2 Oct, 2012
Un estudi demostra la capacitat dels homÃnids prehistòrics per modificar ossos amb les dents sense ajuda de cap eina
Tradicionalment, les marques de dents han estat atribuïdes a una autoria no humana, generalment carnívors, però també a altres animals com rosegadors
El treball ha permès establir un patró de les modificacions efectuades amb la dentició dels hominins
Palmira Saladié, investigadora principal que signa l'article, durant un experiment relacionat amb aquest estudi - IPHES
Un problema amb el qual s'enfronten sovint els qui investiguen sobre restes arqueopaleontològics és la dificultat per dilucidar l'autoria de les marques realitzades amb les dents, ja que hi ha agents que produeixen senyals iguals o similars a la dels homínids. Per tal de contribuir a solucionar el problema, s'ha realitzat un estudi experimental basat en 200 ossos moderns aplicant els resultats als fòssils descoberts en els jaciments d'Atapuerca. Entre les conclusions destaca la gran capacitat dels hominins per modificar els ossos sense necessitat d'utilitzar eines lítiques, i la gran similitud de les mossegades realitzades per humans amb les produïdes per alguns carnívors.
Així ho recull l'article titulat "Range of bone modifications by human chewing" (L'abast de les modificacions òssies produïdes per les mossegades humanes humana) publicat recentment a la revista Journal of Archaeological Sciences, que encapçala com a signant principal la investigadora de l'IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), Palmira Saladié.
Ossos humans trobats als jaciments de Gran Dolina i a la Cueva del Mirador amb marques de dents humanes - IPHES
Marques produïdes amb dents humanes durant l'experimentació per a aquest estudi - IPHES
Per arribar a aquestes conclusions s'ha efectuat un estudi comparatiu entre les marques de dents observades en ossos descoberts en alguns jaciments d’Atapuerca, concretament en els nivell TD6 (800.000 anys d'antiguitat) i TD10 de la Gran Dolina (350.000 anys), i el MIR4 de la Cueva del Mirador (4.000 anys), amb mossegades humanes realitzades experimentalment i que va comptar amb la participació d'alumnat del Màster en Arqueologia del Quaternari i Evolució Humana que s'imparteix a la URV (Universitat Rovira i Virgili de Tarragona).
Els agents
En els conjunts arqueològics quan han actuat diversos agents (carnívors grans, petits, hominins) pot existir un volum important de marques de dents de les que no es pugui discriminar qui les ha produïdes. No obstant això, els carnívors tenen dents secodontes (amb cúspides còniques i punxegudes) i els hominins bunodontes (amb múltiples corones baixes i arrodonides). Aquestes diferències morfològiques es traslladen a les marques produïdes per les dents, cosa que ha possibilitat establir un model conformat per criteris morfològics per identificar les marques de dents (tooth marks) humanes.
Excavacions a Gran Dolina, en una imatge d'arxiu, un dels jaciments on s'han trobat fòssils objecte d'aquest estudi - Jordi Mestre / IPHES
Tradicionalment, aquestes han estat atribuïdes a una autoria no humana, generalment carnívors, però també a altres animals omnívors o rosegadors. "No obstant això, treballs anteriors de tipus experimental i també de base etnoarqueològica havien constatat que els humans poden realitzar nombroses modificacions (tipus de mossegades) que queden registrades sobre els ossos durant la masticació", explica Palmira Saladié. "En el nostre estudi experimental -afegeix- hem pogut evidenciar que el rang de modificacions és més ampli del que es pensava".
Així s'ha vist que les mossegades produïdes pels subjectes sobre ossos de porcs, ovelles i conills inclouen tipus coneguts en la terminologia tafonòmica com furrowing (pèrdues de teixit), scooping-out (buidats), crenulated and saw-toothed edges (vores crenulades i dentades), longitudinal crackers (fissures longitudinals), crushing (aixafaments), peeling (fractures per flexió) and tooth marks (depressions, empremtes i solcs), en canvi, fins ara només es tenia constància d'algunes d'elles, de manera que s'amplia el repertori i es constata la gran capacitat dels homínids per produir modificacions sense l'ús d'eines.
Tres línies d’investigació
L'interès en la identificació de marques de dents humanes es troba principalment en tres línies d'investigació: la detecció de la participació dels homínids (amb i sense tecnologia) a la formació de conjunts ossis d'animals, la identificació de canibalisme, ja que la prova més fiable per a la inferència de consum dels cossos és la presència de mossegades, i la resolució dels possibles problemes que es poden derivar d'inferir que hagin estat altres animals els que han produït els senyals en els ossos.
A la dreta, en primer terme, Palmira Saladié, en una imatge d'arxiu excavant a Gran Dolina (Atapuerca) - Jordi Mestre / IPHES
Les morfologies i dimensions d'alguns tipus de mossegades com les depressions i els solcs van ser estudiades mitjançant microscòpia electrònica i tractades estadísticament. Per tal d'obtenir models que serveixin de base interpretativa a l'hora d'estudiar materials arqueològics, els experiments es van realitzar amb sessions de consum de carn crua, cuita i rostida per part d'investigadors i de l'alumnat abans esmentat.
"La combinació del tipus de modificacions i algunes de les característiques morfològiques ens han permès establir analogies amb mossegades presents en diferents materials arqueològics de jaciments holocens i plistocens de la Sierra de Atapuerca", afirma Palmira Saladié. "En aquest treball hem trobat clars paral.lelismes entre les mossegades humanes realitzades experimentalment i altres localitzades en els jaciments abans esmentats. Gràcies a això s'ha pogut establir un patró de les modificacions efectuades amb la dentició dels hominins sense l'ús d'eines ", assevera la mateixa investigadora.
Referència bibliogràfica
Saladié, P., et al., “Range of bone modifications by human chewing”, Journal of Archaeological Science
(2012)
