31 Mar, 2006
Napi inclou una caricatura d'Eudald Carbonell en una exposició a Tarragona
L'arqueòleg Eudald Carbonell és un dels 10 personatges que integren la mostra de caricatures del dibuixant Napi que des d'aquest migdia es pot visitar al bar Coimbra (http://www.barcoimbra.com/inicio.htm) de Tarragona, moltes d'elles publicades al diari El Punt. L'exposició es podrà contemplar fins al 30 d'abril.
Compartint cartellera amb Carbonell hi trobem Manolo Tomás, portaveu de la Plataforma en Defensa de l'Ebre; el músic Ariel Santamaria; el rector de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, Lluís Arola; Jordi Bertran, tècnic de Cultura de l'Ajuntament de Tarragona; Lluís Gavaldà, cantant d'Els Pets; el regidor de Medi Ambient de l'esmentat consistori municipal, Agustí Mallol; Josep Bargalló, conseller primer de la Generalitat; el pilot de trial Albert Cabestany, i l'exdelegat del govern de la Generalitat a Tarragona, César Puig.
31 Mar, 2006
L'IPHES col.laborarà en la difusió didàctica de la cova de la Font Major
L'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES) col.laborarà amb el Patronat de la Cova de la Font Major de L'Espluga de Francolí en la realització de programes de recerca científica, docència, protecció, conservació, divulgació i socialització d'aquest patrimoni cultural, segons van constatar en el conveni signat aquesta setmana entre ambdues parts. El conveni el van signar Eudald Carbonell, com a director de l'IPHES, i David Rovira, president del Patronat municipal de la Cova-Museu de la Font Major.
La cova de Font Major, sistema càrstic amb riu subterrani, és una de les set coves més llargues del món formades en conglomerat i una de les poques que s´estén, en gran part, pel subsòl del casc urbà. Amb 3.590 m. de corredors descoberts fins ara, és ben palesa l´activitat humana des de temps prehistòrics. Una part de l´interior de la cova està habilitada com a museu, únic en el món d´aquestes característiques. De forma intel·ligentment ideada, la visita esdevé un complet endinsament en la vida i costums dels homínids de fa uns 6.500 anys. El muntage àudio-visual no escatima en fotografies, gràfics i explicacions. En conjunt resulta una visita molt interessant i instructiva.
Més informació sobre la cova a:
http://www.e-digivision.net/cova/htm/cat/home.htm
23 Mar, 2006
Primer passeig virtual pels jaciments d'Atapuerca
Des d’avui ja es pot gaudir d’un passeig virtual pels jaciments d’Atapuerca
(Burgos), on hi treballa molt activament l’equip d’Eudald Carbonell, en ser-ne
aquest arqueòleg un dels tres codirectors del projecte d’investigació. La
proposta ja és visible a la web de
23 Mar, 2006
L'aigua de Gaia
Com pot ser -prossegueix- que amb la tecnologia que disposem no solucionem les
necessitats de l’espècie sobre el nostre bé més elemental, l’aigua?. Dons bé, tenim
un bon subjecte de reflexió, pensem sobre aquesta qüestió i fem-ho en profunditat;
sinó, com a mínim, donem elements per al debat per més obvis que semblin.
20 Mar, 2006
Jornades sobre la diversitat d'espècies entre els homínids fòssils
En l’actualitat, l’origen i l’evolució del
gènere Homo torna a ser un tema candent en el context de l’evolució
humana. De les perspectives simplistes dels anys seixanta i setanta, que
defensaven un esquema lineal pel qual una espècie gràcil d’Australopithecus
s’hauria transformat gradualment en l’espècie Homo habilis, per
continuar després amb l’Homo erectus i l’Homo sapiens, es passà
als vuitanta i als noranta a un esquema puntualista, en el qual les
“superespècies” Homo habilis i Homo erectus literalment
“explotarien” en nombroses espècies distintes. En el panorama actual les coses
s’han complicat encara més.
Per analitzar aquest nou panorama, confluiran
en aquestes jornades investigadors de primera línia mundial com Ian
Tattersall, del Museu d'Història Natural de Nova York; Henry Gilbert,
de
Hi haurà servei de traducció simultània
Programa de les jornades:
Dijous 23 de març
10.00. Inauguració.
Jorge Wagensberg, director de l’Àrea
de Medi Ambient i Ciència de la Fundació “la Caixa”; i Jordi Agustí, de l’Institut de Paleocologia humana i evolució
social (ICREA), Universitat Rovira i Virgili i director científic de les
jornades.
10.15. Quo
vadis Homo? Jordi Agustí.
11.00. Cafè.
11.30. Quan
comença el gènere Homo i com ho
podríem saber? Bernard Wood,
Departament d’Antropologia, George
Washington University (Washington, EE.UU.).
12.15. Diversitat
específica dels homínids fòssils. Ian
Tattersall, Departament d’Antropologia, American
Museum of Natural History (Nova York, EE.UU.).
13.00. Debat
general del matí.
16.00. La
filogènia de l’Homo erectus. Henry Gilbert, Human Evolution Research Center, Universitat de Califòrnia
(Berkeley, EE.UU.).
16.45. Cafè.
17.15. Debat
general amb tots els participants.
18.30. Visita
al Museu.
Divendres 24 de març
10.00. Dmanisi:
els primers Homo fora de l’Àfrica.
David Lordkipanidze, Georgian State Museum (Tblisi, Geòrgia).
10.45. Cafè.
11.15. El
gènere Homo i el seu model d’història
biològica. José María Bermúdez de
Castro, Museo Nacional de Ciencias Naturales, Madrid.
12.00. Debat general amb tots els participants.
CONTACTE INSCRIPCIONS I INFORMACIÓ
CosmoCaixa Barcelona
Teodor Roviralta, 47-51
Servei d’informació de la Fundació “la Caixa”
Tel. 902 22 30 40
http://www.fundacio.lacaixa.es
Dies: 23 i 24 de març de
2006
Hora: A partir de les
10.00 hores
Preu: 30 €. Tarifa
reduïda: 20 €.
14 Mar, 2006
Seminari a la URV amb el director de les excavacions de Dmanissi
David Lordkipanidze, director general del Georgian State Museum de Tbilisi i responsable de les excavacions al jaciment de Dmanissi (Georgia), serà a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona per impartir el seminari "Dmanissi i la dispersió humana a Eurasia", els dies 20 i 21 de març. En aquest jaciment s'han localitzat les restes humanes més antigues d'Euràsia, datades a l'entorn de 1,7 milions d'anys; entre elles destaquen quatre cranis humans complets.
Membres de l'Institut de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES), adscrit a la URV, col·laboren en aquest projecte, especialment els investigadors Jordi Agustí i Bienvenido Martínez. Alhora, el Georgian State Museum ha participat en nombrosos projectes europeus amb l'equip de la Rovira i Virgili, entre ells el Màster Erasmus Mundus sobre Arqueologia del Quaternari i Evolució Humana. Gràcies a aquest acord hi ha dos estudiants georgians cursant l'esmentat màster a la URV.
A part de la mobilitat dels alumnes, el programa Erasmus Mundus promou l'intercanvi de docents, de forma que cada any se seleccionen i es bequen tres especialistes de fora de la Unió Europea per fer seminaris i classes a les universitats del consorci. En aquest cas, la URV ha optat per David Lordkipanidze.
Dies, hores i llocs:
20 de març, de 16 a 18h, a l'aula 1101 de la Facultat de Lletres
21 de març, de 12.30-13:30 h i de 17-19 h ambdues sessions a l'Aula Magna de la Facultat de Lletres.
Les conferències són en anglès i estan obertes a tothom.
11 Mar, 2006
Col.lapse d'espècie?
Abans, quan els humans rodàvem a la mateixa velocitat que la pròpia Terra, el temps d’experimentació permetia a la selecció natural triar el que era més favorable per tal de continuar actius coma organismes, ara no hi ha temps de reflexió. Abans de que la nostra comprensió dels fenòmens fos com la que tenim ara , només l’atzar actuava sobre les espècies i nosaltres n’érem actors passius. Ara sabem que la nostra lògica -i no hem cansaré de dir-ho- l’Homo sapiens pot dirigí el procés. És per això que parlo de col·lapse d’espècie, donat que és possible que no siguem capaços de fer el salt
Aquesta és la idea que desenvolupa Eudald Carbonell en l'article Col.lapse d'espècie?, publicat a la secció Prisma del diari El Mundo s. XXI (edició Catalunya) el 8 de març passat i que ara volem compartir amb vosaltres per incitar-vos al debat. Diu així:
"Mirar cap el passat té la força estratègica que et permet entendre moltes coses que passen en el present. La pregunta seminal de qui som, només té resposta en el marc prospectiu del que volem ser com espècie. La resposta a preguntes fonamentals endeguen processos de coneixement que ens donen consistència com humans intel·ligents, això sembla obvi. De totes maneres, les respostes a qui som i que fem, es fan velles ràpidament. L’ Homo sapiens camina molt ràpid per la vida i la vida social dels membres de la nostra espècie s’accelera, ens resocialitzem a marxes forçades, fins el punt, que en molts de casos quan posem a punt una explicació de la nostra situació ja l’hem depassat.
Abans de que la nostra comprensió dels fenòmens fos
com la que tenim ara, només l’atzar actuava sobre les espècies i nosaltres
n’érem actors passius. Ara sabem que la nostra lògica -i no hem cansaré de
dir-ho- l’Homo sapiens pot dirigí
el procés. Canviar l’atzar per la lògica
és un salt mortal que hem de donar amb seguretat ja que hem tret la xarxa
de la nostra parsimònia evolutiva.
8 Mar, 2006
Curs semipresencial sobre l'evolució humana i Atapuerca
Està adreçat tant a investigadors, estudiants com al públic en general. Té per objectius:
- Ordenar el panorama del poblament paleolítico a Europa.
- Veure els canvis conceptuals en disciplines associades (per exemple la geologia) i com afecten a la resta d'investigacions.
- Explicar els grans canvis en el procés cognitiu i d'emergència del llenguatge.
- Abordar els patrons de comportament humà al Plistocè, segons les anàlisis i coneixement més recent.
- Mostrar les noves tècnicques que s'utilitzen en l'estudi de la Prehistòria.
Dates: del 20 de març al 15 de maig, de caràcter semipresencial, amb sessions puntuals al Centre de Formació Permanent de la Fundació URV, a Reus.
Sota la direcció d'Eudald Carbonell, està impartit per la professora Marina Mosquera, membre de l'equip d'Atapuerca i professora de la URV. El curs inclou una visita a aquests jaciments.
Més informació a:
http://www.fundacio.urv.es/
raquel.ramos@fundacio.urv.net
6 Mar, 2006
Jornades sobre Dmanisi, Atapuerca i ORCE
El Museo Nacional de Arqueología de Madrid acull els dies 7 i 8 de març les jornades Las claves de la primera colonización humana en Eurasia: Dmanisi, Atapuerca i Orce, on s'han trobat restes humanes de més d'un milió d'anys, i de fins a 1,7 milions d'anys en el cas de Dmanisi (Georgia). Aquests dies, experts de primera línia mundial, presenten i discuteixen els resultats de les darreres troballes, no només pel que fa estrictament a l'evolució humana, sino també sobre el context geològic, faunístic i ecològic en què es va produir.
En l'organització de les jornades hi ha col.laborat l'Institut Català de Paleocologia Humana i Evolució Social (IPHES), dirigit per Eudald Carbonell i adscrit a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona (http://www.urv.net/iphes).
Més informació a la web del Museo Nacional de Arqueología de Madrid:
http://www.man.es/
