www.iphes.cat Castellano |  Français |  English

15 Feb, 2011

Un penjoll de 26.000 anys, el més antic al nord-oest peninsular, demostra que Galícia tenia població humana en aquella època

Es va trobar a Cova Eirós i és la primera evidència de presència humana en aquesta zona en un dels moments més rigorosos de l'última glaciació

Es demostra així la capacitat d'adaptació de les comunitats d'Homo sapiens que llavors habitaven aquestes terres

penjoll Cova Eirós

El penjoll descobert - IPHES

Un penjoll fet a partir del caní d'un petit carnívor, previsiblement una guineu, posa de manifest la presència d'ocupació humana al nord-oest peninsular en els moments més rigorosos de l'última glaciació, el pleniglaciar. És la conclusió de les noves datacions radiomètriques realitzades a Cova Eirós (Triacastela, Lugo) pel Grupo de Estudios para la Prehistoria del Noroeste del Departamento de Història I de la Universidad de Santiago de Compostela juntament amb un equip de l'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES).

Fins ara, les úniques evidències en aquest sentit eren un penjoll petri de Férvedes II (Vilalba) i les petxines de dentalium trobades en el jaciment de Valdavara (Becerreá). "Les noves datacions radiocarbòniques constaten una major antiguitat de la peça de Eirós, ja que es va trobar en un nivell de fa uns 26.000 anys, en el període del Paleolític superior conegut com Gravetiense", afirma Arturo de Lombera, que juntament amb Xosé-Pedro Rodríguez, són els investigadors de l'IPHES que codirigeixen els treballs de Cova Eirós.

Excavacions a Cova Eirós, l'any passat - IPHES

En aquesta línia, les datacions situen aquest penjoll, descobert durant les excavacions de 2009, com l'evidència més antiga d'art moble del nord-oest peninsular, corresponent a una etapa en què les muntanyes estaven cobertes de mantells de gel i els paisatges interiors dominats per praderies. A causa de l'absència de jaciments amb aquesta cronologia, es pensava que en aquella època Galícia es trobava despoblada, com a conseqüència de les dures condicions climàtiques.

La presència d'ocupacions humanes en aquest nivell de Cova Eirós, tenint en compte que es troba a una altitud de 700 metres, "constata la capacitat d'adaptació de les comunitats d'Homo sapiens que van habitar el territori gallec durant l'última glaciació", comenta Arturo de Lombera

La peça presenta una superfície raspada que li confereix un aspecte llis i brillant. En la seva part mitjana té una estria feta amb eines de pedra que servia per facilitar la perforació final de l'arrel. La dent es troba fragmentat ja que només es conserva una de les cares. Per al període que els investigadors estimen hi ha molt pocs paral·lelismes d'aquest tipus de penjoll en els jaciments cantàbrics (menys d'una desena), la majoria d'ells concentrats a la part oriental (Cantàbria i País Basc), convertint-se el de Eirós en l'evidència més occidental per a aquesta classe d'ornament.

technorati tags: , , , , , , , , , ,
Comentaris
Afegeix un comentari

Els comentaris d'aquest bloc estan moderats i son revisats pel seu propietari abans de ser publicats

 















Capital de Tarragona Província: