28 Mai, 2009
Un llibre repassa 30 anys d'excavacions a Atapuerca
La sierra de Atapuerca. Un viaje a nuestros orígenes (Editorial Everest) és el llibre promogut per la Fundación Atapuerca per a celebrar 30 anys d'excavacions en aquest jaciment. Els autors són Carlos Díez, Sergio Moral i Marta Navazo, membres de l'Equip d'Investigació d'Atapuerca (EIA); intenten donar un repàs a tot aquest període, narrant la història de les intervencions i les seves fites i descobriments principals. Es tracta, per tant, d'una completa obra que permet unir el realitzat fins a aquell moment combinant aquesta experiència amb una visió fresca i il·lusionant sobre els reptes dels pròxims anys.
Portada del nou llibre
Per il·lustrar la importància d'aquesta publicació, Eudald Carbonell, codirector del Projecte Atapuerca i director de l'IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), ha afirmat: "Atapuerca constitueix una eina fonamental per entendre el procés evolutiu tant en els aspectes ecològics com econòmics, socials i tècnics de l'evolució de la humanitat". En aquest sentit, es pot destacar que Atapuerca ha contribuït enormement a establir l'evolució dels homínids a Euràsia l'últim milió d'anys.
Aquest nou llibre és també un homenatge a totes les persones que han investigat en aquests jaciments, en particular a qui van establir les bases dels estudis i a més, és una aposta per avançar l'estat actual de coneixements i el molt que queda encara allà per descobrir, investigar i divulgar.
Així mateix, l'obra intenta aprofundir en l'evolució humana, cultural i biològica, des dels primers homínids africans fins a l'aparició de les societats agrícoles i ramaderes. Des d'aquesta perspectiva, aquesta publicació aspira a què la societat integri Atapuerca dins dels esquemes de les grans adquisicions que van aconseguir els nostres avantpassats.
La biologia
Per aconseguir aquests ambiciosos objectius, en el recorregut pels diferents capítols en què es divideix aquesta obra es desentranyen qüestions tan importants com la biologia dels homínids, el medi en el qual van viure, les eines que van utilitzar, el seu desenvolupament, alimentació, llenguatge així com el seu món immaterial o simbòlic.
A més compta amb fitxes que recorren la història d'Atapuerca en cada un dels grans episodis que la componen, integrant un a un els aspectes més significatius dels grups que han habitat la serra, i finalment, un repàs fotogràfic que ens transporta als primers anys de treball i ens farà viatjar en el temps fins a l'actualitat d'aquest màgic turó situat a la vora del riu Arlanzón.
Accions educatives i culturals
Aquest apassionant viatge als nostres orígens també es durà a terme mitjançant accions educatives i culturals que es van establir el passat mes de febrer, en la firma de l'acord marc entre la Fundación Atapuerca i Editorial Everest amb l'objectiu principal de mostrar a la població el programa continuat d'investigació que es realitza a Atapuerca, així com difondre la producció cultural que genera l'esmentat estudi.
Aquest acord es materialitza, no només amb la publicació d'aquest llibre, sinó que també es durà a terme una exposició itinerant sobre l'evolució humana, així com l'edició d'una guia turística i una sèrie d'activitats complementàries de caràcter educatiu que vindran a completar aquest 30 aniversari.
27 Mai, 2009
Un campament excepcional de fa 400.000 anys permetrà reconstruir amb molta precisió els gestos efectuats pels homÃnids per crear eines
D’aquesta manera es podrà esbrinar com era la cadena productiva
L’estat excepcional en què es troben les restes arqueològiques descobertes en un campament de fa 400.000 anys al jaciment de La Cansaladeta, a La Riba – Alt Camp, “permetrà reconstruir amb molta precisió quins gestos van efectuar aquells homínids per elaborar les eines de pedra que hi hem trobat, és a dir, saber quina cadena productiva van aplicar”, assegura Josep Maria Vergès, codirector d’excavació que des del passat dia 11 i fins aquest divendres dia 29 du a terme un equip format per membres de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) i de l’Àrea de Prehistòria de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona juntament amb alumnat del Màster Erasmus Mundus en Arqueologia del Quaternari i Evolució Humana que s’imparteix en aquest centre.
Excavacions a la Cansaladeta durant aquest maig - Josep Maria Vergès / IPHES
Vergés explica: “s’ha localitzat un nivell arqueològic, el nivell E, molt ben delimitat a nivell estratigràfic amb abundants restes d’indústria lítica que pertanyien a un campament de caçadors recol•lectors d’uns 400.000 anys d’antiguitat”, manifesta Josep Maria Vergès, investigador de l’IPHES i codirector de l’excavació juntament amb Andreu Ollé.
“La importància d’aquest nivell –prossegueix- ve donada pel fet que es tracta d’unes restes dipositades durant un breu període de temps, que foren ràpidament fossilitzades pels sediments aportats per un desbordament del riu Francolí. Això permet estudiar un període molt concret el Plistocè mitjà, fet poc habitual, donat que sovint els nivells arqueològics d’aquesta època es dipositen durant llargs períodes de temps, amb la qual cosa s’acumulen restes de diferents períodes”.
Zona de talla localitzada a la Cansaladeta amb nombroses restes d'eines - Andreu Ollé / IPHES
Pel que fa a la indústria lítica, el registre fonamental d’aquest nivell, “mostra les diferents fases de la cadena de producció i ús de les eines, cosa que proporciona una visió molt completa de la tecnologia d’aquest període, caracteritzada per la fabricació sistemàtica d’eines sobre ascla de mitjà i petit format (el mode 3) destinades a tasques de carnisseria i al treball de la fusta, i l’abandó de les eines de gran format com els bifaços i els fenedors, característiques del mode 2”, puntualitza Josep Maria Vergès.
El mateix investigador ha afegit: “Una característica excepcional de la Cansaladeta és que, degut a la dinàmica d’inundacions del Francolí, que aporta sediments, les restes queden enterrades ràpidament, conservant de forma excepcional la seva distribució espacial original. Un altre fet insòlit, relacionat sempre amb la magnífica conservació del registre arqueològic, és la presència de nombrosos remuntatges del procés de fabricació de les eines de pedra, que permeten estudiar a fons i amb gran detall les seqüències de gestos tècnics que porten a la fabricació dels diferents tipus d’eines”, ha afegit. Els remuntatges, en indústria lítica, són peces procedents del mateix nucli que enganxen l’una amb l’altra, i/o amb aquest, permeten reconstruir el procés de talla i visualitzar perfectament com s’ha portat a terme la talla del nòdul.
technorati tags: excavació , La Cansaladeta , eines pedra , Francolà , cadena productiva , Erasmus Mundus22 Mai, 2009
Identifiquen 12 individus de 3.500 anys d’antiguitat trobats a la Cueva de Maltravieso alguns dels quals patien estrès i torticolis
Presenten els resultats d’un estudi paleoantropològic i paleopatològic sobre aquests fòssils
L’estrès i la torticolis són dues de les malalties que patien els Homo sapiens que van habitar la Cueva de Maltravieso (Cáceres) fa 3.500 anys, segons es demostra en un estudi que ha presentat avui l’Equipo Primeros Pobladores de Extremadura (EPPEX), del qual formen part membres de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), sobre les característiques paleoantropològiques i paleopatològiques observades en l’anàlisi de les restes cranials i postcranials pertanyents a un total de 12 individus. D’aquest conjunt en sobresurten 2 per la seva especificitat: el número 1, un crani trepanat descobert el 1951, que ha rebut el nom de “Montaña”, i el número 7, “Jorge”, corresponent a un infant de 8 anys.
Crani 1 trobat a Maltravieso en el qual s'observa que va ser trepanat - EPPEX
Del crani 1 “cal destacar que presenta una lesió induïda en l’os parietal esquerra produïda per una trepanació”, indica Carlos Lorenzo, investigador de l’IPHES i coautor de l’estudi juntament amb la paleoantropòloga Laura Martín-Francés, de l’EPPEX. A més, hi ha col·laborat Javier Barca, antropòleg de la Universitat d’Extremadura.
“La lesió –prossegueix Lorenzo- presenta signes de remodelació òssia, la qual cosa significa que va sobreviure a la intervenció quirúrgica. El diagnòstic més probable és una possible torticolis congènita, atenent a les lesions que hem observat en el crani. Per la qual cosa possiblement van efectuar la trepanació per pal·liar els símptomes provocats per la torticolis”.
Pel que fa al individu 7, Jorge, se li han atribuït diversos processos patològics que el van afectar en vida, com algunes lesions a les tíbies i a les fíbules. Cal referir-se especialment a la periotitis, moments puntuals d’interrupció de creixement, que és una reacció de l’os a canvis patològics que l’afecten, per exemple, malalties infecciones o situacions d’estrès.
Esquelet de l'individu n. 7, Jorge - Gerard Campeny / IPHES - EPPEX
El conjunt de fòssils investigats són de la col·leccions “Callejo” i “EPPEX”, en el primer cas obtingudes l’any 1951 i en el segon, descobertes per l’Equipo Primeros Pobladores de Extremadura l’any 2002 a la Sala del Descubrimiento. “Ambdues col·leccions tenen un valor arqueològic molt important –assegura Antoni Canals, codirector de l'EPPEX-. No només per la necròpolis de la qual formen part i l’estudi de la qual es publicarà aviat, si no també perquè facilitaran molta informació sobre els patologies de les poblacions humanes de fa 3.500 anys, antiguitat atribuïda segons les restes ceràmiques associades; EPPEX efectuarà, a més, la datació per carboni 14 d’una dent humana trobada a la Cueva de Maltravieso que permetrà afinar encara més aquesta cronologia”.
Tibies de l'individu 7 - Gerard Campeny / IPHES EPPEX
A més, s’ha dut a terme la digitalització 3D de les restes cranials en el marc del programa experimental d’antropologia virtual que l’IPHES realitza. D’aquesta manera es pot estudiar la morfologia dels cranis, reconstruint-los virtualment, a més de poder utilitzar aquesta informació per generar productes didàctics i expositius.
Vértebres humanes descobertes a Maltravieso - Gerard Campeny / IPHES EPPEX
Els resultats s’han donat a conpeixer avui al Museu de Cáceres en roda de premsa en la qual hi ha pres part Antoni Canals, codirector del Equipo Primeros Pobladores de Extremadura (EPPEX) e investigador del IPHES; la alcaldesa de Cáceres, Carmen Heras; la Directora General de Patrimonio de la Junta de Extremadura, Esperanza Díaz, y el Director del Museo de Cáceres, Juan Valadés.
technorati tags: cranis , Homo sapiens , trepanació , vértebres , tibies; Maltravieso21 Mai, 2009
Últimes places per assistir a un nou curs sobre comportament de primats de la Fundació Mona els dies 29 i 30 de maig
Estudiar i conèixer la conducta dels primats no humans des d’una perspectiva teòrica i pràctica és l’objectiu fonamental del curs que ofereix la Fundació Mona els dies 20 i 30 de maig, a les seves instal·lacions a Riudellots de la Selva. Es tracta del nivell 2 del Programa de Formació en Etologia de Primats, que codirigeixen Olga Feliu, directora de la Fundació Mona, i Miquel Llorente investigador d’aquest centre i també de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES).
Miquel Llorente amb Nico, un dels ximpanzès que acull la Fundació Mona, a Riudellots de la Selna - Zulma Sepúlveda / Fundació Mona
El nivell 2 se centra en conceptes bàsics de l’etologia, quina metodologia aplica aquesta disciplina i aspectes dels primats no humans com la conducta social, l’aprenentatge i la cognició, entre altres.
El curs inclou classes pràctiques d’observació al mateix recinte de la Fundació Mona.
technorati tags: Fundació Mona , primats , etologia , observació , formació. Riudellots de la Selva19 Mai, 2009
Conferència sobre el primer europeu a cà rrec d'Eudald Carbonell, en el marc de la mostra sobre Atapuerca que acull La Pedrera
Eudald Carbonell, director de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) i codirector del Projecte Atapuerca pronunciarà la conferència El primer europeu: la mandíbula de la Sima del Elefante. 30 anys de recerca a Atapuerca, dimecres 20 de maig, A les 19 h, a l’Auditori de La Pedrera de Caixa Catalunya, Passeig de Gràcia, 92, a Barcelona .
Aquesta xerrada forma part de les activitats complementàries de l’exposició Els tresors d’Atapuerca. Els fòssils originals, que s’exhibeix a la Sala Gaudí de La Pedrera de Caixa Catalunya, a Barcelona, i que es pot visitar fins al 28 de juny, organitzada per l’Obra Social Caixa Catalunya.
En la seva intervenció Eudald Carbonell comentarà el valor científics de les peces més singulars posades al descobert a Atapuerca en els darrers 30 anys i què han aportat a l’evolució humana.
technorati tags: Atapuerca , Eudald Carbonell , exposició , recerca , socialització , Sima del Elefante18 Mai, 2009
Noves datacions avalen presència humana a Cova Eirós, GalÃcia, fa uns 30.000 anys
És l’únic jaciment del nord-oest de la Península ibèrica on s’ha documentat la transició entre els darrers neandertals i els primers humans moderns.
Les noves datacions realitzades en un nivell superior de la Cova Eirós, en Triacastela, Lugo (Galícia), indiquen que la presència d'ocupació humana en aquest indret es remunta a fa uns 30.000 anys, és a dir, des del començament del Paleolític superior, segons demostren les dades obtingudes amb l’anàlisi de Carboni 14 de restes trobades en aquest jaciment, amb els treballs duts a terme entre el Grupo de Estudos para a Prehistoria do Noroeste del Departament d'Història 1 de la Universidade de Santiago de Compostela i l'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social de Tarragona (IPHES).
Excavacions a Cova Eiròs fa uns dies - Cedida GEPN - USC
D’aquesta manera, Cova Eirós es converteix en l’únic jaciment del nord-oest peninsular on podem estudiar la transició entre els últims neandertals i les primeres poblacions d’humanes moderns, proporcionant alhora una gran informació sobre les seves diferents formes de vida, estratègies de subsistència i la caça d'aquestes dues espècies hominids..
La datació de la Cova Eiros a través d'altres tècniques com la OSL , al mateix temps que les realitzades a Cova de Valdavara, ajudaran a completar la seqüència del Paleolític superior a Galícia. Aquests jaciments en coves ofereixen una gran informació sobre les formes de vida dels humans moderns, tant en relació amb les seves estratègies de caça, mètodes de fabricació d'eines i a aspectes simbòlics com ho testimonien les peces trobades d’ornaments personals. Alhora també facilitarà moltes dades per a la reconstrucció del paleoambient de l’entorn de la cova gràcies a la presència de restes de fauna extingida del Plistocè superior, com el rinoceront llanut i els ossos de les cavernes.
Una vèrtebra d'ós de les cavernes trobada a Cova Eirós - Cedida GEPN - USC
Hi ha grans expectatives de que abans de la propera intervenció arqueològica, amb les datacions que s’obtingui a través d’una altra una tècnica, l'OSL, es pugui obtenir el marc cronològic de l'ocupació durant el paleolític de diferents coves de Galícia així com dels dipòsits a l'aire lliure de la depressió de Monforte de Lemos. Precisament, les intervencions efectuades en el últims mesos, concretament a As Lamas i O Regueiral han propiciat materials que es troben en context estratigràfic, cosa que permet articular l'evolució de la població d'una determinada zona geogràfica del nord-oest peninsular des de la primera prova del Paleolític inferior fins els últims moments de les societats de caçador recol lectors.
technorati tags: datacions , Carboni 14 , Cova Eirós , ós de les cavernes , PaleolÃtic superior16 Mai, 2009
Conferències sobre Atapuerca, sobre Darwin i Eudald Carbonell al programa Ànima de Canal 33
Video emès per TV3 sobre Els tresors d'Atapuerca
Descobrir què ha aportat Atapuerca a l’estudi de l’evolució humana, quina és la vigència de les investigacions de Darwin i quins són els tresors de l’esmentat jaciment, són algunes de les propostes de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) per dilluns dia 18 de maig. Us ho detallem a continuació.
Conferència L’aportació d’Atapuerca a l’evolució
A càrrec d’Eudald Carbonell, director de l’IPHES i codirector del Projecte Atapuerca
En el marc de les activitats de l’Any Darwin que organitza la Universitat Oberta de Catalunya
Dilluns 18 de maig, a les 19 h, al centre de suport de la UOC a Rambla de Catalunya, 6, a Barcelona
Conferència L’evolució de Darwin
A càrrec de Jordi Agustí, coordinador de l’Àrea de Recerca de l’IPHES
També s’anunciarà la pròxima publicació del llibre que dóna nom a la xerrada i que ha escrit el mateix conferenciant
Dilluns 18 de maig, a les 20 h, a la sala d’actes de Ca n’Ametller, carrer de Jacint Verdaguer, 95 bis, a Molins de Rei
Eudald Carbonell al programa Ànima de Canal 33
Amb motiu de l’exposició Els tresors d’Atapuerca. Els fòssils originals, que s’exhibeix a La Pedrera, a Barcelona
Dilluns 18 de maig, en directe, sobre les 23 h
technorati tags: Darwin , evolució , Atapuerca , Eudald Carbonell , Jordi Agustà , llibres14 Mai, 2009
Comença la cinquena campanya d’excavació a El Cavet, un jaciment clau per entendre la implantació i evolució del NeolÃtic a Catalunya
- Dissabte 16 de maig, en el marc de la celebració del Dia Internacional dels Museus, s’ha previst una Jornada de Portes Obertes
- Ubicat a Cambrils, és una de les ocupacions de grups de societats agrícoles més antigues de la Península ibèrica
PODCAST sobre aquest jaciment i un LLIBRE que en parla
Cercar noves evidències que permetin aprofundir en el coneixement de l’origen i l’evolució de les poblacions agrícoles i ramaderes a Catalunya és un dels objectius principals de la cinquena campanya d’excavació que del 13 al 29 de maig un equip de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES) desenvolupa a El Cavet (Cambrils – Baix Camp), un dels jaciments de cronologia més antiga del Neolític, datat en fa uns 6.600 anys.
L'equip que vèiem a la imatge va iniciar ahir els treballs de la campanya d'enguany a El Cavet - Jordi Mestre / IPHES
Enguany els esforços se centren en la zona del jaciment coneguda com a sector I, “on ja es va començar a treballar l’any passat, hi excavarem en extensió en el nivell conservat i obrirem dues de les sitges de les més de 150 que vam localitzar en aquesta part”, explica Marta Fontanals, investigadora de l’IPHES i directora de l’excavació. Aquestes sitges servien per emmagatzemar productes agrícoles, principalment cereals. Fins ara el rebliment de les sitges ha proporcionat material arqueològic divers: indústria lítica, malacofauna marina i terrestre, carbons i ceràmica, essent una bona font d’informació per saber com s’organitzaven aquelles societats i quin tipus d’economia tenien.
Marta Fontanals ha destacat que “el material arqueològic exhumat pot aportar noves evidències sobre aquestes comunitats i explicar-ne el seu origen i evolució, doncs a El Cavet hem pogut documentar sitges pertanyents a diferents etapes del neolític i l’època ibèrica”. La mateixa investigadora ha remarcat que “es tracta d'un dels jaciments on s’ha constatat una de les ocupacions més antigues de Catalunya i la Península Ibèrica de les comunitats agrícoles i ramaderes i és un complex arqueològic que cal tenir molt en compte per a explicar la implantació i evolució del neolític a Catalunya”.
Marta Fontanals, directora de l'excavació, avui a El Cavet - Jordi Mestre / IPHES
Dia Internacional dels Museus
El dissabte 16 de maig, en el marc de la celebració del Dia Internacional dels Museus, s’ha previst una Jornada de Portes Obertes al jaciment, d’11 a 13 h, diferents membres de l’equip mostraran el jaciment, així com els materials originals i es farà una demostració de talla on es podrà veure diferents tècniques d’elaboració de les eines lítiques.
L’IPHES va començar les intervencions arqueològiques periòdiques a El Cavet l'any 2005 amb caràcter preventiu, en el marc d'un conveni signat amb l'Ajuntament de Cambrils. Des de l’any 2007 el jaciment forma part del projecte de recerca d’aquest institut titulat "Evolució paleoambiental i poblament prehistòric a les valls dels rius Francolí, Gaià, Siurana i rieres del Camp de Tarragona".
En aquesta cinquena campanya d’excavació hi prenen part una desena de persones entre personal investigador de l’IPHES i estudiants del Màster Erasmus Mundus en Arqueologia del Quaternari i Evolució Humana que s’imparteix amb la URV i també del Doctorat Internacional en Prehistòria.
technorati tags: El Cavet , neolÃtic , món ibèric , sitges , Dia Internacional dels Museus13 Mai, 2009
Conferència sobre l'evolució de les civilitzacions a cà rrec d'un antropòleg mexicÃ
Està a Tarragona per donar un seminari a la URV
Manuel Gándara, professor de l'Escuela Nacional de Antropología e Historia (ENAH) de Mèxic, oferirà la conferència L'evolució de les civilitzacions, una assignatura superada? dijous 14 de maig, a les 13 h, a l'aula 418 de la Facultat de Lletres de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, al Campus Catalunya, ubicat a l'avinguda del mateix nom.
A més, del 12 al 15 de maig Manuel Gándara dóna en el mateix centre el seminari L'anàlisi teòric de l'Arqueologia: aplicacions a l'estudi de l'evolució de les civilitzacions, dins de les activitats docents del Màster Erasmusn Mundus en Arqueologia del Quaternari i Evolució Humana, convidat per l'IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social). Mèxic és un país membre de la Red de Orígenes que promou aquest institut per tal de dur a terme un estudi transdisciplinar de l'evolució humana en el continent americà.
Manuel Gándara, a la Facultat de Lletres de la URV - Jordi Mestre / IPHES
Segons Manuel Gandara, especialitzat en abordar problemes de la teoria arqueològica des de l'epistemologia i la filosofia socials, l'apropament al concepte d'evolució "implica discutir en què consisteix la cientificitat i com és que es poden comparar i avaluar diferents teories. Aquests temes, aparentment deslligats de les tasques més conegudes de l'arqueòleg, com són l'excavació i l'anàlisi de materials, resulten en realitat crucials per determinar si l'arqueologia pot o no proporcionar evidències del trajecte humà i explicar aquest recorregut mitjançant teories genuïnament científiques ".
Manuel Gándara apunta: "Durant la segona meitat del segle XX va guanyar força un corrent dins de l'antropologia i l'arqueologia anomenada neoevolucionisme, que sostenia una variant de la teoria evolutiva de Darwin que proposava que, en termes generals, les societats humanes han passat de ser relativament simples a assolir alts graus de complexitat. Durant centenars de milers d'anys els humans vivim en grups petits, normalment no majors a unes 25 o 30 persones, i fonamentalment depenent de la recol·lecció, la caça i la pesca. Però, al voltant de 12.000 - 14.000 anys abans d'ara, algunes societats, que depenien de la collita de cereals silvestres, van adoptar l'agricultura. Eren grups de major mida que ja no eren nòmades tot l'any. Aquestes societats van desenvolupar llogarets i podien tenir centenars de persones”.
Manuel Gándara és antropòleg, a més d'expert en noves tecnologies i difusió del patrimoni - Jordi Mestre / IPHES
"Després, al voltant de fa 6.000 anys -prossegueix- algunes d'aquestes aldees es van convertir en ciutats, moment en el qual apareix també un govern formalitzat, l'Estat i la divisió en classes socials. Aquestes societats, conegudes com civilitzacions, podien tenir desenes de milers de persones distribuïdes en un territori ampli. I, en relativament poc temps, algunes d'aquestes civilitzacions o estats arcaics es van convertir en imperis, que van abastar en ocasions grans porcions de continents ".
L'antropòleg mexicà assenyala: “el neoevolucionismo volia explicar per què aquesta seqüència es va repetir en diversos llocs del món i com és que no totes les cultures van passar per ella. És a dir, encara fins a la data existeixen bandes de caçadors recol lectors molt senzilles, transhumants, petites i relativament simples. Això va produir moltes teories. Aquestes teories, com sol succeir, explicaven alguns aspectes però no d'altres, per la qual cosa alguns arqueòlegs les consideraven insuficients. Malgrat tot, en comptes de millorar, molts van optar per criticar el neoevolucionismo, dient que era una teoria racista, que implicava que totes les societats devien haver seguit la mateixa seqüència que la civilització europea, i, com no ho van fer, alguna cosa havia d'estar malament amb elles. A més, donava a entendre que la complexitat social d'alguna manera era preferible, el que en aquesta època de desastre ecològic resulta altament qüestionable".
Breu currículum
Manuel Gándara Vázquez és doctor en
antropologia per l'Escola Nacional de Antropología e Historia (ENAH)
- (Mèxic 2008); Doctor en disseny i noves tecnologies per la Universitat
Autònoma Metropolitana-Azcapotzalco, Mèxic (2001); va fer estudis
de doctorat en Antropologia incloent-hi cursos de mestratge en Filosofia
de la Ciència) a la Universitat de Michigan (1978-1972); és Màster en Ciències Antropológicas per
l'Escuela Nacional d'Antropologia i Història-ENAH (1977) i llicenciat
en Arqueologia per la mateixa escola (1975).
És autor d'articles i assaigs sobre aquesta problemàtica i és també expert en l'ús de les noves tecnologies en la difusió i conservació del patrimoni arqueològic (tema d'investigació al qual s'ha dedicat en els darrers anys) i en el disseny d'interacció humà - ordinador.
És, des de 1974, professor-investigador de temps complet del Postgrau en Arqueologia a l'ENAH, institució que va dirigir del 1985 al 1989; ha estat professor convidat en diferents institucions mexicanes i estrangeres. Recentment va rebre el Distinguished Scholar Award de la Universitat de New South Wales, a Austràlia.
technorati tags: complexitat social , neoevolucionisme , Erasmus Mundus , arqueologia , Darwin12 Mai, 2009
Inicien l’excavació d’un campament de caçadors recol•lectors que habitaven un petit abric vora el Francolà fa uns 400.000 anys
Es localitza al jaciment de La Cansaladeta, a La Riba, a la comarca de l’Alt Camp
Excavar i documentar les restes d'un campament de caçadors recol·lectors que habitaven en un petit abric vora el riu Francolí, a l’actual municipi de La Riba (Alt Camp), fa uns 400.000 anys, és l’objectiu que s’ha marcat l’equip de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) que de l’11 al 29 de maig participa en la novena campanya d’intervenció arqueològica al jaciment de La Cansaladeta, un conjunt arqueològic “molt important en el context peninsular i europeu perquè conserva les restes d'un seguit d'ocupacions entre els 300.000 i, almenys, els 500.000 anys d'antiguitat, amb un estat de conservació excepcional a nivell arqueoestratigràfic i de distribució espacial”, ha destacat Josep Maria Vergès, codirector d’aquest projecte de recerca, juntament amb Andreu Ollé, ambdós investigadors de l’IPHES.
Excavacions a La Cansaladeta, a La Riba (Alt Camp) - IPHES
L'equip, d’una dotzena de membres aproximadament, està format per personal científic de l’esmentat institut i per alumnat del Màster Erasmus Mundus en Arqueologia del Quaternari i Evolució Humana que s’imparteix amb la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, a més de la col·laboració de tècnics de l’IPHES i de l’Àrea de Prehistòria d’aquesta universitat.
Les dades disponibles indiquen que l’indret fou utilitzat repetidament com a campament al llarg d’un període de centenars de milers d’anys, i assenyalen el gran potencial del nivell E (on es troba el campament i es realitza l’excavació) de cara a aportar informació sobre les activitats efectuades a l’abric, entre elles l’ús del foc, en uns moments en què aquest es troba en fase de socialització entre els grups de caçadors recol·lectors.
Un dels aspectes més destacats de La Cansaladeta és el gran nombre de restes lítiques presents en els onze nivells arqueològics documentats representatives de totes les fases de la cadena operativa de producció, des de la selecció de la matèria primera fins a la fabricació mitjançant retoc d’eines, com els denticulats o les rascadores, passant per les diferents fases d’obtenció d’eines sobre ascla i de suports per retocar.
Aquesta singularitat, emmarcada en el període cronològic dels 500.000 als 300.000 anys, converteix aquest jaciment en un indret excel·lent per conèixer l'evolució tecnològica de l'axelià, mode tècnic caracteritzat per la fabricació de grans instruments com els bifaços i els fenedors, cap a les indústries de mode 3, on aquests són substituïts per un ampli ventall d’eines especialitzades de petit i mitjà format.
technorati tags: La Riba , caçadors recol.lectors , Erasmus Mundus , cadena operativa , eines lÃtiques , Mode 2 , Mode 312 Mai, 2009
Tarragona Rà dio i l’IPHES estrenen la sèrie Dià legs sobre evolució amb Jordi Agustà i Eudald Carbonell
Es fa amb motiu de l’Any Darwin i s’emetrà els dimarts dins L’Espai de l’IPHES
Diàlegs sobre l’evolució és la sèrie que protagonitzaran Eudald Carbonell i Jordi Agustí, director i coordinador de Recerca, respectivament, de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES), a partir de demà a l’emissora municipal de Tarragona. S’emetrà tots els dimarts restants de maig els de juny, a les 12 hores, dins L’Espai de l’IPHES, inclòs al magazine El matí de Tarragona Ràdio, dirigit i presentat per la periodista Yolanda García.
Els dos científics discuteixen sobre diferents conceptes relacionats amb l’evolució coincidint amb la celebració del bicentenari del naixement de Charles Darwin i els 150 de la publicació dels 150 anys del seu llibre L’origen de les espècies.
Al llarg de vuit programes, Jordi Agustí i Eudald Carbonell analitzen, entre altres qüestions, el present i futur de la nostra espècie, l’Homo sapiens i què ens caracteritza, la indústria lítica, el pensament simbòlic, els enterraments, l´estructura de les societats, l´art rupestre, els neandertals i l´enigma de la seva extinció, el control del foc, el canibalisme d’Homo antecessor, el motiu de la primera sortida d´Àfrica i l’impacte de la teoria de l´evolució.de Darwin.
technorati tags: Darwin , teoria de l'evolució , IPHES , Tarragona Rà dio , sèrie radiofònica , dià legs cientÃfics11 Mai, 2009
Taula rodona sobre la vigència de la teoria de l’evolució, amb la participació de l’investigador de l’IPHES Jordi AgustÃ
Es fa dilluns 11 de maig, a les 19 h, a la sala d’actes de l’Ajuntament de Tarragona
Darwin, l’evolució i la idea de progrés és el títol de la ponència que defensarà Jordi Agustí, investigador ICREA a l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) en el transcurs de la taula rodona La vigència de la teoria de l’evolució (teniu el resum al final) que tindrà lloc dilluns 11 de maig, a les 19 h, a la sala d’actes de l’Ajuntament de Tarragona, organitzada per aquesta institució en el marc del bicentenari del naixement de Darwin i els 150 anys de la publicació de la seva obra cabdal, L’origen de les espècies.
L'investigador Jordi Agustí - IPHES
En la taula rodona també intervenen Andreu Segura, director de l’Àrea de Salut Pública de l’Institut d’Estudis de la Salut; Josep M. Comelles, catedràtic d’Antropologia, Filosofia i Treball Social de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, i Joan Guix, director del Servei Regional de l’Agència de Protecció de la Salut al Camp de Tarragona.
Resum de la ponència de Jordi Agustí
DARWIN, L´EVOLUCIÓ I L´IDEA DE PROGRÈS
Des dels seus orígens darwinians, la teoria de l´Evolució ha estat inevitablement associada a l’idea de progrés. Ara bé, la idea de progrés biològic suscita avui un rebuig generalitzat entre els biòlegs evolutius, encara que en molts casos s’admet l’existència d´una certa tendència al progrés que es fa difícil de definir en termes de testabilitat. Bona part dels que rebutgen la idea de progrés biològic consideren que es tracta d´un concepte fortament influenciat per continguts culturals i ideològics sense base científica. En general, se’l considera una herència indesitjable de les primeres etapes de la teoria evolutiva, quan es veia l´evolució como un procés constant, gradual i progressiu que finalment culminava amb l´home. L´evolució del món orgànic apareixia llavors com el correlat biològic del progrés de la humanitat preconitzat pels ideòlegs de la primera revolució industrial (de la mateixa manera que les revolucions del globus de Cuvier apareixen com el correlat geològic de les intrincades revolucions socials de finals del segle XVIII). La idea de progrés evolutiu, doncs, ha estat desterrada del pensament biològic actual per causa de les seves innegables connotacions ideològiques.
Per la mateixa raó, però, no pot evitar-se la impressió que aquest rebuig frontal no està tampoc lliure d´una certa càrrega ideològica, encara que de signe oposat a l´anterior, i que es tradueix en afirmacions categòriques tels com que “el progrés és una idea nociva, culturalment influenciada, incontrastable, inoperativa i intractable” (Gould, 1988). Però pot ser que el tema del progrés evolutiu, malgrat els arguments d´autoritat de Gould, resulti al final un problema interessant des del punt de vista de la pròpia biologia evolutiva, un cop se li tregui la carrega cultural de tota mena que gravita sobre el tema. Evidentment, avui en dia ja no pot plantejar-se una discussió ingènua sobre el progrés biològic, en la mesura que aquest terme pugui involucrar judicis de valor del tipus de “millor que” o “pitjor que” sobre la realitat empírica. Però del que si cal parlar, com hem vist, és de l´existència de direccions que, per alguna raó, són reiteradament privilegiades per l´evolució.
technorati tags: Darwin , teoria de l'evolució , L'origen de les espècies , biologia evolutiva , progrés , Gould10 Mai, 2009
La ciutadania acull amb entusiasme el Museu de l’Ós de les Cavernes que s’ha mostrat avui al XII Mercat de la Prehistòria de MoiÃ
L’estand de l’IPHES ha rebut molts visitants interessats per aquesta iniciativa
Crèdit foto: Jordi Mestre / IPHES
Aquest diumenge l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) ha participat per primer cop al Mercat de la Prehistòria de Moià (Bages), que enguany arriba a la dotzena edició. “El nostre estand ha estat un èxit. Hem rebut moltes visites i un centenar de persones han contestat una enquesta on –entre d’altres coses- els preguntàvem la seva opinió sobre l’avantprojecte del Museu de l’Ós de les Cavernes que es farà a aquesta localitat. La iniciativa ha estat valorada positivament”, assegura Lluís Batista, responsable de socialització de l’esmentat institut.
Crèdit foto: Jordi Mestre / IPHES
L’estand de l’IPHES donava informació sobre el futur Museu de l’Ós de les Cavernes, però també sobre el propi centre i, a més, mostrava reproduccions d’un crani d’aquest animal, així com altres de porc senglar, cabra i un cérvol. A més, molts assistents s’han interessat per les activitats que ofereix aquest institut.
technorati tags: museu , ós de les cavernes , reproduccions , crani , mercat de la prehistòria9 Mai, 2009
L’IPHES mostra com serà el Museu de l’Ós de les Cavernes en el marc del Mercat de la Prehistòria que es fa a MoiÃ
Serà aquest diumenge i demanarà l’opinió sobre aquesta iniciativa als veïns del poble
L’ós de les cavernes (Ursus spelaeus) és una espècie que va viure durant el Plistocè superior a bona part d’Europa des del sud d’Anglaterra fins al Caucàs; va aparèixer fa uns 250.000 anys i es va extingir fa poc més de 10.000 anys. Les coves del Toll, a Moià (Bages) és un dels llocs de la Península ibèrica on s’han recuperat més restes d’aquest mamífer; alhora, la Cova de les Toixoneres, que s’ha confirmat com un dels principals jaciments de fauna plistocènica amb restes d’ocupacions neandertals a Catalunya.
Amb les excavacions a les coves del Toll s'obté informació per omplir de contigut el Museu de l'Ós de les Cavernes -Jordi Mestre / IPHES
Saber com era i com transcorria la convivència entre aquesta espècie d’homínids i l’ós de les cavernes, amb les interaccions que mantenien per controlar l’espai i els recursos serà fàcilment assequible quan es posi en marxa el Museu de l’Ós de les Cavernes de Moià, que acollirà aquesta localitat en el marc de la recerca Compartint l’espai: la interacció entre homínids i carnívors al Nord-est de la Península ibèrica, que dirigeix Jordi Rosell, investigador de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social).
Per tenir un primer tast, aquest diumenge, 10 de maig, de 10 a 15 hores, coincidint amb el XII Mercat de la Prehistòria, l’IPHES hi pren part amb un estand en el qual donarà a conèixer per primera vegada l’avantprojecte del futur Museu de l’Ós de les Cavernes. Aquest equipament s’estructurarà en vuit àmbits, amb aquesta espècie com a fil conductor: L’Ós, hàbitat i entorn natural, l’hibernació, el Toll, el despertar, la trobada amb els humans, l’extinció i després de l’ós de les cavernes.
L'IPHES està al capdavant de les excavacions a les coves del Toll des del 2002 - Jordi Mestre / IPHES
Els assistents a l’estand de l’IPHES podran contestar una enquesta on se’ls preguntarà sobre diverses qüestions, entre altres aspectes, referents a l’avantprojecte del museu amb l’objectiu d’implicar-los i de que tinguin veu en aquesta iniciativa.
Des del 2002, l’IPHES està al capdavant de les excavacions a les Coves del Toll i a la Cova de les Toixoneres i ara vol revertir el coneixement que s’ha obtingut durant aquests temps, i el que proporcionaran noves campanyes arqueològiques, amb el futur museu.
technorati tags: Ós de les cavernes , Moià , coves del Toll , museu , mercat de la prehistòria , hibernació , excavacions8 Mai, 2009
La Pedrera acull, per primera vegada a Espanya, una exposició amb els fòssils originals més representatius d’Atapuerca
S’ha inaugurat aquest migdia i es podrà visitar fins al 28 de juny i inclou activitats paralel.les – web exposició
L’exposició de l’Obra Social de Caixa Catalunya “Els tresors d’Atapuerca. Els fòssils originals”, realitzada amb la col•laboració de la Junta de Castilla y León, presenta, des del 8 de maig fins el 28 de juny de 2009, els exemplars originals dels cinc fòssils més importants i representatius que s’han trobat en els jaciments de la Sierra de Atapuerca i que es mostren en públic per primera vegada a l’Estat Espanyol. L’acte d’inauguració ha tingut lloc aquest migdia a la Sala Gaudí de La Pedrera de Caixa Catalunya.
Directius de Caixa Catalunya, polítics i científics han coincidit avui a la inauguració de la mostra - Jordi Mestre / IPHES
La mostra està comissariada per Juan Luis Arsuaga qui, juntament amb José María Bermúdez de Castro i Eudald Carbonell, dirigeix els treballs d’excavació i de recerca que duen a terme als jaciments d’Atapuerca un nombrós equip d’investigadors de molt diversa procedència i especialització. Aquest equip de recerca va rebre el Premi Príncep d’Astúries de Recerca Científica i Tècnica el 1997.
Prèviament a l'acte d'inauguració s'ha dut a terme una roda de premsa. A la dreta vèiem Eudald Carbonell durant la seva intervenció - Jordi Mestre / IPHES
Amb aquesta exposició, s’ apropa al públic un dels jaciments paleoantropològics més importants del món, declarat per la UNESCO Patrimoni de la Humanitat, i ofereix l’oportunitat de contemplar els fòssils reals, tal i com s’han trobat, dels nostres avantpassats més remots situats en el que era el seu entorn, aportant noves dades i nous coneixements sobre l’era del Pleistocè.
Els fòssils originals que s’hi poden veure són: el Falange de la Sima del Elefante, una de les restes humanes més antigues d’Europa; El Chico de la Gran Dolina, un crani d’un nen d’onze anys víctima d’un acte de canibalisme i d’uns 800.000 anys d’antiguitat; el Cráneo nº 5 (d’uns 500.000 anys), el crani més complert i ben conservat del registre fòssil mundial; el Bifaz “Excálibur” de la Sima de los Huesos, una destral singular tallada per ambdues bandes amb una antiguitat d’uns 500.000 anys; i la Pelvis “Elvis” de la Sima de los Huesos, datada en 400.000 anys i que ha permès determinar la complexió dels Homo heidelbergensis.
Falange d'Homo antecessor
La mostra també compta amb cinc blocs que corresponen cadascun a un dels fòssils exhibits, amb panels de contextualització explicatius amb textos i imatges que il•lustren els jaciments d’Atapuerca, els processos d’excavació i les investigacions que s’han realitzat amb els fòssils trobats. L’exposició acaba amb la projecció d’un vídeo elaborat per Javier Trueba que fa un recorregut pels descobriments d’Atapuerca, des dels seus inicis, fins a l’actualitat.
Al voltant de l’exposició es desenvoluparan un seguit d’activitats dirigides a les persones que vulguin aprofundir en els secrets d’Atapuerca. Són aquestes:
• Estrena a Catalunya de la pel•lícula “La España prehistórica”, del director Javier Trueba, que presentarà el documental.
Dia: Dilluns 18 de maig
• Conferència del professor Eudald Carbonell, director de l’Institut de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES), Universitat Rovira i Virgili.
Dia: Dimecres 20 de maig
• Conferència “Darwin y la evolución humana” a càrrec del professor Juan Luis Arsuaga, comissari de l’exposició.
Dia: Dilluns 25 de maig
• Conferència “Atapuerca como aventura empresarial” a càrrec del professor José María Bermúdez de Castro, Director del Centro Nacional de Investigación sobre la Evolución Humana
Dia: Dilluns 2 de juny
• Conferència “L’Homme de Tautavel. Le premier catalan”, del professor Henry de Lumley-Woodyear, director del Laboratoire de Préhistorie du Muséum National d’Histoire Naturelle de Paris.
Dia: Dilluns 15 de juny
*Totes aquestes activitats tenen lloc a:
Lloc: L’Auditori de La Pedrera de Caixa Catalunya.
Hora: 19.00 h.
Adreça: Passeig de Gràcia, 92
Ciutat: Barcelona
Entrada gratuïta. Aforament limitat
Informació i reserves al 902 400 973
technorati tags: exposició , La Pedrera , Atapuerca , fòssils
