www.iphes.cat Castellano |  Français |  English

13 Jul, 2006

L’evolució, un trencaclosques apassionant

Eudald Carbonell, director de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), s’ha incorporat aquesta setmana al llistat de personatges que signaran articles a la contraportada del suplement “Estiu” d’El Periódico de Catalunya, amb un espai propi per parlar dels temes claus en l’estudi de l’evolució humana. Aspectes com la fabricació de les primers eines o el creixement del cervell seran tractats d’una manera clara i refrescant, en un quadern on es parla de molts aspectes d’oci, del que fan i deixen de fer els famosos, de gastronomia, etc. Per tant, l’evolució humana ha conquerit un espai propi enmig dels temes que interessen aquests dies de vacances a moltes persones.

Aprofitarem el bloc de l’IPHES, per fer-nos també ressò d’aquests articles, un cop hagin estat publicats a El Periódico, en la línia de socialitzar al màxim aquest coneixement i us convidem a que expresseu les vostres pròpies opinions i preguntes.

L’evolució, un trencaclosques apassionant

Durant aquest estiu, a El Periódico de Catalunya, parlarem d’evolució amb l’objectiu d’entendre qui som. No hem trigat centenars de milers d’anys, sinó milions d’anys, a comprendre què significa fer-se humà. En aquest procés hi ha hagut una sèrie de llindars, de rubicons crucials per a la nostra evolució i presa de consciència.

Als articles que escriurem des de les excavacions d’Atapuerca sobre l’evolució ens dedicarem a explicar tots aquests punts clau. L’emergència i la consciència de la tecnologia. L’augment de la mida del cervell i la socialització. Des de l’Àfrica, el nostre bressol, fins a tot el planeta. L’emergència del pensament conscient i conceptual, i finalment, quan i com apareix la consciència de la nostra espècie.

En aquests cinc capítols intentarem conèixer els processos de la humanització de manera senzilla però conceptual, i això ens ajudarà a reflexionar sobre el que hem estat, el que som i, per descomptat, el que volem ser. Evolució significa canvi i, en general, progressió; també vol dir estabilitat, estructuració i extinció. Són les lleis de la selecció natural, ara matisada per la selecció tècnica.

És apassionant saber que tots els organismes tenim un origen comú, i que va tenir lloc a la Terra, on va començar tot fa uns 3.400 milions d’anys. Nosaltres, els Homo sapiens, som els únics del nostre gènere conscients del procés evolutiu, ara en creixement exponencial.

El genial naturista anglès Charles Darwin va construir, a mitjans del segle XIX, la carcassa de la teoria de l’evolució gràcies a la seva proposta de la selecció natural i de la descendència amb modificació. La investigació de la seva teoria, durant tot el segle XX, ha permès importants canvis en la comprensió de fenòmens lligats al desenvolupament de la vida, i ens ha donat pautes per a una nova comprensió de l’origen, el desenvolupament i la diversitat dels mamífers i, òbviament, també de l’home. Durant el segle XXI, centenars d’especialistes –en geologia, arqueologia, botànica, genètica, antropologia, etc.– ens dediquem a escrutar milers d’hectàrees de terreny a tots els continents per intentar descobrir els fòssils que ens permetin reconstruir el puzle de l’evolució humana i el seu context. És una feina contínua i del tot sistemàtica, sovint sense les inversions adequades perquè les investigacions es facin de manera més rigorosa i organitzada. Per tant, la nostra tasca encara té un rerefons romàntic i això, sens dubte, ajuda a fer molt més suportable la nostra feina diària.

A la tasca de camp que desenvolupem en molts punts de l’Àsia, l’Àfrica i Europa estem en contacte amb una gran diversitat de pobles, tots ells descendents de la nostra mateixa espècie, l’Homo sapiens. Això ens fa molt més conscients de la importància que ha tingut, i encara té, la cursa humana que va començar fa més de 2,5 milions d’anys en algun lloc remot de la sabana africana, quan un primat va aprendre a fer eines de pedra i fusta. El seu cervell va créixer i créixer, i el nostre gènere, el gènere Homo, ha arribat a tenir un dels cervells més grossos, en proporció al cos, de tots els mamífers.

Fa 1,8 milions d’anys ja ens havíem instal·lat al continent euroasiàtic, a més de l’Àfrica. Vam descobrir el foc i el vam socialitzar en un període que se situa entre 600.000 i 200.000 anys cap al passat. Com també l’art, que no es va socialitzar fins fa 20.000 anys. La consciència individual de primat en evolució va emergir i es va fer present. Només la nostra espècie, com ja hem esmentat, pot reflexionar entre els mamífers, tot i que no sigui l’única que és intel·ligent. La consciència d’espècie ha emergit i es consolida, l’hem de socialitzar i fer-nos més sabedors de què som. En cas contrari correm el risc d’extingir-nos de Gaià.

Eudald Carbonell, director de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social)

Comentaris
Afegeix un comentari

Els comentaris d'aquest bloc estan moderats i son revisats pel seu propietari abans de ser publicats

 















El masculí de gata: