26 Des, 2011
Participació d’Eudald Carbonell al llibre Cómo la tecnologÃa cambio mi vida
Comenta
el llibre perfil personal d’Eudald
Carbonell a Facebook i a Twitter
“Del Homo sapiens al Homo exnovo” és el títol de l’article amb el qual l’arqueòleg i director de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana I Evolució Social), Eudald Carbonell participa al llibre Cómo la tecnología cambio mi vida en el qual hi prenen part una cinquantena d’experts d’àmbits molt diversos que donen a conèixer les innovacions tecnològiques i les seves diferents aplicacions socials per fer més fàcil i senzilla la nostra vida quotidiana.
Portada
En el seu
escrit, Eudald Carbonell incideix en la tecnologia conscient, partint de la idea que actualment la Terra té una estructura
nodular de comunicació que ens connecta com si fóssim un gran cervell. A més, remarca el fet de que ara estem hiperconnectats i la
velocitat de connexió ens permet saber cada instant què succeeix.
Tenint en
compte aquesta realitat, el director de l’IPHES analitza el procés pel qual hem
arribat fins aquest punt. En aquest recorregut, que es remunta a l’Àfrica fa
més de 2,5 milions d’anys, amb la creació de les primeres eines de pedra, la tècnica
i el llenguatge han estat decisius, assegura Carbonell. Exactament, afirma, “han
sigut la base de la nostra consciència operativa”.
El llibre,
publicat per JdeJ Editores, compta amb el patrocini de Telefónica.
13 Des, 2011
Últims dies de rodatge dels capÃtols de la segona temporada de la sèrie Sota terra de TV3
Eudald Carbonell: “realitzar aquest programa ha estat fer realitat un gran somni: explicar la història del nostre país, Catalunya, a través de l’arqueologia”
Les emissions s’iniciaran durant el primer trimestre del 2012
Notícia anterior: inici rodatges
L’equip de Sota terra realitza aquests dies uns dels últims rodatge de la segona temporada de la sèrie Sota terra de TV3 que aquesta setmana es localitza a les Drassanes de Barcelona. La darrera filmació, però, serà la pròxima setmana a Roses i les emissions s’iniciaran durant el primer trimestre del 2012. La sèrie està protagonitzada per Eudald Carbonell, arqueòleg i director de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) i l’actor Fermí Fernández. També hi té un paper destacable Jordi Rosell, professor de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona i membre de l’IPHES.
Dues imatges diferents del rodatge de Sota terra a les Drassanes de Barcelona dimarts 13 de desembre. A dalat, Eudald Carbonell amb el seu salacot, i a sota, de peu mirant cap a terra, Jordi Rosell - Lluís Batista / IPHES
Per a Eudald Carbonell, realitzar la sèrie Sota terra “ha estat fer realitat un gran somni: explicar la història del nostre país, Catalunya, a través de l’arqueologia, la qual cosa ens permet alhora conèixer la història universal”. Segons el mateix arqueòleg, “tenir una televisió pública com TV3, una productora com Batabat i tanta gent entusiasta amb Sota terra ha estat una gran sorpresa”.
A més, ha manifestat: “en aquesta segona temporada ha cristal·litzat tot el treball de la primera vegada, l’equip ja estava més encaixat i hem reforçat l’objectiu d’obrir aquest gran forat de coneixement per a la societat. Com a mínim s’havia de rodar una segona temporada per veure el potencial arqueològic que té Catalunya”.
Eudald Carbonell ha avançat que tal com es podrà comprovar quan comenci l’emissió dels nous capítols, “s’han fet descobertes importants, com una muralla del segle XVI, a les Drassanes de Barcelona, que constava en alguns documents, però que mai s’havia trobat. L’arqueologia sempre busca la prova física”.
Pel director de l’IPHES i assessor científic de Sota terra, un dels objectius de la sèrie és també “arribar al públic jove perquè tinguin consciència històrica”.
En la línia de la primera temporada, Marc Roma, membre de Batabat, “s’ha reforçat el suspens, la dinàmica de la narrativa, les recreacions en 3D i l’estètica de les imatges”.
technorati tags: socialització , ciència , entreteniment , paÃs , història , didà ctica , televisió1 Des, 2011
Neurones que retenen trets propis dels primers anys de vida a l’edat adulta, i amb una activitat elevada, podrien afavorir l’aparició de l’Alzheimer
Estan relacionades amb la memòria autobiogràfica, la planificació, la imaginació i la intel·ligència social
Aquest fet pot tenir en el futur implicacions terapèutiques i pot ajudar a entendre millor l’envelliment cerebral
Així es demostra en un estudi de l’IPHES publicat recentment a l’American Journal of Human Biology
Un estudi dut a terme per l'IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) demostra que durant l'evolució cerebral humana s'ha produït una adaptació consistent en la retenció de característiques juvenils en l'edat adulta en neurones pertanyents a àrees d'associació del còrtex cerebral. Aquestes són les que integren els sentits i estan relacionades amb les funcions cognitives com la memòria autobiogràfica, la planificació, la imaginació i la intel·ligència social. Aquestes neurones, en el cas dels humans, i a diferència d’altres primats com els ximpanzés, mantenen a l’edat adulta una elevada activitat, plasticitat sinàptica (capacitat de formar noves connexions neuronals o modificar les ja existents) i activitat metabòlica (procés pel qual les neurones transformen la glucosa en energia per fer funcionar el cervell) que els hi pot causar stress oxidatiu afavorint l’aparició de malalties com l’Alzheimer. Aquesta constatació pot tenir en el futur implicacions terapèutiques i pot ajudar a entendre millor l’envelliment cerebral.
Imatge en la que es mostra el còrtex cerebral amb les diferents àrees primàries i d'associació dels humans - IPHES
Així es demostra en un estudi de l’IPHES publicat recentment a l’American Journal of Human Biology, que el signen Enric Bufill, neuròleg de l'Hospital de Vic i col·laborador d’aquest institut; Jordi Agustí, biòleg evolutiu i professor de investigació ICREA a l' IPHES, i Rafael Blesa, cap del Servei de Neurologia de l' Hospital de Sant Pau de Barcelona. Els tres investigadors han dut a terme una revisió bibliogràfica exhaustiva, no és un treball experimental, dels estudis realitzats en els últims anys sobre diferències entre cervells d'humans i primats no humans, tant del desenvolupament com funcionals, estructurals i d'expressió genètica.
Figura d'una neurona humana i les seves connexions (sinapsi) - IPHES
Durant el desenvolupament cerebral, en la infància, tots els mamífers presenten una elevada activitat i plasticitat sinàptiques en l'escorça cerebral, cosa que minva en forma important en arribar a l'edat adulta. En l'ésser humà també es dóna aquest fenomen, però en certes zones del còrtex cerebral, com el "brain 's default mode network" (la part que segueix en activitat mentre estem desperts però en repòs), aquesta disminució és poc important, per la qual cosa pot dir-se que “les neurones pertanyents a aquestes zones conserven característiques juvenils en l'edat adulta, cosa que es coneix com a neotènia neuronal”, afirma Enric Bufill.
El "brain 's default mode network" intervé en la capacitat de viatjar mentalment en el temps, és a dir en la planificació i la memòria, i també en la intel·ligència social, l’aprenentatge i la imaginació. “Considerem, per tant, que la retenció d'aquests trets neotènics neuronals a l'etapa adulta –afegeix- constitueix una important adaptació que es va produir durant l'evolució cerebral en els homínids i que va permetre un increment d’aquestes capacitats”.
El neuròleg Enric Bufill, coautor de l'estudi - IPHES
“L'altre sorpresa que ens vam emportar –prossegueix Bufill- va ser veure que les neurones que retenen aquestes característiques juvenils a l'edat adulta són també les que més aviat, i en major proporció, es veuen afectades quan sorgeix la malaltia de l’Alzheimer. Això es suggestiu de que aquesta malaltia, que per altra part és exclusivament humana, podria tenir una relació, directa o indirecta, amb l'augment d'activitat i plasticitat sinàptica i l'increment del metabolisme neuronal, cosa que podria tenir en el futur implicacions terapèutiques i que pot ajudar també a entendre millor l'envelliment cerebral, doncs la major activitat sinàptica implica un major metabolisme neuronal i, per tant, la possibilitat de patir un major estrès oxidatiu a mesura que avança l'edat. Diversos estudis han associat l’Alzheimer, i altres malalties neurodegeneratives, amb aquest tipus d’estrès i investigacions recents mostren que la major part de les lesions associades a la malaltia d'Alzheimer es produeixen en el "brain 's default mode network".
Aquestes malalties, exclusivament humanes, podrien ser, per tant, el preu a pagar per la nostra longevitat i les nostres avançades capacitats cognitives.
Referència bibliogràfica
Bufill, E., Agustí, J., Blesa, R., 2011. "Human Neoteny Revisited: The Case of Synaptic Plasticity". American Journal of Human Biology. 23: 729-739-284.
technorati tags: cervell , neurologia , Alzheimer , malaties degeneratives , bibliografia , sinapsis , Human Biology , memòria autobiogrà fica , brain 's default mode network
