24 Abr, 2012
Els neandertals que van viure a la Cova del Gegant, al massÃs del Garraf, fa entre 49.000 i 60.000 anys van gaudir d’un clima mediterrani
L’estudi dels microvertebrats descoberts en aquesta cavitat demostra, a més, que disposaven d’uns recursos paleoambientals que ja no es troben a la zona
Podcast sobre micromamífers i restitució paleoambiental
Un estudi realitzat sobre 148 fragments de microvertebrats identificats a la Cova del Gegant, al Massís del Garraf, a Sitges (Barcelona) demostra que fa entre 49.000 i 60.000 anys abans del present en aquesta zona predominava un paisatge caracteritzat per boscos de tipus obert amb un clima principalment mediterrani. La recerca, en la qual hi ha participat l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) s’ha publicat recentment al Journal of Quaternary Sicence.
Fòssils de micromamífers de la Cova del Gegant. (A) Primer molar inferior dret de Microtus (Iberomys) cabrerae o talpó de Cabrera; (B) primer molar inferior dret de Microtus arvalis o talpó de prats; (C) primer molar inferior dret d'Apodemus sylavticus o ratolí de bosc; (D) quart premolar superior o primer molar inferior esquerra d'Eliomys quercinus o rata cellarda; (E) primer molar superior esquerra de Rhinolophus ferrumequinum o rat penat gran de ferradura; (F) húmer de Myotis gr. myotis-oxygnathis o rat penat orellut gran-mitjà; (G) húmer de Miniopterus schreibersii o rat penat de cova - IPHES
Aquestes conclusions formen part d’una investigació més àmplia que té per objecte l’anàlisi de l’aprofitament dels recursos costers pels neandertals, un tema que ha suscitat molt d’interès durant els últims anys. La Cova del Gegant, a més, resulta especialment atractiva, perquè és un jaciment on s’ha descobert una mandíbula de neandertal datada en 52.3000 anys abans del present.
Les restes analitzades per a reconstruir el paleoambient d’aquella època han estat bàsicament amfibis, rèptils i micromamífers. “Amb aquest anàlisi hem pogut veure que durant el Pleistocè superior el paisatge dels voltants de la Cova del Gegant proporcionava uns recursos terrestres pels neandertals que no es troben actualment disponibles a la zona, com per exemple el rinoceront o el cérvol. El paisatge estava dominat per boscos de tipus obert junt amb un clima principalment mediterrani”, explica Juan Manuel López-García, signant principal de l’article i membre de l’IPHES; Hugo Blain és un altre investigador d’aquest institut que hi ha participat.
Juanma López, a Atapuerca, en una imatge d'arxiu - Jordi Mestre / IPHES
Curiosament, malgrat la proximitat a la costa que presenta la Cova del Gegant, no s’han trobat indicis de consum de recursos marins, cosa que no vol dir que no en prenguessin, però, possiblement, no els traslladaven a la cavitat. Aquesta és una de les principals diferències observades de la comparativa amb altres coves ocupades pels neandertals prop del mar, com la de Gorham’s cave a Gibaltrar. En aquest últim indret sí que s’ha registrat consum de mamífers marins pels neandertals.
La Cova del Gegant era un emplaçament molt apreciat per aquesta espècie ja que servia de refugi prop de la zona per on desplaçaven grans mamífers terrestres (rinoceronts, cavalls...) en el transcurs de les seves rutes migratòries entre el corredor de Llevant i el corredor de l’Ebre, així com amb el sud de França, garantint una bona font de recursos nutritius.
Referència bibliogràfica
López-García, J.M., et alter., 2012. "A coastal reservoir of terrestrial resources for Neanderthal populations in north-eastern Iberia: palaeoenvironmental data inferred from the small-vertebrate assemblage of Cova del Gegant, Sitges, Barcelona". Journal of Quaternary Science 27 (1): 105-113.
technorati tags: micromamÃfets , recursos , restitució paleoambiental , nenadertals , boscos , clima , resources , neanderthal , palaeoenvironmental , samall-vertebrate
