www.iphes.cat Castellano |  Français |  English

20 Abr, 2011

La descoberta d’unes eines d'os a Gran Dolina, a Atapuerca, demostra la diversitat d'usos d'aquest espai fa 350.000 anys

Noves investigacions evidencien que,  a més d'acollir grans campaments, servia de refugi pels homínids de manera ocasional

Aquest fet avala la complexitat de les societats prehistòriques

Així ha estat publicat al Journal of Human Evolution en un article liderat per l’IPHES

 Eines os TD10

Eines elaboradas amb os i trobades a TD10 de Gran Dolina a Atapuerca - IPHES

Fins ara, per la quantitat de restes lítiques aparegudes, més de 20.000, s’havia considerat que el nivell 10 del jaciment de Gran Dolina (TD10), a Atapuerca (Burgos), havia estat un important campament fa uns 350.000 anys, on s’haurien establert al llarg del temps diferents grups d’Homo heilderbergensis. Un recent estudi, basat en l’anàlisi d’unes eines d’os i que ha estat publicat al Journal of Humana Evolution (JHE), presenta els resultats d’una investigació dirigida per l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) on es demostra que aquest nivell també es va utilitzar de manera puntual per efectuar activitats molt expeditives. D’aquesta manera es demostra per primer cop la diversitat d’usos de l’espai de TD10, cosa que avala la complexitat social d’aquelles societats prehistòriques.

Os martell TD10

Eina d'os amb marques de tall  i ampliades al microscopi on s'observa morfologia de l'estil d'ús de les eines lítiques- IPHES

En el conjunt d’eines d’os estudiades s’inclouen algunes que semblen haver estat elaborades amb fragments de bòvids. Les incisions observades al microscopi indiquen que no pertanyen a les típiques marques de tall, deixades pels homínids durant el procés de descarnació dels animals, sinó al seu ús com a eines, ja que la morfologia d’aquestes senyals són molt similars a les que s’observen en peces lítiques. “D’aquesta manera entenem que l’os s’utilitzaria de manera alternativa a la pedra i de forma puntual, donada la presència de material lític que hi ha a Gran Dolina”, declara Jordi Rosell. La tècnica principal que fan servir per confeccionar instruments amb os és la percussió.

Jordi Rosell

Jordi Rosell, investigador principal que signa l'article - Jordi Mestre/IPHES

Entre les peces d’os localitzades sobresurt un retocador que servia de suport per pressionar sobre la vora de les ascles de sílex i produir osques de manera controlada. “Així és més senzill produir les eines que necessitaven més elaboració, com les rascadores”, assenyala Jordi Rosell, investigador principal de l’article donat a conèixer al JHE. “Es tracta d'un objecte molt utilitzat posteriorment entre els neandertals (més de 20.000 anys més tard) i, per tant, el de Gran Dolina podria ser un dels més antics del món”, subratlla el mateix científic.

TD10 Gran Dolina

Excavacions a TD10, a Gran Dolina, a Atapuerca, en una imatge d'arxiu - Jordi Mestre / IPHES

Per altra banda hi ha una petita col·lecció d'ossos retocats com si fossin sílex. No se sap, però, encara, per què empraven l’os i no matèries lítiques, ja que aquestes darreres són molt abundants a la zona. “Defensem, en tot cas, -declara Rosell-, que els ossos retocats de Gran Dolina estan més relacionats amb activitats expeditives i puntuals que amb qüestions planificades. El seu significat real encara l'hem de valorar, perquè sempre havíem defensat que a TD10 s’instal·laven els grans campaments, però clar, TD10 té tants anys de formació, més de 10.000, que en aquest temps poden haver passat mil coses”, apunta Jordi Rosell.

“Una explicació plausible -segons el mateix arqueòleg- pot ser que efectivament hi haguessin grans campaments, però entre l'un i l'altre hi passin alguns fets en episodis breus, que de moment desconeixem, i es registrin aquest tipus d’actuacions. O sigui, que aquesta indústria òssia es pot correspondre a visites molt esporàdiques de grups que la utilitzen com a refugi i fan activitats molt ràpides com, per exemple, utilitzar la cova durant un dels seus trajectes per fer un mos (menjar-se ràpidament un animal) i, per no malgastar les pròpies eines, utilitzen qualsevol element ja preexistent, com els ossos.

“Són més elements de discussió que ens han de permetre esbrinar el comportament complex de les societats que ens han precedit”, augura Jordi Rosell.

Referència bibliogràfica

Article “Bone as a technological raw material at the Gran Dolina site (Sierra de Atapuerca, Burgos, Spain)”. Rosell, J. et al. Journal of Human Evolution, 1-7, doi:10.1016/j.jhevol.2011.02.001

technorati tags: , , , , , , ,
Comentaris
Afegeix un comentari

Els comentaris d'aquest bloc estan moderats i son revisats pel seu propietari abans de ser publicats

 















El segon mes de l'any: