El bloc de les activitats de l'IPHES

20 Abr, 2011

Es considera un objectiu fonamental per saber cap a on ens dirigim com a espècie

Les situacions de conflicte, la tecnologia i la seva socialització, en coevolució, estan en la seva base

Amb aquest projecte, impulsat per l'IPHES, es contribueix a l'enteniment de l'evolució social amb una perspectiva nova i complementària al treball de camp

Un individu no pot obtenir per si sol tots els recursos per sobreviure. Per això necessita la col.laboració dels seus congèneres. Així, unir la pròpia acció o influència a altres per produir cert resultat, sigui en benefici propi o no (altruisme), en el si de les comunitats, pot ser avantatjós per a l'espècie, i és en aquesta cohesió social on podem trobar els orígens de la tecnologia i la seva socialització.

Això ho van entendre ja, per exemple, els homínids que van poblar la Sima de los Huesos, a Atapuerca, fa 500.000 anys, on un individu amb greus limitacions físiques va arribar a vell, sense la cura dels seus congèneres no hagués viscut tant de temps. Però quins són els mecanismes que condueixen als humans a adoptar actituds d'aquest tipus? Ens comportem de determinada manera per què realment ho sentim així o per pressió social?

Les sessions del workshop es van dur a terme a la Universitat Rovira i Virgili - Jordi Mestre / IPHES

Són algunes de les nombroses qüestions que s'han plantejat en un workshop celebrat recentment a Tarragona, organitzat per l'IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), juntament amb el professor Àlex Arenas del Departament d'Enginyeria Informàtica i Matemàtiques de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona (URV) i el professor del Grup Interdisciplinari de Sistemes Complexos de la Universidad Carlos III de Madrid, Anxo Sánchez, amb la finalitat d'abordar de manera transdisciplinar aquest tipus de preguntes.

Aquest workshop forma part de del Grup de Treball "Physics of Cooperation and Conflict", liderada pel professor Peter Richmond del Department of Physics, Trinity College de Dublin, finançat per una Acció COST de l'European Science Foundation, en su WG4 titulat "Evolution and co-evolution ", coordinat per Anxo Sánchez.

A la dreta, el professor Anxo Sánchez - Jordi Mestre / IPHES

Un dels objectius és esbrinar com la tecnologia ajuda a la socialització i viceversa. "La paraula clau és la coevolució", assegura aquest últim. "Si hi ha més tecnologia, la gent pot dedicar més temps a activitats socials, les quals al seu torn difonen la tecnologia. Intentar entendre els mecanismes pels quals es dóna aquest procés és el que volem aconseguir".

Per exemple, "penso en els homínids del passat -prossegueix- que podien ensenyar-se entre ells a elaborar eines de pedra. Quants més ho saben fer, més ràpid es pot dur a terme una tasca. Així doncs, un primer pas en la socialització de la tecnologia és que et deixa més temps per dedicar a altres activitats, i això és crucial". En aquesta línia, "l'interessant és identificar els mecanismes que hi ha a la base perquè això sigui així, i que sens dubte és un èxit evolutiu", afegeix.

Un d'aquests mecanismes és la comunicació. Per això és imprescindible saber com apareixen els llenguatges, la seva dinàmica i posterior desaparició. "Tot això està relacionat també amb el prestigi social i amb quantes persones pots parlar, com interaccionen entre elles ...", observa Anxo Sánchez. Són ingredients que analitzem des de diferents camps com l'arqueologia, la primatologia, la sociologia, l'economia, la biologia, les matemàtiques o la física, per citar només uns exemples de les nombroses disciplines que poden prendre part i que estan representades aquí".

Milions de persones involucrades

Però avui en dia el problema és entendre la cooperació a gran escala. El fet que tinguem la societat actual involucra milions de persones, a les que no coneixem de res, cosa que exigeix ​​un nivell de comportament cooperatiu diferent de com ho faríem amb un amic o un parent proper. "Es tracta doncs d'entendre com sorgeix una estructura social que fa que puguem tenir una societat amb divisió del treball, complexa, en la qual ningú no pot viure sense una mica dels altres, sigui tangible o no. Jo no produeixo menjar, però algú ha d'elaborar el que jo consumeixo. I al seu torn, la tecnologia en aquest cas, xarxes socials com Facebook o Twitter, encara transformen més aquesta realitat, portant el problema a una escala que se'ns escapa de les mans ", comenta.

 Què vol dir això? "Segurament estem utilitzant encara comportaments que desenvolupem evolutivament quan vivíem en grups petits i això ja no és així. Necessitem conèixer quant està canviant el nostre comportament, com apareixen noves formes de cooperació, o desapareixen, ja que el ignorem i és fonamental per saber on podem anar".

Models per predir tendències

Per ajudar a aconseguir aquest fi els físics i matemàtics pretenen establir models per predir tendències de les societats, entendre els problemes i simplificar-los per intentar aïllar uns mecanismes dels altres mitjançant anàlisi matemàtica i simulacions per ordinador, per veure quins tenen més influència, i així separar el que és rellevant del que no. D'aquesta manera, els models, contrastats al seu torn amb l'evidència tant fòssil com d'experiments socials, contribueixen a entendre  l'evolució social amb una perspectiva nova i complementària al treball de camp.

Termes complementaris

Ignasi Pastó, coordinador local del workshop i membre de l'IPHES - IPHES

Pel que se sap fins ara, sembla que al llarg de l'evolució humana cooperació, innovació tecnològica i conflicte van junts de la mà, perquè en les interaccions humanes hi ha grups i individus amb plantejaments diferents: cadascú defensa el seu, tant entre grups com dins d'un mateix grup, el que condueix de vegades a que certs comportaments prevalguin sobre altres i mentre uns cooperen per desenvolupar projectes, altres desapareixen. De fet són termes complementaris: "perquè algú pugui tenir èxit algú ha de fracassar i el que no fa les coses de la millor manera possible, aquí es queda. Això és darwinisme pur i dur. El que passa és que a nivell humà és molt important la dinàmica grupal perquè pot haver cooperació i això ajuda a avançar i a superar la selecció natural, com quan es dóna suport a individus més dèbils o malalts ".

En aquest sentit, segons Ignasi Pastó, coordinador local de l'esmentat workshop i membre de l’IPHES, "des d’aquest institut es pretenen promoure aquest tipus de trobades internacionals i investigacions de gran rellevància per a la comprensió dels processos del present i la prospectiva de les tendències del futur. L'estudi de l'evolució social del passat resulta de gran importància per comprendre el camí de l'hominització i el coneixement dels mecanismes actuals pot contribuir a projectar la nostra futura humanització".

technorati tags: tecnologia , xarxes socials , sistemes complexos , disciplines , prospectiva , interaccions humanes , conflicte , cooperació