www.iphes.cat Castellano |  Français |  English

30 Oct, 2006

Nova conferència d'Eudald Carbonell a Bilbao

DIA: dimarts, 31 d’octubre

HORA: 19.30 hores

LLOC: Sociedad Bilbaína, a Bilbao

Eudald Carbonell, director de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) i codirector de les excavacions a Atapuerca, pronunciarà, per segon dia consecutiu, una nova conferència a Bilbao, en aquest cas porta per títol “L’evolució humana: l’exemple d’Atapuerca”, i es realitzarà a la seu de la Sociedad Bilbaína, organitzada amb la col·laboració d’Iberdrola.

Per saber més:

Sociedad Bilbaína

Jaciments d’Atapuerca

29 Oct, 2006

Conferència d'Eudald Carbonell al Museu Guggenheim de Bilbao

DIA: dilluns 30 d’octubre


HORA: a les 19 h


LLOC: Auditori Museu Guggenheim, a Bilbao

Eudald Carbonell, codirector de les excavacions d’Atapuerca i director de lIPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) pronunciarà la conferència “Àfrica en l’origen de la història de la humanitat”, dilluns dia 30 d’octubre, a les 19 hores, a l’Auditori del Museu del Guggenheim, a Bilbao. Aquesta xerrada se celebra en el marc de l’exposició 100% Àfrica que acull aquest recinte.

En la seva intervenció, Eudald Carbonell demostrarà l’origen africà de l’ésser humà. En aquest sentit, les proves biològiques són clares i explicarà el procés des que uns modestos éssers, precaris i minoritaris en el conjunt del seu entorn, comencen a desplaçar-se amb la posició bípeda, alliberen les seves mans i desenvolupen un cervell gran. Tot això va ser possible gràcies a l’aparició de la intel·ligència operativa, és a dir, la capacitat de construir eines, tecnologia, i transformar l’entorn.

Aquest itinerari es va iniciar a l’Àfrica, el continent ha estat els distribuïdor genètic de la humanitat. En ell han sorgit i evolucionat espècies com el Sahelanthropus, Orrorin, Ardipitecos, Australopitecos, Kenyanthropus i gairebé tots els representants del gènere Homo.

Per aquest motiu, per moltes ciutats i imperis que haguem construït, cal escoltar la crida d’Àfrica, doncs només d’aquesta manera podrem comprendre qui som i millorar la història de la nostra humanitat.

Per saber més:


Museu Guggenheim - Bilbao


Exposició 100% Àfrica


Conferència Eudald Carbonell

28 Oct, 2006

L’Equip d’Investigació d’Atapuerca, Premi Cándido Mesonero Mayor per la promoció de Castella i Lleó

L’Equip d’Investigació d’Atapuerca (EIA), representat pels seus tres codirectors, Eudald Carbonell, Juan Luis Arsuaga i José María Bermúdez de Castro, rebrà el Premi Cándido Mesonero Mayor de Castilla per la promoció de Castellà i Lleó, segons ha acordat la Fundació Cándido, en una reunió celebrada aquesta setmana. L’acte de lliurament d’aquest guardó se celebrarà en una data a determinar del mes de desembre, sota la presidència de Juan Vicente Herrera, president de la Junta de Castella i Lleó. La distinció està dotada en 3.000 euros i una obra d’art del Centre Nacional del Vidre de La Granja.

L’acte del jurat justifica aquest acord per l’activitat que es desenvolupa als jaciments d’Atapuerca, la recerca que s’hi efectua, l’èxit de les seves troballes sobre els primers pobladors d’Europa i la difusió impulsada per l’EIA en aquestes més de dues dècades de treball continuat, “tasca amb la qual han aconseguit crear interès en el públic, no només pels jaciments de la serralada d’Atapuerca i tot el seu entorn, sinó que també han arribat a tots els àmbits socials i de la ciència, i han projectat i han promocionat el nom de Castella i Lleó arreu del món”, s’assenyala.

El jurat que va acordar concedir aquest premi a l’EIA, presidit per la consellera de Cultura i Turisme de la Junta de Castella i Leó, Silvia Clemente, estava integrat, a més, per José Castrillo, director de la Cadena Ser de Valladolid; Lorenzo Díaz, sociólogo y colaborador del programa Herrera y Punto, de Onda Cero; Reyes López-Bago, de la Revista Gourmets, i Aurelio Martín, del diario El Adelantado de Segovia.

Els Premis Cándido Mesonero Mayor de Castilla, que inclouen un sobre gastronomia i un altre de caire social, entre d’altres, van ser instituïts el 2004 per la Fundació que porta el mateix nom, una entitat privada, sense ànim de lucre, creada pels descendents de Cándido López, el gran “mesonero” castellà, per reconèixer el treball, l’esforç, la perseverança, el sacrifici i la dedicació d’aquelles persones que, igual que el Cándido, mereixen gaudir d’un lloc privilegiat al món.

25 Oct, 2006

L’IPHES aporta noves dades sobre els primers pobladors d’Amèrica en un congrés que es fa a Mèxic

Investigadors de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social, que dirigeix Eudald Carbonell) participen del 23 al 28 d’octubre al III Simposi Internacional sobre els primers pobladors d’Amèrica, organitzat per un equip de científics encapçalats per la Direcció d’Antropologia Física de l’Institut Nacional d’Antropologia i Història, que se celebra a la Ciutat de Saltillo, a Coahuila, Mèxic. Allí l’IPHES presenta aquests dies noves dades sobre la data d’arribada dels primers homínids a aquest continent, que s’hauria produït molt abans del que es pensava.

Com i quan van arribar els primers humans a Amèrica? D’on procedien? Quina cultura tenien? Són algunes de les qüestions a debatre, i que s’investiguen des de fa anys, però les darreres recerques poden fer canviar les teories que s’havien mantingut fins ara, i una d’elles consideraria que la presència humana a aquest continent es va produir abans del que se sabia.

En aquest sentit, l'IPHES, a través d’un dels seus científics, Ramon Viñas defensarà una ponència, que ha elaborat amb un altre company d’aquest institut, Xosé-Pedro Rodríguez, fonamentada en noves evidències arqueològiques que qüestionen l’antiguitat del Gran Mural de la Baixa Califòrnia, integrat per un conjunt de pintures rupestres localitzades al Desert Central.

Els autors d’aquesta comunicació refuten les teories anteriors, que proposaven una cronologia molt més recent per a totes aquestes pintures, de menys de 2.000 anys d’antiguitat, i mantenen que aquesta tradició pictòrica va començar ara fa 9.000 anys, cosa que les situa entre les més antigues d’Amèrica, en el marc de les societats caçadores-pescadores-recolectores del període arcaic.

En els darrers anys, a tot el continent americà, s’han produït diferents troballes d’esquelets humans, de fauna i flora de l’època prehistòrica, així com de pintures rupestres, que han aportat noves datacions i rutes alternatives de l’arribada dels primers pobladors d’Amèrica, essent una de les més recents la troballa de petjades humanes a a Cuatrociénegas. Algunes d’aquestes noves investigacions es presentaran durant aquest tercer simposi internacional, en el qual hi prenen part especialistes d’arreu del món, sobretot de Canadà, Xile, Argentina, Perú, Estats Units, Mèxic i Anglaterra.

En el mateix congrés, donat la importància i l’interès que hi ha per conèixer aquests jaciments, un altre investigador de l'IPHES, Ignasi Pastó, pronunciarà la conferència Atapuerca. Un milió d'anys de poblament continuat. Per aquest motiu, oferirà un recorregut per les restes més significatives descobertes fins ara en aquest espai, amb conjunts arqueològics que van des de fa 1.200.000 anys fins a l’actualitat.

24 Oct, 2006

El Director General de Patrimoni Cultural referma el compromís de la Generalitat amb l’Abric Romaní

Josep Maria Carreté, Director General de Patrimoni Cultural de la Generalitat (el primer per la dreta), ha refermat el compromís d’aquesta institució amb el futur més immediat del jaciment de l’Abric Romaní (Capellades), en el transcurs de la visita que ha efectuat aquest matí, acompanyat per Eudald Carbonell (al centre de la imatge), director de les excavacions, de diverses autoritats municipals i del tècnic de patrimoni de l’Ajuntament d’aquesta localitat, Raúl Bartrolí, a l'esquerra, tal com constata la foto de Montse Ibáñez.

Carreté ha quedat sorprès per la magnitud del projecte d’investigació, per la vàlua del jaciment i per la feina de socialització que s’impulsa amb el Parc Prehistòric de Capellades, lamentant que les institucions no hagin apostat seriosament ja fa temps per aquest jaciment.

En la línia de les intencions manifestades fa uns dies pel conseller de Cultura, Ferran Mascarell, Carreté ha refermat el compromís de la Generalitat per tirar endavant la construcció del museu dedicat als neandertals, que s’edificarà a Capellades a l’entorn de les troballes localitzades en aquest complex arqueològic. Tot això es concretarà en el conveni que se signarà en els pròxims dies entre la Generalitat i l’Ajuntament de Capellades.

Carreté ha manifestat que l’Abric Romaní és tan prioritari per a la Generalitat com les restes romanes d’Empúries o l’Art Romànic de Catalunya. En aquests sentit, ha retret que fins ara no hi hagi hagut cap compromís institucional més ferm per potenciar l’Abric Romaní, i ha destacat el fet que el 2009 ja es compliran 100 anys d’excavacions i de recerca continuada a l’entorn d’aquest jaciment. Precisament, entre els actes que es preparen per celebrar aquesta fita, hi consta un congrés internacional sobre neandertals que es desenvoluparà entre Capellades i Tarragona, ja que en aquesta ciutat és on hi ha la seu de l’IPHES (Institut Català de Paleocologia Humana i Evolució Social), dirigit per Eudald Carbonell, i des d’on s’impulsen les línies de recerca.

23 Oct, 2006

Radio Intereconomía entrevista a Eudald Carbonell sobre l’evolució humana i les diferents espècies al llarg del temps

Programa: magazine Esto es vidaRadio Intereconomía

Dia: dimarts 24 d’octubre

Hora d’emissió: 15 - 16 h

Director del programa: Javier García Mateo

Es pot escoltar per Internet, http://intereconomia.com

i per més de 30 emissores de l’Estat espanyol

Eudald Carbonell, director de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), serà entrevistat en el programa Esto es vida, de Radio Intereconomia, que dirigeix Javier García Mateo, dimarts dia 24 d’octubre, a partir de les 15 h, que és quan s’inicia l’esmentat espai, i que finalitza a les 16 h.

Cristina Sanz, coordinadora d’Esto es vida, ha manifestat: “La idea de l’entrevista a Eudald Carbonell és que ens pugui donar una mena de classe per situar l’evolució humana en el temps des dels Australopithecus fins a l’Homo sapiens. A quins anys pertanyen? Quan de temps passa des que desapareixen els dinosaures fins que sorgeixen els primers homínids? Aquests últims, com s’alimentaven? Quins van ser els pitjors períodes que els va tocar viure? Són algunes de les preguntes que haurà de respondre Carbonell

El programa, un magazine que tracta temes molt diversos com noves tecnologies, bona gastronomia, salut, art... dedica els dimarts sobretot a la ciència. S’emet per 30 emissores de l’Estat espanyol (Madrid, València, Barcelona, Bilbao, Alicante, Sevilla, Santiago, Las Palmas...) i es pot escoltar en directe per Internet, a http://www.intereconomia.com.

19 Oct, 2006

Eudald Carbonell, dissabte al programa Campus 33 de Televisió de Catalunya

Eudald Carbonell, director de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), és un dels protagonistes del programa Campus 33, que s’emetrà el dissabte 21 d'octubre pel Canal 33, a les 20.30 h i amb reemissió pel Canal 3/24 el diumenge 22, a les 15:30h.

El programa vol donar una visió actualitzada dels estudis i recerques universitaris d'arqueologia. "Ho farem amb tres reportatges breus (que ens ho resumiran de manera genèrica i amb alguns exemples concrets) i amb conversa informal amb el professor Eudald Carbonell. Amb ell volem parlar de la seva vocació, de com es forma avui un futur arqueòleg, del sentit i reconeixement social d’aquesta professió", ha assenyalat Francesc Romero, editor de Campus 33.

18 Oct, 2006

El Projecte Atapuerca és el fil conductor de la gala de lliurament dels Premis publicitaris Eficacia’06

codirectors Projecte Atapuerca

Juan Luis Arsuaga, Eudald Carbonell i José Mari Bermúdez de Castro –que observem a la imatge d’esquerra a dreta-, codirectors del Projecte Atapuerca, són els invitats especials de la gala de lliurament dels Premis Eficacia’06, adreçats al món de la publicitat, que s’atorguen dijous dia 19 d’octubre, en un acte que es desenvoluparà al Palau Municipal de Congressos de Madrid, al Parque de las Naciones, a partir de les 20.30 h. Enguany aquests guardons tenen com a lema L’evolució de la comunicació.

Fonts dels organitzadors de la gala, la Associació Espanyola d’Anunciants, han assegurat que han triat aquestes tres personatges, com a invitats especials, “per la capacitat de promoció que li han donat al Projecte Atapuerca i pel que significa aquest complex arqueològic en l’estudi de l’evolució de la humanitat”. Per aquest motiu, el guió inclou entrevistes als codirectors, alternades amb el lliurament dels premis, així com a col·laboradors i patrocinadors del Projecte Atapuerca.

La mateixa associació ha puntualitzat que els premis a l’Eficàcia, “com a reflex de la capacitat d’adaptació de les empreses a qualsevol nou entorn, volen honrar en aquesta edició 2006 a les persones i organitzacions que estan treballant en el Projecte Atapuerca, que és l’origen de l’evolució. El nostra compromís amb el futur comença pel passat”.

Per aquest motiu, encara que els codirectors no reben cap premi, dirigiran unes paraules als assistents, presentaran alguns dels guardons, i es podran veure algunes imatges que han marcat la història d’Atapuerca codirigida per Arsuaga, Carbonell i Bermúdez, com el lliurament del Premi Príncep d’Astúries el 1997, o la troballa de la primera resta d’Homo antecessor el 1994.

17 Oct, 2006

Canal 33 dedica l’espai Quèquicom a Atapuerca

programa quèquicom sobre Atapuerca

Programa: “Quèquicom” - Canal 33

Dia d’emissió: dimecres 18 d’octubre

Hora d’emissió: 22 h

Director del programa: Jaume Vilalta

Títol: Atapuerca: un viatge de més d’un milió d’anys

Sinopsi:

El reporter Miquel Piris –a l’esquerra d’Eudald Cabonell, en aquesta imatge cedida per Canal 33- visita les excavacions d’Atapuerca de la mà d’aquest arqueòleg per conèixer com eren i com vivien els primers habitants humans de la península. La filmació es va efectuar durant la darrera campanya, el juliol passat.

Desenvolupament:

Quèquicom viatja fins a Atapuerca, Burgos, per retrocedir en la història un milió d’anys. En aquesta població hi ha el conjunt de jaciments prehistòrics més important d’Europa. Eudald Carbonell n’és un dels seus directors i forma part de l’equip que, amb les seves troballes, ha canviat el que se sabia de la història de la humanitat al continent europeu. Al plató, Toni Mestres, demostrarà com treballen els arqueòlegs per determinar com va morir un humà que va viure fa centenars de milers d’anys mirant tant sols els seus ossos fossilitzats. En aquesta ocasió, el presentador del programa comptarà amb la presència a l’estudi de l'arqueòleg Toni Palomo que fabricarà una eina de sílex i farà foc com ho feien a Atapuerca.

16 Oct, 2006

Eudald Carbonell pronuncia una conferència sobre ciència i humanitat a Madrid

Eudald Carbonell, director de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) i codirector del Projecte Atapuerca, pronunciarà la conferència titulada “Ciència i humanitat, una dialèctica evolutiva”, dimecres dia 18 d’octubre, a les 19.15 hores, al paranimf de Rectorat de la Universitat Politècnica de Madrid, en el marc del congrés internacional de física FFP8, que se celebra del 17 al 19 d’aquest mes, en aquesta localitat.

En la seva intervenció, el director de l’IPHES, parlarà de les diferències entre hominització i humanització, la intel·ligència operativa, la socialització dels descobriments com a estratègia humana, el futur de l’espècie i la comunicació científica, entre d’altres aspectes relacionats amb l’evolució humana.

16 Oct, 2006

Marvin Rowe considera un gran repte tecnològic datar les pintures rupestres de Catalunya

Marvin W. Rowe, professor del Departament de Química de la Universitat de Texas (Estats Units), ha qualificat de “projecte molt interessant” la recerca que impulsa l’IPHES (Institut de Paleoecologia Humana i Evolució Social, dirigit per Eudald Carbonell), d’intentar datar les pintures rupestres de Catalunya amb un mètode molt nou “pel repte tecnològic que representa”.

Rowe ha fet aquestes declaracions després de la visita que ha efectuat a diferents jaciments de les comarques tarragonines per conèixer in situ l’art rupestre d’aquesta àrea geogràfica, en el marc de la recerca que impulsa l’IPHES, i que està pendent dels permisos de la Generalitat per poder-lo executar, sobre Els mitjans de comunicació gràfica entre les societats postpaleolítiques de Catalunya, que dirigeix Ramon Viñas, investigador d’aquest centre. Mentrestant, Rowe ha volgut conèixer el patrimoni que més endavant haurà d’analitzar.

Marwin al laut

Per a Marwin W. Rowe (el tercer per l'esquerra, avui als laboratoris de l'IPHES, amb Ramon Viñas, al seu costat, seguit per Eudald Carbonell), que pren part del projecte com a expert en datacions directes de pintures rupestres, “aplicar aquí, en un conjunt que és Patrimoni de la Humanitat, la metodologia que desenvolupo pot ser molt interessant perquè no sempre podem aconseguir-ho i, per tant, serà tot un repte tecnològic”.

Rowe empra el sistema conegut com a AMS Carboni 14, que consisteix en saber l’antiguitat de les restes a partir de la matèria orgànica que s’extreu fonamentalment dels oxalats, o capes de sal, que suporten les pintures, de tal forma que aquestes no sofreixen cap dany, perquè ni se les toca. En aquest sentit, Eudald Carbonell ha remarcat: “en aquest procés és bàsic, per tant, localitzar oxalats”, cosa que no es sempre és fàcil i, a més, es necessita molta matèria prima per obtenir bons resultats. Ramon Viñas ha indicat: "primer el que cal fer és mirar si en llocs pròxims, en abrics sense pintures, per exemple, hi ha oxalats. Si tenim sort i en trobem, presentaríem una ampliació del projecte a la Generalitat per no quedar-nos només en aquestes micromostres"

Crèdit foto: IPHES - Gerard Campeny

15 Oct, 2006

Un expert mundial de la Universitat de Texas visita l’art rupestre tarragoní per analitzar la comunicació gràfica prehistòrica de Catalunya

Marvin Rowe, professor del Departament de Química de la Universitat de Texas (Estats Units), expert mundial en datacions directes de pintures rupestres, visita aquests dies diferents jaciments de les comarques tarragonines convidat per l’IPHES (Institut de Paleoecologia Humana i Evolució Social, dirigit per Eudald Carbonell), per participar en un nou projecte de recerca, Els mitjans de comunicació gràfica entre les societats postpaleolítiques de Catalunya, que dirigeix Ramon Viñas, investigador d’aquest centre.

Aquest projecte, que està pendent dels permisos de la Generalitat per poder començar, contempla, entre d’altres objectius, du a terme les datacions absolutes (directes) del conjunt de pintures rupestres de Catalunya, cosa que mai fins ara s’havia efectuat. Ramon Viñas ho explica: “el que tenim són datacions relatives, és a dir, que per saber a quina època pertany una pintura, s’analitzen diferents elements que hi ha el seu entorn”, per exemple, la cronologia del jaciment del qual forma part, l’època a què pertanyen altres restes que s’hagin trobat per la zona, etc”. Una de les novetats de l’estudi que impulsa l’IPHES és la realització de datacions absolutes, directes, és a dir, examinar les capes de suport de les pintures que les sustenten, però en qualsevol cas – puntualitza Viñas mai no es toquen aquestes obres pictòriques perquè són molt fràgils”.

I com es data l’art rupestre si no es pot tocar? Aquí intervenen mètodes que apliquen experts com Marvin Rowe. Ho resumeix Ramon Viñas: “Hi ha el sistema conegut com a AMS, una tècnica no destructiva que empra el carboni 14, i que és la que aplica aquest professor. El que fan és estudiar els components orgànics, en aquest cas les bactèries, de les capes on estan immerses les pintures”.

De moment, però, a l’espera de disposar els permisos pertinents, Rowe ha vingut per tenir un primer coneixement in situ dels conjunts rupestres que més endavant haurà d’analitzar.

Marvin W. Rowe, a la Universitat de Texas, investiga sobre com millorar la datació directa de pintures de roca prehistòriques, sense malmetre-les; analitza els elements químics de les restes arqueològics per determinar-ne la seva cronologia, i també dels meteorits, entre d’altres.

14 Oct, 2006

Un allau de persones aprofita el pont del Pilar per visitar Atapuerca

Més de 2.000 persones han aprofitat el pont del Pilar per apropar-se a Atapuerca (Burgos) amb l’objectiu de visitar els jaciments i el parc arqueològic, declarats per la Unesco Patrimoni de la Humanitat. Cada dia sis autocars acosten els turistes a aquestes espais, on a més, si ho desitgen, poden realitzar diferents activitats.

Isabel Boj, membre de l'empresa Schola Paleorama que gestiona des d’aquest any les visites a Atapuerca, ha assegurat: “cada dia pugen sis autocars amb 55 persones cadascun d’ells, que volen conèixer els jaciments i, a més, alguns també van al parc arqueològic”. Si s’opta per la primera possibilitat esmentada, s’efectua una recorregut a peu per la Trinchera del Ferrocarril a través de la qual s’hi troben els jaciments a l’aire lliure del Elefant, Galeria i Dolina, amb una cronologia que oscil·la entre els 200.000 i el milió d’anys.

El parc arqueològic d’Atapuerca, financiat per la Junta de Castilla y León, és un centre de recepció ubicat a dita localitat que complementa les visites als jaciments, amb una clara vocació didàctica, ja que recrea diferents espais i entorns arqueològics que ajuden a situar-se en el temps. Allí es pot observar i aprendre a tallar sílex, descobrir com es dissenyaven les pintures rupestres, etc, a més de contemplar diverses reconstruccions.

La unió temporal d’empreses Schola Paleorama fa un any que va assumir la responsabilitat d’aquestes visites i el mes d’agost passat ja van començar a remuntar els nombre d’assistents respecte a anys anteriors; fins i tot s’han ofert desplaçaments especials per als peregrins del Camí de Santiago que s’allotgen a diferents albergs de la zona, i que des d’allí no tenien mitjans de transport per traslladar-s’hi.

Tant Schola Didactica Activa SL com Paleorama SL són empreses vinculades als jaciments d’Atapuerca des de fa més de quinze anys. Formades per arqueòlegs, educadors i altres professionals vinculats amb la difusió, didàctica i gestió del patrimoni, garanteixen una gestió eficaç, professional i de qualitat de serveis.

Per informació i reserves:

visites a Atapuerca http://www.visitasatapuerca.com

Fundación Atapuerca http://www.fundacionatapuerca.com

13 Oct, 2006

Nou impuls al projecte científic i de socialització del jaciment de l’Abric Romaní de Capellades

El Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Capellades signaran en els pròxims dies un conveni marc de col·laboració amb l’objectiu de donar suport i potenciar la investigació científica i les iniciatives de socialització del projecte de recerca Abric Romaní-Cinglera del Capelló que l’equip coordinat per Eudald Carbonell, director de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), du a terme a Capellades des de l’any 1983.

Ferran Mascarell

“L’inici d’aquesta col·laboració arrenca de la visita que el conseller de Cultura Ferran Mascarell va efectuar el passat 26 d’agost als treballs d’excavació arqueològica a l’Abric Romaní, on va poder copsar –tal com vèiem a la foto de Gerard Campeny- la destacada importància i singularitat tant del registre arqueològic neandertal documentat com de l’alt nivell de recerca que s’hi desenvolupa”, segons ha confirmat Raül Bartrolí, tècnic de Patrimoni Arqueològic de l’Ajuntament de Capellades.

Precisament, aquesta visita va estar motivada per les importants troballes que l’equip de Carbonell va obtenir durant la campanya d’aquest estiu. Entre les descobertes d’enguany sobresurt un arbre tallat pels neandertals fa 56.000 anys, que aprofitaven la massa forestal que creixia prop de l’abric; és alhora la resta més antiga trobada en aquest jaciment. La singularitat de la troballa també va provocar que es desplacés fins al jaciment el director de l'Institut de Paleoecologia Humana de Paris, Henry de Lumley.

L’equip d’investigació, juntament amb representants de l’administració municipal, van exposar a Ferran Mascarell les línies d’actuació per als propers anys en relació a aquest patrimoni arqueològic. Les accions principals d’aquest pla giren a l’entorn de l’obertura al públic del Parc Prehistòric de Capellades i la construcció del Museu del Neandertal. Tot això coincideix amb dues efemèrides molt importants: el 2007 es compliran 25 anys de treballs continuats a l’Abric Romaní per part de l’equip científic actual , i l’any 2009, es commemorarà el centenari del descobriment d’aquest jaciment i l’inici de les primeres excavacions, per Amador Romaní.

7 Oct, 2006

Exposició fotogràfica sobre les dones al món de l'Arqueologia

“Només hi ha una cosa pitjor que arribar a casa

després d’un dia de treball al laboratori

i tenir l’aigüera amb els plats per rentar:

no anar al laboratori”

Chien Shiung Wu (1912-1997)

“Arqueologia en clau de gènere” és el títol de l’exposició fotogràfica que fins el 31 d’octubre es pot visitar encara a la localitat portuguesa de Mação, concretament al Museu de Arte Pré-Histórica e do Sagrado no Vale do Tejo, a Portugal.

La mostra, patrocinada per la Fundació Atapuerca, i amb la col.laboració de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social, dirigit per Eudald Carbonell), ha estat comissariada per Cristina Fernández-Laso. Aquesta exhibició, que al febrer es va poder veure per primer cop a Reus, s’ha dut a Portugal com una de les activitats complementàries del XV Congrés de la Unió Internacional de les Ciències Prehistòriques i Protohistòriques (UISPP) que es va celebrar al setembre a Lisboa.

científiques treballant a Atapuerca

Aquesta exposició té per objectiu constatar la feina que realitzen les dones en els projectes d’investigació relacionats amb l’arqueologia, amb una presència cada vegada més important, superant, fins i tot, els homes. És el cas de dues de les excavacions on l’IPHES hi té un protagonisme molt especial: l’Abric Romaní (Capellades), on la participació de les dones ja supera el 65%, i Atapuerca (Burgos), amb més del 52%.

Són científiques de molt diverses disciplines (arqueòlogues, paleontòlogues, tafònomes, biòlogues, geògrafes, topògrafes, especialistes en tecnologia lítica, primatòlogues, zooarqueòlogues...) que amb el seu coneixement contribueixen d’una forma molt important al desenvolupament dels projectes de recerca de l’equip, i amb projecció internacional.