El bloc de les activitats de l'IPHES

25 Gen, 2011

Les restes fòssils es van trobar a la Sima del Elefante, on també es van identificar les restes humanes del primer europeu

Les seves mides serien molt similars a les d’una rata d’aigua actual: uns 18 – 22 cm entre el cap i la resta del cos, una cua d’uns 10 – 14 cm, i un pes d’entre 155 i 300 grams. Aquestes dades pertanyen a l’Arvícola jacobeus, una nova espècie de rata d’aigua, que han identificat membres de l’Equipo de Investigación d’Atapuerca (EIA), una troballa que s’ha donat a conèixer recentment a través d’un article publicat a la revista Acta Paleontológica Polonia; entre els signants hi ha Jordi Agustí, investigador ICREA a l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) i responsable de l’Àrea de Recerca d’aquest centre. L’Arvícola jacobeus és, a més, la rata d’aigua més antiga de la història i fa 1,2 milions d’anys va viure a la Sima del Elefante, a Atapuerca, on també es van descobrir les restes humanes del primer europeu. L’estudi l’ha liderat la científica Gloria Cuenca.

Vista oclusal de la mandíbula dreta del rosegador descobert a Atapuerca - EIA

En aquest jaciment, durant les excavacions arqueològiques dels darrers 15 anys, han sortit restes fòssils de dents de rata d’aigua amb uns trets diferencials que els feien únics, per exemple, “són més petits i tenen l’esmalt més gruixut que un altre tipus de rosegador de la mateixa cronologia, la Mimomys savini; les arrels d’aquestes dents també són molt singulars. Tot plegat, i després de diferents estudis, ens ha portat a crear aquesta nova espècie”, explica Jordi Agustí.

Visió medial de la mandíbula dreta d'Arvicola jacobeus - EIA

El mateix investigador ha explicat: l’Arvicola jacobeus té a veure amb l’origen de la rata d’aigua ibèrica, Arvicola sapidus. A Europa, i a part nord de la Península ibèrica, l’espècie més comuna de rata d’aigua és Arvicola terrestris, ara bé, l’espècie pròpia de bona part d´Ibèria és l´Arvicola sapidus (típica de l´albufera valenciana), la qual presenta caràcters més arcaics que l´Arvicola terrestris, comparables en certa mesura a la primera rata d’aigua del Plistocè mig, l´Arvicola mosbachensis. “Fins ara –comenta Jordi Agustí- no se sabia gaire sobre l’origen d´Arvicola sapidus i es pensava que, o bé s’havia escindit d’Arvicola terrestris durant el Plistocè superior, o bé descendia directament de l´Arvicola mosbachensis de començaments del Plistocè mig. Doncs bé, Arvicola jacobeus demostra que el llinatge d’Arvicola sapidus és molt antic i es remunta al Plistocè inferior. Seria la rata d’aigua més antiga de l’historia”, conclou.

Referència article - web

Cuenca-Bescós, G., Agustí, J., Lira, J., Melero-Rubio, M., and Rofes, J. 2010. A new large Arvicolinae from the early Pleistocene of Europe. Acta Paleontologica Polonica, 55 (4), 565–580.

technorati tags: paleontologia , fòssils , jaciments , prehistòria , revista impacte , restes humanes , cua , esmalt , dents rosegador , Mimomys savini

25 Gen, 2011

Durant el 2010 es van poder veure a diferents indrets de Catalunya

Es complementen amb xerrades i altres activitats per a tots els públics

En el marc de les activitats de socialització que desenvolupa l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) i amb l’objectiu de que la societat integri els coneixements que l’equip obté amb les seves recerques, actualment aquest centre de recerca disposa de quatre exposicions de caire didàctic i de producció pròpia, que durant el 2010 van visitar diferents localitats catalanes i van arribar a unes 50.000 persones.

Una de les escenografies de la mostra Europa fa 1 milió d'anys - Jordi Mestre / IPHES

Aquestes mostres són “Europa fa 1 milió d’anys”, “Fa 3,5 milions d’anys. El Camp dels Ninots”, “Darwin i l’Evolucionisme”, i “Sabater Pi, una vida dedicada a la recerca”. En moltes ocasions es complementen amb xerrades per part de personal investigador de l’IPHES per a tots els públics, visites guiades i tallers interactius.

EUROPA FA UN MILIÓ D’ANYS

Dossier de premsa – Web i vídeo de l’exposició – Vídeo Homo antecessor – Podcast

Aquesta mostra ens trasllada als orígens de la vida al planeta Terra, ens narra com van configurar-se de forma progressiva els actuals continents i com les diferents variacions climàtiques van determinar l’aparició d’una vegetació i fauna específiques –entre elles l’espècie humana, l’Homo sapiens–, en diferents localitzacions geogràfiques. Hipopòtams, rinoceronts gegants, tigres de dents de sabre, elefants, licaons i altres habitants de la sabana són alguns dels principals protagonistes, sempre sota l’atenta mirada de carronyaires, com les hienes o el primer europeu, l’Homo antecessor. D’aquesta manera descobrim la fauna que hi havia a la Península ibèrica ara fa un milió d’anys, quan imperava un ecosistema similar al de les sabanes humides de l’Àfrica actual, amb animals insòlits i ja extingits.

Mots encruats per a la canalla

El muntatge expositiu inclou recreacions de paisatges de l’època i grans escenografies. Es presenta també una restitució virtual d’Homo antecessor. Per a la canalla s’ha concebut un espai didàctic i pedagògic on poden completar l’esquelet de diferents espècies d’homínids i efectuar mots encreuats sobre l’evolució humana.

FA 3,5 MILIONS D’ANYS. EL CAMP DELS NINOTS

Video i web exposició, web Camp dels Ninots, capítol Sota terra de TV3, dossier de premsa expo

Saber com era el clima i el paisatge d’Europa fa 3,5 milions és ara possible gràcies a les importants troballes que han posat al descobert els treballs arqueopaleontològics que desenvolupa l’IPHES al Camp dels Ninots, al municipi de Caldes de Malavella. Així es constata en una exposició que ha estat concebuda per aquest mateix institut.  Amb el títol Ara fa 3,5 milions d’anys. El Camp dels Ninots, aquesta mostra permet, de manera didàctica i atractiva, saber com era el paisatge, el clima i quins animals vivien en aquells anys, gràcies a la informació que ha proporcionat l’estudi transdisciplinar dels fòssils obtinguts en aquest jaciment gironí.Tot això es presenta amb una sèrie de plafons.

Un dels aspectes en què incideix la mostra és en com era el paisatge - Gerard Campeny / IPHES

A més, s’exhibeixen dibuixos a escala real dels animals reconstruïts, així com una restitució del paisatge d’aquella època, i es pot gaudir de 4 reproduccions amb la mida real de quatre dels cinc esquelets animals localitzats: un tapir sencer, dos bous -un de sencer i l'altre, de mig cos-, i un rinoceront, que s’han recreat tenint en compte els mateixos fòssils que han aparegut a les excavacions del Camp dels Ninots en les diverses campanyes.

També inclou diferents vídeos que reconstrueixin els animals en 3D, dos clips que donen a conèixer, per una banda, en què consisteix la metodologia d'una excavació i, de l’altra, com es fa el motlle d’un esquelet d’animal quan es troba durant una campanya. Finalment, es pot gaudir d’ un documental de 25 minuts de durada, filmat el 2006, durant els treballs que van revelar les restes d’un rinoceront i d’un bòvid.

DARWIN I L’EVOLUCIONISME

Dossier de premsa

Estrenada el 2009, amb motiu del bicentenari del naixement de Darwin i dels 150 anys de la publicació de la seva obra L’origen de les espècies, Darwin i l’evolucionisme permet realitzar un recorregut per la vida i activitat científica principal de Darwin, així com per la importància de la teoria de l’evolució que va formular.

Els àmbits principals en què s’estructura són: Vida del pare de l’evolucionisme, l’etapa de Cambridge, el viatge del Beagle; Darwin, un naturalista expert, selecció artificial i superpoblació, les seves relacions científiques amb altres naturalistes, L’origen de les espècies i altres línies d’investigació no tan conegudes.

Tot això s’expressa de manera didàctica en els plafons que inclou la mostra i que han estat elaborats amb la tecnologia HP Designjet L65500, amb tintes HP Làtex, respectuoses amb el medi ambient.

SABATER PI, UNA VIDA DEDICADA A LA RECERCA

Vídeo - Web - Grup al Facebook En reconeixement a la tasca científica de Sabater Pi

Aquesta mostra inclou magnífics dibuixos de Sabater i Pi i pals fabricats per ximpanzés, que ell ha estudiat, i posa de manifest la ingent tasca de recerca realitzada per aquest científic. Amb les seves investigacions va constatar la intel·ligència dels primats no humans, una vessant que actualment l’IPHES complementa, en col·laboració amb la Fundació Mona, analitzant el seu comportament cognitiu, en general que inclou aspectes que van des de la lateralitat manual (per què fem servir més la mà dreta que l'esquerra) fins a la seva capacitat tecnològica.

CONTRACTACIÓ DE LES DIFERENTS MOSTRES

Lluís Batista, responsable de l’Àrea de Socialització de l’IPHES, tel. 679338771 - lbatista@iphes.cat

technorati tags: vegetació , rinoceronts , carronyaires , Teoria de l'Evolució , didàctica , paisatge , clima , bòvid , prehistòria , evolució humana , espècies , recerca , primatologia , ximpanzés

25 Gen, 2011

Aquest curs 2010-2011 s’ha activat l’assignatura Prehistòria en el marc del Grau en Història que s’imparteix a Universitat Rovira i Virgili de Tarragona (URV). Les classes s’han dut a terme durant el primer quadrimestre i l’examen parcial es va fer l’11 de gener. Aquest Grau en Història s’ofereix des del curs 2008-2009 i “arriba ara al seu 3er curs gràcies a un projecte pioner que va ser pla pilot a Catalunya, en el procés d’adaptació als nous graus que contempla el Pla Bolonya”, ha indicat Ethel Allué, professora associada de la URV i investigadora de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) que dóna aquesta assignatura, obligatòria per a tot l’alumnat del Grau en Història, enguany amb 28 matriculats.

“L’objectiu de l’assignatura és fer un recorregut pels aspectes més importants de la prehistòria, seguint un fil diacrònic, des de la sortida d’Àfrica dels primers homínids fins a l’inici de les desigualtats en societats complexes de l'Edat del Bronze”, comenta la investigadora de l’IPHES.

                                                                    

 

Ethel Allué, a l'aula de la URV amb l'alumnat de l'assignatura de Prehistòria l'11 de gener, dia de l'examen - Gerard Campeny / IPHES

“Una de les feines més interessants que hem proposat aquest curs a l’alumnat ha estat –puntualitzat Allué- la realització d’un treball de recerca que té com a objectiu adquirir diferents competències que han d’assolir durant la seva formació. Per aconseguir aquesta fita s’ha escollit l’arqueologia experimental i dins d’aquest àmbit els estudiants podien triar un tema de lliure elecció”.

S’han realitzat un total de 7 treballs en grups de recerca de 2 a 5 alumnes. Els temes han estat els següents: l’ús diferencials dels combustibles al Paleolític mig, la producció artística de les mans, els aglutinants orgànics, la molta del blat, la dieta de primats i homínids, les diferències arquitectòniques entre edificis rectangulars i rodons, i les marques de tall.

El seguiment del treball de recerca s’ha desenvolupat, pel que fa als aspectes metodològics, juntament amb el professor de la URV i responsable de l’Àrea de Docència de l’IPHES, Robert Sala, i Núria Geribàs (becària predoctoral, IPHES-URV dins de l’assignatura Metodologia Històrica, a través de la qual, i amb docència compartida amb la professora de la URV, Maria Bonet, s’ha fet un seguiment de l’aplicació del mètode científic i de la realització d’articles científics.

Relació de treballs

Andreu Borràs, Ricard Cantano, Cristian Ferrer, Guillem Puig: Per pintar cal tenir ous: l’ús d'aglutinants orgànics en les pintures rupestres durant el mesolític

David Camuña Pardo, Jordi Carrillo Caro, Francesc Rodríguez Martorell, Julián Valero Barrena: Aproximación al uso del fuego en el Paleolítico Medio. Leña, propiedades y procesos de combustión.

Ada Lasheras González, Judit Ralda Subirats: La producció artística de mans: una aproximació experimental

Mónica Fernández García, Robert Gas Sirisi, Antonio Pineda Alcalá, Carlota Royo Mata: Més enllà dels ossos. Una aproximació pràctica de les marques de tall.

Gonzalo Herrera Lozano, Montse Medina Binimelis,Anna Montero Bellafont: Cambio de dieta y de herramientas entre primates y hominidos. Principios de la obtención de frutos secos mediante la percusión.

Núria Curull, Maria Garcia, Elies Ortega, Irene Pallejà, David Royo: De la morfología rodona a la quadrada. Els habitatges durant l’Edat del Ferrro (Cultura castrense i celtibèrica)

Helena Balart, Eloi Conradó, Victor Garcia, Núria Plana, Joan Velasco. El procés de mòlta del blat comú

technorati tags: investigació , docènica , out of Africa , arqueologia experimental , pla Bolonya , diacrònic , blat , aglutinants orgànics , Plaeolític mig , combustibles

25 Gen, 2011

Podcast sobre què ens ensenyen els micromamífers

Una de les disciplines que s’empren per esbrinar com era el clima del passat és l’estudi de les restes de microfauna que s’obtenen en les excavacions. Aquest és el cas d’un estudi publicat recentment a revista Quaternary International que ha permès saber quins canvis s’han registrat a Almenara (Castelló) gràcies a l’anàlisi de fòssils de la fauna de petits mamífers trobats als jaciments d'Almenara-Casablanca durant les intervencions paleontològiques efectuades l’any 2004. L’estudi està liderat per Jordi Agustí, investigador ICREA a l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) i ha comptat amb la col·laboració del Grup Guix de Vila-real. Conèixer els canvis climàtics de temps remots ens pot ajudar a prospectar que pot passar en el futur (preveure tendències...), per això són tan importants”.

Recreació científica de com podia ser el paisatge a Almenara durant el Pliocè - Cedida Oscar Sanisidro/Grup Guix

En aquesta recerca s’ha estudiar la fauna en relació amb el context cronològic i paleoclimàtic associat, doncs els jaciments càrstics d’Almenara-Casablanca, encara que discontinus, presenten un bon registre paleontològic que va des del límit miopliocè (5 milions d'anys) fins al plistocè inferior (1 milió d'anys).

Excavacions a Almenara-Casablanca 4 durant el 2004 -Cedida Grup Guix

D’aquesta manera s’ha pogut saber que a finals del miocè (fa 5 milions d'anys) la zona analitzada presentava un clima subdesèrtic, influenciat per la crisi de salinitat messinià, que va arribar a dessecar el Mediterrani. A la fi del pliocè començament del Plistocè (fa 2,5 milions d'anys), les condicions climàtiques eren diferents a les del miocè, essent més similar a l'actual, amb petites diferències quant a la pluviometria, una mica superior a la d'avui en dia. També destaquen les dades que indiquen que durant el plioplistocè, els aiguamolls i les masses boscoses properes als jaciments d'Almenara eren més abundants que en l'actualitat. Finalment, el clima va patir un refredament a la fi del Plistocè inferior (fa 1 milió d'anys), que va fer que s'accentués la continentalitat, notant-se en la presència d'hiverns més freds. Després d'això, les temperatures van augmentar, per situar-se com a l'actualitat en valors mitjans similars als del plioplistocè, però amb una menor precipitació mitjana anual, que fan que el clima avui sigui una mica més sec.

La citada campanya del 2004, a més dels resultats que ara es presenten, ha propiciat la publicació de 15 articles en revistes nacionals i internacionals, 9 resums en congressos, l'edició d'un llibre i la realització de 3 tesis doctorals.

technorati tags: canvi climàtic. excavacions , arqueologia , prehistòria , paisatge , fauna , paleontologia , aiguamolls , jaciments , salinitat , revistes científiques

25 Gen, 2011

Tindrien un clima de tipus mediterrani, similar a l’actual a la zona.

Un estudi demostra també l’alt grau de mobilitat d’aquells homínids

La Cueva de Maltravieso és coneguda pel seu conjunt d’art parietal del Paleolític superior, però les excavacions arqueològiques que d’una manera sistemàtica es desenvolupen des del 2001, a càrrec de l’EPPEX (Equipo Primeros Pobladores de Extremadura, del qual forma part l’IPHES – Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), demostren , a més, que Cáceres, ciutat on es troba ubicada, va ser durant el darrer període glacial, i segons les dades paleoecològiques obtingudes a la Sala de las Chimeneas de l’esmentada cavitat, un dels refugis climàtics més càlids,  fa quasi 18.800 anys. Eren, a més, homínids amb una gran capacitat de mobilitat pel territori, segons es constata en les darreres investigacions que s’han donat a conèixer recentment.

Excavacions a la Sala de las Chimeneas, en una imatge d'arxiu- Jordi Mestre / IPHES

La bonança de l’entorn de la Cueva de Maltravieso ve determinada per la seva localització geogràfica, al sud-oest de la Península ibèrica. La zona càrstica en la que es  troba (el Calerizo de Cáceres), està vorejada per zones granítiques amb la presencia de varis rius i la proliferació d'aiguamolls. L’existència d’aquests dos medis va proporcionar una àmplia varietat de recursos per garantir la subsistència als diferents grups d’homínids que en un moment o altre van habitar aquesta àrea.

Els resultats antracològics (estudi dels carbons fòssils) basats en les restes trobades a la Sala de las Chimeneas han indicat la presència d’un pinar de tipus mediterrani obert acompanyat d’espècies arbustives. Durant el període investigat, a la meitat nord de la Península ibèrica s’identifiquen habitualment pins de muntanya, cosa que denota un clima fred, però en zones litorals i zones meridionals s’han documentat refugis.

Les dades antracològiques s’han contrastat i complementat, per exemple, amb l’anàlisi dels micromamífers els quals han indicat un medi d’espais oberts amb certa cobertura vegetal, un ambient humit, amb cursos d’aigua estables a les proximitats de la cavitat i un clima de tipus mediterrani, similar a l’actual a la zona.

Exterior de la Cueva de Maltravieso - Jordi Mestre / IPHES

Alhora, s’ha documentat, gràcies a la informació que han proporcionat la zooarqueologia i la tafonomia, una activitat antròpica que suggereix un origen múltiple i complex del registre. Per exemple, s’han trobat petxines marines, que s’haurien obtingut a la costa atlàntica, a uns 300 km de la Cueva de Maltravieso, i restes de sílex que s’haurien obtingut en una àrea de captació localitzada a uns 80-150 km de Càceres. D’aquí s’infereix un alt grau de mobilitat per part dels homínids i la possibilitat d’intercanvis entre diferents grups

Referència article

A. Canals, A. Rodríguez-Hidalgo, L. Peña, E. Mancha,M. García-Díez, S. Bañuls, I. Euba, J. M. López-García, N. Barrero, L. Bermejo, F. J. García, D. Mejías, M. Modesto, A. Morcillo, V. Aranda y E. Carbonell

Nuevas aportaciones al Paleolítico superior del suroeste peninsular: la cueva de Maltravieso, más allá del santuario extremeño de las manos a EL PALEOLÍTICO SUPERIOR PENINSULAR. NOVEDADES DEL SIGLO XXI, Barcelona 2010. pp: 199-218.

technorati tags: glaciacions , monografia , aiguamolls , fòssils , recursos , homínods , mobilitat , territori , carbons , pinar , micromamífers , cavitat , captació , intercanvi

21 Gen, 2011

El premi el van atorgar pel seu valor didàctic i pedagògic en un acte que es va fer a Madrid el 20 de gener i al qual va assistir Eudald Carbonell

L’Asociación de Corresponsales de Prensa Extranjera en España va atorgar un dels premis 2010 al Museo de la Evolución Humana de Burgos (MEH) pel seu valor didàctic i pedagògic. El lliurament de la distinció es va fer el 20 de gener, en un acte que es va realitzar als Jardines de Cecilio Rodríguez, en el Parque de El Retiro. Hi van assistir dos dels codirectors del Projecte Atapuerca (Eudald Carbonell i Juan Luis Arsuaga), el director del Sistema Atapuerca, Javier Vicente, i la consejera de Cultura de la Junta de Castilla y León, entitat titular del MEH, María José Salgueiro.

D'esquerra a dreta, Javier Vicente, María José Salgueiro, Juan Luis Arsuaga i Eudald Carbonell - Cedida MEH

El MEH va obrir les seves portes el passat juliol i es fonamenta en les importants troballes que han aportat els jaciments d’Atapuerca, on hi treballa l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), entre altres centres de recerca. El mateix institut va participar en el disseny i guionatge dels continguts del MEH.

Fundada el 1923 amb l'objectiu de defensar la llibertat de premsa i facilitar el treball dels corresponsals, l'ACPE agrupa a més de cent periodistes representants de més de quaranta nacionalitats. Aquesta entitat organitza conferències, rodes de premsa, visites i altres activitats destinades a facilitar els contactes i l'entesa entre els seus socis i els representants de la vida política, social, econòmica, cultural i esportiva espanyola.

 

technorati tags: jaciments , arqueologia , recerca , excavacions , conferències , contactes

19 Gen, 2011

Es va inaugurar al juliol i és fruit de les excavacions a Atapuerca

Eudald Carbonell escriu sobre el MEH

Els viatgers allotjats en hotels de la capital burgalesa es van incrementar un 10,32 per cent el passat estiu, coincidint amb la inauguració del Museu de l'Evolució Humana (MEH). Així ho posa de manifest un estudi de conjuntura turística de la ciutat de Burgos durant els mesos de juliol a setembre. El document, elaborat per la Direcció General de Turisme de la Junta de Castilla y León, mostra un augment de les pernoctacions en hotels de la ciutat durant els mesos estivals del 8,84 per cent. L’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) ha tingut un paper molt actiu en la realització del MEH, una infraestructura que ha estat possible gràcies a les excavacions d’Atapuerca, codirigides per Eudald Carbonell.

Visita guiada al Museo de la Evolución - Jordi Mestre / IPHES

En total, el grau d'ocupació hotelera a Burgos capital durant el període estudiat ha estat del 60,45 per cent, 18 punts superior al grau d'ocupació dels hotels en el conjunt de Castilla y León (46,27 per cent).

Aquest document exposa la influència que la inauguració del nou museu (13 de juliol de 2010) ha tingut en l'afluència de turistes a la capital burgalesa. Sobre això, i atenent al moviment de viatgers en el conjunt d'establiments, les pernoctacions es van incrementar un 6,63 per cent durant el període estival, passant de 213.195 el 2.009, a 227.332 l'any següent. Així mateix, els viatgers van augmentar un 4,91 per cent el passat estiu.

En concret les pernoctacions al juliol van ser 70.227, les de agost 97.070 i les de setembre 60.035, en relació amb el nombre de viatgers van ser 47.263 al mes de juliol, 59.938 a l'agost i 43.710 al setembre. Es van passar de 143.853 de juliol a setembre de 2009 a 150.911 de juliol a setembre de 2010.

technorati tags: museus , turisme , infraestructures , evolució humana , ocupació hotelera , vacances estiu , vaitges , pernoctacions

19 Gen, 2011

Coincidint amb l’inici del període lectiu després de les vacances nadalenques, s’ha posat en marxa una nova tongada de xerrades del programa L’IPHES a les escoles a diferents col·legis de Calella de la mà de Lluís Batista, responsable de l’Àrea de Socialització de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES).

Lluís Batista, científic que imparteix les xerrades, en una imatge d'arxiu - Jordi Mestre / IPHES

Així, durant els primers dies de classe, alumnat de les escoles Pia, Freta i Minerva han pogut conèixer una mica més en què va consistir el Paleolític. Prèviament a aquestes sessions, el professorat rep material didàctic per treballar el tema amb els estudiants, que són de sisè de primària. Al cap d’uns dies se’ls hi fa la xerrada que sempre va acompanyada per un power point molt didàctic i per material que poden tocar relacionat amb l’etapa que se’ls hi explica.

El curs 2009-2010, uns 500 alumnes de Calella van poder gaudir d’aquesta iniciativa. L’IPHES a les escoles es desenvolupa en conveni amb l’Ajuntament d’aquesta localitat.

technorati tags: socialització , col.legis , paleolític , material didàctic , professorat , alumnat , primària

18 Gen, 2011

La meva especialitat és l’antracologia, és a  dir, estudio els carbons que es troben a les excavacions i que són producte de la recollida de llenya per part dels nostres avantpassats. Gràcies a aquesta disciplina podem conèixer la vegetació de temps remots i la gestió del combustible i dels recursos forestals.

 

Netejant sediment al jaciment La Cativera- IPHES

Actualment, ho estic aplicant a diferents projectes arreu de la Mediterrània, des de la Península ibèrica fins al Caucas. Això ens permetrà caracteritzar les formacions vegetals i les seves transformacions esdevingudes pels canvis climàtics o per causes antròpiques durant diferents períodes de la prehistòria. També ens facilita la recerca sobre el combustible llenyós que és el recurs energètic més utilitzat encara avui dia. Les investigacions sobre combustible són valuoses no només pel coneixement del comportament humà pretèrit sinó també per entendre la transformació dels usos energètics en els nostres temps.

Un dels reptes de l’antracologia, i de la meva feina en concret, és ampliar el reconeixement de la pròpia disciplina entre la comunitat científica, ja que es tracta d’un registre arqueològic no sempre ben conservat i amb dificultats específiques en la interpretació de les restes.

Excavant a l'Abric Romaní, a Capellades - Gerard Campeny / IPHES

Formada acadèmicament inicialment a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona (URV), vaig ampliar coneixements a França, a l’Institut Botanique de Montpeller, ja amb la idea de poder exercir com a antracòloga. Vaig entrar en contacte amb el món de l’evolució humana durant la carrera, com a alumna de prehistòria d’Eudald Carbonell, director de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social). La meva vinculació al seu equip es remunta a 20 anys enrere. La meva feina amb ell va començar doncs a través de la meva formació com a antracòloga i palinòloga gràcies a diverses beques de projectes d’àmbit europeu. Finalment, però, vaig decidir decantar-me per una sola disciplina: l’antracologia.

Al llarg d’aquests anys ha canviat la meva categoria professional, passant de ser una estudiant en formació, a realitzar la Tesi Doctoral per acabar com a investigadora a l’IPHES, després d’un recorregut per diverses beques predoctorals i postdoctorals.

La meva feina en relació a la pròpia disciplina no ha canviat des dels meus inicis, però si que han variat altres aspectes, per exemple, en aquests moments no només faig recerca sinó que imparteixo classes en diferents entorns, a més de dirigir tesis doctorals en l’àmbit de la meva disciplina i com a docent a la URV.

Una de les coses que més m’agraden de la meva especialitat és l’heterogeneïtat de les tasques que realitzo, ja que, com veieu, inclou formació acadèmica, treball de camp, gestió de la recerca i investigació pròpiament dita. Això em fa interaccionar amb diferents grups humans i m’enriqueix com a individu.

No tinc anècdotes del passat, si no projectes de futur. El passat m’interessa com a objecte d’estudi, no com a reconfortant personal. 

technorati tags: antracologia , evolució humana , carbons , recerca , docència , usos energètics , prehistòria , canvi climàtic , combustible , llenya , botànica , recursos forestals

17 Gen, 2011

Programa

Hi ha diferents tipus de descomptes en la matrícula, per exemple, per aturats

Ja és obert el termini d'inscripció per als diferents cursos que es realitzaran al Centre de Recuperació de Primats de la Fundació Mona, a Riudellots de la Selva (Girona) durant l'any 2011, organitzats per aquesta entitat. Alguns d’aquests cursos els imparteixen membres de la Unitat de Cognició de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social).

En total s’ofereixen 18 cursos estructurats en 5 àrees temàtiques: Primatologia i Etologia, Conservació i Maneig, Evolució Humana, Fotografia i Dibuix, i Ciències Naturals. S’han incorporat nous cursos i seminaris entre els quals destacaran: Seminari de Cognició de Primats I i II, Conservació dels ximpanzés, Dibuix naturalista, o Perfeccionament en Fotografia de Natura. Altres novetats destacables són dos cursos sobre Maneig i Cuidador de Primats, així com un nou nivell del nostre curs d'Orígens i Evolució del Comportament Humà.

Els cursos inclouen sessions pràctiques a les instal.lacions de la Fundació Mona - Cedida Fundació Mona

El programa de formació de la Fundació Mona, iniciat el 2007 i pel qual ja han passat més de 780 persones, està adreçat a tots els interessats pels primats, per la Naturalesa, per la Conservació, per les Ciències Naturals i Humanes. Preferentment adreçat a llicenciats i alumnat de Psicologia, Biologia, Prehistòria, Veterinària o Antropologia que vulguin aprofundir en el coneixement dels primats (evolució, conservació, biologia i comportament), està igualment obert al públic en general motivat per tenir una primera presa de contacte amb el món de la primatologia i el comportament animal, la conservació, l'evolució humana o amb les ciències naturals de manera integral. Per això, no cal cap requisit ni coneixement previ per poder assistir a aquests cursos. Hi ha diferents tipus de descomptes en la matrícula, per exemple, per aturats.

L’IPHES i la Fundació Mona col·laboren en diferents projectes des de tres àmbits: la recerca, la docència i la socialització. Plegats investiguen sobretot el comportament cognitiu dels ximpanzés en general, que inclou aspectes que van des de la lateralitat manual (per què fem servir més la mà dreta que l'esquerra) fins a la seva capacitat tecnològica, entre d’altres qüestions, complementant d’alguna manera la gran tasca desenvolupada al seu dia per Jordi Sabater Pi.

technorati tags: primatologia , docència , fotografia , cuidador , ximpanzés , dibuix , evolució humana , cognició , lateralitat

12 Gen, 2011

L’IPHES participa en l'exposició Això que investigues, per a què serveix? que acull Barcelona

Sabíeu que analitzant les restes de pol·len que es troben a les excavacions arqueològiques es pot saber com era el paisatge del passat o que les dents dels homínids ens poden indicar quina era la seva dieta? Són dos exemples de les moltes utilitats que té la paleoecologia humana, que és l’estudi de l’evolució biològica i social de la humanitat en relació amb els entorns ecològics on han habitat.

Panell de l'IPHES a la mostra

Aquesta és la tasca que desenvolupa l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) i que aquests dies dóna a conèixer en el marc de l’exposició Això que investigues, per a què serveix?, que es pot veure a la Biblioteca Sagrada Família, a Barcelona, fins al 25 de gener, organitzada per l’Associació Catalana de Comunicació Científica (ACCC), amb el finançament de la Fundación Española para la Ciencia y la Tecnologia (FECYT), el Ministerio de Ciencia e Innovación (MICINN) i del Departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya. L’IPHES, dirigit per Eudald Carbonell, és un dels centres convidats a mostrar la seva recerca.

La restauració i consolidació dels fòssils és clau per a la seva posterior anàlisi i socialització garantint així al seva correcta conservació - Jordi Mestre/ IPHES

Aquest institut considera que és important reflexionar sobre l’evolució per a conèixer-nos i millorar com a éssers humans. Assumir les conseqüències de qui som i d’on venim hauria de permetre construir una ciutadania més conscient i formada.

Coincidint amb l’acte d’inauguració, l’11 de gener passat, Lluís Batista, responsable de l’Àrea de Socialització de l’IPHES, va oferir una xerrada sobre la recerca no mediàtica. En la seva intervenció va referir-se a la important tasca que porta a terme l’IPHES en el camp de la recerca i al ventall d’estratègies que es desenvolupen per tal de socialitzar i mediatitzar  els resultats de la mateixa.

Exposició oberta de l’11 fins el 25 de gener de 2011.

Horaris d’obertura al públic:

Dilluns, dimecres i dijous: de 10 a 14 hores i de 16 a 21 hores

Dimarts i divendres: de 10 a 21 hores

Dissabte: de 10 a 14 hores i de 16 a 20 hores

Diumenge: d’11 a 14 hores

technorati tags: evolució humana , biologia , humanitat , investigar , recerca , socialitzar , mitjans de comunicació