12 Des, 2006
Els neandertals que fa 43.000 anys vivien al jaciment asturià d’El Sidrón practicaven el canibalisme
La prestigiosa revista de l’Acadèmia de Ciències dels Estats Units, Proceedings of the National Academy of Sciences (PNAS), ha publicat un article sobre les excavacions que s’efectuen al jaciment asturià El Sidrón on es constata que fa 43.000 anys els neandertals que vivien en aquest indret practicaven el canibalisme, doncs els ossos presenten marques de tall produïdes pels instruments lítics durant el procés de desarticulació i descarnament dels individus, així com senyals dels cops realitzats per fragmentar els ossos amb la finalitat d’obtenir la medul·la.
Mandíbules, dents i ossos humans en els quals s'observen marques de tall. Foto: PNAS
Entre els signants de l’article, titulat “Paleobiology and comparative
morphology of a late Neandertal sample from El Sidrón, Asturias, Spain”, hi
figura Rosa Huguet, becaria de
Allò que encara no saben els investigadors són les causes
exactes d’aquest canibalisme, una pràctica que, d’altra banda, amb
cronologies diferents, i d’espècies distintes, s’ha documentat en altres
jaciments com Gran Dolina (Atapuerca, Espanya),
la cova de l’Aragó i a Moula-Guercy, ambdós a França, i a Krapina
(Croàcia). Rosa Huguet comenta: “en
alguns d’aquests casos s’ha assenyalat que el canibalisme és gastronòmic, però
no té perquè estar relacionat amb èpoques d’estrès per la manca d’aliments,
sinó que els homínids podrien formar part habitual de la dieta dels
paleopobladors del Plistocé”.
El Sidrón és el jaciment de neandertals
més important de la península Ibèrica pel que fa al nombre de restes òssies que
s’hi ha trobat (més de 1.300). Aquestes restes corresponen a vuit individus: un
infant d'aproximadament tres anys, un jove d’uns vuit anys, dos adolescents i
quatre adults.
Les restes, que s'han datat al voltant
de 43.000 anys d’antiguitat, es troben a l'interior d’un profund sistema
càrstic, en una galeria secundària situada aproximadament a
Els treballs científics desenvolupats a El
Sidrón s’efectuen sota la direcció d’Antonio Rosas, paleoantropòleg del Museo Nacional de
Ciencias Naturales (CSIC – Consejo Superior de Investigaciones Científicas), i
de Javier Fortea, de
Segueixo sovint aquest bloc i voldria felicitar-te. Endavant amb la socialització del coneixement!
Publicat per Biel Barnils 12 Des 2006, 08:49