24 Abr, 2013
La intervenció humana sobre el medi des del NeolÃtic ha estat clau en la disminució de la diversitat d'espècies
Així ho demostra un estudi de l'IPHES basat en l'anàlisi de més de 3.000 individus micromamífers
Els resultats es publiquen a la revista Geology
Com és conegut, des dels nostres orígens més remots, els Homo sapiens, la nostra espècie, sempre ha intervingut d'una manera o altre en el seu entorn, un fet que s’incrementa amb l'aparició de l'agricultura i el sedentarisme durant el Neolític. Avaluar l'impacte d'aquest fenomen sobre els canvis en la riquesa i la diversitat dels micromamífers de la Península Ibèrica durant el Plistocè superior-Holocè, ha estat l'objectiu d'una investigació de l'IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), que ara publica la revista Geology en un article encapçalat per Juan Manuel López-García, investigador vinculat a l'IPHES que actualment realitza una estada a la Università degli Studi di Ferrara (Itàlia).
Diverses especies de rosegadors, insectívors i quiròpters identificats dels nivells del Pleistocè superior de El Portalón (Sierra de Atapuerca, Burgos)
En la mateixa línia, era conegut que durant el Plistocè superior (a partir de fa 125.000 anys) el clima va ser un factor determinant en els canvis observats en la diversitat de les espècies, però a partir del Neolític és la nostra espècie, Homo sapiens, que té un paper decisiu amb la seva intervenció massiva sobre el paisatge.
Juan Manuel López-García assegura que és aquesta antropització el factor que determina la diversitat de les espècies, "perquè aquestes són molt susceptibles als canvis climàtics i ambientals". Dit d'una altra manera, "Al Plistocè superior la intervenció humana sobre el medi natural no comportava conseqüències, en canvi, sí que comença a influir a partir del Neolític", insisteix.
Els jaciments
Per realitzar l'estudi que ara es presenta, es van seleccionar sis jaciments del Plistocè superior i l'Holocè, que corresponen a 18 nivells diferents datats amb una cronologia que oscil·la entre els 22.000 i 3.000 anys abans del present. Aquests són: Valdavara (Lugo), El Tafaner (Cantàbria), Cova Portalón i Mirador a Atapuerca (Burgos), Colomera (Lleida) i Sala Chimenas a Maltravieso (Càceres). En total s'han estudiat 3.194 individus micromamífers.
Juan Manuel López-García, especialista en micromamífers i autor principal de l'article - Jordi Mestre/IPHES
"Analitzant els índexs de la riquesa i diversitat d'espècies, observem que el clima va exercir un paper important en alguns llocs durant el Plistocè superior i al començament de l'Holocè, ja que la presència de petits mamífers estava estretament relacionada amb les temperatures mitjanes anuals i els canvis en el paisatge, variant segons les diferents fluctuacions climàtiques detectades. No obstant això, al començament del Holocè, al voltant de fa 8.000 anys, això ja no és així i passen a tenir un paper fonamental les activitats humanes", conclou Juan Manuel López-García.
