El bloc de les activitats de l'IPHES

11 Abr, 2013

Divendres 12 d’abril a les 19.30 h a càrrec dels arqueòlegs Bruno Gómez i Gerard Campeny

Una trampa natural: el jaciment paleontològic del Camp dels Ninots (Caldes de Malavella, La Selva) és el títol de la xerrada que Gerard Campeny i Bruno Gómez, arqueòlegs de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) i codirectors del projecte de recerca que es desenvolupa en aquest jaciment oferiran divendres 12 d’abril a les 19.30 h al Museu Darder, a Banyoles (Girona).

A l'esquerra l'arqueòleg Bruno Gómez i al seu costat Gerard Campeny - Jordi Mestre/IPHES

Aquest acte forma part del I cicle de conferències d’actualitat arqueològica a les comarques gironines, organitzat pels Museus de Banyoles, l’Ajuntament de Banyoles i el Consorci de l’Estany.

Resum

El jaciment del Camp dels Ninots és un volcà d’explosió d’edat pliocena en el qual posteriorment s’hi va formar un llac. Aquesta mena d’estructures volcàniques reben el nom de maar. Les particulars condicions geològiques, corresponents a una sedimentació lacustre, són ideals  per a la preservació de fòssils. L’aparició d’esquelets complerts i en connexió anatòmica fan que el jaciment sigui considerat, segons el terme alemany, un Konservat-Lagerstätte, és a dir, com una fotografia del passat.

Des del 2003, any en què es va començar el projecte de recerca, s’ha excavat en diversos indrets del volcà que han posat al descobert restes faunístiques, algunes de les quals són esquelets sencers i en connexió anatòmica de cronologia pliocena (de fa sobre 3,1 milions d’anys d’antiguitat), i també restes lítiques d’edat quaternària (d’uns 17.000 anys abans d’ara).

Bòvids i tortugues

En els nivells pliocens s’han recuperat un total de cinc esquelets de tapir (Tapirus arvernensis), deu bòvids (Alephis tigneresi) i dos rinoceronts (Stephanorhinus jeanvireti), així com una vintena de tortugues (Mauremys leporsa), gran quantitat d’amfibis (cf. Pleurodeles sp., Lissotriton aff. helveticus, Pelophylax cf. perezi), peixos d’aigua dolça (cf. Leuciscus) i rosegadors (Apodemus atavus).

Pel que fa als nivells quaternaris s’ha obtingut un conjunt de 603 objectes en una superfície de 65 m², dels quals 579 són restes lítiques.

En definitiva,  els treballs sistemàtics d’excavació en el jaciment del Camp dels Ninots estan revelant un autèntic tresor per a la paleontologia internacional. La seva excepcionalitat no només ofereix una oportunitat única per estudiar l’ecosistema del nostre entorn durant el Pliocè, sinó que ens proporciona unes dades paleoambientals que ens ajudaran a entendre les dinàmiques climàtiques que s’han vingut desenvolupant fins els nostres dies. 

technorati tags: paleontologia , arqueologia , fauna , recerca , volcà , geologia , fòssils