29 Abr, 2007
Una pintura de l’arqueòleg Jaume Vilalta relacionada amb la genètica ha estat seleccionada al Premi de Pintura Ricard Camí
Bion
17 (nuclis), una obra
relacionada amb la genètica de Jaume Vilalta, arqueòleg membre de l’Àrea de
Prehistòria de
Jaume Vilalta ha explicat: “Si el meu interès com
arqueòleg és el fenomen humà en sentit global, l’origen de la humanitat, la
seva evolució tècnica i cultural i les clàssiques qüestions de qui som, d’on venim,
cap a on anem; com a pintor, aquesta inquietud intel·lectual l’enllaço amb
l’artística. En aquest sentit, m’atrau, i a la vegada és la meva font
d’inspiració, el fenomen de la vida, el seu origen i la seva evolució”. És així
que podem entendre el títol de la seva obra, Bion 17 (nuclis); un bion es una unitat vital d’energia, d’energia
còsmica.
“La genètica –prossegueix Vilalta- ens ha
descobert una sèrie de gens fòssils que enllacen filogenèticament tots els
éssers vius, des de les primeres formes unicel·lulars presents en l’origen de
la vida, passant per les espècies extingides al llarg de l’evolució, fins a
totes les espècies vivents actuals, inclosos nosaltres els sapiens.
Aquest lligam filogenètic implica que es impossible respondre a les qüestions
clàssiques a les que fèiem referència sense englobar-les, de forma extensiva,
en el peculiar i enigmàtic fenomen de la vida”.
26 Abr, 2007
Prospeccions a platges fòssils d’Algèria per recuperar els pobladors més vells d’aquest país
Extreure el màxim d’informació de les platges fòssils, antics paratges fluvials i llacs de la regió de Mostaganem, a Algèria, per saber com eren els primers pobladors d’aquest país, és l’objectiu de les prospeccions que efectuen aquesta setmana un equip integrat per científics de la Universitat d’Alger, de la Universitat Rovira i Virgili (URV) de Tarragona, de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES) i del Projecte Atapuerca.
Eudald Carbonell, que participa en aquests treballs com a membre de la URV – IPHES, ha manifestat: “el nostre objectiu és conèixer, pel que fa a l’estudi de l’evolució humana, com era el litoral i el prelitoral mediterrani a la recerca de les primeres poblacions d’Algèria”. El director de l’IPHES i catedràtic de Prehistòria de la URV ha puntualitzat: “aquestes prospeccions les duem a terme per iniciativa de l’Institut d’Arqueologia de la Universitat d’Alger i formen part d’un projecte que codesenvolupem amb ells per descobrir i contextualitzar nous materials del Plistocè del nord d’Àfrica”.
Més de 500.000 anys
Sempre en el marc d’un conveni signat entre la Universitat d’Alger, la URV i l’IPHES, ja s’han desenvolupat altres campanyes en la mateixa regió de Mostaganem, i els investigadors insisteixen perquè s’han localitzat restes de Plistocè inferior, mitjà i superior (més de 500.000 anys abans que ara) que avalen la necessitat de continuar treballant-t’hi. Eudald Carbonell ha destacat: “en anys anteriors hem trobat eines lítiques que demostren l’impacte antròpic en aquesta zona, però cal valorar la seva importància”.
L’expedició catalana la integren, a més de Carbonell, Robert Sala, Gerard Campeny i Alfredo Pérez.
25 Abr, 2007
La URV-IPHES du a terme una intervenció arqueològica a la Boella per saber com eren els primers pobladors del Camp de Tarragona
Com eren els primers habitants del Camp de Tarragona? Quines eines utilitzaven? En quin paisatge transcorrien les seves vides fa prop d’un milió d’anys? Són algunes de les moltes preguntes que podrien tenir resposta amb la intervenció arqueològica que un equip integrat per membres de l’Àrea de Prehistòria de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona i de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) efectuaran del 25 d’abril al 3 de maig, al barranc de la Finca de la Boella, al terme municipal de La Canonja (Tarragona), un emplaçament conegut principalment pel seu centre de convencions, el restaurant –al qual ha estat convidat a dinar l’equip els dies que duri la seva feina- i una explotació d’oliveres amb la qual es produeixi l’oli del Molí de la Boella.
Vista del Barranc de la Boella on han aflorat les restes arqueopaleontològiques - Crèdit: IPHES
La Generalitat ha donat ja el vist i plau per a la realització d’aquesta excavació, que formalment és una intervenció preventiva, ja que es va sol·licitar el permís per estudiar un aflorament de restes arqueopalentològiques que les pluges d’aquest hivern han posat al descobert. Exactament, es tracta de restes cranials, dents i defenses d’elefant. “Si no s’actua ràpidament, les calors de l’estiu podrien afectar negativament aquestes troballes. Per aquest motiu, s’espera poder començar els treballs la pròxima setmana”, ha indicat Josep Vallverdú, investigador de l’IPHES.
Però el projecte que ha elaborat la URV-IPHES, sota la direcció d’Eudald Carbonell, va molt més enllà. En el marc de la investigació Evolució paleoambiental i poblament prehistòric a les conques dels rius Francolí, Gaià, Siurana i rieres del Camp de Tarragona, es pretén impulsar una excavació i diferents accions de socialització a la Boella, amb la idea d’aprofundir en el coneixement de l’origen del poblament humà al camp de Tarragona, incidint especialment en els àmbits de la paleoecologia, paleoclimatologia i paleogeografia d’aquesta àrea territorial, i amb l’objectiu de fer xarxa amb altres jaciments plistocens de l’Estat espanyol i de Catalunya.
Una de les restes de dent d'elefant que les plugues d'aquest hivern han posat al descobert - Crèdit foto: IPHES
De moment, però, amb la col·laboració de l’Ajuntament de La Canonja, la intervenció d’urgència pretén obtenir dades i garantir la preservació del material ossi de fauna aflorat al barranc aquest hivern i una primera exploració per valorar el patrimoni arqueopaleontològic mitjançant línies de recerca immediates, entre elles l’anàlisi del sediment de les diverses capes estratigràfiques (nivells d’antiguitat) per reconstruir el paleoambient o paisatge que caracteritzava la Boella aquells anys. En funció dels resultats obtinguts s’analitzarà com es preserven aquestes restes i s’avaluarà el potencial per a la seva socialització, mitjançant un espai que sigui visitable.
L’any 1973 el doctor Salvador Vilaseca ja va publicar una llista de restes animals prehistòrics a la Boella, així com indústria en sílex a les capes sedimentàries més superficials. Un examen preliminar efectuat per Jordi Rosell, professor de la URV, el 1994, en trobar unes peces que les pluges d’aquell hivern van deixar al descobert, es va obtenir una cronologia que aniria des dels 780.000 anys abans d’ara, les més antigues, fins als 125.000 anys les més recents. Per tant, les primeres restes esmentades serien coetànies a jaciments tant importants com el d’Atapuerca a Burgos o Orce a Granada.
La demanda d’un estudi sistemàtic a la Boella és una vella fita de l’equip d’Eudald Carbonell des que ja fa més d'una dècada unes pluges també van revelar l’existència de fòssils molt importants per a recerca sobre els primers pobladors que van ocupar el Camp de Tarragona, i des de llavors s’ha estat treballant per fer realitat aquest projecte.
24 Abr, 2007
Els Aiguamolls de l’Empordà, el Delta de l’Ebre, Menorca i Almeria, localitats de referència per estudiar el canvi climàtic
Des de fa uns 5.000 anys, durant el període climàtic actual conegut com a Holocè, s’han anat produint canvis climàtics que han provocat alteracions del paisatge en el sentit de tornar-se més àrid. Aquest fenomen ens ha anat afectant de manera diferent segons les distintes àrees biogeogràfiques. Els aiguamolls de l'Empordà (Girona), el Delta de l'Ebre (Tarragona), Aljendar (Menorca) i San Rafael (Almeria) són localitats de referència que ens mostren la tendència a l’aridesa a què estem avesats avui dia, segons un estudi efectuat per l’Àrea de Prehistòria de la Universitat Rovira i Virgili i l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social). Les conclusions d’aquest treball es presenten dimecres dia 25 en el marc del I Congrés Nacional sobre Canvi Global que se celebra a Madrid.
En aquesta recerca, “es caracteritzen els canvis climàtics succeïts durant l’Holocè al litoral mediterrani de la Península ibèrica. Per saber-ho hem dut a terme un estudi palinològic, és a dir, s’han analitzat mostres de pol·len sub-fòssils, de diferents dipòsits naturals, alguns d’ells inèdits, amb els quals es constata un tendència general a l’aridesa del paisatge”, han afirmat Francesc Burjachs, professor de recerca ICREA associat a la URV – IPHES i co-coordinador de la Xarxa Temàtica PALEOCAT, i el Dr. Riker Yll, investigador de l’IPHES. El pol.len ens informa sobre la vegetació que ocupava la zona en cada moment i, per tant, podem restituir els paratges, i en funció de la vegetació present podem saber dades del clima.
Burjachs i Yll han assegurat: “aquests canvis, transicions i les seves conseqüències es manifesten de distintes maneres segons el territori estudiat, en funció de les condicions preexistents. Les mateixes intensitats en la modificació dels paràmetres climàtics, essencialment en el nostre cas les taxes de precipitació, es manifesten en el medi de forma molt diferent en funció dels equilibris ecològics locals. Així, els canvis són ecològicament molt més crítics per al SE peninsular i les Illes Balears, on es produeixen canvis radicals del paisatge i del medi, que a l’Ebre, o als aiguamolls del NE on aquests canvis són més lleus. De fet, la intensitat del canvi és paral·lela als distints i mateixos paràmetres pluviomètrics que es registren actualment en aquestes zones”.
La intervenció de Francesc Burjachs i Riker Yll serà el dimecres 25 d’abril, a les 18 h, dins la sessió Activitat humana i medi ambient: el seu registre en els sediments, que se celebra del 25 al 27 d'abril, a la Universitat Carlos III (Getafe – Madrid)
23 Abr, 2007
L’origen i expansió dels primers homínids, a debat entre estudiants i Eudald Carbonell
L’origen i expansió dels primers homínids és una de les qüestions relacionades amb l’evolució humana que encara no han estat aclarides. Tot i que, en general, els científics consideren que venim de l’Àfrica, no se sap amb exactitud quines rutes van seguir i damunt la taula hi ha diverses possibilitats. Com van ser aquestes primeres migracions humanes?
Aquestes aspectes seran els que discutirà Eudald Carbonell, director de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), amb els estudiants de primer curs de l’assignatura de Prehistòria de l’ensenyament d’Història de la Facultat de Lletres de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, que imparteix la professora Ethel Allué, investigadora d’aquest institut. Aquest és el darrer debat del cicle “Tres tardes amb Eudald Carbonell”, organitzada en el marc de l’assignatura. Serà dimarts dia 24 d’abril, de 17 a 19 hores, a l’Aula 1101 de la Facultat de Lletres.
A més dels estudiants esmentats, aquesta convocatòria es fa extensiva a tots els membres de l’equip de l’Àrea de Prehistòria de la URV i de l’IPHES. D’aquesta manera els alumnes tenen una oportunitat per adquirir nous coneixements, veure de primera mà com es desenvolupen les discussions científiques en un grup d’investigació de prestigi internacional i conèixer l’abast del mateix equip.
20 Abr, 2007
El perfil biogràfic del professor Policarp Hortolà serà inclòs en el prestigiós directori Who’s who in Science and Engineering
El perfil biogràfic de Policarp Hortolà, biòleg, professor de l’Àrea de Prehistòria de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona i col·laborador de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) ha estat seleccionat per aparèixer al Who’s who in Science and Engineering, una de les publicacions de la prestigiosa editorial nord-americana Marquis, líder mundial en el camp dels directoris biogràfics dels personatges més reeixits dins dels diferents àmbits de la societat.
Policarp Hortolà ja va ser inclòs fa uns mesos al Who is Who in The World, directori de caràcter generalista, i ara ha estat triat per forma part del nou volum del Who’s who in Science and Engineering, dedicat específicament a ciència i tecnologia.
El mèrit principal d’Hortolà és haver descobert i sistematitzat les diferents morfologies dels eritròcits (glòbuls vermells de la sang) en taques de sang de mamífer, essent el fundador de la ciència coneguda com a hemotafonomia.
En l’estudi de l’evolució humana, identificar taques de sang, per exemple en una eina, ens pot aportar informació sobre l’ús d’aquest instrument i de l’entorn en què es desenvolupaven els homínids d’un període determinat, de la mateixa manera que es fa quan la indústria lítica conté restes de fulles, pèls, etc.
18 Abr, 2007
La socialització del coneixement s’obre camí a Austràlia on Carbonell participa en una conferència mundial sobre jaciments Patrimoni de la Humanitat
L’activitat dels científics cal que no es concentri només a obtenir dades per a les seves investigacions, sinó que aquestes aportin un coneixement que retorni a la societat, és a dir, no ens hem de conformar en una simple divulgació sinó que és necessari aplicar unes estratègies perquè el coneixement obtingut amb la ciència i les metodologies emprades siguin assumides per la ciutadania: s’ha de socialitzar.
Aquest ha estat des de sempre un dels eixos principals de l’activitat del grup de recerca liderat per Eudald Carbonell, catedràtic de Prehistòria de la Universitat Rovira i Virgili i Tarragona, director de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) i codirector del Projecte Atapuerca. Els èxits assolits amb aquest plantejament ha propiciat que del 17 al 21 d’abril, Carbonell participi a la conferència mundial de llocs claus per a l’estudi dels nostres orígens i que han estat declarats Patrimoni Mundial per la UNESCO, The World Heritage of Human Origins Conference, que se celebra a Mildura (Austràlia)
Atapuerca, un referent
En aquesta localitat es donen cita científics que treballen en jaciments imprescindibles per a la recerca en evolució humana, cas de Sterkfontein (Sud-àfrica) , Olduvai (Tanzània), Sangiran (Indonèsia), Zhoukoudian (Xina), Flores (Indonesia), la Vall d’Omo (Etiòpia) i els Llacs de Willandra (Austràlia). Tots ells aportaran la seva experiència sobre les accions que han dut a terme per promoure, conservar i investigar els valors d’aquests indrets Patrimoni de la Humanitat.
L’objectiu de la conferencia és intercanviar punts de vistes i proposar idees innovadores per potenciar aspectes relacionats amb la socialització i la preservació d’aquests conjunts. En aquest sentit, Eudald Carbonell, a més de participar en diferents discussions sobre aquests jaciments, exposarà sobretot les estratègies que s’han dut a terme per socialitzar els jaciments d’Atapuerca (Burgos), declarats Patrimoni de la Humanitat l’any 2000, i que han esdevingut un referent mundial per les accions de socialització que s’hi ha efectuat, a més del seu valor científic, entre elles el parc Arqueològic, el centre d’Interpretació i el Museu de l’Evolució Humana que es construeix a Burgos.
Per saber més sobre aquesta conferència mundial, http://www.mungofestival.com.au/
16 Abr, 2007
Nous treballs per localitzar els primers pobladors de Galícia
Com i quan van tenir lloc les primeres ocupacions humanes a Galícia? Amb l’objectiu de trobar resposta a aquest interrogant, un equip de científics, entre ells de l’Àrea de Prehistòria de la Universitat Rovira i Virgili (URV) de Tarragona, realitzen del 12 al 22 d’abril unes prospeccions arqueològiques a la zona de Monforte de Lemos (Lugo), per segon any consecutiu.
“L’interès del projecte rau en què a Galícia hi ha molt poca recerca sobre Paleolític, només alguns estudis aïllats i sense continuïtat. Nosaltres pretenem desenvolupar un projecte sistemàtic i formar un equip per aprofundir en els seu coneixement”, ha explicat Xosé Pedro Rodríguez, codirector de les prospeccions i del treball de camp, membre de l’equip d’Atapuerca i investigador de la URV.
Exactament, el mateix investigador ha assenyalat: “duem a terme prospeccions per localitzar materials (indústria lítica, fauna...) d’alguns jaciments ja coneguts i alhora volem trobar-ne de nous, fonamentalment de cronologia paleolítica, amb la finalitat d’esbrinar com i quan van tenir lloc les primeres ocupacions humanes a l’extrem Nord-est de la Península ibèrica”.
Aquestes prospeccions formen part del projecte “Ocupacións humanas durante o Pleistoceno da cunca media do Miño”, promogut conjuntament per la Universitat de Santiago de Compostela i la URV. La recerca la dirigeix Ramón Fábregars Valcarce, catedràtic de Prehistòria del primer centre esmentat, mentre que les prospeccions i el treball de camp en general, estan codirigides per Arturo de Lombera, que col·labora amb les dues universitats implicades, Talia Lazuén, de la Universitat de Cantabria, i Xosé Pedro Rodríguez. En total, aquestes dies hi treballen entre sis i vuit persones, de tots aquestes centres, més de la Universitat de Burgos.
10 Abr, 2007
Més de 2.000 persones gaudeixen de la I Fira de la Prehistòria que es fa a Maltravieso coincidint amb la campanya d'excavació
Descobrir com es tallava la pedra a la Prehistòria per tal d’obtenir eines amb les quals caçar, preparar el menjar o fer-se els vestits, o veure pel·lícules sobre aquest període, són dues de les possibilitats que aquestes dies ofereix als visitants la I Fira de la Prehistòria que del 4 a l’11 d’abril es realitza al Parc de Maltravieso a Cáceres, organitzada per l’Equip d’Investigació Primers pobladors d’Extremadura, dirigit per l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social). Quan només queda un dia perquè finalitzi aquesta iniciativa, ja han gaudit de la fira 2.100 persones de les quals 500 són escolars, i a ells s’ha dedicat íntegrament la jornada d’avui. la sisena campanya d'excavació, però, acabarà el 16 d'abril.
“Hem passat de zero a cent”. Així de contundent i satisfet s’expressa Antoni Canals, investigador de l’IPHES, membre de l'Equip d'Atapuerca i director del projecte de recerca que es desenvolupa a l’entorn de les excavacions que des de fa sis anys es duent a terme en aquest indret. “Fa sis anys el Parc de Maltravieso era una zona abandonada que ara, amb les excavacions a la Cova del mateix nom, s’ha revitalitzat i és un incentiu per efectuar activitats culturals”, assegura Canals.
Uns monitors expliquen com es feia foc a la Prehistòria - Foto: EPPEX
La Fira coincideix amb la sisena campanya d’excavacions a la Cova de Maltravieso, en el marc del projecte d'investigació Els primers pobladors d'Extremadura, iniciat l’any 2000. Aquesta cavitat forma part del Calerizo de Càceres, un complex kàrstic on s’hi troben diferents jaciments paleolítics com la cova esmentada, El Conejar i Santa Ana. També es treballa en un altre jaciment conegut com a Sala de las Chimenas.
De moment, aquesta campanya, que es clourà el dia 16 d’abril, ja ha posat al descobert, a la Sala de los Huesos de la Cova de Maltravieso, “peces d’indústria lítica que ens aporten molta informació per conèixer el trànsit, els desplaçaments per la zona, de les comunitats humanes de fa 350.000 anys que habitaven l’entorn d’El Calerizo. Les matèries primeres que empraven per fabricar les eines les portaven d’uns aiguamolls ubicats a l’exterior d’El Calerizo”, ha avançat Antoni Canals.
1 Abr, 2007
Un taller didàctic per a escolars de primer cicle d’ESO sensibilitza sobre la biodiversitat i la necessitat de preservar-la
Un recorregut amb monitor pel Parc Faunístic de Lacuniacha (Osca), que acull una gran riquesa d’animals entre ells llops, linxs, bisons, cavalls..., i una excavació arqueològica, en aquest mateix indret, són dues de les activitats principals que inclou
Montse Esteban, arqueòloga de l’Àrea de Prehistòria de
Per efectuar l’activitat, dirigida per membres de l’Equip Internacional d’Atapuerca de
