El bloc de les activitats de l'IPHES

31 Des, 2007

Entre les diverses maneres d’estrenar els primers dies de l’any, des de l’IPHES us proposem visitar alguna de les sis exposicions sobre evolució humana en què aquest institut hi pren part, ja sigui com assessor científic o com a comissari d’alguna d’aquestes mostres, promogudes totes elles per l’Obra social de “la Caixa”.

El repertori és molt divers i us permetrà descobrir d’una manera atractiva, didàctica i festiva, sols o en grup, l’aventura de l’evolució humana.

Actualment integren aquesta oferta les següents exposicions, que us relacionem amb un link directe a la seva corresponent web:

Los Millares. Una civilització mil·lenària, fins al 6 de gener, a Aguilar de la Frontera (Còrdova)

Neolític. De nòmades a sedentaris, fins al 6 de gener, a Cadis

Humans, fins al 8 de gener, a Paterna (València)

Orígens. Cinc tombants en l’evolució humana, fins al 13 de gener, a Elx (Alacant)

Sedentaris. Els primers poblats a Catalunya, fins al 19 de gener, a Cerdanyola del Vallès, a Barcelona

Ibers. La nostra civilització abans de Roma, fins al 30 de gener, a Reus

technorati tags: exposicions , neolític , evolució humana , sedentaris , ibers

18 Des, 2007

L’exposició itinerant Neolític. De nòmades a sedentaris es pot visitar aquests dies, i fins el 6 de gener, a la Plaza de San Antonio de Cadis, quan fa ja més d’un any que tomba. Aquesta mostra explica de forma explícita i amena un període fonamental en l'evolució cultural de la nostra espècie: el neolític.

Organitzada per la Fundació “la Caixa”, té com a comissari a Lluís Batista, membre de la Unitat de Museografia de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), i el director d’aquest institut, Eudald Carbonell, n’és l’assessor científic.

Durant el neolític, període anomenat així per l'aparició d'una nova tècnica en l'elaboració d'instruments lítics, la nostra espècie aconsegueix avenços imprescindibles en tots els camps. Del mode de vida caçador recol·lector en grups de pocs individus es passa a la formació de poblats estables agrícoles i ramaders i, una mica més tard, a la creació de veritables ciutats i la invenció de les primeres escriptures.

L'exposició s'estructura en cinc àmbits, el primer dels quals actua a manera d'introducció. Els quatre restants mostraran els orígens dels mitjans de producció d'aliments (agricultura i ramaderia), l'avenç tecnològic que s'hi relaciona i l'inici de la història (escriptura).

Teniu àmplia informació i horaris a la web de “la Caixa”, www.lacaixa.es

technorati tags: Neolític , nòmades , sedentaris , eines lítiques , ciutats , escriptura , poblats agrícoles , ramaderia

11 Des, 2007

Presentació de l’excavació preventiva del Barranc de La Boella de l’any 2007 i les línies de recerca encetades sobre el Plistocè inferior i mitjà del Camp de Tarragona és el títol de la conferència que pronunciarà Josep Vallverdú, responsable d’aquestes treballs i investigador de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES), dijous 13 de desembre, a les 19.30 hores, a la seu social de la Reial Societat Arqueològica Tarraconense (RSAT), al carrer Major, 35, de Tarragona, entitat organitzadora del cicle on s’inclou aquesta xerrada.

En el transcurs de la conferència, Josep Vallverdú farà un repàs a la intervenció arqueològica que l’IPHES va efectuar la primavera passada, amb uns importants resultats científics. Entre les troballes aconseguides sobresurten les restes de mamut atribuïdes a Mammuthus meridionalis, amb una antiguitat d’entre 800.000 i un milió d’anys, segons ha pogut confirmar l’equip amb els estudis posteriors a l’excavació.

Josep Vallverdú, de peu, observa les restes de mamut trobades a la Boella el maig passat durant l'excavació - Crèdit foto: Gerard Campeny - IPHES

Altres activitats de recerca realitzades en aquests darrers mesos s’han centrat en aprofundir en el coneixement de la geomorfologia i de l’estratigrafia del Barranc de la Boella, de les peces dentaries del mamut i les anàlisis paleomagnètiques per poder determinar millor la cronologia.

En aquests moments, el personal investigador encara està a l’espera de disposar de la informació magnetoestratigràfica per tal de verificar una edat més precisa d’aquests fòssils, que apunten, cada vegada més, cap a la darrera part del Plistocè inferior, és a dir, entre un milió i 800.000 anys abans d’ara, segons ha confirmat Josep Vallverdú.

technorati tags: Boella , recerca , IPHES , Josep Vallverdú , RSAT , Mammuthus meridionalis

10 Des, 2007

Les excavacions arqueològiques al Molí del Salt (Vimbodí, Conca de Barberà) i el final del Paleolític Superior al sud de Catalunya és el títol de la xerrada que oferirà Manuel Vaquero, investigador de l’Àrea de Prehistòria de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona i director d’aquest projecte. D’aquesta manera s’enceta un nou cicle de conferències organitzat per la Reial Societat Arqueològica Tarraconense (RSAT). L’acte serà avui dilluns, 10 de desembre, a les 19.30 hores, a la seu social d’aquesta entitat, el carrer Major, 35.

L’equip de la URV treballa al Molí del Salt des del 1999, quan es van efectuar intervencions arqueològiques i fins a l’actualitat. Aquest jaciment és molt important per estudiar el canvi cultural que van viure les comunitats de caçadors recol·lectors durant la fi del Plistocè i els inicis de l’Holocé al sud de Catalunya.

Pel que fa al registre fòssil, cal remarcar que fins que no es va intervenir en aquest jaciment, mai abans s’havien descobert peces d’indústria òssia en jaciments paleolítics. Una altra de les singularitats d’aquest complex arqueològic és la concentració d’art moble descoberta; es tracta de petites obres realitzades en plaques d’esquist  i pedra calcària. A més, hi ha abundant fauna, sobretot de restes de conill, cabra i cérvol, amb marques d’haver estat consumits pels humans.

technorati tags: Molí del Salt , art moble , fauna , Holocé , indústria òssia , plaques d'esquist

3 Des, 2007

SERINYÀ ERA FA UNS 15.000 ANYS UN INNOVADOR I DIVERSIFICAT CENTRE TECNOLÒGIC D'EINES ELABORADES AMB OS DE BANYES DE CÉRVOL

ELS HOMÍNIDS DE L'ABRIC ROMANÍ ES DESPLAÇAVEN FINS A 20 QUILÒMETRES PER OBTENIR LA MATÈRIA PRIMERA AMB QUÈ MANUFACTURAVEN LES SEVES EINES

L’acte de presentació d’aquestes treballs se celebra dimarts 4 de desembre, a les 13 hores, a l’Aula Magna de la Facultat de Lletres de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona. Amb el Diploma d’Estudis Avançats (DEA), emmarcats en el Màster Erasmus Mundus d'Arqueologia del Quaternari i Evolució Social, s’obté la suficiència investigadora per efectuar posteriorment la tesi doctoral.

INFORMACIÓ DEA SOBRE SERINYÀ

“Els habitants de Serinyà – Pla de l’Estany (Girona) de fa uns 10.000 – 15.000 anys, de cultura magdelaniana, inventaven contínuament perquè cada vegada incrementaven més la complexitat dels processos de treball i manufacturació de les eines. Al mateix temps, anava augmentant la les necessitats de generar noves i diverses respostes  tecnològiques que requerien noves eines i més materials. Es lògic, per tant, que aquí trobem la millor col·lecció de Catalunya d’artefactes fets amb os de Catalunya i una de les més importants de la Península ibèrica, d’aquesta antiguitat”.

Gerard Campeny, el segon per l'esquerra, amb els membres del tribunal, després de llegir la tesi -Crèdit foto: Jordi Mestre / IPHES

Així de contundent s’expressa Gerard Campeny, autor del treball d’investigació “Anàlisi morfotècnica de la indústria sobre matèries dures animals de la Bora Gran d’en Carreras (Serinyà, Pla de l’Estany”, que ha efectuat per obtenir el seu DEA, sota la direcció de Jordi Rosell, investigador docent de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona.

Per arribar a aquest coneixement, Gerard Campeny ha analitzat centenars d’atzagaies, punxons, agulles, arpons... “Un conjunt que és molt espectacular –remarca - tant pel que fa a la qualitat dels objectes descoberts com a la quantitat”.

Una mostra  del material que Gerard Campeny ha estudiat. Són diferents eines fetes amb os

La varietat de peces avala la diversitat d’activitats que realitzaven aquells homínids: Gerard Campeny, en la seva recerca, determina que era un lloc on vivien i elaboraven alhora les eines. Alguns d’aquests instruments, com les atzagaies, estaven destinades a la cacera, mentre que altres, com els arpons, s’empraven per pescar, i un grup, les agulles, eren per tasques més domèstiques com cosir o preparar pells”.

Gerard Campeny ha puntualitzat: “posseïen tota una autèntica tecnologia relacionada amb la banya de cérvol. Molts objectes s’elaboraven sobre aquesta matèria primera que era fàcil d’obtenir, ja que els cèrvols muden les banyes cada any i únicament cal recollir-les. No obstant, hi ha molts casos en què s’aprofitaven també les banyes del animals caçats”.

Cal destacar que els homínids que desenvolupaven aquests processos a Serinyà eren coetanis dels qui habitaven les Coves d’Altamira i són dels pocs jaciments de l’època magdaleniana que hi ha a la península ibèrica.

INFORMACIÓ SOBRE EL DEA DEDICAT A L'ABRIC ROMANÍ

Els neandertals que fa uns 52.000 anys ocupaven esporàdicament el jaciment de l’Abric Romaní es desplaçaven fins a uns 20 quilòmetres per aconseguir la matèria primera amb la qual elaboraven les seves eines i feien servir dues rutes: una per el NW, per on portarien el material d’origen llunyà, i una altra pel SW, quan es tractava de zones properes; en el primer cas el material seria introduït al jaciment en una fase d’avançada explotació i molts dels artefactes ja estarien configurats, i en el segon cas, la cadena operativa s’efectuava majoritàriament al mateix jaciment.

Aquestes són les principals conclusions del treball titulat “Áreas de Captación y Estrategías de Aprovisionamiento de Rocas Silíceas en el nivel L del Abric Romaní (Capellades, Barcelona)” que ha efectuat Bruno Gómez, sota la direcció de Josep Vallverdú, investigador de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), i Manuel Vaquero, investigador docent de l’Àrea de Prehistòria de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona.

Bruno Gómez mentre prospectava aquest estiu per trobar afloraments de sílex

Bruno Gómez ha explicat que la investigació s’ha efectuat a través de tres eixos: “la identificació microscòpica del material geològic i arqueològic, l’estudi tecnològic de la indústria lítica per saber les diferències en les estratègies d’aprovisionament segons el tipus de matèria primera emprada i la distribució especial del material en el jaciment per conèixer si hi ha alguna diferència entre els patrons d’introducció del material i distribució d’aquest segons el tipus de pedra”.

Així ha comprovat que “el material d’origen llunyà, un percentatge molt elevat de les peces descobertes, són elements de configuració i explotació. Això –assenyala Bruno Gómez- és un fenomen típic en exemples etnogràfics actuals, de grups de caçadors recol·lectors: per estalviar costos energètics, i fer que pesi menys, el traslladen ja en un estat avançat de la cadena operativa, en canvi, si l’aflorament estigués a prop, no caldria reduir el volum de les peces”. El sílex, d’origen llunyà, un tipus procedeix de Sant Martí de Tous, a uns 15 quilòmetres de l’Abric Romaní, i l’altre de la Panadella, a prop de 25 quilòmetres.

El primer per l'esquerra és Bruno Gómez, durant la lectura del seu DEA - Crèdit foto: Jordi Mestre / IPHES

Pel que fa al material pròxim, “vol dir que el treien de l’entorn immediat, en origen SW, cap on es localitza Sant Quintí de Mediona, a unes 8 quilòmetres com a màxim. Per tant, en aquest cas, els hi era més fàcil agafar els còdols sencers i portar-los al jaciment on elaborarien els instruments necessaris”.

L’Abric Romaní, de cultura musteriana, és un exemple del model que apliquen l’IPHES i la URV per fer d’aquest jaciment una escola d’excavació i formació de personal investigador dins del programa del Màster Erasmus Mundus d’Arqueologia del Quaternari i Evolució Social, que s’imparteix a Tarragona.

technorati tags: Serinyà , os , tecnologia , eines , Abric Romaní , IPHES , sílex , indústria lítica , material retocat