26 Nov, 2010
Documenten una cova sepulcral a Mont-ral que aportarà informació clau per conèixer els ritus funeraris del neolÃtic
Una recent excavació de l’IPHES (Institut Català de Paleoeoclogia Humana i Evolució Social) a la cova dels Galls Carboners, a Mont-ral (Alt Camp) permetrà obtenir informació de qualitat, clau per conèixer com eren els ritus funeraris de les societats del neolític final - calcolític. Entre les troballes destaquen unes 200 restes humanes i un collaret format per petites denes blanques fabricades probablement a partir de fragments de petxina.
Petites restes del collaret - Josep Maria Vergès / IPHES
“La cova dels Galls Carboners havia estat excavada durant la dècada de 1970 per Ferran Companys, propietari de la finca on es situa, i va recuperar bàsicament restes humanes de totes les parts del cos, mol ben conservades, i que els seus descendents van dona fa uns anys a l’Àrea de Prehistòria de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona”, explica Josep Maria Vergès, investigador de l’IPHES i director de l’excavació actual. Posteriorment, aquests fòssils van ser estudiats per membres d’aquest institut i de la URV. “Ara –prossegueix Vergès- el principal objectiu de l’excavació era documentar en detall el context arqueològic del sepulcre col•lectiu a partir dels elements que encara es conservaven in situ, per tal de poder revalorar a nivell científic els materials de la col•lecció Companys, i ho hem pogut determinar”.
Accedir a la cova no és gens fàcil - Jordi Mestre / IPHES
Es tracta d’una cova sepulcral col•lectiva, un tipus de jaciment que és relativament comú, “però la majoria foren excavats o saquejats d’antic, el que fa que no es disposi de moltes dades procedents d’excavacions realitzades amb metodologia moderna”, puntualitza Josep Maria Vergès. L’equip encara no disposa de datacions, però el mateix investigador indica: “suposem que es situa entre el neolític final i el calcolític, es a dir, fa uns 5.000 anys abans del present”.
Fragments de restes humanes - Josep M. Vergès / IPHES
A banda de les restes humanes, s’han pogut extreure mostres de sediments per anàlisis de residus que han de permetre obtenir informació de qualitat sobre els ritus funeraris d’aquestes comunitats.
D’altra banda, per sota del dipòsit sepulcral, s’ha localitzat un nivell molt ric amb restes paleontològiques, especialment d’ocells, i arqueobotàniques, que aportarà informació sobre el paleoambient de les Muntanyes de Prades durant les primeres fases de l’Holocè entre fa uns 5.000 i 10.000 anys.
Aquesta intervenció es troba inclosa dins del projecte “Evolució paleoambiental i poblament prehistòric a les conques dels rius Francolí, Gaià, Siurana i rieres del Camp de Tarragona”, que desenvolupa l’IPHES. L’excavació es va dur a terme a l’octubre per un equip integrat per 7 persones, entre membres i col·laboradors de l’IPHES i també del Seminari d’Estudis i Recerques Prehistòriques (SERP) de la Universitat de Barcelona
technorati tags: enterraments , morts , neolÃtic , restes humanes , ornamentació personal , fòssils25 Nov, 2010
El IPHES exporta la seva experiència en conservació, restauració i reconstrucció de fòssils a Paris, com el cas d’Homo antecessor
Presenta diverses comunicacions en un workshop que es fa de l’1 al 3 de desembre
Eines com una espàtula ultrasons que utilitzen els dentistes serveixen per fer neteges mecàniques també als fòssils i extreure’n el sediment
Sempre s’intenta combinar el respecte dels requeriments de la recerca científica amb els principis moderns de conservació
La reconstrucció tridimensional d’Homo antecessor, el procés de restauració d’una mandíbula humana de fa uns 800.000 anys descoberta a Gran Dolina (Atapuerca) i diferents accions realitzades a un hipogeu excavat a Cerdanyola del Vallès (Barcelona) són els casos d’algunes de les comunicacions en què hi ha participat membres de l’IPHES (Lucía López-Polin, Gala Gómez-Merino, Eudald Carbonell i Carlos Lorenzo, juntament amb especialistes d'altres centres) i que es donaran a conèixer de l’1 al 3 de desembre en el marc de l’International ArBoCo workshop, que se celebrarà a l’Amphithéâtre Bernard Palissy, a Paris.
Imatges d'Homo antecessor, segons la reconstrucció de l'IPHES
Homo antecessor és l’espècie que es va descobrir al jaciment de Gran Dolina l’any 1994. Entre les restes documentades no s’ha trobat cap crani complet, però diversos fragments faciliten una aproximació a la morfologia general cranial d’aquesta espècie. Així doncs, es va realitzar un escàner amb tomografia computada dels fragments maxil•lars i frontals més complets recuperats. Amb l’ajuda de diferent programari, les dades digitals tridimensionals es van utilitzar per a una anàlisi antropològica virtual. Les parts absents s’obtingueren a partir de la imatge mirall de les presents, i en menor mesura amb la inclusió de parts anatòmiques d’altres fòssils de cronologia similar. D’aquesta manera, es va aconseguir una reconstrucció digital del crani. Els models digitals permeten la manipulació virtual, la simulació i la segmentació dels ossos, entre altres, preservant l’objecte original de procediments invasius.
Aquesta versió 3D virtual va permetre esculpir un model físic del crani i fer-ne un motlle. Aquest model físic fou digitalitzat de nou i a continuació se’n va fer una reconstrucció facial externa. Per aquest últim pas, utilitzàrem informació forense sobre el gruix dels teixits tous dels humans moderns. La reconstrucció facial assistida per computadora ens proporciona una aproximació a l’aparença d’Homo antecessor.
Ultrasons
Una altra dels temes que exposaran membres de l’IPHES té a veure amb l’ús de l’espàtula dental d’ultrasons -un aparell d’ultrasons utilitzat pels dentistes per extreure càlculs dentals i taques de les dents-. Igual que els odontòlegs, amb aquesta eina els restauradors poden practicar neteges mecàniques del sediment que queda als fòssils i que convé eliminar tant per preservar-los com per estudiar-los.
Amb aquesta aportació al workshop, l’IPHES també pretén contribuir a difondre la metodologia de preparació i conservació que s’apliquen a les restes humanes de la Gran Dolina, sempre intentant combinar el respecte dels requeriments de la recerca científica amb els principis moderns de conservació.
D’altra banda, s’explicarà la restauració i anàlisis no destructius d’un hipogeu calcolític descobert al carrer de Paris, a Cerdanyola del Vallès (Barcelona), durant els treballs de fonamentació d’uns habitatges de nova construcció.
technorati tags: tridimensional , informà tica , crani , fòssils , tomografia , escà ner , morfologia25 Nov, 2010
Banco Santander renova la seva col•laboració amb l’Àrea de Prehistòria de la URV pel Projecte Atapuerca
El president del Banco Santander, Emilio Botín, i el rector de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona (URV), Francesc Xavier Grau, van signar públicament dimarts 23 de novembre un conveni de col·laboració que, entre moltes altres coses, contempla ajuts de l’entitat bancària al Projecte Atapuerca, doncs l’Àrea de Prehistòria de la URV hi està vinculada, igual que l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social).
Francesc Xavier Grau i Emilio Botín, a la URV el dia de la signatura del conveni - Cedida URV
L’àmbit d’actuació de tot aquest equip científic, dirigit per l’arqueòleg Eudald Carbonell, i integrat per una cinquantena de persones, és l’estudi de la Prehistòria i l’Evolució Humana, de manera transdisciplinar. El treball s’articula a través de tres eixos: la investigació, la docència i la socialització.
Segons l’Essential Science Indicators del ISI WEB of Knowledge, l’Àrea de Prehistòria de la URV té un promig de 5,02 cites per paper, molt per damunt de la mitjana de cites espanyoles en el “Social Sciences Index” que és del 2,57.
A més d’Atapuerca, es realitza excavacions i treball de camp en diversos indrets del món i en pràcticament tots els continents. Paral·lelament, mitjançant el programa Erasmus Mundus, s’imparetix un Màster en Arqueologia del Quaternari i Evolució Humana que atrau alumnat de diferents continents becat per la Unió Europea per a la seva formació superior.
Membres de l'Àrea de Prehistòria de la URV i de l'IPHES, a Atapuerca el passat estiu - Jordi Mestre / IPHES
Pel que fa a la socialització i la internacionalització de totes les activitats que desenvolupen l’IPHES i l’Àrea de Prehistòria de la URV, es duent a terme diferents programes d’interpretació de les dades arqueològiques perquè el coneixement retorni a tots els sectors socials, així, s’efectuen diferents projectes museogràfics, es publiquen llibres per a tots els públics, es col·labora contínuament amb mitjans de comunicació, es té una important presència a les xarxes socials (Facebook, Twitter, YouTube...), recentment s’ha assistit a l’Exposició Universal de Shangai 2010, s’ha treballat en el disseny i dotació de continguts del Museo de la Evolución (Burgos), etc.
technorati tags: conveni , patrimoni , estudis superiors , arqueologia , investigació , citacions , impactes , revistes cientÃfiques
25 Nov, 2010
Eudald Carbonell participarà en la VIII Marxa a peu als jaciments de la Serra d'Atapuerca que es fa diumenge 28 de novembre
Tots els participants de la marxa s'hauran d'inscriure aquell mateix dia a la localitat d'Ibeas o Atapuerca entre les 10.15 h i 10.30 h
Eudald Carbonell, codirector del Projecte Atapuerca i director de l'IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) participarà en la VII Marxa a peu als jaciments de la Serra d'Atapuerca, que es realitzarà diumenge 28 de novembre, organitzada per la Fundación Atapuerca, els Ajuntaments d'Atapuerca i Ibeas de Juarros, l'Associación Cultural de Amigos del Hombre de Ibeas - Atapuerca (ACAHIA), l'Associación de Amigos de Atapuerca i el Museo de la Evolución Humana (recentment inaugurat). Aquest acte es durà a terme dos dies abans que es compleixin 10 anys de la declaració dels Jaciments Pleistocens de la Serra d’Atapuerca com a Patrimoni de la Humanitat per part de la UNESCO, fita que va tenir lloc el 30 de novembre de l'any 2000.
Com cada any, les sortides es realitzaran indistintament des dels pobles d'Atapuerca i d’Ibeas de Juarros. Per arribar fins allà cada participant ha d'acudir amb el seu propi transport, ja que aquest any no hi ha servei d'autobusos. L'accés amb cotxe als jaciments està totalment prohibit durant aquesta jornada.
Els itineraris des de cada localitat seran iguals que l'any anterior. D'una banda, des de la localitat d'Ibeas de Juarros la ruta serà de 4 km per la Serra d'Atapuerca que inclourà part del que va ser el camí de l'antic ferrocarril miner, motiu pel qual es van descobrir part d'aquests jaciments; la tornada serà de 3 km. D'altra banda, des del municipi d'Atapuerca el trajecte serà el mateix que en edicions anteriors, uns 5 km d'anada i 5 km de tornada. Cada persona ha de seleccionar el punt de partida en funció de la ruta desitjada.
Alguns dels participants a l'edició de l'any passat durant el recorregut a peu - Cedida Fundación Atapuerca
La sortida es realitzarà a les 10.45 hores del matí des d'Atapuerca i a les 11.00 hores des d'Ibeas de Juarros i l'hora d'arribada al pàrquing dels jaciments s'estima que sigui a les 12.00, una vegada allà es procedirà a gaudir del tradicional dinar a la Sierra. Conclòs el dinar es desenvoluparà una activitat lúdica. Per finalitzar la jornada es procedirà al sorteig de les visites als jaciments de la Sierra de Atapuerca, al Parc Arqueològic i al Museo de la Evolución Humana. Aquest any, la tornada a la cada poble es realitzarà també caminant.
Tots els participants de la marxa s'hauran d'inscriure aquell mateix dia a les localitats d'Ibeas o Atapuerca entre les 10.15 h i 10.30 h, tant per rebre una gorra oficial de la marxa com per participar en el sorteig de visites als jaciments i al Museo de la Evolución Humana que es farà després de la marxa.
technorati tags: esport , cultura , lleure , jaciments , socialització , patrimoni , arqueologia25 Nov, 2010
La mostra sobre La Roca dels Moros del Cogul arriba ara a la localitat lleidatana de Torres del Segre
Web de l’exposició – Vídeo - Dossier de premsa: notes històriques
La mostra itinerant Un espai sagrat. La Roca dels Moros del Cogul, organitzada pel Museu d’Arqueologia de Catalunya (MAC), juntament amb l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), amb motiu del centenari de la descoberta d’aquest conjunt de pintures rupestres el 1908, d’una antiguitat d’entre 10.000 i 4.000 anys, estarà a la localitat lleidatana de Torres del Segre, del 4 de desembre de 2010 al 9 de gener de 2011, concretament al Molí de Regants.
Amb l’objectiu de fer visible al Segrià un dels conjunts pictòrics més importants d’Europa, declarat Patrimoni Mundial de la Humanitat per la UNESCO l’any 1998, el Consell Comarcal del Segrià ha promogut durant tot l’any aquesta exposició per la zona, que ha estat a les localitats d’Alpicat, Alcanó, Alfés, Els Alamús, Vilanova de la Barca, Montoliu i Alcarràs.
Un fragment del conjunt de pintures del Cogul - IPHES
L’exposició se centra en el conjunt de pintures i gravats excepcionals que constitueixen aquest mural rupestre, que –a dia d’avui- “segueix sent un document únic e insòlit de la Prehistòria, no tan sols de Catalunya sinó de tota la vessant mediterrània”, ha recalcat Ramon Viñas, investigador de l'IPHES i comissari de la mostra, perquè “conté les primeres imatges, gravades i pintades, de les societats caçadores i recol·lectores, i pageses i ramaderes, que van habitar aquesta regió des de les etapes postpaleolitiques”.
La mostra consta de plafons amb fotos, inclou quatre audiovisuals i tres vitrines amb diferents objectes del final del Paleolític, del Neolític i del món iberoromà. Ramon Viñas, ha puntualitzat: “l’exposició es planteja en dos grans àmbits. Una part es dedica pròpiament al mural, amb les seves pintures i gravats (dins del seu hipotètic marc cronològic i cultural), i per l'altra, tots els aspectes complementaris sobre els 100 anys de recerca, la seva situació geogràfica, l’inclusiu dins la Ruta de l'Art Rupestre de Catalunya constituïda pel MAC, així com el seu futur Centre d'Interpretació, i la investigació que cal afavorir, en la qual l’IPHES hi té els seu lloc”.
A més, ha indicat: “hi ha uns panells retrolluminosos que contenen una àmplia informació fotogràfica acompanyada de textos que faciliten el coneixement de cadascuna de les composicions de la Roca, integrades per unes 48 figures, algunes molt degradades per l'erosió i difícils d'identificar, així com el seu context arqueològic i la recerca acumulada en 100 anys”.
La part del context cronològic i cultural de les pintures rupestres esta acompanyada de tres vídeos que mostren les diferents etapes de les pintures de la Roca: la figurativa dels caçadors recol·lectors; l’esquemàtica dels agricultors ramaders i la d'incisió practicada pels ibers i romans.
A mes, l’àrea de les pintures conté un altre vídeo (el mes gran i principal) amb una animació digital que mostra el procés evolutiu del conjunt, és a dir, com es van integrar les figures dins del mural, doncs de les primeres a les últimes pintures van passar alguns mil·lennis, ha assenyalat Ramon Viñas.
technorati tags: socialització , digital , fotografia , art rupestre25 Nov, 2010
Xerrada sobre Atapuerca a l'Antena del Coneixement de la URV de Móra d'Ebre
Aquest acte és previ a la sortida cultural que al Museu de l’Evolució Humana de Burgos i als jaciments al desembre
"Atapuerca, darreres troballes" és el títol de la conferència que impartirà Lluís Batista, arqueòleg i responsable de l’Àrea de Socialització de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), divendres 26 de novembre, a les 20 h, a la Biblioteca Comarcal de Móra d’Ebre, en el marc de les activitats que organitza l’Antena del Coneixement de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona (URV) d’aquesta localitat.
Lluís Batista, responsable de l'Àrea de Socialització de l'IPHES
En la seva intervenció, Lluís Batista ha assenyalat: “parlaré de les troballes més importants que han tingut lloc a Atapuerca en els últims anys, especialment les restes descobertes a la Sima del Elefante, que amb antiguitat d’1,3 milions d’anys s’han atribuït al primer europeu”. La seva xerrada es complementarà amb una visió global dels jaciments d’Atapuerca i del que representen en l’estudi de l’evolució humana.
Aquest acte és previ a la sortida cultural que un grup de gent de la comarca farà els dies 5 i 6 de desembre al parc i jaciment arqueològic d'Atapuerca i al Museu de l'Evolúció Humana de Burgos.
technorati tags: socialització , xerrada , coneixement , visites , formació , arqueologia16 Nov, 2010
L’IPHES convida a convertir-se en artistes de pintura rupestre als visitants de la XV Setmana de la Ciència
Del 17 al 19 de novembre participa junt amb l’Àrea de Prehistòria de la Universitat Rovira i Virgili a la Fira de Mostres d’R+D que es fa al campus Catalunya
Dijous 18 de novembre, de les 16 a les 18 h, hi haurà un taller demostració sobre com s’elaboraven les eines prehistòriques
A més, alguns investigadors ofereixen xerrades en instituts de secundària coincidint amb el Dia de la ciència a les escoles
Marta Fontanals: :“L'objectiu és, d’una manera atractiva, didàctica i interactiva, propiciar que l’alumnat s’interessi per la prehistòria i la recerca que duem a terme”
L’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES) serà present amb un estand juntament amb l’Àrea de Prehistòria de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona (URV) a la Fira de Mostres d’R+D (Recerca i Desenvolupament) que del 17 al 19 de novembre s’ofereix al campus Catalunya, a l’avinguda Catalunya, 35 d’aquesta localitat. A més, Bienvenido Martínez-Navarro i Francesc Burjachs, ambdós investigadors ICREA a la URV i membres de l’IPHES imparteixen xerrades a centres de secundària de la província de Tarragona en el marc del Dia de la ciència a les escoles – La ciència en primera persona que se celebra dimecres 17 de novembre.
En primer terme, Marta Fontanals, dimarts 16 de novembre, explicant en roda de premsa la participació de l'IPHES a la Setmana de la Ciència - Gerard Campeny / IPHES
Concretament, l’estand de la Fira de Mostres d’R+D té com a lema general la pregunta: Som tant diferents dels nostres avantpassats? La resposta es donarà a través de diversos pòsters relacionats amb la cognició humana, la presència d’una àrea destinada a la talla d'indústria on s’explicarà l'evolució de les eines, i una altra zona on qui ho desitgi es podrà convertir en artista de pintura rupestre. Totes les activitats estan obertes als visitants.
Com a complement s’ha organitzat una mena de taller demostració de com s’elaboraven les eines de pedra, així com altres objectes, que anirà a càrrec de Miquel Guardiola, arqueòleg i estudiant del Màster Erasmus Mundus en Arqueologia del Quaternari i Evolució Humana a la URV . Això serà el dijous 18 de novembre, de les 16 a les 18 h, a la plaça de la concòrdia del Campus Catalunya.
Miquel Guardiona (samarreta vermella) farà una demostració d'elaboració d'eines prehistòriques el dia 18 - Gerard Campeny / IPHES
“L'objectiu és, d’una manera atractiva, didàctica i interactiva, propiciar que els estudiants s'interessin per la prehistòria i la recerca que duem a terme des de l’IPHES i des de l’Àrea de Prehistòria de la URV”, comenta Marta Fontanals, investigadora d’aquest institut i coordinadora de la participació d’aquestes dues entitats a la Setmana de la Ciència.
Hienes, tigres de dents de sabre i homínids
Per la seva part, Bienvenido Martínez-Navarro, investigador ICREA a la URV i membre de l’IPHES, especialista en fauna de grans mamífers quaternaris, pronunciarà la conferència “Hienes, tigres de sabre i homínids”, dimecres 17 de novembre, a les 11.30 h, a la biblioteca de l’IES Terra Alta de Gandesa.
Bienvenido Martínez-Navarro - Jordi Mestre / IPHES
En la seva intervenció explicarà com l’arribada i supervivència dels primers representants del gènere Homo al nostre continent es produeix molt aviat, al voltant de fa 1,8 milions d’anys, tal com ha quedat enregistrat al jaciment de Dmanisi, a la regió Caucàsica, on s’han trobat 4 cranis i d’altres espècimens humans. Aquesta expansió cap a latituds mitjanes d’Europa i Àsia, va ésser possible gràcies a l’adaptació a una dieta amb un fort component carnívor per part dels homínids, a través d’una activitat carronyaire sistemàtica dels cadàvers dels grans ungulats. Això era en clara competència amb un altre carronyaire, la hiena gegant Pachycrocuta brevirostris sobre els cadàvers caçats per altres carnívors de gran talla com eren els tigres de dents de sabre.
La reconstrucció del paisatge del passat
Una de les disciplines que s’utilitzen per saber com era el paisatge del passat és l’Arqueobotànica, a través de l’estudi de sediments i altres restes que apareixen a les excavacions arqueològiques. Aquest serà el tema de la conferència que amb el títol “L'Arqueobotànica. Serveix per a quelcom? Podem aplicar els seus descobriments a la societat actual?” pronunciarà Francesc Burjachs i Casas, investigador ICREA a l'IPHES i professor associat de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, amb motiu del "Dia de la ciència a les escoles, ciència en primera persona 2010", dimecres 17 de novembre, a les 11.30 h, a l’IES de la Sènia.
L'investigador FRancesc Burjachs - Jordi Mestre / IPHES
L’Arqueobotànica és una disciplina que aplica tècniques que ens permeten reconstruir com era el paisatge natural del passat, a través dels sediments i d'altres restes que apareixen a les excavacions arqueològiques. Una feina de detectiu (investigador) que amb els seus mètodes arriba a esbrinar quin era el clima i altres aspectes pràctics de les societats pretèrites, tot tendint a desmitificar idees preestablertes sense mètode científic, com ara la de què un mico podia anar de nord a sud de la Península Ibèrica sense baixar dels arbres, o de què a la comarca de Los Monegros hi havia hagut boscos, o la por a un canvi climàtic, quan l'espècie humana, des dels seus orígens, n'ha patit un munt.
Davant la tendència actual a creure més en l'esoterisme (astrologia, energies vitals, etc.) que no a pensar amb mètode científic (astronomia, biologia, física, etc.), fa que sovint ens porti a qüestionar si realment ja som éssers humans o encara som homínids..
La idea de progrés en l’evolució
Per la seva part, Jordi Agustí, biòleg i investigador ICREA de la URV i membre de l’IPHES, va oferir la xerrada titulada “Els escacs de la vida: una reflexió sobre la idea de progrés en l’evolució”, el divendres 12 de novembre l’Escola Politècnica Superior de Castelldefels.
technorati tags: socialització , paleoecologia , didà ctica , tallers , indústria lÃtica , art rupestre , fira , cognició humana , secundà ria15 Nov, 2010
Eudald Carbonell, el segon cientÃfic més conegut de Catalunya
El director de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) i codirector del Projecte Atapuerca, Eudald Carbonell, és el segon científic de Catalunya més conegut per la població, segons es constata en una enquesta efectuada per Talència, la institució de foment a la recerca del Departament d’Innovació, Universitats i Empresa (DIUE ) de la Generalitat de Catalunya. L’enquesta interrogava sobre sis investigadors, els qui més havien sortit als mitjans de comunicació el 2009.
Eudald Carbonell a la Sierra de Atapuerca mentre TVE li feia un reportatge sobre el seu bloc personal - Jordi Mestre / IPHES
Eudald Carbonell ha obtingut la segona posició del rànquing amb el 8,8%, després del director general del Centre Nacional d’Investigacions Cardiovasculars (CNIC) i director de l’Institut cardiovascular de l’Hospital Mount Sinai de Nova York (EUA), Valentí Fuster, que ha estat el primer amb un 9,6%; en tercer lloc, a molta distància, hi trobem Joan Massagué, director del programa de Biologia i Genètica del Càncer del Memorial Sloan-Kettering Cancer Center de Nova York (MSKCC) i director adjunt de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Barcelona (IRB), amb el 5,5%.
Els resultats d’aquesta enquesta, que inclou molts més aspectes, es van donar a conèixer pel conseller d’Innovació, Universitats i Empresa, Josep Huguet, amb motiu de la presentació de la 15a Setmana de la Ciència a Catalunya. L’objectiu és posar les bases del futur Baròmetre Català de Percepció Social de la Ciència, que impulsarà Talència el 2011 per encàrrec del DIUE. Aquest estudi espera ser un element clau per al disseny de les polítiques públiques de divulgació científica i socialització de la ciència, una de les àrees actuals d’actuació de Talència contemplades en el Pacte Nacional per a la Recerca i la Innovació (PNRI).
L’enquesta conclou –entre altres qüestions- que el nivell de coneixement dels catalans i catalanes sobre els seus científics vius més cèlebres és encara escàs. Actualment, el 16,7% de la població sap reconèixer algun dels 6 científics catalans més citats als mitjans el 2009 (Josep Baselga, Joan Massagué, Andreu Mas-Colell, Valentí Fuster, Pedro Alonso i Eudald Carbonell). L’altre 17,6% de la població diu conèixer alguna d’aquestes personalitats però li atorga una altra professió.
La baixa quota de coneixement dels científics a Catalunya es correspon amb les dades disponibles en aquest sentit a nivell europeu i estatal. Si bé no existeixen estudis de coneixement de científics vius (només n’hi ha de científics morts, des d’Aristòtil a Newton o Edison), aquesta professió està ben valorada, ja que té el reconeixement social del 47,9% de la població de l’estat i és una dedicació atractiva pel 55%, segons l’Encuesta de Percepción Social de la Ciència de la Fundación Española de Ciencia y Tecnología (FECYT) –edició de 2008-.
No obstant, el 57% dels europeus i el mateix percentatge d’espanyols, pensa que els científics haurien d’informar més de la seva tasca, segons l’Eurobaròmetre de Ciència i Tecnologia (juny de 2009), el que mostra, en general, l’absència en la percepció social de la figura del científic comunicador. Aquests aspectes podrien justificar en part el poc coneixement de les personalitats científiques en espectres amplis de la població.
technorati tags: estadÃstiques , personal investigador , enquestes , socialització , mitjans de comunicació , evolució humana , ciència14 Nov, 2010
Més de 4.200 persones segueixen l’activitat cientÃfica d’Eudald Carbonell a través del Facebook
Més de 4.200 persones segueixen l’activitat científica d’Eudald Carbonell, director de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) i codirector del Projecte Atapuerca a través del Facebook. Concretament, 2.700 ho fan seguint el dia a dia del seu perfil personal en aquesta xarxa social, on s’informa de la seva agenda científica i de notícies relacionades, així com de les seves xerrades i altres nombroses activitats de socialització que du a terme (presència als mitjans..). Carbonell també interactua amb els qui escriuen al seu mur, s’han fet xats i es dóna resposta a les preguntes que li formulen, tan ràpid com els seus compromisos professionals ho permeten.
Captura de pantalla del seu perfil personal Facebook
A més, el grup El pensament d’Eudald Carbonell, dedicat a incidir en els conceptes que defineixen la seva filosofia sobre la ciència, la vida, la política, la societat... té ja més de 820 persones inscrites.
D’altra banda, més de 750 pertanyen al grup IPHES, on es constata especialment tot allò relacionat amb la docència, recerca i socialització que desenvolupa aquest institut, sota la seva direcció.
technorati tags: xarxes socials , xat , interacció , socialització , consultes , articles , web 2.0 , Internet9 Nov, 2010
Una conferència sobre la competència entre homÃnids i carnÃvors obre el curs del Mà ster Erasmus Mundus sobre evolució humana en la URV
Notícia relacionada: 33 estudiants de diversos països cursen l'esmentat màster
La conferència serà impartida pel Director del Museo Arqueológico Regional de la Comunidad de Madrid, Enrique Baquedano, el dijous 11 de novembre
El tema de la seva intervenció s'emmarca en una de les línies d'investigació que desenvolupa l'IPHES
Aquest màster es va confirmant com una escola d'estudis d'arqueologia del quaternari d'Europa i és l'únic Erasmus Mundus sobre aquest tema a la UE
"Homínids i carnívors: competència en un mateix nínxol ecològic en el Plistocè. Els jaciments del Calvero de la Higuera a Pinilla del Valle" és el títol de la conferència que pronunciarà Enrique Baquedano, director del Museo Arqueológico Regional (MAR) de la Comunidad de Madrid, el dijous 11 de novembre, a les 13 h, a l'Aula de Graus de la Facultat de Lletres de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona (URV).
D'aquesta manera s'inaugurarà el nou curs acadèmic del Màster Erasmus Mundus en Arqueologia del Quaternari i Evolució Humana, que aquest any compta amb 33 alumnes de diversos països matriculats a l'esmentada universitat, gràcies als projectes internacionals d'investigació que es desenvolupen a l'IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social). Robert Sala, responsable de l'Àrea de Docència d'aquest institut i professor de la URV, ha destacat: "recentment el nostre màster ha estat renovat en el marc del programa Erasmus Mundus II de la Unió Europea (UE), en una convocatòria que han superat molt pocs dels antics màsters que gaudien d'aquesta distinció".
Alumnat del màster, procedent de diversos llocs del món, a les aules de la Facultat de Lletres de la URV - Jordi Mestre / IPHES
Així doncs, "aquesta oferta docent participada per la URV i l'IPHES -afegeix Sala- es va confirmant com a una escola d'estudis d'arqueologia del quaternari i evolució humana d'Europa, sent l'únic màster europeu d'aquesta temàtica en el programa Erasmus Mundus. Ara, a més dels estudiants procedents de països extracomunitaris de la UE, es finançarà també amb beques alumnat europeu perquè puguin cursar els seus estudis de Quaternari a Tarragona".
La competència entre homínids i carnívors, que tractarà Enrique Baquedano, és una de les línies d'investigació de l'IPHES, impulsada gràcies als fòssils obtinguts en jaciments com les Coves del Toll (Moià, Catalunya), Atapuerca (Burgos) o Pinilla del Valle (Madrid). Precisament, coincidint amb la campanya del passat estiu, es va presentar a Atapuerca el llibre d'actes amb les conclusions de la “1a Reunión de científicos sobre cubiles de hienas (y otros grandes carnívoros) en los yacimientos arqueológicos de la Península Ibérica”, celebrada a Alcalá de Henares (Madrid) el 2009. El pròxim congrés es durà a terme a Tarragona, el 2011, coorganitzat per l'IPHES i el Museo Arqueológico Regional de la Comunidad de Madrid.
Mentrestant, Enrique Baquedano presentarà el dijous 11 de novembre a Tarragona els descobriments realitzats en aquest sentit a Pinilla del Valle, concretament en els jaciments del Calvero de la Higuera, una intervenció arqueològica que codirigeix. Posarà especial èmfasi en els estudis interdisciplinaris que s'efectuen a fi de conèixer les possibles relacions de competència entre els diferents grups de grans predadors que van compartir el mateix territori de la Vall alta del riu Lozoya en el Plistocè.
L'arqueòleg Enrique Baquedano - IPHES
Enrique Baquedano (Sòria, 1958) ha estat creador i director científic junt amb Jordi Agustí, investigador de l'IPHES, del programa d'intercanvi d'experts entre els jaciments de Dmanisi (Geòrgia), Orce, Atapuerca i Pinilla del Valle. En la seva activitat arqueològica, ha participat en nombrosos projectes d'excavació a Espanya, Egipte, el Sudan i Tanzània, i ha publicat nombrosos articles en revistes especialitzades i de difusió.
RESUM CONFERÈNCIA
Els jaciments plistocens del Calvero de la Higuera a Pinilla del Valle, situats en plena serra de Madrid, són coneguts des de l'any 1979 (Alférez et al, 1982) quan un equip de paleontòlegs de la Universidad Complutense va treballar-hi fins al 1989 i va descobrir una gran quantitat de fòssils animals, entre ells, dos molars d'homínids que van atribuir al grup que en aquells anys es denominava genèricament "anteneandertals".
Excavacions a Buena Pinta, un dels jaciments de Pinilla del Valle - CEDIDA MAR
Des de 2002 aquests jaciments són excavats per un equip interdisciplinari d'investigadors -que inclou arqueòlegs, geòlegs i biòlegs- dirigit actualment per Juan Luis Arsuaga (Universidad Complutense de Madrid – Carlos III), Enrique Baquedano (MAR) i Alfredo Pérez-González (CENIEH – Centro Nacional de Investigación sobre la Evolución Humana). Fruit dels treballs desenvolupats per l'equip actual d'investigació és la constatació que aquest jaciment es tracta d'un cau de hienes.
technorati tags: conferència , Pinilla del Valle , jaciments , homÃnids , fauna , ensenyament , projectes internacionals , investigació , arqueologia , excavacions , PenÃnsula ibèrica , estudis , Unió Europea8 Nov, 2010
Xerrada sobre la idea de progrés en l’evolució, a cà rrec de Jordi AgustÃ
Llibre recomanat: El ajedrez de la vida – Web personal – L’IPHES al Twitter
Jordi Agustí, biòleg, investigador ICREA de la URV (Universitat Rovira i Virgili de Tarragona) i responsable de l’Àrea de Recerca de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), oferirà la xerrada titulada “Els escacs de la vida: una reflexió sobre la idea de progrés en l’evolució”, el divendres 12 de novembre, a les 19 h, a la sala d’actes de l’Escola Politècnica Superior de Castelldefels (Barcelona). Aquesta activitat s’emmarca dins del programa general de la Setmana de la Ciència.
Jordi Agustí, amb el seu llibre El ajedrez de la vida,íntimament relacionat amb el tema de la xerrada - IPHES
RESUM CONFERÈNCIA
La idea de progrés biològic suscita avui un rebuig generalitzat entre els biòlegs evolutius, tot i que en molts casos s'admet l'existència d'una certa tendència al progrés que es fa difícil de definir en termes de testabilitat. En general, es considera una herència indesitjable de les primeres etapes de la teoria evolutiva, quan es veia l'evolució com un procés constant, gradual i progressiu que finalment culminava en l'Homo sapiens. La idea de progrés evolutiu, però, ha estat sorollosament desterrada del pensament biològic actual a causa de les seves innegables connotacions ideològiques. Per això mateix, però, no es pot evitar la impressió que aquest rebuig frontal no és tampoc immune a una certa càrrega ideològica, encara que de sentit oposat a l'anterior. Evidentment, avui en dia ja no es pot plantejar una discussió ingènua sobre el progrés biològic, en la mesura que aquest terme pugui involucrar judicis de valor del tipus de "millor que" o "pitjor que" sobre la realitat empírica. Però el que sí que cal parlar és de l'existència de direccionalitats que, per alguna raó, són reiteradament privilegiades per l'evolució.
technorati tags: conferències , evolució , biologia , escacs , progrés , publicacions , direccionalitat , ideologia , gradual , herència7 Nov, 2010
Nova edició del curs sobre l’evolució del comportament humà a la Fundació Mona
L’imparteix l’investigador d’aquesta entitat i de l’IPHES, David Riba, els dies 12 i 13 de novembre, al centre de recuperació de primats de Riudellots de la Selva
Conèixer els principals processos biològics i culturals que han modelat l’evolució humana, i saber com interactuen les diferents disciplines que treballen en aquest camp és l’objectiu del Curs monogràfic Orígens i Evolució del Comportament Humà que els dies 12 i 13 de novembre s’impartirà al centre de recuperació de primats de Riudellots de la Selva (Girona), de la Fundació Mona, per part de David Riba, becari de la Fundación Atapuerca adscrit a l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social).
David Riba,en un curs anterior, demostrant com s'obtenia el foc a la prehistòria - Miquel Llorente / Fundació Mona
El curs té un caire eminentment teòric, però inclou observacions en directe dels ximpanzés que viuen a la Fundació Mona i la projecció d’alguns vídeos. A més, s’ha previst una demostració de talla lítica prehistòrica i un encesa de foc aplicant els mètodes prehistòrics.
El temari que desenvoluparà David Riba s’estructura a l’entorn de cinc blocs: els primats superiors durant el Miocè, el procés d’hominització, la fauna i flora durant el Quaternari; l’evolució conductual, cultural i tecnològica del gènere Homo, i el canvi del període Plistocè a l’Holocè.
Principalment adreçat a alumnat i llicenciats en Història, Antropologia, Arqueologia Prehistòrica, Geologia, Psicologia i Biologia, està obert al públic en general interessat en qüestions relacionades amb l’evolució humana.
Sobre el docent...
DAVID RIBA CANO. Llicenciat en Història i Antropologia Social per la Universitat de Barcelona. Màster en Arqueologia Prehistòrica i Evolució Humana per la Universitat Rovira i Virgili. Actualment és becari predoctoral de Fundació Atapuerca adscrit a l'Institut de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES). Desenvolupa la seva tesi doctoral sobre les capacitats cognitives i d'aprenentatge social en ximpanzés, al Centre de Recuperació de Primats de la Fundació Mona on és investigador.
technorati tags: primatologia , evolució humana , canvi climà tic , paisatge , prehistòria , foc , paleoeconomia , out of Africa , Homo sapìens , Holocè , economia neolÃtica6 Nov, 2010
Xerrada d’Eudald Carbonell sobre Evolució i Disseny a CaixaForum Lleida
Dijous 18 de novembre dins el cicle Avui parla... Ciència i ciutadania
Bloc d’Eudald Carbonell – El seu pensament i perfil personal a Facebook - Twitter
Evolució i Disseny és el tema que tractarà Eudald Carbonell, director de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) durant la xerrada que oferirà el dijous 18 de novembre, a les 19 h, a CaixaForum Lleida, dins del cicle de conferències Ciència i ciutadania, que organitzen conjuntament l’Associació Catalana d’Universitats Públiques (ACUP), l’Obra Social "la Caixa" i el Comissionat per a Universitats i Recerca de la Generalitat amb l’objectiu de facilitar el contacte directe de la societat amb els protagonistes de la recerca científica catalana.
Eudald Carbonell, al Museo de la Evolución Humana (MEH), a Burgos - Jordi Mestre / IPHES
Resum conferència
L’evolució és un procés contingut en l’espai temps. És en aquesta singularitat que ha emergit la consciència humana, després de milions d’anys d’adaptació dels organismes vius al planeta. Ara, l’Homo sapiens, mentre cerca construir el seu futur es pregunta sobre els seus orígens. Per enginyeria inversa, és a dir, amb l’ús de medis tecnològics, busquem els nostres antecessors, el seu context evolutiu i els processos integrats que ens han conduït on som com a espècie.
Trobar lleis evolutives a nivell social, que complementin les biològiques, explicades per la teoria de l’evolució, ens pot permetre l’anàlisi dialèctica i crítica de la memòria del sistema. El desenvolupament tecnològic per la seva potencialitat ens pot ajudar a esbrinar com s’ha produït l’evolució natural i cultural, amb la condició que tot aquest projecte estigui assistit per un pensament científic social i crític.
Tot això, però, no ens serveix de res sense una proposta projectiva. Analitzar el passat sense un disseny humanitzat del futur té poc sentit; només pensant com volem ser els humans en l’avenir podem entendre i extreure’n informació contingent del passat, que retroalimenti i estructuri els canvis de la nostra espècie en el pròxim mil·lenni.
Segons la nostra proposició, a cada emergència o descoberta transcendent feta pels humans se li correspon una socialització i, després, com a conseqüència de la generalització espai temporal, un canvi en les relacions socials i econòmiques de la població; en síntesi, una resocialització.
Només des de l’evolució responsable i el progrés conscient podrem integrar la diversitat i sobrepassar amb èxit el probable col·lapse d’espècie d’aquest segle. Per primera vegada en l’evolució, una espècie monitoritza el seu entorn i té consciència d’allò que passa. La ciència i la tecnologia han portat l’humanisme a un nivell impensable.
Això també vol dir, però, que per evolucionar i adaptar-nos, necessitem una nova forma de convertir el coneixement en pensament, doncs és allò que ens pot fer avançar cap a una consciència crítica d’espècie. En aquesta perspectiva, cal canviar valors per consciència evolutiva, ja que el nou mil·lenni necessita un enfocament adaptatiu i evolutiu marcat per la capacitat humana d’entendre la seva història i construir sobre les nostres capacitats socialitzades.
technorati tags: disseny , recerca cientÃfica , conferènciesconsciència , progrés , pensament , evolució responsable , consciència critÃcia
