3 Jul, 2012
Els neandertals eren capaços d’adaptar-se al territori independentment de la climatologia de cada moment
Una de les justificacions que s’han formulat per explicar l’extinció dels neandertals han estat sovint causes climatològiques, en considerar que no se sabien adaptar a un empitjorament del temps. Un estudi realitzat ara, encapçalat per l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), sobre restes fòssils trobades a la Cova de les Teixoneres, a Moià, demostra que això no va ser així i que, contràriament al que es pensava, sabien sobreviure al territori independentment de les condicions climàtiques i a les quals van haver d’enfrontar-se.
En aquesta imatge es poden observar diferents restes de micromamífers descoberts a la Cova de les Toixoneres - IPHES
L’estudi es basa en l’anàlisi de microvertebrats (amfibis, rèptils i micromamífers), el pol·len, els carbons i el desgast dental observats en macromamífers dels nivells II i III de la cova Teixoneres, amb una antiguitat que oscil·la entre els 30.000 i els 90.000 anys abans del present. “L’objectiu era caracteritzar cronològicament i paleoclimaticament la seqüència de la cavitat, comparant les nostres dades amb les fluctuacions climàtiques globals del Pleistocè superior i amb els jaciments d’ocupacions neandertals de la Península ibérica amb estudis similars realitzats”, comenta Juan Manuel López-García, investigador de l’IPHES i signant principal de l’article publicat recentment a la revista Quaternary Science Reviews on es recull aquest treball.
Juanma López-García en priemr terme i al seu costat, Hugo Blain, ambdós investigadors han participat en aquesta recerca. A la imatge, a Moià, seleccionant i observant restes de micromamífers trobats a la Cova de els Toixoneres la campanya 2010. IPHES
“Amb la nostra recerca –prossegueix el mateix investigador- hem pogut demostrar que els neandertals que vivien a l’entorn de la Cova de les Teixoneres estaven ben adaptats al territori que habitaven”. A més, tenint en compte altres llocs de la Peninsula ibérica, amb cronologies similars a les del jaciment de Moià, com la Cueva del Conde (Astúries), l’Arbreda (Girona), Gorham’s cave (Gibraltar), l’Abric Romaní (Capellades) o la Cova del Gegant (Sitges), “sembla ser que les ocupacions del Paleolític mitja a la Península ibèrica es troben íntimament lligades a la presència de formacions forestals, independentment de les condicions climàtiques”, observa López-García. Aquest paisatge estaria caracteritzat per formacions boscoses predominants des de el sud al nord de la península Ibérica.
Referència bibliogràfica
López-García, J.M. et al., 2012. "A multidisciplinary approach to reconstructing the chronology and environment of southwestern European Neanderthals: the contribution of Teixoneres cave (Moià, Barcelona, Spain)". Quaternary Science Reviews 43: 33-44.
technorati tags: micromamÃfers , clima , neandertals , small mammal , temperatures
