9 Jun, 2013
Fa entre 13.000 i 9.000 anys, la Cova de les Borres, a La Febró, ja va estar ocupada per homÃnids de forma continuada
Així s’ha demostrat amb la segona campanya d'excavacions que ha dut a terme l’IPHES
L'estudi de les restes fòssils i de la organització de l'espai permetrà conèixer més a fons el comportament econòmic i social de les societats caçadores i recol·lectores
Excavació a la Cova de les Borres fa unes setmanes - IPHES
Gràcies als treballs d’excavació que, per segon anys consecutiu, l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) ha desenvolupat a la Cova de les Borres, a La Febró (Baix Camp), s’ha pogut confirmar que, fa entre 13.000 i 9.000 anys (Paleolític superior final), aquest va ser un indret habitat de forma continuada per homínids. El jaciment es localitza al Sud-oest de les Muntanyes de Prades, a la capçalera del riu Siurana.
L’evidència més important d’aquesta presència humana és l'abundant registre d'indústria lítica en sílex que s’ha posat de manifest. Alhora, una de les novetats més significatives ha estat l'aparició de restes de fauna i fragments d'eines realitzades sobre ós, com una possible atzagaia i alguns penjolls.
Fragment d'atzagaia - IPHES
Maria Soto, becària FI AGAUR (Generalitat de Catalunya) adscrita a l’IPHES, i codirectora de les excavacions a la Cova de les Borres juntament amb Josep Vallverdú, investigador del mateix centre de recerca, ha puntualitzat: “érem conscients de la vàlua dels nivells pertanyents al Paleolític superior final, que ja s’havien documentat, però amb les noves troballes hem pogut confirmar aquest fet. D’altra banda, s'ha constatat la continuïtat de la seqüència arqueològica amb nivells més profunds que han proporcionat eines lítiques característiques de períodes més antics del Paleolític superior”.
Mostra d'algunes de les peces d'eina lítica que s'han descobert durant la campanya d'enguany - IPHES
Fins al moment s'ha pogut definir una seqüència arqueològica formada per 4 nivells diferents amb restes d'ocupacions humanes al jaciment. “La prova més clara és l'abundant registre d'indústria lítica en sílex, que captaven a les proximitats del Massís de Prades”, insisteix Maria Soto. “A les capes superiors –prossegueix- el conjunt lític es caracteritza per la presència de petites laminetes de sílex retocades i elements geomètrics que es feien servir com a puntes i armadures de sageta per a la caça”, ha assenyalat. Al mateix temps s'ha recuperat un gran nombre dels nuclis dels que s'extreien aquestes laminetes, de dimensions reduïdes, i gratadors per treballar les pells.
L'arqueòloga Maria Soto, codirectora de l'excavació juntament amb Josep Vallverdú - IPHES
Als nivells inferiors, les dimensions de la industria canvien, trobant peces de mides força més grans, on dominen les làmines, en compte de les laminetes, i les puntes de projectil realitzades sobre làmines de grans dimensions. Els nuclis i els gratadors també són notablement més grans i existeixen sistemes de talla del sílex encaminats no tan sols a l'obtenció de làmines, sinó també d'ascles.
La mateixa investigadora ha remarcat que una altra de les aportacions més importants ha estat l'aparició de restes de fauna (principalment cabra i cérvol) als nivells inferiors, fet que no succeïa al tram superior descobert l'any anterior. “Juntament amb les restes dels animals consumits pels grups humans també han aparegut fragments d'eines realitzades sobre ós, com es el cas d'una possible atzagaia molt fragmentada i cremada, i alguns penjolls realitzats sobre cargols marins perforats”, ha explicat.
Un dels cargols marins que haurien pogut fer servir de penjoll - IPHES
L'estudi conjunt de les restes fòssils i de la organització de l'espai, permetrà aprofundir en el coneixement del comportament econòmic i social de les societats caçadores i recol·lectores, així com definir la importància de la Cova de Les Borres a l'entorn de les Muntanyes de Prades i del Sud de Catalunya durant el Paleolític superior.
La campanya s’ha efectuat aquesta primavera, en el marc del programa "Evolució paleoambiental i poblament prehistòric a les conques dels rius Francolí, Gaià, Siurana i rieres del Camp de Tarragona", cofinançat per l'IPHES, el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i l'Ajuntament de La Febró, que novament, ha facilitat la realització de les tasques arqueològiques.
L'objectiu més immediat, un cop finalitzada l'excavació, és confirmar la cronologia d'aquests nivells arqueològics mitjançant datacions absolutes de Carboni 14 o Termoluminescència, per tal de situar amb més precisió les diferents ocupacions del jaciment dins de la seqüència cultural del Paleolític.
