El bloc de les activitats de l'IPHES

27 Abr, 2012

Els Homo neanderthalensis haurien estat part dels grans mamífers potencialment perseguits com a preses per la nostra espècie, com va passar amb la megafauna del Quaternari

El plantejament és objecte d’un article que publica la prestigiosa revista Quaternary International

El mecanisme de l'extinció dels neandertals és un tema polèmic de gran interès entre la comunitat científica. Ara, dos investigadors de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), Bienvenido Martínez-Navarro (paleontòleg) i Policarp Hortolà (biòleg) aporten a aquest debat una nova hipòtesi de treball integradora, basada principalment en dades ecològiques i etològiques, segons la qual els Homo neanderthalensis haurien estat molt probablement víctimes d’un genocidi provocat per l’Homo sapiens.

Des d’aquest punt de vista, els autors consideren que els neandertals haurien estat una presa més en la cacera dels membres de la nostra espècie, en el ben entès de que en aquest món tot s’aprofita, sigui matant per consumir, o bé, per acabar amb la competència. Des d’un punt de vista més ecològic, amb els neandertals hauria passat el mateix que amb la megafauna del quaternari (mamuts, rinoceronts llanuts, megateris sud-americans, etc.), que va desaparèixer per la pressió dels sapiens. Així ho recull la prestigiosa revista Quaternary International en un article recent que signen els dos investigadors esmentats.

Bienvenido Martínez-Navarro (esquerre) amb Policarp Hortolà, autors del treball, amb una rèplica de crani de neandertal - Gerard Campeny / IPHES

Pels autors, i des del punt de vista de l'estratègia de competència ecològica dels consumidors de carn, “qualsevol mort del competidor o la seva depredació, sigui amb el consum de la presa o no, té dos avantatges: primera, a menys competidors, més preses disponibles, i segona, a més preses disponibles (incloent en aquesta categoria altres consumidors de carn, com ara els neandertals), menys competidors”, explica Policarp Hortolà. “Aquesta estratègia no és un comportament humà distintiu, sinó que està generalitzada entre els mamífers carnívors, quan dues espècies es superposen”, observa el mateix investigador. “Som una espècie única, però de cap de les maneres una espècie separada del món natural”, complementa Martínez-Navarro.

Expansió geogràfica

La competència entre els humans anatòmicament moderns i els neandertals no ha estat demostrada. No obstant això, “l’expansió geogràfica de l’Homo sapiens -indica Bienvenido Martínez-Navarro­- sembla haver conduit a una rivalitat directa que va portar a l'extinció neandertal”. En aquest sentit, el registre paleontològic i les dades cronomètriques obtingudes a la Grotta del Cavallo (sud d'Itàlia) confirmen una ràpida dispersió dels humans moderns a través d’Europa abans de la desaparició d’Homo neanderthalensis. “Un exemple de possible competència pels recursos entre neandertals i sapiens es troba en l'àrea limitada que comprèn l’abric neandertal de Mezzena Riparo i la Grotta di Fumane proto-aurinyaciana (nord d'Itàlia)”, hi afegeix l’esmentat paleontòleg.

En l’estudi que ens ocupa, fonamentalment s’indica que molt possiblement els neandertals es van extingir per les mateixes causes que la megafauna, ja que aquestes espècies tenen una molt baixa taxa de reproducció i, sotmeses a la pressió cinegètica d'un supercazador forà amb tecnologia avançada com era l'Homo sapiens, s'anaven extingint gradualment. A més, cal tenir en compte que la taxa de reproducció d'Homo neanderthalensis era molt baixa, com en totes les espècies d'homínids i com en la megafauna. “Per això, en competència amb Homo sapiens, estava condemnat a l'ocàs”, subratlla Bienvenido Martínez-Navarro.

Tecnologia

Així, els neandertals van ser part dels grans mamífers potencialment perseguits com a preses per la nostra espècie, de la mateixa manera que, històricament, encara ho són els orangutans, els goril.les i els ximpanzés, tots ells membres de la nostra pròpia família taxonòmica. “El més possible és que el mateix fenomen succeís cada vegada que una espècie del gènere Homo tecnològicament més evolucionada es va superposar a una altra tecnològicament menys avançada, com ara l’Homo erectus o l’Homo floresiensis”, indica Policarp Hortolà.

Ambdós admeten que encara que en l'etapa actual de coneixement del registre arqueològic, el principal supòsit d’aquesta recerca només pot ser considerat com una hipòtesi de treball, “el que dóna sentit a l'explicació suggerida (el genocidi neandertal degut a la matança i/o depredació com a part habitual de l'estratègia de la competència dels sapiens) és conseqüència del nostre secular comportament com un primat carnívor territorial i social”.

Referència bibliogràfica

Hortolà, P., Martínez-Navarro, B., 2012. "The Quaternary megafaunal extinction and the fate of Neanderthals: An integrative working hypothesis". Quaternary International. Doi:10.1016/j.quaint.2012.02.037

technorati tags: extinció neandertals , competència , carnívors , tecnologia , dispersió humans , ecologia , megafaunal , quaternary , Neanderthals