El bloc de les activitats de l'IPHES

14 Jun, 2011

Així es constata en un estudi de l’IPHES publicat recentment a la revista Quaternary International

Aquesta recerca trenca tòpics i demostra la complexitat social d’Homo neanderthalensis

En el món científic hi ha qui defensa que els neandertals era una espècie que sempre efectuava les mateixes activitats d’una forma podríem dir repetitiva, és el que se’n diu estassis neandertal: sempre elaborant el mateix tipus d’eines, sempre caçant els mateixos animals, fins al punt que s’ha definit el que es coneix com a menú neandertal (integrat per cérvol, cavall i grans bòvids), reproduint en tots els casos els mateixos patrons d'ocupació, etc. Ara, però, un estudi publicat recentment a la revista Quaternary International i efectuat per l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) trenca tòpics i demostra que, per exemple, Homo neanderthalensis era capaç d’utilitzar el mateix espai de maneres molt diverses, segons les seves necessitats. És el que s’ha nomenat "connecting areas”.

Alguns dels remuntatges d'ossos que s'han fet per aquest estudi - IPHES

“En aquest treball –apunta Jordi Rosell, investigador principal que signa l’article, entre altres membres de l’IPHES- nosaltres constatem que a l'Abric Romaní (Capellades, Barcelona) hi ha hagut ocupacions molt senzilles, probablement d'unitats familiars, que feien un sol fogar i ja està (nivell H, 40.000 anys), fins a d’altres tremendament complexes, amb el funcionament de diversos fogars simultàniament”.

Per arribar a aquesta conclusió s'ha dut a terme un treball de remuntatges d'ossos de diferents restes da fauna (cavalls, cérvols, grans bòvids i rinoceronts principalment) localitzades durant les excavacions que l’IPHES desenvolupa a l’Abric Romaní, amb predomini d’aquells elements esquelètics que tenen un alt valor nutritiu. Això consisteix en intentar encaixar tots els trossos, tenint en compte la seva posició espacial. En aquest sentit, Rosell explica: “les línies de connexió que s'estableixen al nivell J (ocupació complexa, fa 50.000 anys) mostren que hi havia relació entre un fogar i l'altre”. Ara bé, per què és traslladen els diferents fragments d'os entre un fogar i l'altre? “Això encara és un misteri –afirma l’investigador de l’IPHES-,  però ho feien. Nosaltres pensem que era per compartir el menjar”.

Excavacions a l'Abric Romaní l'estiu passat - IPHES

Aquesta aportació científica ja va sorprendre molt als assistents al congrés de l'ICAZ-2011 (International Council of Archaeozoology), celebrat l’estiu passat a Paris. “Esperem que amb estudis com el publicat al Quaternary International es comenci a veure els neandertals com a éssers molt més semblants a nosaltres i amb una gran complexitat social, similar a la nostra”, conclou Jordi Rosell.

Referència bibliogràfica

“Connecting areas: Faunal refits as a diagnostic element to identify synchronicity in the Abric Romaní archaeological assemblages”. Rosell, J.; Blasco, R.; Fernández-Laso, C.; Vaquero, M.; Carbonell, E. Quaternary International, in press: 1-12, accedir technorati tags: foc , human evolution , connecting areas , remuntatges d'ossos , fauna , complexitat social , neandertals