www.iphes.cat Castellano |  Français |  English

25 Oct, 2010

L’IPHES participa a les III Jornades sobre el bosc de Poblet i les muntanyes de Prades

El paisatge d’aquest indret a la Prehistòria, el Molí del Salt, la Cova dels Xaragalls i el procés de neolitització centren les intervencions

Membres de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana  i Evolució  Social) participaran a les III Jornades sobre el bosc de Poblet i les muntanyes de Prades, que coorganitzadest pel Centre d’Història Natural de la Conca de Barberà, el Centre d’estudis de la Conca de Barberà, el Monestir de Poblet, el Paratge Natural d’Interès Nacional de Poblet i la Generalitat de Catalunya se celebren al Palau Nou de l’Abat, al monestir de Poblet, al municipi de Vimbodí i Poblet (Conca de Barberà) del 5 al 7 de novembre. Concretament, les comunicacions de l’IPHES es presenten el primer dia.

Divendres 5 de novembre

10.55 h Evolució del bosc de Poblet durant la Prehistòria, a càrrec d’Anna Ballesteros i Francesc Burjachs

Presentem un estudi que pretén ser una aproximació a l’estat del bosc de Poblet  durant la Prehistòria.  A partir de les dades arqueopalinològiques obtingudes a la Cova de la Font Major (Espluga de Francolí), amb les quals hem pogut reconstruir el paisatge vegetal d’aquesta àrea durant el període Neolític. D’aquesta manera, mitjançant la palinologia (estudi de les restes de pol·len) i dels Sistemes d’Informació Geogràfica, hem obtingut un dibuix de la ubicació potencial de les espècies que van formar aquest bosc durant la Prehistòria.

Paral·lelament s'ha realitzat un estudi biogeogràfic per tal de determinar quines condicions (temperatures, sols, humitat) necessiten les espècies aparegudes a l’anàlisi pol·línic per tal de trobar al voltant de les Coves les zones potencials de creixement d'aquestes. Aquesta intervenció ens permet a més a més veure com era el bosc climàcic i avaluar l'estat actual d'aquest, a partir de la quantificació de les pèrdues d’hectàrees de bosc que s'hi han produït com a conseqüència de l'acció humana. El resultat final s'ha plasmat en un mapa que ens mostra el potencial d'aquesta zona per acollir diversos tipus de rouredes, alzinars i pinedes.

11.50 h Humans i medi natural en l’entorn de les muntanyes de Prades fa més de 10.000 anys: el jaciment del Molí del Salt (Vimbodí i Poblet), per Manolo Vaquero

Molí del Salt

Excavacions al Molí del Salt, dirigides per Manolo Vaquero (el primer per l'esquerra) - Jordi Mestre / IPHES

L’objectiu d’aquest treball és fer un balanç de deu anys de recerca arqueològica al jaciment del Molí del Salt, posant especial èmfasi en les dades que ens informen de les característiques del medi natural i de la seva explotació per part de les comunitats de caçadors recol·lectors de finals del Paleolític. El Molí del Salt es troba en un indret privilegiat que permet l’accés a diferents ecosistemes. Aquesta diversitat es reflecteix en els diferents àmbits del registre arqueològic, com la indústria lítica o la fauna, i ens informa a més a més dels canvis adaptatius que van experimentar aquestes comunitats al llarg del temps.

12.10 h El pleistocè de la cova dels Xaragalls, per Josep Vallverdú

En aquest treball s’exposen els resultats desenvolupats a partir de les campanyes d'intervenció dels anys 2008 i 2009 a la cova dels Xaragalls (Vimbodí i Poblet) amb l’objectiu de documentar un aflorament que es va observar durant una improvisada visita al interior de la cova. La constitució petrològica del rebre sedimentari és similar a una classe de dipòsits pleistocens d'entrada de coves típics de l'entorn de la mediterrània. Es tracta de talussos estratificats (enderrocs) formats per la fragmentació de roques en escarpaments o en parets de coves, quan aquestes s'obren a l'exterior, especialment abundants en els períodes glacials del Pleistocè. El dipòsits contenen fòssils de macrovertebrats, microvertebrats i carbons.

Cova Xaragalls

Accés a la Cova dels Xaragalls - Jordi Mestre / IPHES

Aquestes troballes van  fonamentar la necessitat de documentar aquest aflorament dins el marc del programa de recerca anomenat "Evolució paleoambiental i poblament prehistòric a les conques dels rius Francolí, Gaià, Siurana i Rieres del Camp de Tarragona". Aquest programa de recerca està promocionat pel Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya i concedit al Institut de Paleoecologia Humana i Evolució Social (PHES) a Tarragona.

L'excavació arqueològica es va a dur a terme per investigadors del IPHES i alumnat del Màster Erasmus Mundus en Prehistòria i Quaternari que s’imparteix a la Universitat Rovira i Virgili a Tarragona.

12.30 h Indicadors rupestres del procés de neolitització a les muntanyes de Prades, amb Ramon Viñas i Albert Rubio

La transformació de les societats epipaleolítiques -amb una economia de caça i recol·lecció per una altra d’agrícola i ramadera- va suposar dins del VI mil·lenni aC., la fi de les cultures plenament caçadores i l’inici del procés de neolitització amb canvis transcendents, econòmics, socials i culturals.

A les Muntanyes de Prades -on es conserva un important patrimoni d’art rupestre- aquest fet històric es reflecteix clarament per la presència de dues tradicions pictòriques: per una part, l’anomena’t conjunt d’art llevantí -definit per figures, més o menys detallades, que evidencien les tradicions del món paleolític- i per l’altra, un copiós art esquemàtic -caracteritzat per figures simplificades i elements abstractes- que assenyalen l’entrada dels canvis ideològics i simbòlics del neolític.

technorati tags: , , , , , , , , , , , , , , ,
Comentaris
Afegeix un comentari

Els comentaris d'aquest bloc estan moderats i son revisats pel seu propietari abans de ser publicats

 















Dos vegades 5 fan: