22 Mai, 2006
L’IPHES investiga com vivien els homínids de La Riba fa uns 500.000 anys
El pròxim divendres, 26 de maig, finalitzarà l’excavació
que des del passat dia 8 desenvolupa l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia
Humana i Evolució Social) a La Cansaladeta, al terme
municipal de La Riba
(Alt Camp), sota la codirecció de Josep
Maria Vergès i Andreu Ollé. Aquesta excavació forma
part del projecte de recerca que desenvolupa l’Àrea de Prehistòria de la URV titulat "Evolució paleoambiental i poblament
prehistòric a les conques dels rius Francolí i Gaià". La datació del
jaciment és de Plistocè mitjà, i hi ha indicis que apunten a que podria
trobar-se al voltant del mig milió d’anys.
Ens
els treballs hi participen dotze persones entre investigadors de l'IPHES i
alumnes del Màster europeu d’Arqueologia del Quaternari i Evolució Humana, impartit
per l’equip d’Eudald Carbonell a la Universitat Rovira
i Virgili de Tarragona. La singularitat d’aquest jaciment fa que sigui clau per
entendre els patrons d’assentament humà
en època pleistocènica (780.000 – 120.000 anys) a les comarques meridionals
de Catalunya i també de la
Península ibèrica.
La Cansaladeta és molt important per ser dels pocs jaciments d’aquesta antiguitat que s’han mantingut en
estratigrafia, és a dir, que presenta els materials in situ, al lloc on ja estaven durant les ocupacions humanes
d’aquella època. Això permet al científics esbrinar d’una manera molt fidedigne
com distribuïen l’espai i quin ús feien
de cada zona. Josep Maria Vergès ha assenyalat: “el fet que el jaciment estigui situat a l’interior d’un meandre ha
afavorit la seva conservació, perquè el riu quan fa corba diposita el
sediment cap a l’interior i erosiona la banda dreta”. A més, la presència d’una
paret calcària l’ha protegit al llarg del temps.
Aquest jaciment es troba
a l’estret que el riu Francolí ha
configurat al seu pas per La Riba,
1 km al
sud-est del nucli urbà. El dipòsit arqueològic es localitza a la part superior
d’una de les terrasses fluvials del marge esquerre del riu, al peu d’un antic
abric actualment desmantellat, a una alçada de 260 m sobre el nivell del mar
i de 50 m
sobre el llit actual del riu. Va ser
descobert per membres de l’Àrea de Prehistòria de la URV l’octubre de 1998. Des
del 2002 s’excava de forma ininterrompuda.
Des que es va intervenir al jaciment per primer cop, el 1999, ja s’han
descobert a l’entorn de 4.000 restes
que aporten dades fonamentals per entendre com vivien els homínids que ocupaven
La Riba fa mig
milió d’anys enrere, aproximadament .El material recuperat és
essencialment indústria lítica (més
del 90%), encara que també conserva fauna
(la resta). Les matèries primeres emprades en els processos tècnics de
fabricació d’instrument lític ha estat el sílex
(més d’un 85 %), seguit a molta distància (sobre el 6%) pel quars,
entre d’altres, que obtindrien d’un radi situat entre 3 i 10 km del jaciment. Part del
registre lític presenta alteracions per
l’efecte del foc, identificades a partir de la coloració (rubefacció).
La presència de restes faunístiques és un dels aspectes
més rellevants de la
Cansaladeta ja
que no és comú l’existència de fauna associada a indústria lítica en jaciments
de cronologies similars a Catalunya. S’han pogut identificar elements
pertanyents a rinoceròtids, èquids, cèrvids i, sobretot, lepòrids. El conjunt
faunístic presenta dues constants al llarg de la seva seqüència estratigràfica
(successió de nivells): les reduïdes
dimensions dels fòssils i la forta alteració postdeposicional de les restes,
és a dir, que des que van quedar enterrades han sofert diferents processos,
bàsicament químics (l’acció d’arrels i pigmentacions per òxid de manganès) i
físics (arrodoniments i polits), encara que també s’han observat alteracions
relacionades directament amb l’acció humana com l’existència de superfícies
cremades, marques de tall i evidències de fracturació antròpica.
Les fortes corrosions
químiques detectades a la superfície de les restes ens informen de l’acció de
les plantes, a vegades produïdes per arrels modernes, la qual cosa indica que
el procés d’alteració d’aquest jaciments ha continuat fins a l’actualitat. Pel
que respecte a les evidències antròpiques, aquestes ens revelen que els
paleopobladors van aprofitar els recursos animals, tant els externs (carn) com
els interns (moll).
