El bloc de les activitats de l'IPHES

25 Feb, 2008

Ideen un sistema ergonòmic molt visual i fàcil d’aplicar per fer més entenedora, ràpida i eficaç la comunicació científica

Publicat per csb 09:57 | Enllaç permanent | Comentaris (0) | Retroenllaços (0) | Recerca

Gestionar el coneixement és clau avui dia per reeixir en qualsevol aspecte de la vida quotidiana, essent la ciència qui ens procura els avenços per millorar el nostra benestar. En canvi, hi ha el perill que això a vegades no sigui així perquè moltes investigacions no es socialitzen per una incorrecte comunicació.

Sovint els grups d’investigació –moltes vegades per exigències editorials- es veuen obligats a elaborar llargs informes que com a molt l’especialista més interessat llegirà íntegre, però que, en la major part de casos, el lector no passarà més enllà de llegir-se el resum, i l’article es quedarà en un calaix.

Policarp Hortolà, al seu despatx a la URV; a la pantalla de l'ordinador, una imatge de la taula que ha ideat - Crèdit foto: Jordi Mestre - IPHES

Evitar aquesta disfunció i propiciar que circuli el coneixement és l’objectiu principal d’un nou sistema per presentar els resultats científics que proposa el biòleg Policarp Hortolà, investigador de l’Àrea de Prehistòria de la Universitat Rovira Virgili de Tarragona i membre de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), en un article que apareixerà properament en versió impresa al Journal of Information Science i que ja es pot consultar en versió electrònica a la web de la revista.

Adaptat a les necessitat del món globalitzat

En aquest text defensa que una bona recerca s’ha de poder resumir en un sol full i d’una manera molt visual, adaptada a les necessitats de síntesi del món globalitzat en què vivim, sinó és que la investigació de bon principi ha estat mal plantejada. L’ergonomia, disciplina que tracta de l’adaptació del treball a les condicions físiques i psíquiques humanes, a fi que el binomi persona-màquina assoleixi la més gran eficàcia possible, afavoreix, per tant, l’operativitat de la recerca i la seva qualitat.

Cinta S. Bellmunt.- Què s’entén per un sistema ergonòmic?

Policarp Hortolà.- Un sistema ergonòmic és aquell que s’adapta al seu usuari, i no pas a l’inrevés. És a dir, que permet a l’usuari aprofitar les potencialitats del sistema (sigui una gran màquina, una cadira, o un article científic) amb un màxim de benestar i, en conseqüència, de satisfacció i eficàcia.

El Cicle de Deming

C.S.B.- El sistema ergonòmic que vostè proposa per presentar informes científics es basa el sistema de qualitat del Cicle de Deming. Per quin motiu?

P.H.- Perquè el Cicle de Deming o roda PDCA (de l’anglès plan–do–check–act, planificar-fer-verificar-actuar) és una de les eines de millora contínua de la qualitat més lògiques, senzilles i àmpliament utilitzades, que tant es pot aplicar a la ciència com a la nostra vida quotidiana. A banda del Cicle de Deming, també m’he basat per a la meva proposta en la filosofia de les anomenades “enciclopèdies visuals” (un tema, una pàgina) i en el meu convenciment de que una taula és sempre més entenedora que un conjunt de paràgrafs.

C.S.B.- Esmenti, si us plau algunes diferències, entre aplicar el Cicle de Deming o el sistema tradicional de presentar els article científics.

P.H.- Per exemple, la típica estructura d’un informe científic està molt normalitzada i exigeix un títol, l’autoria, el resum, les paraules claus, la introducció, el material analitzat, els mètodes emprats i els resultats obtinguts, a més de la discussió, les conclusions, els agraïments i les referències bibliogràfiques. Jo proposo sintetitzar-ho tot i en una sola pàgina, amb una taula amb elements relacionats que segueixin el Cicle Deming: un únic objectiu per a cada recerca (planificar), el procediment seguit en quant a materials i mètodes emprats (fer), els resultats essencials (verificar) els quals ens han de permetre obviar un apartat de discussió dels mateixos, i un únic suggeriment de treball pel futur (actuar), que serà l’objectiu exclusiu de la següent recerca i, així, completarà la roda del cicle. Aquest suggeriment de treball pel futur, que hauria de ser l’objectiu exclusiu de la següent recerca essent el que completarà la roda del Cicle de Deming, doncs ens permetrà de retornar al principi de la recerca amb un nou objectiu. Tot això, a banda d’un títol que expliciti per sí mateix la conclusió de la recerca, de l’autoria del treball, les referències imprescindibles i, quan sigui necessari, els agraïments.

C.S.B.- Per tant, vostè considera que tal com es publiquen actualment els articles científics no s’afavoreix l’optimització del resultats, ja que molt sovint són pesats de llegir, molt protocol·laris i, en canvi, no sintetitzen les idees i no es deixen clars els objectius dels treballs o les novetats que aporten?

P.H.- En molts casos és així. A banda d’uns pocs articles el contingut sencer dels quals pot interessar als qui treballen en camps hiperespecialitzats, la majoria de les vegades només es llegeix el Sumari i, com a molt, els Materials i Mètodes, sempre i quan qui ho llegeixi estigui interessat a repetir la recerca que han fet els seus col·legues. En cas contrari, l’article va a parar directament a algun calaix.

C.S.B.- Hem d’entendre, per tant, que la seva proposta, més que optar per un redactat a l’estil tradicional, allò que pretén és sintetitzar els continguts en una taula, amb la qual d’una manera molt clara constati els punts claus d’una recerca...

P.H.- Així és. Com dic en el meu article, per a l’avanç de la ciència la concisió en la disseminació dels resultats de la recerca és una eina essencial.

C.S.B.- Aquesta manca de concisió provoca que molts articles o aportacions científiques passin, doncs, desapercebudes?

P.H.- Sens dubte. Si alguna cosa li manca al personal investigador científic és temps. Per això, tot el que sigui optimitzar-lo repercuteix favorablement en la seva tasca. Si la comunitat científica no pot estar al dia dels avenços que es produeixen en el seu si, no pot avançar en el coneixement. És un peix que es mossega la cua.

C.S.B.- En definitiva, el sistema que vostè proposa és un mètode per agilitar la comunicació científica d’alt nivell, en revistes especialitzades?

P.H.- En concret, el que proposo és una presentació diferent de les recerques que, per la seva pròpia naturalesa, no necessiten d’ésser plasmades en el que les revistes científiques en anglès acostumen a anomenar “full length paper” (els “articles llargs”). És a dir, que la meva proposta no és, en absolut, la de “refundar la ciència”, sinó simplement la de repensar com es pot optimitzar la difusió dels resultats de la recerca pel que fa a les anomenades comunicacions curtes (“short communication”, “short technical report”, “case report”). Penso que l’eficàcia d’aquesta difusió ha de basar-se en l’ergonomia, l’eina estratègica perfecta per a assolir l’objectiu d’una difusió més operativa de la recerca. I, al meu entendre, en el cas dels articles científics curts, aquesta ergonomia passa per la tabulació de la informació, per la concreció pròpia de les enciclopèdies visuals i per un sistema de qualitat lògic i senzill d’aplicar, com és el cas del Cicle de Deming. La “qualitat” és un dels conceptes clau en l’actual món globalitzat. I la manca de qualitat no ens porta enlloc.