human evolution in Eurasia, Quaternary International 295, 1-4.
Agustí, J., Blain, H.-A., Furió, M., De Marfá, R., Martínez-Navarro, B., Oms, O., 2013. Early Pleistocene environments and vertebrate dispersals in Western Europe: The case of Barranco de los Conejos (Guadix-Baza Basin, SE Spain), Quaternary International 295, 59-68.
technorati tags: primeres poblacions humanes , Àsia , China , paleontologia , arqueologia , tecnologia , economia10 Jun, 2013
Nova estada de la investigadora Ethel Allué a Beijing per promoure una xarxa de recerca entre IPHES i investigadors de la Xina
Wang Shuzhi (dreta) i Ethel Allue al laboratori d’anatomia de la fusta de l’Institut d’Arqueologia de l’Acadèmia de Ciències Socials Xinesa (ICASS) - Shixia Yang
La investigadora de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) Ethel Allué ha realitzat recentment una nova estada a Beijing (Xina) en el marc d‘un projecte de col·laboració amb l’Institute of Vertebrate Paleontology and Paleoanthropology (IVPP) i l’Institut d’Arqueologia de l’Acadèmia de Ciències Socials Xinesa (ICASS). Aquesta estada s’emmarca en els projectes de la Generalitat de Catalunya Technology and Energetic resources at the Asian Pleistocene: technical evolution and raw materials at North China archaeological sites (CONE2010-0007) i el projecte de recerca de la Dra. Yamei Hou de l’Acadèmia de Ciències de Xina, cofinançat amb el projecte Atapuerca del Ministerio de Ciencia e Innovación ,a través dels quals ja es va fer una visita amb d’altres investigadors de l’IPHES.
A l'IVPP amb Ya Mei Hou (la primera per l'esquerra) i Shuzhi Wang - Shixia Yang
L’objectiu d’aquest projecte és el d’establir una xarxa de recerca sobre estudis sobre conjunts Pleistocens formada per investigadors de l’IPHES i xinesos. Més concretament, se centra en tres aspectes: l'evolució de la tecnologia lítica al Pleistocè de la Xina i la seva comparació amb els conjunts d’Atapueca, la tecnologia del bambú des d’una perspectiva experimental i els estudis antracològics de jaciments Paleolítics a la Xina.
Durant l’estada, Ethel Allué, va poder revisar les restes de carbó del jaciment paleolític de Wulanmulun en col•laboració amb la Dra. Shuzhi Wang (ICASS), experta en anatomia de la fusta de Xina (dendrocronòloga i antracòloga). Aquest jaciment es localitza a la Mongolia Interior i el projecte d’excavació està codirigit per la Dra. Yamei Hou (IVPP), que ja té una llarga trajectòria de col•laboracions amb membres de l’IPHES.
Al despatx del IVPP de Li Xiaoping durant la sessió de treball sobre resultats d'estudis antracològics al centre de Xina - Shixia Yang
Ethel Allué, també va poder dedicar temps a la consulta de materials de la col•lecció de fustes actuals i arqueològiques preparades en làmines primes, dipositades a l’ICASS. Això permetrà treballar a l’IPHES sobre aspectes poc desenvolupats com la col·lecció de referència de fustes actuals que serveixen per comparar amb les restes arqueològiques.
A més a més, durant la visita, Ethel Allué va poder establir nous contactes amb d’altres investigadors xinesos interessats en problemàtiques similars, com el Dr. Xiaoqiang Li (IVPP) i la Dra. Sun Nan del Institute of Earth Environment, de l’Acadèmia de Ciències de Xina, amb els que la Shuzhi Wang i l’Ethel Allué varen gaudir d’una sessió de treball durant la qual els hi varen presentar els resultats de les seves darreres publicacions sobre canvis de la vegetació durant l’Holocè mitjà al centre de la Xina.
technorati tags: Xina , arqueologia , antracologia , PaleolÃtic , tecnologia lÃtica , bambú , vegetació9 Jun, 2013
Fa entre 13.000 i 9.000 anys, la Cova de les Borres, a La Febró, ja va estar ocupada per homÃnids de forma continuada
Així s’ha demostrat amb la segona campanya d'excavacions que ha dut a terme l’IPHES
L'estudi de les restes fòssils i de la organització de l'espai permetrà conèixer més a fons el comportament econòmic i social de les societats caçadores i recol·lectores
Excavació a la Cova de les Borres fa unes setmanes - IPHES
Gràcies als treballs d’excavació que, per segon anys consecutiu, l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) ha desenvolupat a la Cova de les Borres, a La Febró (Baix Camp), s’ha pogut confirmar que, fa entre 13.000 i 9.000 anys (Paleolític superior final), aquest va ser un indret habitat de forma continuada per homínids. El jaciment es localitza al Sud-oest de les Muntanyes de Prades, a la capçalera del riu Siurana.
L’evidència més important d’aquesta presència humana és l'abundant registre d'indústria lítica en sílex que s’ha posat de manifest. Alhora, una de les novetats més significatives ha estat l'aparició de restes de fauna i fragments d'eines realitzades sobre ós, com una possible atzagaia i alguns penjolls.
Fragment d'atzagaia - IPHES
Maria Soto, becària FI AGAUR (Generalitat de Catalunya) adscrita a l’IPHES, i codirectora de les excavacions a la Cova de les Borres juntament amb Josep Vallverdú, investigador del mateix centre de recerca, ha puntualitzat: “érem conscients de la vàlua dels nivells pertanyents al Paleolític superior final, que ja s’havien documentat, però amb les noves troballes hem pogut confirmar aquest fet. D’altra banda, s'ha constatat la continuïtat de la seqüència arqueològica amb nivells més profunds que han proporcionat eines lítiques característiques de períodes més antics del Paleolític superior”.
Mostra d'algunes de les peces d'eina lítica que s'han descobert durant la campanya d'enguany - IPHES
Fins al moment s'ha pogut definir una seqüència arqueològica formada per 4 nivells diferents amb restes d'ocupacions humanes al jaciment. “La prova més clara és l'abundant registre d'indústria lítica en sílex, que captaven a les proximitats del Massís de Prades”, insisteix Maria Soto. “A les capes superiors –prossegueix- el conjunt lític es caracteritza per la presència de petites laminetes de sílex retocades i elements geomètrics que es feien servir com a puntes i armadures de sageta per a la caça”, ha assenyalat. Al mateix temps s'ha recuperat un gran nombre dels nuclis dels que s'extreien aquestes laminetes, de dimensions reduïdes, i gratadors per treballar les pells.
L'arqueòloga Maria Soto, codirectora de l'excavació juntament amb Josep Vallverdú - IPHES
Als nivells inferiors, les dimensions de la industria canvien, trobant peces de mides força més grans, on dominen les làmines, en compte de les laminetes, i les puntes de projectil realitzades sobre làmines de grans dimensions. Els nuclis i els gratadors també són notablement més grans i existeixen sistemes de talla del sílex encaminats no tan sols a l'obtenció de làmines, sinó també d'ascles.
La mateixa investigadora ha remarcat que una altra de les aportacions més importants ha estat l'aparició de restes de fauna (principalment cabra i cérvol) als nivells inferiors, fet que no succeïa al tram superior descobert l'any anterior. “Juntament amb les restes dels animals consumits pels grups humans també han aparegut fragments d'eines realitzades sobre ós, com es el cas d'una possible atzagaia molt fragmentada i cremada, i alguns penjolls realitzats sobre cargols marins perforats”, ha explicat.
Un dels cargols marins que haurien pogut fer servir de penjoll - IPHES
L'estudi conjunt de les restes fòssils i de la organització de l'espai, permetrà aprofundir en el coneixement del comportament econòmic i social de les societats caçadores i recol·lectores, així com definir la importància de la Cova de Les Borres a l'entorn de les Muntanyes de Prades i del Sud de Catalunya durant el Paleolític superior.
La campanya s’ha efectuat aquesta primavera, en el marc del programa "Evolució paleoambiental i poblament prehistòric a les conques dels rius Francolí, Gaià, Siurana i rieres del Camp de Tarragona", cofinançat per l'IPHES, el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i l'Ajuntament de La Febró, que novament, ha facilitat la realització de les tasques arqueològiques.
L'objectiu més immediat, un cop finalitzada l'excavació, és confirmar la cronologia d'aquests nivells arqueològics mitjançant datacions absolutes de Carboni 14 o Termoluminescència, per tal de situar amb més precisió les diferents ocupacions del jaciment dins de la seqüència cultural del Paleolític.
9 Jun, 2013
Conferència sobre els orÃgens del NeolÃtic al Pròxim Orient i la seva difusió a Catalunya
A càrrec de l’arqueòleg Lluís Batista, dijous 13 de juny a les 21,30 h al Castell de Maldà, a la comarca de L’Urgell
Lluís Batista, arqueòleg i responsable de l’Àrea de Socialització de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), impartirà la conferència Els orígens del Neolític al Pròxim Orient i la seva difusió a Catalunya, dijous 13 de juny a les 21,30 h al Castell de Maldà, a la comarca de L’Urgell.
L'arqueòleg Lluís Batista a l'IPHES - Jordi Mestre/IPHES
Resum intervenció
La nostra prosperitat social i tecnològica té el seu origen fa uns 11.000 anys, quan en algunes zones del Pròxim Orient, moguts per la necessitat, vam aprendre a dominar la natura mitjançant l’agricultura i la ramaderia. Aquest avanç va anar acompanyat de l’invent de la ceràmica, de la pedra polida, i de canvis de tota mena, des del tipus d’hàbitat fins a la necessitat de crear l’escriptura. A Catalunya aquestes innovacions arriben fa uns 8.000 anys, des del focus originari oriental.
A la xerrada es tractarà els inicis del Neolític al món i la seva difusió a les nostres terres.
technorati tags: NeolÃtic , agricultura , ramaderia , cerà mica , hà bitat , escriptura , invents , Pròxim Orient , Catalunya
9 Jun, 2013
Xerrada sobre com es fa carrera en prehistòria i com els micromamÃfers ens poden ajudar a entendre les crisis climà tiques i econòmiques
Dimecres 12 de juny, a les 19 h, al Paranimf de la URV, en l'acte de lliurament dels premis extraordinaris de màster i de final d’estudis del curs 2011-12
A càrrec de Juan Manuel López, investigador vinculat a l'IPHES que ara realitza una estada a la Università degli Studi di Ferrara (Itàlia) i exalumne de la URV
En el mateix acte l'alumne de la Facultat de Lletres Mario Modesto Mata rebrà un premi extraordinari pel Màster Erasmus Mundus en Arqueologia del Quaternari i Evolució Humana
“De la URV a la Universitat de Ferrara: un exemple de recorregut en la recerca prehistòrica” és el títol de la conferència que impartirà Juan Manuel López-García, investigador vinculat a l'IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) que actualment realitza una estada a la Università degli Studi di Ferrara (Itàlia), amb motiu de l’acte de lliurament dels premis extraordinaris de màster i de final d’estudis del curs 2011-12 que se celebrarà dimecres 12 de juny a les 19 h, al Paranimf de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, al Rectorat. En el mateix acte l'alumne de la Facultat de Lletres Mario Modesto Mata rebrà un premi extraordinari pel Màster Erasmus Mundus en Arqueologia del Quaternari i Evolució Humana.
L'arqueòleg Juan Manuel López-García - Jordi Mestre/IPHES
López-García comentarà el seu recorregut científic des que va iniciar els estudis d'història a la URV fins a la beca postdoctoral de que gaudeix ara i que li permet fer una estada a la Universitat de Ferrara. A més, explicarà en què consisteix la investigació que du a terme i que es basa en micromamífers, així com la importància que tenen en el coneixement de la prehistòria
A la URV, Juan Manuel López-García es va llicenciar en Història, va superar el Màster Erasmus Mundus en Arqueologia del Quaternari i Evolució Humana i es va doctorar en Arqueologia Clàssica. En aquest últim cas va ser premi extraordinari de doctorat de la URV. Actualment està a la Università degli Studi di Ferrara treballant amb el Gruppo di Paleobiologia e Preistoria com a becari postdoctoral Beatriu de Pinós. La seva especialitat és la reconstrucció del clima i del paisatge en el qual vivien els homínids durant la prehistòria a partir de l’anàlisi dels petits mamífers.
technorati tags: micromamÃfers , canvi climà tic , restitució paleoambiental , crisi econòmica , crisi social , premis , tercer cicle , docència , ensenyament universitari7 Jun, 2013
Nova excavació arqueològica al jaciment prehistòric del Molà del Salt, a Vimbodà i Poblet
La campanya és possible gràcies a l’ajut econòmic de diferents institucions públiques i empreses privades
És un indret clau per saber com vivien les societats caçadores i recol•lectores de fa entre 13.000 i 15.000 anys
Excavacions al jaciment prehistòric del Molí del Salt, a Vimbodí i Poblet - Jordi Mestre / IPHES
Des del passat 20 de maig i fins a mitjan de juny, un grup d’arqueòlegs de l’Àrea de Prehistòria de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona (URV) i de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES), així com d’altres provinents de diversos indrets de l’Estat espanyol, dirigits per Manuel Vaquero, desenvolupen una nova campanya d’excavació al jaciment prehistòric del Molí del Salt, ubicat al municipi de Vimbodí i Poblet (Conca de Barberà).
Durant aquestes dies s’intenta obtenir noves dades per aprofundir en el coneixement de les societats caçadores i recol•lectores que van viure en aquest indret fa entre 15.000 i 13.000 anys abans d’ara.
L'arqueòleg Manolo Vaquero, investigador de l'IPHES i de l'Àrea de Prehistòria de la URV, al Molí del Salt - Jordi Mestre/IPHES
La primera excavació sistemàtica va tenir lloc el 1999 i des de llavors un cop l’any es dur a terme el treball de camp coincidint amb la primavera. Aquestes intervencions ha proporcionat importants troballes arqueològiques entre les quals destaquen una dotzena de plaques de pedra gravades amb figures d'animals com ara cérvols o cavalls, cosa que ha convertit el Molí del Salt en un indret molt singular.
El suport d’institucions com la Generalitat de Catalunya, el Consell Comarcal de la Conca de Barberà, l’Ajuntament de Vimbodí i Poblet i el Museu-Arxiu de Montblanc i Comarca, així com companyies privades com SOREA, empresa concessionària d’aigües de Vimbodí i Poblet, han fet possible que un cop més s’hagi pogut dur a terme una nova campanya d’excavació. Precisament, per garantir aquesta continuïtat s’ha signat un conveni entre IPHES i l’ajuntament esmentat.
technorati tags: arqueologia , societats caçadores i recol.lectores , excavacions , convenis , art moble , jaciments , prehistòria6 Jun, 2013
Dos investigadors de l’IPHES, Eudald Carbonell i Jordi AgustÃ, dialoguen sobre el passat i el futur de la nostra espècie en un llibre per a tots els públics
La base són unes converses sobre aspectes claus de l’evolució humana que van mantenir en un programa especial de tres mesos a Tarragona Ràdio l’Any Darwin
Es pot gaudir d’una edició en català i una altra en castellà - NOTÍCIA EN CASTELLANO
Presentació a Burgos el dimecres 12 de juny
Web Jordi Agustí – twitter, facebook i web d’Eudald Carbonell - escoltar els diàlegs
Portada en català
Jordi Agustí (paleontòleg) i Eudald Carbonell (arqueòleg) són dos investigadors amb una llarga trajectòria científica que, d’una manera més o menys intensa, a vegades han compartit a través de diferents projectes. La creació de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) el 2006 va propiciar la consolidació d’aquestes col·laboracions. Actualment, Carbonell dirigeix aquest centre i Agustí n’és el responsable de recerca, la qual cosa ha afavorit el diàleg científic entre ambdós.
L'arqueòleg Eudald Carbonell (esquerra) amb el paleontòleg Jordi Agustí - Jordi Mestre/IPHES
En aquest context, i coincidint amb l’any Darwin, el 2009 va sorgir la necessitat d’ordenar tot aquest pensament, intercanviar opinions i establir una conversa entre els dos oberta a tota la població. Produït per l’IPHES, i amb caire setmanal, es va començar a emetre el 12 de maig per Tarragona Ràdio l’espai “Diàlegs sobre l’evolució”, presentat per la periodista Yolanda García. L’emissió es va perllongar fins al 28 de juliol.
Aquestes converses són la base del llibre que ara es presenta, L’evolució sense sentit (editorial Empúries). En castellà ha estat editat per Península amb el títol La evolución sin sentido i es presentarà el dimecres 12 de juny a les 20.15 h, al Museo de la Evolución Humana, a Burgos (invitació).
Engrescats per la diligència de la periodista, Agustí i Carbonell ens conviden a reflexionar d’una manera clara sobre alguns dels moments claus de la història de l’evolució humana i sobre com podem esbrinar les nostres possibilitats de futur com a espècie, més enllà de la crisi del sistema actual, aplicant, per exemple, el progrés conscient i l’evolució responsable.
Portada versió castellana
Jordi Agustí i Eudald Carbonell comparteixen la idea que la reflexió sobre les perspectives de la humanitat no és possible sense indagar, alhora, què és allò que ens fa humans i què vol dir ser-ho, i tots dos tenen l’experiència, el rigor i els coneixements que calen per afrontar-ho amb precisió i claredat. Per aquest motiu, es parla dels orígens de l’Homo sapiens, es repassen alguns avanços importants en el camp de la paleoantropologia i l’arqueologia, així com de la trajectòria de cadascun dels dos autors.
Cal destacar la rellevància del complex d’Atapuerca. Per aquest motiu aprofundeixen en la seva autèntica significació i incideixen especialment en l’acumulació de fòssils humans (d’Homo heidelbergensis) descoberta a la Sima de los Huesos, on a més hi ha evidències de que fa sobre 400.000 anys ja es rendia algun tipus d’homenatge als homínids que morien, o Gran Dolina, on es va posar al descobert una nova espècie, Homo antecessor.
La crisi sistèmica
En tot cas, sovint la conversa no se centra només ens aspecte relacionats estrictament amb la teoria de l’evolució sinó que també hi té el seu lloc la filosofia de la ciència. Tornant al cas esmentat de la Sima de los Huesos, s’aprofita, per exemple, l’oportunitat per preguntar-se sobre la significació de la impressionant acumulació de restes humanes que hi ha en aquest jaciment. Hi ha discussió sobre si foren llançades a l’avenc o si es trobaven simplement a l’interior de la cova i van quedar sepultades a causa de moviments sísmics. Si es tracta d’homínids llançats intencionadament, ja cadàvers (tal com semblaria indicar l’absència de fractures cranials i postcranials rellevants) estaríem parlant de la primera prova de ritual funerari? Una eina de pedra perfectament esculpida apareguda entre els cadàvers, per alguns ha estat interpretada com una ofrena.
A L’evolució sense sentit també hi ha lloc per explicar com l’atzar ens ha fet humans,el perquè de la crisi sistèmica, què sabem dels neandertals i, per suposat, el paper de Darwin i la Teoria de l’evolució.
technorati tags: publicacions , arqueologia , ciència , evolució humana , filosofia de la ciència , Homo sapiens , Homo antecessor , espècies , neandertals
