www.iphes.cat Castellano |  Français |  English

23 Ago, 2011

Troben l'artefacte de fusta configurat amb mànec més antic del registre arqueològic mundial

Podria avançar-se la hipòtesi de que es tracta d’un possible instrument  per fer tasques de recol·lecció o de manteniment dels focs

 artefacte fusta

A dalt, un dibuix fet per l'IPHES que reconstrueix la forma que tindria la peça en funció del negatiu que s'ha trobat i que vèiem a sota mateix - Jordi Mestre / IPHES

Un equip de l'IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) ha trobat l'empremta (el negatiu) de l'artefacte de fusta configurat amb mànec més antic del registre arqueològic mundial. La troballa ha tingut lloc al jaciment de l'Abric Romaní, a Capellades (Barcelona) durant la campanya d'excavació que es realitza del 8 al 31 d’agost sota la direcció d'Eudald Carbonell. Es tracta de l'únic objecte amb aquesta morfologia descobert durant els més de cent anys d'estudi arqueològic en aquest jaciment, amb una seqüència estratigràfica que va dels 35.000 anys abans del present als 75.000 anys.

artefacte fusta

L'artefacte de fusta in situ, tal com s'ha trobat a l'Abric Romaní - Jordi Mestre / IPHES

Aquest artefacte destaca per la configuració del mànec i de la seva part activa (la resta de la peça). Aquesta última fa 15 cm de llarg per 8 cm d’ample i té una morfologia triangular amb una secció el·líptica. Aquesta part activa es troba  clarament diferenciada de la zona ergonòmica (per on s’agafaria) que és de secció circular i fa 17 cm de llarg per 4 cm de diàmetre.  Encara que es desconeix el seu ús o funcionalitat real, ja que mai s'havia documentat una peça semblant en jaciments del Plistocè superior, podria avançar-se la hipòtesi de que es tractes d’un possible instrument  per fer tasques de recol·lecció o de manteniment dels focs.  L’artefacte està parcialment carbonitzat i s'ha conservat gràcies al travertí que caracteritza la construcció de l’estructura de l’Abric Romaní i dels sediments que l’omplen.

Uns 25 membres de l'IPHES excaven aquest estiu a l'Abric Romaní - Jordi Mestre / IPHES

El nivell P on es troba aquest fòssil ha estat datat per les sèrie del urani-tori i ha donat una antiguitat de més de 55.000 anys, corresponent a l'estadi isotòpic 3, un moment en què es produeixen canvis constants de temperatura i humitat. Localitzat en el quadre S54, pertany al Plistocè superior. El context en què ha aparegut ens indica una ocupació de caçadors recol·lectors de l'espècie Homo neanderthalensis. S'ha identificat un conjunt de llars amb restes de fauna de cèrvids, cavalls i bòvids. Al costat d'aquests fòssils es localitza una important indústria tallada en sílex i un altre tipus de fusta que s'utilitzava com a combustible, així com altres objectes elaborats també amb aquest material, de l’estil que ja s’havien descobert en nivells superiors i que podrien haver-se utilitzat com a safates.

Eudald Carbonell amb la nova troballa - Jordi Mestre / IPHES

Pel que fa a la microfauna, s'han document espècies relacionades amb ambients aquàtics, com la rata d'aigua, de manera molt abundant, i altres pròpies d'entorns més humits, que els actuals de la zona, com les musaranyes de dents vermelles .

Les condicions de sedimentació registrades a l'Abric Romaní, consistents en la deposició de carbonats que formen nivells de travertins estèrils han permès una conservació extraordinària de tot tipus de restes, entre els quals sobresurten les llars i les eines de fusta, per la seva singularitat i excepcionalitat. Amb el descobriment de tot aquest material es fan estudis de distribució espacial per interpretar els diferents usos i la manera d'ocupació de les poblacions neandertals. 

Eudald Carbonell

Eudald Carbonell en el moment de fer pública la troballa acompanyat per l'alcalde de Capellades, Marcel.lí Martorell (al seu costat) i el delegat de la Generalitat a la Catalunya Central, Jordi Moltó, dimarts 23 d'agost a l'Abric Romaní - Jordi Mestre / IPHES

Les conclusions, després de 30 anys d’excavació a l’Abric Romaní, i sabent que Homo neanderthalensis s’extingeix fa 25.000 anys a Euràsia, apunten a que es tracta d’organitzacions humanes amb una estructura social complexa i avançada. L’excepcionalitat d’aquest registre i la seva conservació permet tenir dades molt contrastades  de les activitats domèstiques i de la conducta dels neandertals.

L’excavació de l’Abric Romaní compta amb una subvenció de la Generalitat de Catalunya i la col·laboració de l’Ajuntament de Capellades.

technorati tags: , , , , ,
Comentaris
Afegeix un comentari

Els comentaris d'aquest bloc estan moderats i son revisats pel seu propietari abans de ser publicats

 















El segon mes de l'any: