10 Abr, 2012
Jordi Rosell imparteix unes sessions sobre neandertals a alumnat Erasmus Mundus de l’Institut de Paléontologie Humaine, a Paris
L’investigador de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) i professor docent de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, Jordi Rosell, ha participat recentment a un seminari de prehistòria celebrat a la seu de l’Institut de Paléontologie Humaine, a Paris, on ha impartit una sèrie de sessions sobre les societats neandertals a alumnat del Màster Erasmus Mundus en Arqueologia del Quaternari i Evolució Humana.
Concretament, el títol del seminari era “Comportaments de subsistance et territoires au paleolithique moyen et superieur”, i estava coordinat pels professors Stéphane Péan i Marylène Patou-Mathis, ambdós del Muséum National d'Histoire Naturelle. El seminari va comptar amb la participació de 6 professors d'universitats europees per tractar temes sobre el comportament dels neandertals i els primers sapiens. Hi assistia estudiantat de diversos països d’Europa.
Jordi Rosell, a les Coves del Toll, en una imatge d'arxiu, on s'investiga sobre els neandertals - Jordi Mestre / IPHES
Jordi Rosell va efectuar un petit recorregut sobre els neandertals de la península Ibèrica tractant tres temes principals. En primer lloc, els patrons d'aprofitament dels recursos animals utilitzats pels neandertals des del Pleistocè mig fins a la seva extinció. “En certa manera es tractava de veure si alguns elements tecnològics, com ara el foc, havien condicionat la manera de caçar o de tractar els aliments. Sembla que pel que fa a la cacera no juga cap paper”, comenta l’investigador de l’IPHES.
D’altra banda, es va referir a la diversitat comportamental dels neandertals establerta a partir de l'espectre d'animals caçats. “A la Península ibèrica tenim casos d'una amplitud en la seva dieta que, com ja es va veure en la tesi doctoral defensada fa uns mesos per la companya de l’IPHES Ruth Blasco, que no es dona a la resta d'Europa”, indica.
Finalment, cal tenir present el comportament social i territorial d'aquests homínids. “També aquí hi ha diversitat”, assegura Jordi Rosell. “Mentre a llocs com a Atapuerca (Burgos) sembla que els lligams territorials són pocs, a Bolomor (València) hi ha una gran estabilitat de les mateixes tradicions en una vall, el que vol dir, que els grups ocupen permanentment un territori”, prossegueix. “L'Abric Romaní, per altra banda, representa, per a mi, un model d'aprofitament del territori d'una manera organitzada i eficaç”, conclou.
El Grup d'Autoecologia Humana del Quaternari de la Universitat Rovira i Virgili té establerts convenis de recerca i formació acadèmica amb un grup estable d'universitats i centres europeus d'Itàlia, França i Portugal, amb els que participa en diversos projectes europeus de caire acadèmic i científic. En aquest context s’imparteix el Màster Erasmus Mundus en Arqueologia del Quaternari i Evolució Humana, en copaternariat amb la Università degli Studi di Ferrara, el Muséum National d'Histoire Naturelle de Paris i l'Instituto Politécnico de Tomar, a Portugal.
technorati tags: neandertals , docència , Erasmus Mundus , prehistòria , recursos , territori , archeological sites , Neanderthals , spatial patterning
