El bloc de les activitats de l'IPHES

26 Ago, 2008

Per primer cop al món s’han posat al descobert pells cremades d’us profilàctic en un fogar de 60.000 anys d’antiguitat. La troballa ha tingut lloc al nivell O del jaciment de l’Abric Romaní, al municipi de Capellades (Barcelona), durant l’excavació que aquest mes desenvolupa l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) sota la direcció d’Eudald Carbonell.

Pedra taller amb marques d'haver manipulat algun material sobre la seva superfície, localitzada a l'Abric Romaní - Crèdit foto: Gerard Campeny/IPHES

La campanya també ha aportat per primera vegada una pedra taller al damunt de la qual es realitzarien activitats domèstiques. Tot plegat, demostra, en paraules de Carbonell “l’extrema complexitat cultural dels neandertals, una tesi que nosaltres defensem des de fa 20 anys. La seva tecnologia era diferent a la nostra, però estava igualment molt desenvolupada”. Amb aquestes paraules també valora l’article publicat aquests dies al Journal of Human Evolution, per un altre grup, on es defensa que els neandertals no eren menys intel•ligents que nosaltres, els Homo sapiens.

Excavacions a l'Abric Romaní aquest estiu - Gerard Campeny / IPHES

En aquest sentit, els treballs d’excavació efectuats a l‘Abric Romaní, no paren any rere any d’aportar excepcionals descobertes. En el cas d’aquestes pells, Eudald Carbonell insisteix a recalcar que “això implica un grau de sofisticació molt elevat i és la primera vegada que es produeix una descoberta d’aquestes característiques a nivell mundial”.

El director de l’IPHES ha assenyalat que “són pells cremades que s’utilitzarien a la base dels fogars, s’emprarien segurament una mica humides, i quan s’apaga el foc, allí quedaven concentrades totes les cendres que es buidarien en un altre indret. O sigui, que tenien un ús higiènic, profilàctic”.  El carbonat càlcic que caracteritza l’Abric Romaní n’ha afavorit la seva conservació.

Pel que fa a la pedra taller, aquesta fa uns 30 centímetres de diàmetres i és de calcària. Aquesta evidència demostra  “la utilització del material lític com a superfície i enclusa per portar a terme activitats domèstiques com són el tallar pells, trencar ossos, etc.", afirma Eudald Carbonell.

Arqueòlegs analitzant la zona on s'ha descobert un sistema d'il.luminació en el que seria una àrea de dormitori - Gerard Campeny / IPHES

Aquest mes, l’equip ha pogut documentar igualment el trasllat de grans fragments de carbó dels fogars cap a les vores de la paret de l’abric, “cosa es pot interpretar com un sistema d’il•luminació semblant a les làmpades que posteriorment utilitzà l’homo sapiens”, observa el director de l’excavació.

D’altra banda, “la troballa, prop de les parets, de diversos focs amb unes separacions d’1 m entre ells, permet inferir que són àrees d’activitat de dormitori”, ha afegit. Aquest tipus d’espai domèstic dels neandertals de fa 60.000 anys estava ben diferenciat d’altres zones (esquarterament d’animals caçats, talla d’eines, etc.). L’Abric Romaní és l’únic jaciment on fins ara s’ha pogut documentar aquest tipus d’àrees en un context anterior a l’Homo sapiens; s’estructuren al voltant d’uns 20-25 m quadrats de superfície la qual cosa mostra que els grups neandertals que habitaren l’abric els formarien entre 6 i 14 individus.

Tot aquest conjunt de noves descobertes confirmen “l’extraordinària importància de l’ocupació dels diferents nivells de l’Abric Romaní i són fonamentals per explicar els comportaments sofisticats d’aquests caçadors recol•lectors europeus”, subratlla Eudald Carbonell.

Per donar a conèixer el valor de totes aquestes troballes, el proper any, i organitzat per l’IPHES, en col•laboració, de moment, amb la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Capellades, es dura terme un congrés coincidint amb la celebració dels 100 anys de l’inici de les excavacions a l’Abric Romaní.

technorati tags: fogars , Abric Romaní , indústria lítica , neandertals , caçadors recol.lectors , IPHES , congrés , pedra taller

24 Ago, 2008

Jordi Agustí:

 “no vull ni pensar què succeiria si alguna bomba caigués a la cambra del museu on es conserven els cranis i les restes d´homínids de Dmanisi”

“Des d’aquí la meva angoixa principal eren els nostres amics georgians i els altres membres de l’equip internacional que es van quedar”

“De tornada ens vam aturar a menjar i posar benzina a Gori. Malauradament, no crec que ni el petit restaurant ni la benzinera a on vam ser-hi, existeixin hores d’ara”

Jordi Agustí, investigador ICREA i coordinador de Recerca de l´IPHES, ha tornat fa pocs dies de Geòrgia, a on s’havia traslladat per participar en les excavacions programades a l’important jaciment de Dmanisi, on s’han trobat les restes humanes més antigues d´Euràsia, datades en 1.8 milions d’anys. També ha pres part en campanyes que es fan a altres jaciments, com el de Diliska, de 2 milions d’anys, situat a Geòrgia occidental.

Jordi Agustí, el primer per la dreta, i al seu costat Reid Ferring, geòleg de Texas, a Diliska; d'esquena, Nika Vanishvili, paleontòleg georgià - Crèdi foto: Oriol Oms

El seu compromís per participar en un curs d’estiu de l´Universitat Complutense de Madrid a El Escorial va propiciar que abandonés aquell país pocs dies abans, cinc, de que esclatés la guerra a Ossètia del Sud. Precisament, tornant de Diliska, van passar i es van aturar a Gori, ciutat a prop del límit amb Ossètia del Sud i que ha quedat destruïda com a conseqüència dels combats entre russos i georgians.

Cinta S. Bellmunt.- Tot i que vostè va marxar abans que comences, es percebia els dies previs que estava a punt d’esclatar la guerra?

Jordi Agustí.- Hi havia tensió, perquè el russos van violar en diferents moments l´espai aeri de Geòrgia i, a la vegada, georgians, armenis i àzeris (gent d’Azerbaijan) participaven conjuntament en altres maniobres amb Estats Units al sud del Caúcas.

Violacions de l’espai aeri pels russos ja s’havien produït moltes vegades anteriorment, però ningú de nosaltres podia sospitar que s’arribaria a la situació actual. Ara bé, les converses amb els joves georgians que ens acompanyaven, com el meu amic Nika Vanishvili, un jove paleontòleg de l´Institut de Paleobiologia del Museu Nacional de Geòrgia, no deixaven cap mena de dubte. Durant una conversa de matinada, en la qual també hi era el meu company de la Universitat Autònoma de Barcelona, Oriol Oms, ens confirmava que ell estava disposat a morir per Geòrgia en qualsevol moment.

Eren comentaris que, en aquells moments, nosaltres els preníem com a broma, i pensàvem que eren fruit d’haver begut una mica. Li dèiem: “No home, no, i ara, què dius! Això no ha d’arribar mai”. I ja veus. El dia abans que els russos declaressin l’alt el foc, em va enviar un email en què em deia que les tropes russes estaven a 20 kilòmetres de casa seva i que pensaven que atacarien al dia següent. Es va acomiadar i em va dir que, si no ens tornàvem a veure,  havia estat una gran satisfacció tenir-me entre els seus amics. Sortosament, la cosa no ha anat a més, perquè si no, no en dubto del resultat.

C.S.B.- Per tant, aquest sentiment anti rus sí que ja existia...

Efectivament, i ve de lluny, fins i tot d’abans de la caiguda de la Unió Soviètica, i està molt estès entre la població georgiana, especialment entre les noves generacions, i m’imagino que encara s’haurà accentuat més desprès dels darrers esdeveniments.

Recollint mostres a Diliska -Crèdit foto: Oriol Oms

C.S.B.- Per les raons que hem explicat, vostè i el seu col·lega Oriol Oms van marxar cap a Espanya abans de que esclatés el conflicte, però allí es van quedar altres membres de l’equip. En sap res?

J. A.- Quan vam marxar vam deixar allí col·legues espanyols del CENIEH (Centro Nacional de Investigación sobre la Evolución Humana), com Maria Martinón i algun alumne meu, com en Marc Furió, de l´Institut Català de Paleontologia. Ells van tenir la sort d’agafar pocs dies desprès el darrer avió que sortia de l’aeroport de Tbilisi, encara que no les tenien totes, quan s’enlairaven i sobrevolaven el Mar Negre. Per tranquil·litat meva, als pocs dies vaig poder parlar amb alguns d´ells i vaig saber que ja estaven sans i estalvis a Espanya. Els que es van quedar allà, com el meu amic paleontòleg Lorenzo Rook o l’arqueòloga Laura Longo, van haver de sortir per via terrestre per Armènia, que en aquells moments era l’únic lloc d’entrada o sortida de Geòrgia.

Darrerament he pogut comunicar-me personalment amb el meu amic i col·lega, director de les excavacions de Dmanisi i del Museu Nacional de Geòrgia, David Lordkipanidze. Ell va quedar atrapat a Geòrgia occidental, ja que, com he indicat, la carretera que porta de Diliska a Tbilisi passa precisament per la ciutat de Gori, que en aquell moment estava essent bombardejada pels russos, però sortosament, va poder tornar a Tbilisi, que és quan vaig poder parlar amb ell.

C.S.B.- Què li va comentar? Està David Lordkipanidze molt afectat per tot el que està succeint?

J.A.- Al principi el vaig veure molt tocat, però em va assegurar que tot sortiria bé i que tiraríem endavant els projectes de recerca. Això era quan els russos encara no s’havien aturat i ningú no sabia si es passejarien d´un moment a l´altre per l´Avinguda Rustaveli de Tbilisi, on hi ha el Museu Nacional de Geòrgia. Desprès m’he tornat a comunicar amb ell i està veritablement molt satisfet del suport que des d´Espanya tots els hi hem intentat donar, dins les nostres limitades possibilitats. Sortosament, malgrat que molts dels nostres col·legues georgians a les excavacions han estat mobilitzats a l’exèrcit, ningú ha pres mal.

          Prospectant a la zona de Diliska - Crèdit foto: Oriol Oms

C.S.B.- Vostè, ja des de Catalunya, s’ha sentit molt angoixat pel que pogués passar allí?

J.A.- Des d´aquí la meva angoixa principal eren els nostres amics georgians i els altres membres de l´equip internacional que es van quedar, però no va ser la única preocupació.

C.S.B.- Què més li preocupava?

J.A.- Si, per exemple, els russos haguessin bombardejat Tbilis (un escenari ben realista, com s´ha vist), no vull ni pensar que succeiria si alguna bomba caigués a la cambra del Museu on es conserven els cranis i les restes d´homínids de Dmanisi. Hi ha rèpliques  gairebé perfectes de tots els fòssils, però situacions com aquestes ja s’han viscut a Irak, amb els fòssils de Shanidar, que eren al Museu de Bagdad i ara es donen per desapareguts.

C.S.B.- Davant de situacions com aquestes què ha de fer el personal investigador, com és el seu cas?

J.A.- La millor resposta a situacions com la que s’ha viscut a Geòrgia és continuar treballant amb ells i desenvolupar els plans conjunts de futur en el seu país.

C.S.B.- Durant les seves anteriors estades a Geòrgia, on hi va cada any des de en fa 10, s’havia trobat mai amb una situació tan tensa com la d’ara?

J. A.- Mai. Únicament, a la darrera  etapa de Schevarnadtze, poc abans d´unes eleccions generals, vam copsar al carrer una tensió continguda que de vegades s’expressava en algun aldarull o baralles aïllades al carrer, però res més.

El jaciment de Dmanisi , en el seu estat actual, amb una estructura protectora -Crèdit foto: Oriol Oms

C.S.B.- Pel que fa a la campanya d’excavacions d’enguany a Geòrgia, que era el motiu del seu viatge, quin ha estat l’interès científic?

J.A.- La primera part del treball de camp, amb el meu company de l´UAB,el geòleg Oriol Oms (que va fer la seva tesi amb mi a la conca Guadix-Baza), ens vam desplaçar, juntament amb David Lordkipnidze i altres col·legues georgians (l´esmentat Nika Vanihsvili) a Diliska, a Geòrgia occidental, a prop de la frontera amb Armènia. Es tracta d´una sèrie estratigràfica amb una cronologia entre 2,3 i 2 milions d´anys. És d’un gran interès, perquè és el referent immediatament anterior al jaciment de Dmanisi (datat en 1.8 milions d´anys). Vam fer varies cates i vam recollir mostres per poder fer datacions amb micromamífers i per paleomagnetisme, i així afinar millor la seva antiguitat.

Amb el geòleg de l´Universitat de Texas, Reid Ferring, també de l´equip de Dmanisi, vam tractar d’arribar al jaciment paleontològic pròpiament dit de Diliska que ell va excavar fa una dècada, i que constitueix el nostre proper objectiu.

De tornada, ens vam aturar a menjar i posar benzina a Gori. Malauradament, no crec que ni el petit restaurant ni la benzinera a on vam ser-hi, existeixin hores d’ara.

Jordi Agustí amb David Lordkipanidze amb el crani humàd'1'8 milions d'anys trobat a Dmanisi l'any 2001 - Crèfit foto: Oriol Oms

C.S.B.- La segona part de la campanya arqueològica a què la van dedicar?

J.A.- La vam desenvolupar a Dmanisi mateix Vam mostrejar amb en Reid Ferring i l´Oriol una nova cata al jaciment, diferent del lloc on han sortit els darrers homínids. Són els nivells més baixos del jaciment, per sota del tall principal on van aparèixer els homínids d’1,8 milions d’anys. Sens dubte, això ens ha d’ajudar a establir en el futur qui va ser el primer moment d’ocupació humana al Caúcas. Però, hores d’ara, degut a la situació de Geòrgia, no tenim cap resultat concloent, ja que les mostres no s´han pogut processar. Haurem d’esperar a una segona visita quan la situació es calmi una mica.

Totes questes activitats formen part del conveni que l´IPHES té signat amb el Museu Nacional de Geòrgia, i que té com objectiu comparar les primeres fases d´ocupació humana a Europa tant a Geòrgia com a Espanya, així com desentranyar els canvis ambientals i climàtics que van constrènyer aquesta dispersió des d´Africa.

technorati tags: Dmanisi , Diliska , Euràsia , primeres poblacions humanes , Museu Nacional de Geòrgia , Ossètia del Sud , conflicte bèl.lic , Rússia , Gori , combats

12 Ago, 2008

Durant l’agost l’activitat se centra a l’Abric Romaní, a les Coves del Toll i a la Vall de Sau

Un total de 18 excavacions són el punt de mira principal de l’activitat de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) i de l’Àrea de Prehistòria de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona durant la temporada d’estiu. De maig a setembre dirigeix o hi té un paper destacat en el treball de camp d’un bon grapat de projectes que duen el personal científic a diferents llocs de la geografia mundial distribuïts entre Amèrica, Euràsia, Europa i Àfrica.

Excavacions a l'Abric Romaní sota la direcció d'Eudald Carbonell

Aquest agost la mirada ens porta fins a l’Abric Romaní (Capellades), a les Coves del Toll (Moià), i l’assentament medieval del Casals dels Sant Romà, però ja s’han realitzat campanyes, i amb grans èxits, a localitats com Becerreá (Lugo), on s’ha trobat el collaret més antic del nord-oest de la Península ibèrica, i a Atapuerca, on es va posar al descobert una falange humana d’1,3 milions d’anys i s’han documentat sediments de fins a 1,7, batent el record d’antiguitat d’aquest complex arqueològic.

Esbrinar la cultura neandertals

Aquests dies, a l’Abric Romaní, sota la direcció d’Eudald Carbonell, l’equip preveu avançar en el coneixement dels neandertals estrenant un nou nivell, de 60.000 anys d’antiguitat, que ha de permetre obtenir i recuperar noves dades i objectes de la cultura material d’aquesta espècie.

Es tracta d’un jaciment que es complementa moltíssim amb les Coves del Toll, a Moià, on de manera simultània hi treballa un altre grup liderat també per membres i/o col·laboradors de l’IPHES. Els estudis efectuats a les Coves del Toll suggereixen que va ser un cau de carnívors ocasionalment utilitzat per grups neandertals. Aquestes troballes són estudiades conjuntament amb les restes de cultura material també atribuïdes a aquesta espècie, però trobades a l’Abric Romaní (Capellades), on han aparegut molts pocs carnívors i on les ocupacions eren més sistemàtiques i de llarga durada. 

Cal tenir en compte que eren homínids que es movien pel territori i anaven d’un lloc a l’altre en bandes. Com que l’Abric Romaní, en línia recta, està a uns 45 quilòmetres de Moià, es considera que bé podria ser que petites unitats familiars que es desplaçaven entre amb dos indrets s’instal·lessin de manera puntual a les Coves del Toll, mentre que Capellades seria punt de trobada de grups més nombrosos. 

Durant l'agost es desenvolupa una nova excavació a Moià - Crèdit foto: Jordi Mestre / IPHES

D’altra banda, en el marc general del Projecte de Recerca i Socialització del Patrimoni Arqueològic de la Vall de Sau, la darrere setmana d’agost i la primera de setembre s’excavarà a l’assentament medieval del casal dels Sant Romà, sota la direcció de Riker Yll, investigador de l’IPHES. La intenció de l’equip és que aquesta excavació sigui l'inici d’un treball sistemàtic i continuat a la vall de Sau, incloent-t’hi totes les etapes, des del Paleolític a la actualitat.

Relació de jaciments

Aquesta és la relació, amb informació específica, a manera de fitxa de bàsica, de les 18 excavacions en les quals l’IPHES i l’Àrea de Prehistòria de la URV hi participen d’una forma directa aquest estiu, sense tenir en compte la implicació de personal investigador en altres projectes que no gestiona ni depenen directament de l’esmentat institut. La llista s’inicia amb les que es fan aquest mes, les que es duran a terme al setembre i, finalment, es recorda les que ja s’han efectuat.

EXCAVACIONS AGOST

COVES DEL TOLL

Lloc: Moià (Catalunya, Spain)

Són dues coves: Toll i Teixoneres
El projecte Compartint l'Espai: la interacció entre homínids i carnívors al nord-est peninsular
del 7 al 31 d'agost
Dirigit per Jordi Rosell, Ruth Blasco, Juan Ignacio Morales i Antonio Rodríguez, tots ells vinculats d’una manera o altres a IPHES-URV
L'excavació consta de 40 persones, de les quals una desena es distribueixen entre ambdues institucions.

ABRIC ROMANÍ

Lloc: Capellades (Catalunya, Spain)

dins del projecte Abric Romaní-Cingles del Capelló, Capellades (Barcelona),

subvencionat per la Universitat Rovira i Virgili i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya

dates: 11 - 29 de agost

director : Eudald Carbonell

participants: 64 persones en tota la campanya de les quals 15 són de l’IPHES, 9 estudiants d’Història de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona i 7 del Màster Erasmus Mundus en Arqueologia del Quaternari i Evolució Humana que s’imparteix a la mateixa Universitat

VALL DE SAU

Lloc: assentament  medieval del casal dels Sant Romà (Vall de Sau, Catalunya, Spain)

en el marc general del Projecte de Recerca i Socialització del Patrimoni Arqueològic de la Vall de Sau

dates: darrera setmana d'agost i primera de setembre

EXCAVACIONS SETEMBRE

EXTREMADURA

Jaciment El Millar i Cova Santa Ana (Cáceres, Spain)

Del 15 al 25 de setembre

Projecte: Primeros Pobladores de Extremadura
associat a l'IPHES, codirigit pel director d’aquest institut, Eudald Carbonell, l’investigador del mateix centre, Antoni Canals, a més de l’arqueòloga Isabel Sauceda.

SÍCILIA

Segona i tercera setmanes de setembre.

Excavem un nou jaciment a Sicília, al Parc de les Madonies, nomenat "Vallone Inferno",

està inclòs en el projecte "Els poblament prehistòric del Parc de les Madonies (Palermo, Sicília)".

La directora és Cinzia Forgia, que va fer temps enrere una estada a l’IPHES amb motiu de la seva tesi doctoral.

Hi prendran part 4 membres de l’IPHES

VALÈNCIA

Lloc: Cova del Bolomor (Tavernes de la Valldigna, València)
Del 15 de setembre al 15 d'octubre
Direcció: Josep Fernández Peris (Servei d’Investigació de Prehistòria de la Diputació de València)
Personal relacionat amb IPHES: 2, Ruth Blasco i Pablo Sañudo

TOSSAL DE LA FONT

Tossal de la Font (Vilafamés, Castelló, Spain).

La quarta setmana de setembre i la primera d'octubre

Sota la direcció de Carme Olària, de la Universitat Jaume I de Castelló,

En el marc del projecte compartit entre aquesta Universitat, el Servei d'Investigacions Arqueològiques i Prehistòriques de la Diputació de Castelló (representat per Francesc Gusi) i l'IPHES (representat per Eudald Carbonell).

Hi participen uns 10 membres de l'IPHES, coordinats per Josep Vallverdú i Andreu Ollé, investigadors d’aquest institut.

MÚRCIA

setembre
Quibas: Jaciment murcià d´edad comparable a Fuente Nueva 3 i Barranco  León, a Orce,  i la Sima del Elefante

en col·laboració amb Miguel Angel Mancheño de la Universitat de Múrcia

responsable per part de l’IPHES, Jordi Agustí

Fins al moment es tracta d’un jaciment purament paleontològic.

MÈXIC

Setembre

Segona campanya a Barranca del Muerto, a Santiago Chazumba

Jaciment plistocè amb presència de mamut i “perezoso” gegant

Direcció: Ramon Viñas (IPHES) i Joaquin Arroyo (Instituto Nacional de Antropología e Historia –INAH- de Mèxic)

ROC DEL MIGDIA
Al setembre

Excavació en els nivells mesolítics, entre 7.000 i 9.000 anys abans d’ara

en el marc del projecte "Les ocupacions prehistòriques a la Vall de Sau (Vilanova de Sau, Osona)",

sota la direcció de Riker Yll, investigador de l’IPHES.

LA BOELLA

Del 3 al 24 de setembre

A La Canonja – Tarragona

Direcció: Eudald Carbonell, director

Unes 40 persones entre IPHES-URV i Museu Ciències Naturals de Madrid

Després de les espectaculars troballes de mamuts de l’any passat, es continuarà aprofundint en el coneixement d’aquest jaciment, amb la perspectiva d’incrementar el registre arqueològic que avali la presència humana a l’entorn de fa un milió d’anys en aquest indret.

EXCAVACIONS JA EFECTUADES

BALMA DE LA MASSANA

Lloc: a la serralada del Montsec, al municipi d’Alsamora,  comarca Pallars Jussà, Lleida

Al maig

dins el projecte de recerca Canvis tecnoculturals i del paisatge a la transició del Plistocè a l’Holocè a les zones d’influència mediterrània de la Península Ibérica, del qual en Francesc Burjachs Casas, investigador ICREA a l’Àrea de Prehistòria de la URV i membre de l’IPHES, n’és l’investigador principal.

Clicant aquí accediu al balanç de l’excavació

MARROC

1-10 juny

Juntament amb la Universitat d'Oudja

en el marc d’un projecte d’investigació que té el suport de l’Agència Espanyola de Cooperació Internacional (AECI)

codirecció: codirigit pels professors Robert Sala (Universitat Rovira i Virgili de Tarragona) i Hassan Aouraghe, de la Universitat Mohamed I d’Oudja.

MÈXIC

Lloc: El Arenoso, Sonora (Mèxic)

del 15-30 de juny  

Documentació i estudi dels gravats rupestres d’El Arenoso, Sonora (Mèxic)

En el marc del Proyecto arqueológico El Arenoso, dirigit per Alejandro Terrazas de la Universitat Autònoma de Méxic

l’IPHES hi col.labora com a invitat amb un investigador: Ramon Viñas

ATAPUERCA

Del 16 de juny al 29 de juliol

Participen uns 50 doctors i llicenciats col·laboradors directes de l’IPHES, a banda, hi ha estudiants del Màster Erasmus Mundus en Arqueologia del Quaternari i Evolució Humana. En total a les excavacions hi participen 150 persones.

Codirecció: Eudald Carbonell, José María Bermúdez de Castro i Juan Luis Arsuaga

S’ha obtingut extraordinaris resultats que podeu llegir en aquest mateix bloc o escoltar un podcast amb veu d’Eudald Carbonell valorant les troballes.

GALÍCIA

Excavació a: Cova de Valdavara (Becerreá, Lugo)

en el marc del projecte conjunt entre la Universitat de Santiago de Compostela i la Rovira i Virgili titulat "Ocupaciones humanas durante el Pleistoceno en la cuenca media del Miño"

de l'1 al 31 de juliol

sota la direcció de Manuel Vaquero i Susana Alonso (IPHES – URV)

DMANISI (GEÒRGIA)

Del 25 de juliol al 3 d’agost

Als jaciments de Dmanisi i a Diliska

En el marc del conveni entre el Museu Nacional de Geòrgia i l’IPHES

Direccció: David O. Lordkipanidze, director alhora del museu esmentat

Objectius: a Diliska trobar les ocupacions humanes prèvies a Dmanisi, de 2 milions d’anys, i a Dmanisi noves intervencions per aprofundir en el coneixement de l’estratigrafia

Participació IPHES: Jordi Agustí, director de l’Àrea de Recerca d’aquest institut

ALGÈRIA

Del 22 de juliol al 3 d’agost.

"Primeras ocupaciones humanas en el Norte de África”-

Participant: Rober Sala, professor de l’Àrea de Prehistòria de la URV i coordinador del Màster Erasmus Mundus en Arqueologia del Quaternari i Evolució Humana.

technorati tags: Atapuerca , Mèxic , Vall de Sau , Abric Romaní , Cova de Bolomor , Extremadura

7 Ago, 2008

Actualment hi ha moltes línies d’investigació en ecologia que utilitzen les diferents espècies d’amfibis i rèptils com a indicadors de les variacions en el paisatge d’un entorn, però mai s’havia utilitzat abans aquest tipus d’anàlisi a la Sierra de Atapuerca. Les dades obtingudes amb l’estudi d’aquests fòssils són bastant similars a les proporcionades a través d’altres disciplines, la qual cosa demostra la fiabilitat dels rèptils i amfibis en aquest procés de coneixement.

Saber com era el paisatge del passat és una tasca difícil i amb freqüència no n’hi ha prou amb aplicar un mètode determinat: és l’aportació de diferents disciplines el que ens dóna un coneixement més precís. A les ja tradicionals especialitats com la paleoclimatologia, l’antracologia, la geomorfologia, els micromamífers, i un llarg etcètera, ara personal investigador d’Atapuerca han analitzat restes fòssils d’amfibis i rèptils trobats en aquesta serra per esbrinar com va variar el paisatge a Atapuerca durant 600.000 anys a partir de les dades de la seqüència de la Gran Dolina (jaciment on es van trobar les restes de l’Homo antecessor) entre 900.000 i 300.000 anys abans del present. El nou treball va ser publicat a la revista “Palaeogeography, Palaeoclimatology, Palaeoecology”, que al seu número d’abril, incloïa l’article titulat “The Early–Middle Pleistocene palaeoenvironmental change based on the squamate reptile and amphibian proxies at the Gran Dolina site, Atapuerca, Spain”.

Aquest article tracta del canvi paleoambiental del Pleistocè Mitjà Antic utilitzant com a indicadors els rèptils escamosos i els amfibis del jaciment de la Gran Dolina d’Atapuerca. El firmen Hugues-Alexandre Blain, del laboratori de micropaleontologia de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) i de l’Àrea de Prehistòria de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, Salvador Bailon (Laboratoire de Préhistoire du Lazaret, Nice, France) i Gloria Cuenca-Bescós (Universitat de Saragossa).

Hugues-Alexandre Blain, un dels signants de l'article, al laboratori de micropaleontologia de l'IPHES, en plena feina de recerca - Crèdit foto: Gerard Campeny / IPHES

“Per aquest estudi – explica Hugues Blain – s’han analitzat les restes d’amfibis (tritons, gripaus i granotes) i escamosos (amfisbènids, sargantanes i serps) procedents de les campanyes de rentat 1993-1999 de tot el sediment (aproximadament 5,5 tones) del conegut com a Sondeig de Gran Dolina (nivells TD5 a TD10), que es va realitzar per a avaluar el potencial d’aquest jaciment i durant el qual es van descobrir les primeres restes d’Homo antecessor, el 1994. Aquest material correspon aproximadament a 40.000 restes de fòssils identificables d’entre els que s’han pogut classificar 22 taxons (gèneres i espècies)”. “El més interessant – afegeix – és que és un treball nou, basat en una part de la tesi que vaig llegir a París, el 2005, en què per primera vegada s’aplica l’estudi dels amfibis i rèptils d’Atapuerca a la reconstrucció paleoambiental”.

El rentat de tot el sediment que es troba durant les excavacions, com a Atapuerca, és molt important per no perdre cap fòssil - Jordi Mestre / IPHES

El paisatge al llarg de la seqüència de la Gran Dolina ha estat reconstruït a partir dels amfibis i escamosos, comparant-lo amb les dades dels petits mamífers (rosegadors, musaranyes, muricecs, conills), de la palinologia (pol·len i espores) i de la geomorfologia (modelat del paisatge pels processos geològics i climàtics). L’estudi de l’evolució de la biodiversitat (associacions taxonòmiques) de rèptils i amfibis durant els prop de 600.000 anys (900.000 - 300.000 anys) representats a Gran Dolina han permès comprovar la presència d’hàbitats aquàtics i humits permanents als voltants del jaciment. Sembla ser, però, que durant els períodes càlids es desenvoluparien hàbitats més oberts i secs, mentre que en els episodis freds serien més humits i boscosos.

Aquestes variacions de paisatge es corresponen cronològicament amb la presència d’Homo antecessor des de 1,2 milions d’anys fins a 700.000 i posteriorment amb la presència d’Homo heidelbergensis, present a la Sierra de Atapuerca a partir dels 500.000 anys, segons les dades cronològiques de la Sima de los Huesos. Aquest estudi, per tant, permet contextualitzat els diferents paisatges de les successives espècies humanes que van habitar a la Sierra de Atapuerca.

technorati tags: amfibis , rèptils , Gran Dolina , Homo antecessor , Atapuerca , rentat sediments , IPHES , restitució paleoambiental , evolució , paisatge , clima