www.iphes.cat Castellano |  Français |  English

4 Ago, 2010

Projecte pioner a nivell mundial per analitzar les problemàtiques de datació i de conservació de l’art rupestre de l’arc de la Mediterrània

Es basa en la microscòpia Raman, que amb un equip portàtil pot facilitar informació sobre la composició química de les pintures

Recentment s’ha aplicat aquesta tècnica a la Cova dels Rossegadors o "Polvorí", a Castelló

De peu, d'esquerra a dreta, Ramon Viñas i Antonio Hernanz. Assegut, José Maria Gavira - Cedida Albert Rubio

Poder analitzar les problemàtiques de l’art rupestre amb tècniques que minimitzin al màxim l’impacte sobre les pintures és sempre un repte per a la comunitat científica. En aquest sentit, l'IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) participa en un projecte pioner a nivell mundial que aplica in situ la microscòpia Raman. Sense necessitat d’extreure cap mostra, aquesta tècnica permet, amb un equip portàtil, observar directament sobre la paret, i sense tocar res, les diferents pintures a fi d’obtenir informació sobre molts dels aspectes que afecten el patrimoni rupestre de l’arc mediterrani, fonamentalment de l’Art Valencià.

El projecte d’investigació porta per títol MicRamanPrehistoria - "Microscòpia Raman, IR, òptica i electrònica (SEM/EDX) de pintures rupestres prehistòriques de l’arc mediterrani de la Península Ibèrica. Composició, datació, alteracions i conservació". Finançat pel Ministeri de Ciència i Innovació, en la seva convocatòria I+D+i 2009, es tracta d’un projecte multidisciplinari que compta amb químics, arqueòlegs i geòlegs.

 Un primer pla de com s'obtenen les imatges amb l'equip RAMAN portàtil - Cedida Albert Rubio

Ramon Viñas ha manifestat: "utilitzem la microscòpia Raman portàtil, que pot donar respostes a certs interrogants existents sobre la composició química de les pintures i suports, detectar oxalats (restes de microorganismes encapsulats a les capes que suporten o cobreixen les pintures) per saber la seva data de realització, o les seves problemàtiques de conservació", puntualitza. Aquesta tècnica, sens dubte amb els seus límits, permet caracteritzar la composició molecular i cristal·lina dels materials presents en aquests vestigis prehistòrics.

Per la seva part, Antonio Hernanz, químic de la Universidad Nacional de Educación a Distancia (UNED) i director del projecte ha subratllat: "es tracta d’una experiència pionera a nivell mundial pel que fa a la seva aplicació a pintures rupestres a l’aire lliure, ja que només s’ha realitzat una primera experiència a Sud-àfrica i, en aquesta ocasió, s’està utilitzant un equipament lleuger, alimentat per bateries i de notable sensibilitat”.

El projecte preveu l’estudi també durant els pròxims mesos en jaciments arqueològics amb pintures rupestres de les comunitats autònomes de València, Aragó i Castella-la Manxa. A més d'Antonio Hernanz i Ramon Viñas, participen José María Gavira (químic, Universidad de Educación a Distancia), Juan F. Ruiz (arqueòleg, Universidad de Castilla – La Mancha), Ramiro Alloza (químic, Laboratorio de Análisis e Investigación de Bienes Culturales, Gobierno de Aragón), Paz Marzo (química, Laboratorio de Análisis e Investigación de Bienes Culturales, Gobierno de Aragón), Egor Gavrilenko (geòleg, Universidad de Educación a Distancia), Carmen Poyato (arqueòloga, Universidad de Castilla – La Mancha), Vicente Baldellou (Museo de Huesca), i compta a més amb la col·laboració d'Albert Rubio (arqueòleg, SERP - Universitat de Barcelona).

Aquests treballs estan associats al projecte El Arte Rupestre del Parque de la Valltorta-Gasulla y Norte de Castellón, dirigit per Ramon Viñas (IPHES) i Guillermo Morote, director del Museu de la Valltorta.

technorati tags: , , , , , ,
Comentaris
Afegeix un comentari

Els comentaris d'aquest bloc estan moderats i son revisats pel seu propietari abans de ser publicats

 















El masculí de gata: