El bloc de les activitats de l'IPHES

25 Ago, 2010

La campanya d’aquest estiu, que finalitza el dia 26, ha posat al descobert 13.000 nous fòssils, entre ells noves empremtes de fusta i nous fogars

Per primer cop s’ha efectuat a l’Abric Romaní un intents mostreig d’estructures de combustió que podrien ser vàlides per obtenir datacions del jaciment

Vista general de la zona intervinguda aquest agost. Es tracta del nivell O, ubicat sota un capelló i en la part més propera a la paret de l'abric del jaciment - Jordi Mestre / IPHES

L’excavació que aquestes dies es desenvolupa a l’Abric Romaní (Capellades), a càrrec d’un equip dirigit per l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), ha posat al descobert àrees d’habitació molt protegides, nous fogars i empremtes de fusta, així com nombroses peces d’indústria lítica. En total, 13.000 nous fòssils que confirmen la importància d’aquest jaciment per conèixer les societats neandertals que van viure en aquest indret fa uns 55.000 anys.

““Les característiques de la superfície excavada, amb uns dipòsits de calcarenites que es fan més espessos cap a la paret, recorden a les basses que omplien l’antiga coveta Ripoll, situada dins mateix de l’Abric. Aquests llocs tant protegits, que estan cap a la zona del sud geogràfic del jaciment, poden ser zones d’ocupació molt intensa, molt notablement com a àrees d’habitació, molt poc documentades en les comunitats neandertals”, ha indicat Eudald Carbonell, director de l’excavació.

“Aquest fet, ha evidenciat la necessitat d’ampliar la superfície d’excavació del nivell O de l’Abric Romaní, de 55.000 anys d’antiguitat i, per tant, ens obliga a redefinir l’extensió de la mateixa de cara a la campanya del pròxim any”, ha afegit Josep Vallverdú, arqueòleg i membre de l’IPHES.

Josep Vallverdú classificant restes d'indústria lítica, a l'Abric Romaní, trobades aquestes dies - Jordi Mestre / IPHES

D’altra banda, s’han posat al descobert nombroses peces lítiques en el mateix nivell que les àrees d’habitació. Respecte a les trobades en campanyes anteriors s’observa un canvi tecnològic important perquè és fa molt més present i generalitzada la talla levallois;  aquesta tècnica consisteix en realitzar extraccions d’ascles del nucli de la pedra.

També es detecta cert augment de la freqüència de seqüències laminars, així com l’abundància de nuclis de sílex i les nombroses roques compactes com la calcària lacustre i sorrenques tallades i fragmentades, que s’haurien utilitzat per a treballs específics com la manipulació de la fusta. El grup de restes de sílex més abundant és de petites dimensions i molts d’ells s’han localitzat a dins els fogars sense cremar, “cosa que significa que s’han dut a terme petites talles in situ”, assenyala Josep Vallverdú.

Les restes faunístiques són molt fragmentades i sovint cremades. Bàsicament s’han documentat restes òssies i dentàries de cèrvids i bòvid. En tot cas, “el conjunt de restes animals és relativament baix si el comparem amb les restes lítiques”, observa Josep Vallverdú.

Les empremtes de fustes han estat identificades tant en incrustacions de travertí com en calcarenites. Entre les noves troballes sembla que hi ha una traça en calcarenita amb una configuració que la fa susceptible de ser un artefacte, possiblement una safata: “ Es tracta d’una resta amb una forma rectangular d’uns 30 x 40 centímetres”, indica el mateix investigador.

Exemple de fogar gran amb molts episodis d'ús i que conté abudants restes de petita grandària, especialment restes de sílex no creamades - Jordi Mestre / IPHES

Pel que fa als fogars, són sis estructures planes amb algunes pedres, alguns de dimensions petites, d’entorn a 20 cm de diàmetre, i dos més que són molt grans, de fins a 4 metres quadrats. “La gran preservació de la zona de la paret excavada permet contemplar que moltes d’aquestes extenses llars contenen petits fogars elementals de 20 cm de diàmetre. Molts d’ells són localitzats en concavitats preexistents o fins hi tot modificant el substrat”, explica Vallverdú.

També s’han registrat forats amb unes dimensions característiques dels anomenats forats de pal, ja descoberts l’any passat, en algunes estructures de combustió; de fet són petits fogars que poden sustentar alguna cosa i per exemple, poder coure carn. Finalment, s’han descobert, petits fogars de 10 cm de diàmetre, aïllats i en grups, amb molt pocs carbons, i ara caldrà estudiar-ne la seva utilitat.

D’altra banda, per primer cop s’ha efectuat a l’Abric Romaní un intents mostreig d’estructures de combustió i tasques de dibuix, per comprovar la seva validesa per a futures anàlisis arqueomagnètiques, és a dir, “les materials cremats poden conservar senyals de magnetisme ambiental que ens poden anar molt bé per tenir dades sobre les temperatures de cocció, així com per establir datacions relatives del jaciment”, indica Josep Vallverdú.

La intervenció arqueològica a l’Abric Romaní s’ha dut a terme des dels dies 6 a 26 d’agost. Els integrants de l’equip d’excavació pertanyen a distintes universitats de l’Estat espanyol i d’altres països com Algèria, Itàlia, França i Estats Units. Hi ha pres part un total de 67 persones, dividides en dos torns al llarg de la campanya.

technorati tags: habitació , neandertals , fogars , estructures de combustió , empremtes , fusta , safates , indústria lítica , fòssils , societats , comunitat , excavació , clima , datacions

25 Ago, 2010

Del 30 d’agost al 21 de setembre es desenvoluparà la primera campanya d’excavació d’aquesta nova etapa 

Els treballs se centren als jaciments de Fuente Nueva 3 i Barranco León

Robert Sala, professor de la URV i investigador de l’IPHES imparteix dimecres 25 d’agost una xerrada sobre el nou projecte

Notícia relacionada: tesis doctorals recents sobre Orce dirigides per l'IPHES

El 30 d’agost s’encetarà un nova fase en la història de les investigacions a Orce amb l’inici de la primera campanya d’excavació arqueològica que es fa sota la direcció de l’IPHES (Institut Catala de Paleocologia Humana i Evolució Social). Els treballs es perllongaran fins al 22 de setembre i se centraran als jaciments de Fuente Nueva 3 i Barranco León. Amb la incorporació d’aquest conjunt arqueològic, l’IPHES lidera els jaciments més destacats en l’estudi de l’adaptació humana a Europa, juntament amb Atapuerca.

El nou projecte de recerca porta per títol Primeres ocupacions humanes del Plistocè inferior de la conca de Guadix-Baza (Orce, Granada), i està dirigit per Robert Sala, professor de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona i investigador d’aquest institut, qui precisament dimecres 25 d’agost, a les 20 h, al Palacio de los Segura, a Orce, pronunciarà la conferència “Nova fase d’investigació a Orce”.

Robert Sala, aquesta setmana a Barranco León, Orce, preparant l'excavació - Jordi Mestre / IPHES

Entre les línies de recerca que es potenciaran relacionades amb aquest jaciment, Robert Sala apunta les traces d’ús de les eines de pedra, els remuntatges per identificar les àrees d’activitats i l’estudi de la paleoecologia de les zones d’hàbitat, i el fet d’inserir-les en el context dels jaciments europeus més primitius, de més d’un milió d’anys. L’investigador de l’IPHES ha assenyalat que “a la Sima del Elefante l’ocupació humana és de més curta durada i, en canvi,  a Orce els conjunts d’aquesta cronologia són molt més extensos i donen idea d’una ecologia i adaptació diferent”. En tot cas, són indústries molt antigues, de Mode 1, poc elaborades, similars a les etíops i kenyanes de fa 2 milions d’anys, prenent com a referent l’Àfrica, i de les mateixes característiques que les de Gran Dolina i Dmanisi.

El nou projecte de recerca de l’IPHES sobre Orce serà transdisciplinar i multiinstitucional, coparticipat per diverses institucions com el CENIEH (Centro de Investigación Nacional sobre la Evolución Humana), el Museo Arqueològico de Granada, el Museum National d’Histoire Naturelle de Paris, la Università di Firenze, la Universidad de Granada y la Universidad de Màlaga. Representant de totes elles, més alumnat del Màster Erasmus Mundus en Arqueologia del Quaternari i Evolució Humana que s’impateix a la URV, a més d’estudiants d’altres universitats andaluses integraran l’equip de 45 persones que duran a terme la primera excavació d’aquesta nova etapa. El finançament del projecte corre a càrrec de la Junta de Andalucía.

“L’objectiu –puntualitza Robert Sala- és treballar dues branques sobre les que s’estructura l’IPHES: la docència i la recerca i, més endavant, la tercera i molt important, la socialització a l’entorn de les ocupacions humanes a Orce des de fa 1,3 milions d’anys”.

technorati tags: jaciments , excavació arqueològica , conferències , adaptació humana , docència , recerca , socialització , eines de pedra , remuntages , hàbitat

25 Ago, 2010

La nombrosa microfauna obtinguda ha permès esbrinar que el clima d’aquella època era més humit i fred que a l’actualitat

Es confirma la complexitat de les comunitats neandertals, molts semblants a les de l’Homo sapiens

La campanya d’excavació que s’ha desenvolupat a les Coves del Toll i de les Teixoneres, a Moià, del 2 al 20 d’agost, sota la direcció d el’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) ha posat al descobert 7.000 nous fòssils que ajudaran a entendre com eren les comunitats de neandertals que van viure en aquestes cavitats fa uns 50.000 anys. De moment, es confirma que tenien una complexitat social similar a la de l’Homo sapiens, la nostra espècie, i que el mateix espai va ser utilitzar per óssos, hienes i homínids, encara que cadascun d’ells li va donar un ús diferents i no van coincidir en el temps. Alhora, les nombroses restes de micromamífers facilitaran informació important sobre com era el clima i el paisatge d’aquella època, que pel que sembla era més humit i fred que l’actual.

Restes de microfauna trobades a les Coves del Toll aquesta campanya - Alexandra Canet

Efectivament, la Cova de les Teixoneres (una de les cavitats que integren el complex càrstic conegut com les coves del Toll) va ser un espai compartit per tres grans predadors: els óssos de les cavernes, les hienes i els homínids. Ara bé, hi van ser de manera intermitent i per motius ben diferents. L’ós de les cavernes la utilitzaria per hivernar, les hienes per buscar un refugi tranquil on menjar-se les seves preses o, fins i tot, per parir els seus cadells, i els homínids  buscant aixopluc prop de la llum natural, ja que les evidències d’ús de la cova d’aquests últims es localitzen a la part externa de la cavitat, mentre que els fòssils relacionats amb els altres dos animals han aparegut a l’interior.

 

Cova de les Teixoneres - Jordi Mestre /IPHES

Respecte als homínids, Jordi Rosell, investigador de l’IPHES i codirector de l’excavació, ha manifestat: “En els darrers anys no hem obtingut una quantitat massa important d’indústria lítica, però algunes eines, com les d’aquesta campanya, són espectaculars. Enguany, a mida que hem anat rebaixant el nivell III, d’entre 50.000 i 100.000 anys d’antiguitat, ens hem anat trobant més indicis de la seva presència, cosa que ens permetrà explicar una mica millor què feien els neandertals en aquesta cova”.

Fogar trobat a la Cova de les Teixoneres - Jordi Mestre / IPHES

En aquest sentit Rosell ha indicat que al no trobar restes de talla, és a dir, les ascles de petita mida que surten quan es fabriquen els instruments, “pensem que les ocupacions deurien ser tremendament expeditives, però la gran quantitat de deixalles neandertals que hem recuperat enguany permeten evidenciar dues coses importants: el nombre d’ocupacions humanes a la cova va ser elevat i el número de membres que composaven els grups variava en cadascuna d’elles”.

Una altra conclusió que han obtingut és que óssos, hienes i homínids no van coincidir en el temps perquè no han trobat indicis de confrontacions.

D’altra banda, s’ha recuperat gran quantitat de restes de microfauna, com ratolins, talpons, talps, musaranyes, ratpenats, salamandres, granotes, gripaus, tritons, serps i les petites aus, entre d’altres; en total, unes trenta espècies. A partir d’aquests animalons, l’equip ha pogut esbrinar, tot i que l’estudi encara està en una fase preliminar, que fa 50.000 anys l’ambient era més humit i més fred que avui dia. “Això ho demostra la presència d’animals petits de climes freds i de zones més humides”, explica Jordi Rosell.

L’estudi de la microfauna és un dels pilars bàsics per poder comprendre l’ambient i el clima de l’època que s’estudia, en aquest cas, fa entre 50.000 i 100.000 anys.  A més, ajuden a datar els jaciments on apareixen. Com? Per exemple, els talpons són espècies que evolucionen molt ràpidament, depenent dels canvis en el clima, i per tant, han estat identificades les seves aparicions i extincions en diferents moments del Plistocè, fa entre 2,5 milions d’anys i 10.000 anys. “Així doncs, quan ens trobem amb un talpó, segons les característiques anatòmiques que presentin, podem arribar a unes conclusions determinades”, comenta Rosell.

Una eina de sílex. Enguany s'han trobat algunes peces espectaculars - A. Canet

A la cova de Teixoneres s’ha identificat un taxó (grup d’organismes emparentats) que ja no existeix avui en dia: el Pliomys lenki. Aquesta espècie, de la família dels talpons, els lèmmings o les rates mesqueres, comença a desaparèixer fa uns 40.000 anys aproximadament. Aplicant aquesta informació, el fet de trobar un Pliomys en un jaciment ens indica que els sediments que estem excavant són més antics. “Aquestes dades són molt importants per poder comprendre el comportament ecològic d’alguns mamífers, fins i tot dels homínids”, assegura el mateix investigador.

Respecte a les eines lítiques, sobresurten dues puntes retocades d’un tipus de sílex que es coneix com a bandejat.

D’altra banda, la presència de dos fogars que constaten l’ús habitual del foc per part dels neandertals avala la complexitat d’aquestes comunitats humanes.

technorati tags: microfauna , clima , micromamífers , hienes , hominids , óssos cavernes , refugi , paisatge , neandertals , fòssils

24 Ago, 2010

DOSSIER de premsa – WEB de la mostra – VÍDEO de l’exposició – VÍDEO Homo antecessor – PODCAST

 Inclou recreacions del paisatge i restitucions del rostre del primer europeu

Hipopòtams, rinoceronts gegants, tigres de dents de sabre, elefants, licaons i altres habitants de la sabana, sempre sota l’atenta mirada de carronyaires com les antigues hienes o el primer europeu, l’Homo antecessor, són alguns dels principals protagonistes de l’exposició Europa ara fa un milió d’anys, que fins al 15 de setembre es pot visitar a la biblioteca municipal d’Ascó. La mostra és una producció de l’Institut Català de Paleocologia Humana i Evolució Social (IPHES) amb la col•laboració de la Fundación Española para la Ciencia y la Tecnología (FECYT).

Lluís Batista, responsable de l'Àrea de Socialització de l'IPHES, parlant el dia de la inauguració de la mostra a Ascó - IPHES

Europa fa un milió d’anys ens trasllada als orígens de la vida al planeta Terra, ens narra com van configurar-se de forma progressiva els actuals continents i com les diferents variacions climàtiques van determinar l’aparició d’una vegetació i fauna específiques –entre elles l’espècie humana, l’Homo sapiens– en diferents localitzacions geogràfiques.

Així descobrim la fauna que hi havia a la Península Ibèrica ara fa un milió d’anys, quan imperava un ecosistema similar al de les sabanes humides de l’Àfrica actual, amb animals insòlits i ja extingits. El muntatge expositiu inclou recreacions de paisatges de l’època i grans escenografies. Es presenta també una restitució virtual de l’Homo antecessor.

Per a la canalla s’ha concebut un espai didàctic i pedagògic on poden completar l’esquelet de diferents espècies d’homínids i efectuar mots encreuats sobre l’evolució humana.

technorati tags: carronyaires , biblioteca , sabanes , Àfrica , restitució virtual , recreacions paisatges , escenografies , espècie humana , origens de la vida , Terra , planeta

24 Ago, 2010

Les ocupacions humanes al jaciment neandertal de l’Abric Romaní, on aquests dies s’excava, centra una de les comunicacions orals

L'arqueozoologia és l'estudi de les relacions entre els grups humans i els animals que hi havia a èpoques passades, fet a partir dels ossos trobats durant les excavacions arqueològiques dels jaciments. Aquesta és una de les disciplines que s’aplica des de fa molts anys al jaciment neandertal de l’Abric Romaní (Capellades) i una de les que més ha contribuït a conèixer els modes de vida d’aquests homínids.  Aquest tema centrarà una de els comunicacions orals que aplegarà l’International Council of Archaeozoology 2010 de la mà de Jordi Rosell, membre de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social). El congrés se celebra a Paris del 23 al 28 d’agost, a la Pierre et Marie Curie University Paris VI i en ell hi participa també Ruth Blasco, investigadora de l’IPHES, amb una comunicació oral sobre la dieta les neandertals en funció de les restes faunístiques obtingudes a la Cova del Bolomor (València).

La investigadora de l'IPHES Ruth Blasco - Arxiu IPHES

Al International Council of Archaeozoology 2010 hi assisteixen especialistes d’arreu del món i està dividit en vàries sessions des de temàtiques i punts de vista molt diferents, com les noves tecnologies aplicades a aquesta disciplina, nous treballs efectuats a l’Àfrica, els canvis climàtics o les societats dels cérvols.

En els cas dels representants de l’IPHES, Jordi Rosell tractarà sobre els models d'ocupació observats a l’Abric Romaní, jaciment on aquests dies es desenvolupa una campanya d’excavació sota la direcció de l’arqueòleg Eudald Carbonell. La informació s’ha obtingut a partir dels remuntatges d'ossos de diferents animals desenterrats al llarg de més de 30 anys d’excavacions. “Així podem intentar saber el nombre d'ocupacions que es produeix en cada nivell arqueològic i el número de components dels grups d’homínids”, assenyala Rosell.

L'investigador de l'IPHES Jordi Rosell - Arxiu IPHES

Per la seva part, Ruth Blasco, es referirà a la Cova del  Bolomor on ha pres part en diferents campanyes d’excavacions. “Parlaré, juntament amb Josep Fernández Peris, director de la recera de la Cova del Bolomor, sobre la diversitat de la dieta neandertal, doncs s’ha pogut demostrar que aquests homínids eren capaços de menjar des d'elefants, i altres grans mamífers, fins a conills i aus, passant pels macacos o les tortugues. Res a veure amb la nutrició restringida a uns pocs ungulats que plantejaven anteriorment altres investigadors”, apunta la investigadora de l’IPHES.

technorati tags: animals , comunicacions orals , restes arqueològiques , excavacions , noves tecnologies , remuntatges , ossos , jaciments , canvis climàtics

20 Ago, 2010

L’equip busca restes ibers als Vilars d'Arbeca i, a continuació, s’endinsa al barri vell de Barcelona

En el primer capítol, “Sota terra” visita la fortalesa ibèrica dels Vilars d’Arbeca, a la comarca de les Garrigues. Fundada fa uns 2.800 anys per la tribu ibèrica dels ilergets, té unes dimensions descomunals. Però els indicis que ens porten a Arbeca ens diuen que la fortalesa encara podria ser més gran: podria tenir un segon fossat defensiu.

L'actor i presentador de Sota Terra, Fermí Fernández als Vilars d'Arbeca - TV3

L’equip excava per confirmar o no aquesta hipòtesi. També excava una enorme cisterna per esbrinar si era només una cisterna per guardar-hi aigua o també era un pou. D’aquesta manera descobriran com s’abastien els ibers dels Vilars. Com vivien? Com s’organitzaven? Quants eren? Quina estructura militar tenien? Per què aquesta fortalesa està en una gran plana si els ibers les construïen damunt turons? Són altres preguntes que es formulen els membres de Sota terra.

Als Vilars d'Arbeca durant el rodatge. De peu i amb barret, l'aruqeòleg de l'IPHES, Jordi Rosell - Jordi Mestre / IPHES

Després del capítol d’Arbeca s’emetrà “Carrer Ripoll 25, Barcelona: vint segles d'ocupació, del segle I al XXI”, un episodi on l’equip localitza  un edifici en obres situat a Ciutat Vella. No és un edifici qualsevol; és un espai amb 2.000 anys d’història. Perquè molt abans que s’hi alcés una sola paret, per aquí hi passava l’aqüeducte romà que abastia d’aigua la ciutat de Barcino. I entre aquesta construcció romana i els equipaments municipals que ocuparan la finca durant el segle XXI, hi ha 20 segles, en què Ripoll, 25 ha estat un hostal, un forn, una seu d’estudis universitaris, una casa amb jardí, un bloc de pisos…

Roser Marsal i Eudald Carbonell en una escena del capítol dedicat al carrer de Ripoll, a Barcelona - TV3

El repte és excavar i trobar el màxim nombre de restes de tots aquests segles per poder reconstruir cronològicament la història que ha tingut aquest espai del barri vell de Barcelona.

technorati tags: televisió , arqueologia , Barcino , món romà , aigua , socialització

15 Ago, 2010

• Hi ha similitud entre els paisatges de la Sima del Elefante i Gran Dolina d'Atapuerca i els de Fuente Nueva 3 i Barranco León d'Orce

 

• Els homínids de fa un milió d'anys sabien adaptar-se tant a zones més seques del sud de la Península Ibèrica com a les àrees més plujoses i humides del nord

• La base de la investigació ha estat l'estudi, per primera vegada, de 12.000 restes òssies d'amfibis i rèptils de la Sima del Elefante, d'1,3 milions d'anys

El jaciment de la Sima del Elefante, a la Sierra de Atapuerca (Burgos, Espanya), és famós per haver proporcionat l'any 2007, en el nivell TE9, les restes d'un homínid considerat fins al moment com el més antic d'Europa occidental, amb una antiguitat aproximadament d'1,2 milions d'anys, i corresponent a Homo antecessor. A causa d'aquest fet, s'ha efectuat un important esforç per procedir a la reconstrucció dels paisatges i de les condicions climàtiques en les quals vivien aquests homínids.

 

En aquesta línia, un equip científic, entre els quals hi ha cinc membres de l'IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), Hugues-Alexandre Blain, Rosa Huguet, Juan Manuel López, Maria Benassar  i Eudald Carbonell, publica ara en el Quaternary Science Reviews una investigació en la qual s’assegura quel'espècie Homo antecessor, que habitava en aquella època l'actual Península ibèrica, va gaudir d'un clima càlid similar al d’ara, cosa que li va propiciar una diversitat de grans mamífers per caçar. A més, hi ha similitud entre els paisatges de la Sima del Elefante i Gran Dolina d'Atapuerca i els de Fuente Nueva 3 i Barranco León d'Orce, tots ells jaciments d'una cronologia similar. De la mateixa manera, es pot afirmar que homínids de fa un milió d'anys sabien adaptar-se tant a zones més seques del sud de la Península Ibèrica com a les àrees més plujoses i humides del nord.

 

 

Algunes de les restes de fòssils de rèptils i amfibis que s'han estudiat en aquesta investigació - IPHES

Les associacions de microvertebrats, ben representats al llarg de la seqüència dels nivells inferiors de la Sima del Elefante, són un bon indicador de les condicions ambientals i climàtiques del passat. Fins ara,només un estudi preliminar havia estat realitzat a partir de les restes d'insectívors (musaranyes, talps, eriçons, etc.). En aquesta nova publicació, "s'han estudiat, per primera vegada, 12.000 restes òssies d'amfibis (tritons, gripausi granotes) i rèptils (llangardaixos i serps) dels nivells inferiors de la Sima del Elefante", puntualitza Hugues-Alexandre Blain, autor principalde l'article. Almenys, 17 taxons (grup d’organismes emparentats) han estat identificats (dos urodels, vuit gripaus i granotes, dos llangardaixos, un ànguid i quatre serps), "el que correspon a una diversitat bastant alta per a una associació fòssil, cosa  que indica unes condicions climàtiques benignes", afegeix.

 

 

Hugues-Alexandre Blain, autor principal de l'article, analitzant fòssils al laboratori - Jordi Mestre / IPHES

Com aquestes espècies no difereixen de les que es troben avui en dia a la Península ibèrica, permeten reconstruir (i quantificar) el paisatge i el clima del Plistocè inferior, utilitzant una comparació directaamb la seva distribució en els ecosistemes actuals.  Així doncs, "els resultats apunten que les temperatures eren iguals o lleugerament més càlides que actualment, a la zona de Burgos, per als nivells on són presents els homínidsi que les precipitacions eren més abundants. El paisatge estava constituït per zones obertesal llarg de la seqüència de la Sima del Elefante, amb la presència de zones humides pròximesa les coves de la Sierra de Atapuerca i la predominança de prades humides ide boscos oberts," comenta el mateix investigador.

Els resultats obtinguts amb l'estudidels rèptils i amfibis coincideixen amb les dades aportades pels fòssils demamífers grans i petits així com per la palinologia.

Comparat amb els altres jaciments de la Península ibèrica amb presència humana, les condicions climàtiques reconstruïdes per a la Sima del Elefante s'assemblen molt a les del nivell Aurora (780.000 anys) del jaciment de Gran Dolina a laSierra de Atapuerca, on es van descobrir per primera vegada restes de l'espècie Homo antecessor associades a indústries lítiques imarques de tall contemplades a la superfície dels ossos de grans mamífers i d'humans, sent aquesta la prova més antiga de canibalisme.

Si es compara la Sima del Elefante i Gran Dolina amb els jaciments de Barranco León i Fuente Nueva3, ubicats aquests últims a la Conca de Guadix-Baza (Orce,Granada), que han proporcionat unes eines lítiques considerades com les més antigues d'Europa, d'aproximadament 1,3 milions d'anys, "s'observen similituds amb els llocs freqüentats per aquests primers europeus, tenint en comúuna bona representació d'espais boscosos i de zones de ribera de rius o llacs. D'altra banda, aquesta comparació entre Atapuerca i Orce -precisa Hugues-Alexandre Blain-posa de manifest la capacitat d'adaptació d'aquests homínidsa entorns variats, ja que són capaços de sobreviure tant als paisatges més secsdel sud de la península ibèrica com en àrees més humides i plujoses del nord peninsular".

Això sí, "eren paisatges caracteritzats per zones obertes (tant seques com humides), però sempre pròximesa àrees boscoses i a punts d'aigües importants. Podem suposar queaquests entorns constituïen unes condicions molt favorables per mantenir una alta diversitat de grans mamífers (la qual cosa implicava bons territoris de cacera) i també que la proximitat dels boscos els permetia amagar-se i escapar dels grans carnívors", conclou Blain.

technorati tags: clima , paleoambient , reconstrucció paisatge , restitució paleoambiental , jaciments , primers europeus , homínids , Península ibèrica

15 Ago, 2010

• Va ser l’escenari que va acompanyar les primeres dispersions humanes cap a Europa

• Les conques de Guadix-Bazai de Granada presenten un dels millors registres de mamífers continentals del Pliopleistocè europeu

• D’altra banda, a Barranco León i Fuente Nueva 3 s’han localitzat importants acumulacions d’indústria lítica molt antiga

• Les dues investigacions han estat dirigides des de l’Institut Català de PaleoecologiaHumana i Evolució Social

Homínids aprofitant un elefant davant la presència de hienes - Mauricio Antón

Conèixer com va ser l’entorn ecològic que va acollir les primeres dispersions humanes fora del continent africà segueix essent un gran repte científic. Ara, dues noves tesis doctorals sobre Orce presentades fa unes setmanes a la Universidad de Granada, però dirigides ambdues per Bienvenido Martínez, investigador ICREA a l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), aporten informació molt valuosa per anar desxifrant com era el paisatge d’aquella època.

Barranco León - Jordi Mestre / IPHES

Les conques de Guadix-Baza i de Granada contenen un dels millors registres de mamífers continentals del Pliopleistocè d’Europa. Així ho constata Sergio Ros en la seva tesi Los proboscídeos del Plio-Pleistoceno de las cuencas de Guadix-Baza y Granada. Ros ha descrit més d’una vintena de jaciments fòssils amb presència d’aquests mamífers ungulats de gran talla, mastodonts i elefants, dels quals s’han documentat sis espècies: Mammut borsoni, Anancus arvernensis, Mammuthus meridionalis, M. trogontherii, M. primigenius i Elephas (Palaeoloxodon) antiquus.

Ros ha estudiat els dos grans mastodonts del Pliocè Mammut borsoni i Anancus arvernensis, la morfologia dental dels quals és totalment diferent a la dels elefants moderns, ja que els seus molars estan compostos perdiferents cúspides, alineades en el cas de M. borsoni i desalineades per a A. Arvernensis. Però, especialment ha dedicat la seva investigació a les restes del gènere Mammuthus i la seva evolució a través de l’anàlisi de restes de tres dels seus quatre representants Mammuthus meridionalis, Mammuthus trogontherii(mamut d’estepa) i Mammuthus primigenius (mamut llanut). “Aquests proboscidis – explica l’autor del treball – es caracteritzen per la presència en els seus molars d’una sèrie de làmines d’esmalt, el nombre de les quals augmenta des d’espècies més antigues a més modernes, alhora que el gruix de l’esmalt disminueix”.

Per últim ha analitzant restes d’Elephas (Palaeoloxodon) antiquus “els molars del qual són similars als del gènere Mammuthus, tot i que existeixen diferències en la morfologia de les làmines dentals, així com en lade les defenses”, assegura.

Els proboscidis de les conques de Guadix-Baza i de Granada han estat centre d’interès per part de diferents autors des dels anys setanta fins als vuitanta del segle XX. Amb posterioritat a aquestes dates no existeixen treballs relacionats amb aquests megaherbívors, “per la qual cosa el propòsit principal d’aquest treball ha estat cobrir aquesta absència d’informació, no només en jaciments conegutssinó també en aquells en què han anat apareixent en els últims anys”, afirma Sergio Ros.

Sergio Ros, autor d'una de les tesis - IPHES

Els fòssils analitzats, més de 500, provenen de mésd’una vintena de jaciments situats en les conques de Guadix-Baza (Baza-1, Barranco delas Quebradas, Huélago, Venta Micena, Fuente Nueva 3, Barranco León, Barranco del Paso, Cortes de Baza, Cortijo de las Sabinas, Fonelas P-1, Cúllar Baza 1,Cortijo Daimuz, Solana del Zamborino 1 i Huéscar-1) i a la de Granada (Alfacar, Láchar, Loja, Embalse de Cubillas i Padul), tots ells amb una edat compresa entre el Pliocè i el Plistocè, sumant un total de 262 restes. A més, s’han revisat 267 fòssils més de jaciments d’Espanya (Incarcal I y II,Sarriá-Pedralbes, Cueva Victoria, Horta i Can Guardiola), França (Vialette, Le Coupet, Malouteyre, Pranlary i Soleilhac), Holanda (un jaciment indeterminat) iGeòrgia (Diliska, Gomereti, Dmanisi, Dedoplisjaro i tres jaciments més indeterminats).

Paisatge actual de Venta Micena - Jordi Mestre / IPHES

“En funció de l’element concret sotmès a investigació s’han analitzat diversos caràcters anatòmics. Per exemple, en l’esquelet postcranial s’han estudiattotes les facetes d’articulació, amb l’objectiu de realitzar una adscripció taxonòmica i posteriorment una comparació amb altres espècies i així observar diferències tant intraespecífiques com interespecífiques”, matisa Sergio Ros. L’anàlisi de l’esquelet cranial s’ha centrat bàsicament en les peces dentals, de les que s’han pres diferents variables anatòmiques. Gràcies a aquesta ingent tasca s’ha descobert que algunes restes estaven erròniament classificades i ara han estat adscrites a altres espècies.

Maria Patrocinio Espigares, autora d'una de les dues tesis - IPHES

Per la seva part, Mª Patrocinio Espigares en la seva tesi Análisis y modelización del contexto sedimentario y los atributos tafonómicos de los yacimientos pleistocénicos del borde nororiental de la cuenca de Guádix-Baza, codirigida també per Bienvenido Martínez ha constatat, a través de les anàlisis dels agents que han propiciat l’acumulació de restes i les característiques paleobiològiques de la fauna de grans mamífers registrada a Venta Micena (1,6 milions d’anys), com era l’escenari ecològic durant el Villafranquià superior al sud d’Europa.

Marques de tall observades en una mandíbula - IPHES

Així mateix,en el jaciment de Barranco León (1,4 milions d’anys) i Fuente Nueva-3 (1,3 milions d’anys) s’han localitzat, a més de riques associacions faunístiques com registre de la hiena Pachycrocuta brevirostris, importants acumulacions d’indústries lítiques preaxelianes, amb evidències del seu ús pels homínids en la producció de marques de tall i de fractura per pressió sobre elements ossis relacionats amb l’evisceració, escorxament i desarticulació dels cadàvers de grans mamífers.

 Marques de tall observades en un fémur - IPHES

Tant Barranco León com Fuente Nueva 3 constitueixen “un referent estratègic, tant per la seva cronologia com per la seva localització geogràfica, al sud-oest d’Europa i el seu estudi ofereix excel·lents possibilitats amb vistes a caracteritzar el context paleoambiental i el marc faunístic en què es va produir la primera dispersió dels homínids fora dels continent africà, obrint la possibilitat d’establir el mode de vida i les estratègies de subsistència d’aquests paleopobladors, ben representats a les portes d’Europa en l’important jaciment caucàsic de Dmanisi (Geòrgia)”, apunta l’autora de la tesi.

De moment,amb el seu treball, M. Patrocinio Espigares ha detectat un escenari ecològicsegons el qual Venta Micena representa la ribera del llac que existia en la subconca de Baza en les cronologies referides. Les espècies de macro i micromamífersindiquen un ambient temperat, amb una pluviositat més elevada que l’actual, amb zones de pradera arbrada i altres zones boscoses, vinculades a regions amb elevada presència d’aigua.

Aquesta ribera de llac està poblada per abundants espècies d’herbívors: elefants, rinoceronts, cavalls, hipopòtams, sis espècies de bòvids (tant grans competits) i dues espècies de cérvols (una gran i una altra petita), que eren caçats pels carnívors, fonamentalment dues espècies de tigre de dents de sable, Homotherium latidens i Megantereon whitei, tot i que també s’ha identificat la presència d’un os, tres cànids, varis mustèlids i un vivèrrid. Aquests depredadors generaven abundant carronya que era aprofitada per la hiena gegant Pachycrocuta brevirostris, veritable protagonista d’aquest jaciment, ja que l’origen d’aquesta acumulació òssia s’ha atribuït al seu comportament acumulador; a més, un gran nombre de fòssils mostren evidències de modificacions produïdes per la dentició d’aquests carnívors, en la seva majoria com a conseqüència de la fractura per extreure el moll de l’os.

Fuente Nueva-3 representa una zona de basses vinculades a una surgència natural, mentre que Barranco León es localitza en un paleocanal. La substitució en aquests jaciments d’algunes espècies menjadores de fulles per altres d’alimentació mixta i més herbívora i pastadora indica canvis mediambientals respecte a Venta Micena, amb una evolució de la zona cap a estepa, una substitució d’ambients forestals per ambients més oberts, generalment amb un clima més fred. L’associació faunística en ambdós jacimentsés molt similar a la de Venta Micena. No obstant, a diferència de l’anterior,en aquestes dues localitats, Fuente Nueva-3 i Barranco León, s’ha identificat la presència d’Homo, documentada a través d’un abundant registre d’indústries lítiques, així com evidències de modificació òssia (presència de marques de tall i estigmes defractura per percussió).

Les dades obtingudes de les diferents anàlisis indiquen que l’escenari més probable per aaquests dos jaciments és el d’un lloc proper a la zona de matança (“near killsite”). Els homínids accedirien de manera puntual a la zona de caça dels grans carnívors, transportant els cadàvers o algunes parts d’ells fins a aquestes zones més protegides, probablement per una vegetació més densa vinculada a la presència de masses d’aigua. Allí seleccionarien i processarien les porcions que posteriorment serien transportades fins a la seva zona d’hàbitat.

technorati tags: fauna , indústria lítica , Pliopleistocè , Europa , dispersions humanes , primers europeus , dents , elefants , ungulats , mamífers , jaciments , fòssils

15 Ago, 2010

A més, de l’1 al 3 de setembre es realitzarà un seminari sobre les investigacions realitzades als jaciments paleolítics de l’interior de Galícia durant els últims anys

Entre el 9 i el 31 d’agost es desenvolupa la tercera campanya d’excavació al jaciment paleolític de Cova Eirós, situat al municipi de Triacastela (Lugo), “amb l’objectiu fonamental de continuar amb la intervenció en els nivells arqueològics de Paleolític mitjà i de Paleolític superior per a recuperar eines lítiques i restes de fauna que ens permetin conèixer el comportament tècnic i paleoeconòmic dels grups humans de neandertals i Homo sapiens que van ocupar aquesta zona”, comenta Xosé-Pedro Rodríguez, investigador de l'Àrea de Prehistòria de la Universitat Rovirai Virgili de Tarragona adscrit al IPHES (Institut Català de PaleoecologiaHumana i Evolució Social), i codirector d’aquests treballs juntament amb Arturode Lombera, becari de la Fundación Atapuerca i també adscrit a l’IPHES.

Excavacions a Cova Eirós l'any passat - Xosé Pedro Rodríguez / IPHES

Actualment, l’equipque du a terme els treballs a la Cova Eirós compta amb una datació sobre aquesta cavitat de 85.000 anys per al nivell de Paleolític mitjà (nivell 3) i de 32.000(nivell 2) i 17.000 anys (nivell 1) per a les ocupacions del Paleolític superior. “L’interès d’aquest jaciment –apunta Xosé-Pedro Rodríguez – radica en què hem pogut localitzar eines lítiquesi fauna en contextos estratigràfics que permeten estudiar el pas del Paleolític mitjà al Paleolític superior, tant des del punt de vista tecnològic com des de la vessant paleoeconòmica i paleoambiental”.

Enguany es continuaran els treballs iniciats a la campanya de 2009, que vèiem a la imatge - X.P. Rodriguez/IPHES

Aquesta excavació s’emmarca en el projecte d’investigació anomenat “Poblamiento durante el Pleistoceno medio/Holoceno en las comarcas orientales de Galicia”(HAR2010-21786), finançat pel Ministerio de Ciencia e Innovación, i l’investigador principal del qual es Ramón Fábregas Valcárcel, professor de Prehistòria a la Universidade de Santiago de Compostela. L’excavació rep també ajuda econòmica del’Ajuntament de Triacastela. En aquesta campanya participen 8 persones provinents en la seva majoria del Grupo de Estudios para a Prehistoria do Noroeste Ibérico de la mateixauniversitat.

Cursos d’estiu

Un cop finalitzada la campanya d’excavació a la Cova Eirós tindrà lloc a Triacastela, entreel dies 1 i 3 de setembre, un seminari titulat “A vida na montaña luguesa naIdade do Xeo". Forma part dels Cursos d’Estiu de la Universidade de Santiago de Compostela i té com a objectiu difondre les investigacions realitzades en els jaciments paleolítics de l’interior de Galícia durant els últims anys, ubicant-les en el marc general del Paleolític del nord-oest de la Península Ibèrica

Més informació, amb el programa detallat del seminari en aquesta web

technorati tags: neandertals , Paleolític , arqueologia , tecnologia , eines lítiques , instruments de pedra , excavació , estratigrafia , paleoeconomia , paleoambient

14 Ago, 2010

S’inaugura dimecres 18 d’agost, a les 19 h, amb la presència del President del Parlament de Catalunya, Ernest Benach

Coincidint amb la festa major de la localitat, dimecres 18 d’agost, a les 19 h, a la Plaça del Castell, al Catllar, s’inaugurarà el Centre d’interpretació dels Castells del Baix Gaià, en un acte al qual hi assistirà el President del Parlament de Catalunya, Ernest Benach. Aquesta iniciativa ha comptat amb la participació molt activa de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), que ha realitzat el projecte museogràfic, ha tingut cura de la gestió de l’execució museogràfica, així com de  l’assessorament i realització dels continguts (textos, il·lustracions, guions, etc.). El projecte es va presentar a mitjans de l’any 2009 i des de l’octubre passat fins a juliol de 2010 s’han dut a terme aquesta darrere feina.

                                                                      L'objectiu és acostar al públic aquestes fortaleses - IPHES

El Centre es troba ubicat al Castell del Catllar i neix per donar a conèixer els 12 castells que actualment es troben a la subcomarca del Baix Gaià, que són Altafulla, Clarà, Torredembarra, Tamarit, Ferran, el Catllar, Montoliu, Montornès, Renau, la Nou de Gaià, Vespella de Gaià i Creixell. “Com que la majoria no es poden visitar, el centre pretén, a través de la visita d’un d’aquests castells, el del Catllar, acostar al públic a la resta de fortaleses”, observa Marta Fontanals, investigadora de l’IPHES i que ha coordinat la participació d'aquest centre de recerca en aquest projecte.

Les visites es podran efectuar ja el dia següent de la inauguració - IPHES

“Tot i que la major part d’ells tenen un origen comú al segle XI, quan el tram baix del riu Gaià era frontera entre els comtats catalans i l’Al-Andalus, aquests castells evolucionen de manera molt diferent i avui en dia són fortaleses de característiques i funcions molt diverseses”, comenta l’arqueòloga. Recorrent el  castell del Catllar els visitants coneixeran quins són els castells del Baix Gaià i entendran el perquè de la construcció i evolució d’aquestes fortaleses, a partir de l’explicació de les funcions i usos que desenvoluparen principalment durant l’edat mitjana. “Això es possible través d’una sèrie d’eines museogràfiques: audiovisuals, plafons, maquetes, interactius, etc”, puntualitza.

El castell ha estat resturat i consolidat en algunes de les seves parts - IPHES

El castell del Catllar ha estat habilitat per acollir un espai d’aquestes característiques: s’han restaurat i consolidat les estructures constructives, com les torres, la muralla o les restes de les estances de l’interior del castell; s’ha construït un edifici dins de la mateixa fortificació respectant les estructures originals, s’ha habilitat tot l’entorn del castell, i s’ha dotat d’un centre de recepció de visitants, etc. Totes aquestes obres es van inaugurar ara fa un any.

El Centre d’Interpretació dels Castells del Baixa Gaià ha estat costejat pel Departament d’ Innovació, Universitats i Empreses de la Generalitat de Catalunya, l’Institut Comarcal de Desenvolupament Econòmic (ICODE) del Consell Comarcal del Tarragonès i l’Ajuntament del Catllar.

La vinculació de l’IPHES amb El Catllar es remunta al 1995, quan d’acord amb l’ajuntament d’aquest municipi va dur a terme excavacions arqueològiques als jaciments de la Cativera i els Vinyets; en el primer encara es continuen efectuant, subvencionades en part per aquesta institució local. Després, l’any 1996, es va excavar el fossat del Castell; el 1997, el jaciment de l’Era del Castell; el 1998, un altre sector del fossat, i el 2003, 2004 i 2007, el Castell del Catllar. “Com que ja havíem treballat en les intervencions al castell, i en coneixíem totes les dades,  se’ns va proposar de dur  a terme la musealització de la fortalesa” assenyala Marta Fontanals.

L’alcalde del Catllar, Josep Maria Gavaldà, ha destacat l’interès del municipi per recuperar el seu patrimoni històric i posar-lo en valor. Amb el nou centre d’interpretació considera que “donem un pas més en aquest sentit. Per una banda, pretén donar a conèixer com eren aquestes fortificacions i, al mateix temps, estem convençuts que dinamitzarà l’oferta cultural de cara al turisme”.

technorati tags: museu , fortaleses , socialització , història , assessorament , guionatge , excavacions , arqueologia

14 Ago, 2010

A més dels membres de l’IPHES fixes en la sèrie, Eudald Carbonell i Jordi Rosell, en aquest cas també hi tenen un paper destacat Palmira Saladié i Raúl Bartrolí

L'emissió del capítol coincideix amb la campanya d'excavació que es desenvolupa aquests dies

L'actor Fermí Fernández amb Eudald Carbonell a l'Abric Romaní en una escena del capítol - TV3

Buscar rastres de neandertals a l'Abric Romaní de Capellades. Aquest és el repte del capítol de Sota terra que s’emetrà dilluns 16 d’agost a les 22.30 h per TV3. Es va enregistrar tot just ara fa un any coincidint amb la campanya d’excavació anual i la seva emissió s’efectua pocs dies després d’haver-se iniciat la d’enguany. A més dels membres de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) fixes en la sèrie, Eudald Carbonell i Jordi Rosell, en aquest cas també hi tenen un paper destacat Palmira Saladié i Raúl Bartrolí, investigadora i col·laborador d’aquest institut, respectivament, que intervenen com a experts.

Descobrir com vivien les comunitats de neandertals, com s'organitzaven, de què s'alimentaven, com es protegien… són alguns dels objectius principals d’aquest capítol. L'Abric Romaní està documentat com a lloc de pas de neandertals fa, aproximadament, entre 35.000 i 70.000 anys. L’equip de Sota terra excava el nivell corresponent a fa 60.000 anys. Busquen pistes sobre aquells homínids.

Actors, arqueòlegs i tècnics durant el rodatge ara fa una any - Jordi Mestre / IPHES

L'Abric Romaní està situat a la cinglera del Capelló, al poble de Capellades, a la comarca de l'Anoia. El nom fa referència a l'industrial capelladí Amador Romaní, que el va descobrir l'any 1909. És la "casa" de l'Eudald Carbonell des de fa gairebé 30 anys. Cada estiu hi passa una temporada, excavant amb un gran equip d'arqueòlegs -que aquests dies està en plena campanya-, principalment membres de l’IPHES i de l’Àrea de Prehistòria de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona. Durant aquest temps han fet nombroses troballes: estris de fusta i de sílex i gran quantitat de fogars i ossos dels animals que servien d'aliment als neandertals, els quals utilitzaven aquest assentament per a estades no gaire llargues, si no com a lloc de pas.

Context històric
L'Homo neanderthalensis és una espècie d'homínid que es va extingir fa uns 30.000 anys. Es caracteritzen per la seva gran capacitat craniana (1.600 cm3), una estructura corporal massissa i robusta, el front petit, la cara prògnata, el maxil·lar superior prominent i arcs ciliars molt pronunciats. Enterraven els seus morts, coneixien el foc, eren gran caçadors, fabricaven eines de pedra....

Durant molt de temps es va creure que els neandertals estaven un graó per sota dels humans en l'evolució. Ara se sap que els Homo sapiens i els neandertals tenen un avantpassat comú, però que en un moment de l'evolució les dues branques es van separar i van evolucionar en paral·lel fins que, fa uns 30.000 anys, els neandertals es van extingir.

technorati tags: foc , fusta , neandertals , jaciments , arqueologia , televisió , sèries , excavacions , ciència , socialització

14 Ago, 2010

La mitjana de visites diàries al MEH des de la seva obertura ha estat de 1.800

Més de 50.000 visitants ha visitat el Museo de la Evolución Humana (MEH) de Burgos des que el 13 de juliol fora inaugurat per la Reina Sofia, i el 14 obert oficialment al públic, fins a dos quarts de la tarda del divendres 13 de juliol. Durant aquest primer mes també han estat 1.942 les persones que han utilitzat l'autobús llançadora, des de la seva posada en marxa el 27 de juliol amb sortida des del propi MEH i destinació als jaciments de la Sierra de Atapuerca, Patrimoni de la Humanitat.

Un grup de visitants al MEH - Jordi Mestre / IPHES

La mitjana de visites diàries al MEH des de la seva obertura ha estat de 1.800. Del total de 50.368 visites, 16.000 es van registrar durant les jornades de portes obertes, que es van celebrar del 14 al 25 de juliol, 31.664 des del 27 de juliol fins al 13 d'agost, ambdós inclosos (els dilluns tanca), 762 persones en grups i 1.942 van utilitzar la llançadora cap als jaciments des del MEH.

L'IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) ha participat molt activament en la realitzacions dels guions, disseny i definició de tots els espais del MEH, ja que la implicació d'aquest centre de recerca en el Projecte Atapuerca és molt important.

technorati tags: jaciments , arqueologia , transport , visites , recerca , socialització , horari , guions , disseny , didàctica , museus

5 Ago, 2010

L’excavació a la cova de les Teixoneres arrenca amb la troballa d’un fogar i ossos d’un cérvol d’uns 50.000 anys d’antiguitat

L’estudi d’aquestes restes es podrà seguir a través d’un bloc específic

Es podrà saber com estructuraven l’espai, com s’organitzaven, de què s’alimentaven i quines activitats duien a terme aquelles societats homínides

Són moltes les incògnites que encara estan per resoldre sobre les comunitats de neandertals, però el fet es que es movien, que viatjaven i que no desaprofitaven l’oportunitat per aturar-se i gaudir d’una bona costellada. Almenys, així es constata amb les primeres troballes que ha posat de manifest l’arrencada de la campanya d’excavacions de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) a les Coves del Toll, concretament a la Cova de les Teixoneres (Moià):  un fogar i unes costelles de cérvol que hi podrien estar associades, amb una antiguitat d’uns 50.000 anys.

Restes de costelles de cérvol trobades al jaciment de la Cova de les Teixoneres, a Moià - IPHES

Aquesta descoberta és molt important perquè, com explica Antonio Rodríguez, codirector de l’excavació, juntament amb Jordi Rosell, Ruth Blasco i Juan Ignacio Morales, “fins ara, teníem molt poca presència antròpica a Teixoneres. Ara, aquest fogar  ens permetrà entendre aspectes claus de les societats neandertals, per exemple, com estructuraven l’espai, com s’organitzaven i quines activitats duien a terme”, comenta.

Per esbrinar-ho, “ara cal excavar el fogar”, puntualitza Jordi Rosell. I aquesta serà la feina principal de l’equip de l’IPHES que del 2 al 22 d’agost treballa a les Coves del Toll. “L’objectiu és extraure dades tant tècniques com culturals. Si hi havia foc, hi havia gent asseguda al seu voltant, ja fos fent eines, coent la carn, narrant un conte, explicant un acudit o simplement contemplant l’entorn”, hi afegeix el mateix arqueòleg.

Excavacions a la Cova de les Teixoneres aquests dies d'agost - IPHES

L’estudi del fogar –que es podrà seguir a través d’un bloc específic que s’enceta el 5 d’agost coincidint amb aquest descoberta- permetrà conèixer aspectes com quants individus formaven el grup, de què s’alimentaven i com es preparaven el menjar. A més, a través de l’estudi dels carbons es podrà saber, per exemple, quines espècies vegetals definien l’entorn més immediat i recrear el paisatge de les Teixoneres de fa uns 50.000 anys..

De moment, “el que sí sabem es que aquests homínids, cosins nostres, serien amb molta seguretat –comenta Jordi Rosell- els caçadors més temibles del continent. Competien directament amb animals com l’ós de les cavernes, les hienes, els lleons, les panteres o els linxs”. Precisament, un estudi de l’IPHES fet públic fa unes setmanes, basat en restes trobades al jaciment de Gran Dolina, a Atapuerca (Burgos), assegura que els homínids de fa 300.000 anys eren ja capaços de caçar el lleó de les cavernes.

“Gràcies a aquesta dada, sabem que els nostres avantpassats eren a la cúspide de l’escala tròfica, molt per damunt d’enormes carnívors. Per aquesta raó, no ens semblaria estrany que els neandertals utilitzessin la Cova de les Teixoneres sense tenir en compte els seus inquilins habituals, que serien els grans carnívors”, assegura Ruth Blasco, autora principal de l’article publicat al Journal of Archaeological Science

Una altra característica dels neandertals que van viure a la Cova de les Teixoneres era el fet de que viatjaven. “Les eines lítiques trobades al jaciment estan elaborades amb matèries primeres que no es troben a prop de la cova. Per tant, han de venir de molt lluny. A més, la talla és molt expeditiva, està feta amb rapidesa. Hem trobat tipus de sílex molt diferents, i d’alta qualitat, que no hem localitzat al Moianès”, apunta Juan Ignacio Morales.

technorati tags: neandertals , cérvol , indústria lítica , fauna , fogars , viatjar , foc , jaciments , Atapuerca , escala tròfica

5 Ago, 2010

Paral·lelament, del 6 al 27 d’agost, l’IPHES desenvolupa una nova campanya d’excavació

Aquest mes, horari especial per visitar el Parc Prehistòric de Capellades

En el marc de les obres de construcció del Museu dels Neandertals de Catalunya (mNEANCAT), des de fa unes setmanes es du a terme la primera fase d’aquest projecte que consisteix en la realització d’un túnel soterrat que connectarà el jaciment arqueològic de l’Abric Romaní i el Parc Prehistòric de Capellades amb el solar on s’ubicarà el futur Museu dels Neandertals de Catalunya (mNEANCAT). Paral·lelament, del 6 al 27 d’agost, l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) desenvolupa una nova campanya d’excavació en la que hi prendrà part un equip integrat per un total de 67 persones.

Obres de construcció del túnel - Ajuntament de Capellades

L’execució del pas es fa per sota de la Ronda del Capelló, que arrenca del jaciment arqueològic de l’Abric Romaní per arribar al que serà el segon soterrani de l’edifici central del mNEANCAT. Aquest pas consisteix en un calaix de formigó armat de 3,20 m d’ample per 3,50 m d’alçada, que es fa “mitjançant una rasa que tallarà completament la Ronda, ja que resulta la millor manera de garantir la conservació i manteniment de totes les infraestructures de servei que passen pel vial”, ha comentat Raúl Bartrolí, membre de l’equip de recerca de l’IPHES i tècnic de patrimoni de l’Ajuntament de Capellades.

Aquest treballs, que tenen un pressupost de 300.000 € i estan finançats pel Ministeri de Cultura del Govern d’Espanya, finalitzaran el proper mes de setembre.

Excavació a l'Abric Romaní en una campanya anterior - Jordi Mestre / IPHES

Mentrestant, del 6 al 27 d’agost té lloc una nova campanya d’excavació arqueològica a l'Abric Romaní sota la direcció d’Eudad Carbonell,  i coordinada des de l’Àrea de Patrimoni Arqueològic de l’Ajuntament de Capellades. Repartits en dos torns, hi prendran part un total de 67 persones, 16 de les quals tenen algun tipus de vinculació amb l’IPHES (investigadors, tècnics, estudiants del Màster Erasmus Mundus en Arqueologia del Quaternari i Evolució Social i doctorands), nou procedeixen de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, set de la Universidad de Extremadura, quatre de la Universidad Autónoma de Madrid, tres de la Universidad de Argel, dos de la Universidad de Sevilla, una de la Universitat de Florència (Itàlia), una de la de Ferrara (Itàlia), una de la de Michigan (EEUU), una de l’Autònoma de Barcelona i una de l’Instituto Politécnico de Tomar (Portugal).

L’equip inclou especialistes de disciplines com l’Arqueologia, la Història, Història de l’Art, Geologia, Biologia i Restauració. Tots ells aprofundiran enguany en el coneixement dels neandertals que van viure a l’Abric Romaní fa uns 55.000 anys.

Aquests treballs compten amb el suport de la Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya i de l’Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona.

D’altra banda, des de la primavera, descobrir com era el món neandertal és ja més accessible gràcies a les visites al jaciment de l’Abric Romani (Capellades, Anoia) que s’ofereixen al públic en general. Una exposició introductòria, la projecció d’un audiovisual, l’explicació i la visualització del registre arqueològic i un taller d’experimentació prehistòrica són les eines que s’han posat de moment en marxa per facilitar el coneixement sobre les societats neandertals que van viure en  aquest indret fa entre 40.000 i 73.000 anys abans del present.

PARC PREHISTÒRIC CAPELLADES

visites guiades

caps de setmana i festius d'11 h a 15 h

laborables, del 7 al 26 d’agost, d'11 h a 13 h

Reserves:

Museu Molí Paperer de Capellades

Tel. 93 8012850

technorati tags: neandertals , parc arqueològic , prehistòria , fogars , museus , Erasmus Mundus , universitats , excavació , visites

5 Ago, 2010

 L’emissió del capítol és dilluns, 9 d’agost, a les 22.50, a TV3

Web sèrie - Comentaris al perfil de l'IPHES al Facebook i Twitter

 

Eudald Carbonell a Empúries - TV3

Dilluns 9 d’agost, a les 22.50, el programa Sota terra, dirigit científicament per Eudald Carbonell, director de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), centra la seva atenció en la ciutat romana d’Empúries per descobrir si la quadrícula de carrers és molt més gran del que se sap fins ara, ja que hi ha una part que no s’ha excavat mai, i també per confirmar o no si hi havia un misteriós mur que dividia en dos aquesta localitat. Es tracta d’una muralla de la qual avui queden unes poques restes visibles. En aquest capítol, a més d’Eudald Carbonell, hi pren part un altre membre de l’IPHES, Jordi Rosell.

Filmació del capítol fa uns mesos. En primer terme, Eudald Carbonell i al seu costat Jordi Rosell i Fermí Fernández - Jordi Mestre / IPHES

El jaciment

Empúries és l’únic jaciment arqueològic de la península Ibèrica on conviuen les restes d’una ciutat grega –l’enclavament colonial d’Empòrion- amb les d’una ciutat romana, creada a inicis del segle I aC sobre les estructures d’un campament militar romà instal•lat durant el segle anterior. Aquest capítol de Sota terra se centra a l’Empúries romana. Tot i que fa més de cent anys que s’excava Empúries, encara hi ha molta ciutat romana sota terra, inexplorada.

Context històric

L'any 218 aC, amb motiu de la Segona Guerra Púnica, un exèrcit romà comandat per Gneu Corneli Escipió va desembarcar al port d'Empúries amb l'objectiu de tancar el pas per terra a les tropes cartagineses. S'iniciava així el procés que portaria a la romanització de la península Ibèrica. El 195 aC, Marc Porci Cató instal•là un campament militar a Empúries que va ser l'embrió d'una nova ciutat, creada a principis del segle I aC. Mentre que Gerunda (Girona), Barcino (Barcelona), Tarraco (Tarragona) i altres ciutats romanes de la península adquirien cada cop més importància, Emporiae la perdia progressivament. A la segona meitat del segle III dC, tota la ciutat romana i el sector de la Neàpolis eren ja abandonats, i la població es va concentrar a Sant Martí d'Empúries.

technorati tags: arqueologia , ciutat romana , Neàpolis , carrers , excavació , campament militar , Cartago , Tàrraco , Grècia