www.iphes.cat Castellano |  Français |  English

25 Gen, 2011

Descobreixen a Atapuerca una nova espècie de rata d’aigua, la més antiga de la història, de fa 1,2 milions d’anys

Les restes fòssils es van trobar a la Sima del Elefante, on també es van identificar les restes humanes del primer europeu

Les seves mides serien molt similars a les d’una rata d’aigua actual: uns 18 – 22 cm entre el cap i la resta del cos, una cua d’uns 10 – 14 cm, i un pes d’entre 155 i 300 grams. Aquestes dades pertanyen a l’Arvícola jacobeus, una nova espècie de rata d’aigua, que han identificat membres de l’Equipo de Investigación d’Atapuerca (EIA), una troballa que s’ha donat a conèixer recentment a través d’un article publicat a la revista Acta Paleontológica Polonia; entre els signants hi ha Jordi Agustí, investigador ICREA a l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) i responsable de l’Àrea de Recerca d’aquest centre. L’Arvícola jacobeus és, a més, la rata d’aigua més antiga de la història i fa 1,2 milions d’anys va viure a la Sima del Elefante, a Atapuerca, on també es van descobrir les restes humanes del primer europeu. L’estudi l’ha liderat la científica Gloria Cuenca.

Mandíbula de rata d'aigua trobada a Atapuerca

Vista oclusal de la mandíbula dreta del rosegador descobert a Atapuerca - EIA

En aquest jaciment, durant les excavacions arqueològiques dels darrers 15 anys, han sortit restes fòssils de dents de rata d’aigua amb uns trets diferencials que els feien únics, per exemple, “són més petits i tenen l’esmalt més gruixut que un altre tipus de rosegador de la mateixa cronologia, la Mimomys savini; les arrels d’aquestes dents també són molt singulars. Tot plegat, i després de diferents estudis, ens ha portat a crear aquesta nova espècie”, explica Jordi Agustí.

Mandíbula de rata d'aigua trobada a Atapuerca

Visió medial de la mandíbula dreta d'Arvicola jacobeus - EIA

El mateix investigador ha explicat: l’Arvicola jacobeus té a veure amb l’origen de la rata d’aigua ibèrica, Arvicola sapidus. A Europa, i a part nord de la Península ibèrica, l’espècie més comuna de rata d’aigua és Arvicola terrestris, ara bé, l’espècie pròpia de bona part d´Ibèria és l´Arvicola sapidus (típica de l´albufera valenciana), la qual presenta caràcters més arcaics que l´Arvicola terrestris, comparables en certa mesura a la primera rata d’aigua del Plistocè mig, l´Arvicola mosbachensis. “Fins ara –comenta Jordi Agustí- no se sabia gaire sobre l’origen d´Arvicola sapidus i es pensava que, o bé s’havia escindit d’Arvicola terrestris durant el Plistocè superior, o bé descendia directament de l´Arvicola mosbachensis de començaments del Plistocè mig. Doncs bé, Arvicola jacobeus demostra que el llinatge d’Arvicola sapidus és molt antic i es remunta al Plistocè inferior. Seria la rata d’aigua més antiga de l’historia”, conclou.

Referència article - web

Cuenca-Bescós, G., Agustí, J., Lira, J., Melero-Rubio, M., and Rofes, J. 2010. A new large Arvicolinae from the early Pleistocene of Europe. Acta Paleontologica Polonica, 55 (4), 565–580.

technorati tags: , , , , , , , , ,
Comentaris
Afegeix un comentari

Els comentaris d'aquest bloc estan moderats i son revisats pel seu propietari abans de ser publicats

 















Dos i dos fan cinc?: