www.iphes.cat Castellano |  Français |  English

15 Ago, 2010

Dues noves tesis doctorals sobre Orce aporten dades clau per saber com era l’entorn ecològic d’Europa fa entre 1,3 i 1,6 milions d’anys

Elefant i homínids

Homínids aprofitant un elefant davant la presència de hienes - Mauricio Antón

Conèixer com va ser l’entorn ecològic que va acollir les primeres dispersions humanes fora del continent africà segueix essent un gran repte científic. Ara, dues noves tesis doctorals sobre Orce presentades fa unes setmanes a la Universidad de Granada, però dirigides ambdues per Bienvenido Martínez, investigador ICREA a l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), aporten informació molt valuosa per anar desxifrant com era el paisatge d’aquella època.

Barranco León

Barranco León - Jordi Mestre / IPHES

Les conques de Guadix-Baza i de Granada contenen un dels millors registres de mamífers continentals del Pliopleistocè d’Europa. Així ho constata Sergio Ros en la seva tesi Los proboscídeos del Plio-Pleistoceno de las cuencas de Guadix-Baza y Granada. Ros ha descrit més d’una vintena de jaciments fòssils amb presència d’aquests mamífers ungulats de gran talla, mastodonts i elefants, dels quals s’han documentat sis espècies: Mammut borsoni, Anancus arvernensis, Mammuthus meridionalis, M. trogontherii, M. primigenius i Elephas (Palaeoloxodon) antiquus.

Ros ha estudiat els dos grans mastodonts del Pliocè Mammut borsoni i Anancus arvernensis, la morfologia dental dels quals és totalment diferent a la dels elefants moderns, ja que els seus molars estan compostos perdiferents cúspides, alineades en el cas de M. borsoni i desalineades per a A. Arvernensis. Però, especialment ha dedicat la seva investigació a les restes del gènere Mammuthus i la seva evolució a través de l’anàlisi de restes de tres dels seus quatre representants Mammuthus meridionalis, Mammuthus trogontherii(mamut d’estepa) i Mammuthus primigenius (mamut llanut). “Aquests proboscidis – explica l’autor del treball – es caracteritzen per la presència en els seus molars d’una sèrie de làmines d’esmalt, el nombre de les quals augmenta des d’espècies més antigues a més modernes, alhora que el gruix de l’esmalt disminueix”.

Per últim ha analitzant restes d’Elephas (Palaeoloxodon) antiquus “els molars del qual són similars als del gènere Mammuthus, tot i que existeixen diferències en la morfologia de les làmines dentals, així com en lade les defenses”, assegura.

Els proboscidis de les conques de Guadix-Baza i de Granada han estat centre d’interès per part de diferents autors des dels anys setanta fins als vuitanta del segle XX. Amb posterioritat a aquestes dates no existeixen treballs relacionats amb aquests megaherbívors, “per la qual cosa el propòsit principal d’aquest treball ha estat cobrir aquesta absència d’informació, no només en jaciments conegutssinó també en aquells en què han anat apareixent en els últims anys”, afirma Sergio Ros.

Sergio Ros

Sergio Ros, autor d'una de les tesis - IPHES

Els fòssils analitzats, més de 500, provenen de mésd’una vintena de jaciments situats en les conques de Guadix-Baza (Baza-1, Barranco delas Quebradas, Huélago, Venta Micena, Fuente Nueva 3, Barranco León, Barranco del Paso, Cortes de Baza, Cortijo de las Sabinas, Fonelas P-1, Cúllar Baza 1,Cortijo Daimuz, Solana del Zamborino 1 i Huéscar-1) i a la de Granada (Alfacar, Láchar, Loja, Embalse de Cubillas i Padul), tots ells amb una edat compresa entre el Pliocè i el Plistocè, sumant un total de 262 restes. A més, s’han revisat 267 fòssils més de jaciments d’Espanya (Incarcal I y II,Sarriá-Pedralbes, Cueva Victoria, Horta i Can Guardiola), França (Vialette, Le Coupet, Malouteyre, Pranlary i Soleilhac), Holanda (un jaciment indeterminat) iGeòrgia (Diliska, Gomereti, Dmanisi, Dedoplisjaro i tres jaciments més indeterminats).

Venta Micena

Paisatge actual de Venta Micena - Jordi Mestre / IPHES

“En funció de l’element concret sotmès a investigació s’han analitzat diversos caràcters anatòmics. Per exemple, en l’esquelet postcranial s’han estudiattotes les facetes d’articulació, amb l’objectiu de realitzar una adscripció taxonòmica i posteriorment una comparació amb altres espècies i així observar diferències tant intraespecífiques com interespecífiques”, matisa Sergio Ros. L’anàlisi de l’esquelet cranial s’ha centrat bàsicament en les peces dentals, de les que s’han pres diferents variables anatòmiques. Gràcies a aquesta ingent tasca s’ha descobert que algunes restes estaven erròniament classificades i ara han estat adscrites a altres espècies.

Patro espigares

Maria Patrocinio Espigares, autora d'una de les dues tesis - IPHES

Per la seva part, Mª Patrocinio Espigares en la seva tesi Análisis y modelización del contexto sedimentario y los atributos tafonómicos de los yacimientos pleistocénicos del borde nororiental de la cuenca de Guádix-Baza, codirigida també per Bienvenido Martínez ha constatat, a través de les anàlisis dels agents que han propiciat l’acumulació de restes i les característiques paleobiològiques de la fauna de grans mamífers registrada a Venta Micena (1,6 milions d’anys), com era l’escenari ecològic durant el Villafranquià superior al sud d’Europa.

Marques de tall observades en una mandíbula - IPHES

Així mateix,en el jaciment de Barranco León (1,4 milions d’anys) i Fuente Nueva-3 (1,3 milions d’anys) s’han localitzat, a més de riques associacions faunístiques com registre de la hiena Pachycrocuta brevirostris, importants acumulacions d’indústries lítiques preaxelianes, amb evidències del seu ús pels homínids en la producció de marques de tall i de fractura per pressió sobre elements ossis relacionats amb l’evisceració, escorxament i desarticulació dels cadàvers de grans mamífers.

 Marques de tall observades en un fémur - IPHES

Tant Barranco León com Fuente Nueva 3 constitueixen “un referent estratègic, tant per la seva cronologia com per la seva localització geogràfica, al sud-oest d’Europa i el seu estudi ofereix excel·lents possibilitats amb vistes a caracteritzar el context paleoambiental i el marc faunístic en què es va produir la primera dispersió dels homínids fora dels continent africà, obrint la possibilitat d’establir el mode de vida i les estratègies de subsistència d’aquests paleopobladors, ben representats a les portes d’Europa en l’important jaciment caucàsic de Dmanisi (Geòrgia)”, apunta l’autora de la tesi.

De moment,amb el seu treball, M. Patrocinio Espigares ha detectat un escenari ecològicsegons el qual Venta Micena representa la ribera del llac que existia en la subconca de Baza en les cronologies referides. Les espècies de macro i micromamífersindiquen un ambient temperat, amb una pluviositat més elevada que l’actual, amb zones de pradera arbrada i altres zones boscoses, vinculades a regions amb elevada presència d’aigua.

Aquesta ribera de llac està poblada per abundants espècies d’herbívors: elefants, rinoceronts, cavalls, hipopòtams, sis espècies de bòvids (tant grans competits) i dues espècies de cérvols (una gran i una altra petita), que eren caçats pels carnívors, fonamentalment dues espècies de tigre de dents de sable, Homotherium latidens i Megantereon whitei, tot i que també s’ha identificat la presència d’un os, tres cànids, varis mustèlids i un vivèrrid. Aquests depredadors generaven abundant carronya que era aprofitada per la hiena gegant Pachycrocuta brevirostris, veritable protagonista d’aquest jaciment, ja que l’origen d’aquesta acumulació òssia s’ha atribuït al seu comportament acumulador; a més, un gran nombre de fòssils mostren evidències de modificacions produïdes per la dentició d’aquests carnívors, en la seva majoria com a conseqüència de la fractura per extreure el moll de l’os.

Fuente Nueva-3 representa una zona de basses vinculades a una surgència natural, mentre que Barranco León es localitza en un paleocanal. La substitució en aquests jaciments d’algunes espècies menjadores de fulles per altres d’alimentació mixta i més herbívora i pastadora indica canvis mediambientals respecte a Venta Micena, amb una evolució de la zona cap a estepa, una substitució d’ambients forestals per ambients més oberts, generalment amb un clima més fred. L’associació faunística en ambdós jacimentsés molt similar a la de Venta Micena. No obstant, a diferència de l’anterior,en aquestes dues localitats, Fuente Nueva-3 i Barranco León, s’ha identificat la presència d’Homo, documentada a través d’un abundant registre d’indústries lítiques, així com evidències de modificació òssia (presència de marques de tall i estigmes defractura per percussió).

Les dades obtingudes de les diferents anàlisis indiquen que l’escenari més probable per aaquests dos jaciments és el d’un lloc proper a la zona de matança (“near killsite”). Els homínids accedirien de manera puntual a la zona de caça dels grans carnívors, transportant els cadàvers o algunes parts d’ells fins a aquestes zones més protegides, probablement per una vegetació més densa vinculada a la presència de masses d’aigua. Allí seleccionarien i processarien les porcions que posteriorment serien transportades fins a la seva zona d’hàbitat.

technorati tags: , , , , , , , , , , ,
Comentaris
Afegeix un comentari

Els comentaris d'aquest bloc estan moderats i son revisats pel seu propietari abans de ser publicats

 















Dos i dos fan cinc?: